Sentencia Social Nº 8752/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9266/2005 de 12 de Diciembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8752/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 12 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm. 71/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Elvira , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 2 de febrer de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de setembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DOÑA Elvira frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro a la actora en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión mensual equivalente al 100% de su base reguladora de 849,07 euros mensuales, con efectos de la notificación de esta Sentencia condicionada al cese en el trabajo, más las revalorizaciones y mejoras que le correspondan, condenando al INSS a estar y pasar por esta declaración."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°.- Dña. Elvira , nacida el día 6.7.53 y con D.N.L n° NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el n° NUM001 , en situación de alta, en el Régimen General, con profesión habitual de Limpiadora.

2°.- Inició un periodo de I.T. el día 17.12.2003 y agotó el subsidio el día 16.8.2004. Reconocida por la UVAMI emitió informe el día 1.3.2005 de las siguientes lesiones: "Síndrome fibromiálgico con funcionalismo conservado. Espondiloartrosis y gonartrosis incipiente. Obesidad".

En su. base la Dirección Provincial del I.N.S.S. resolvió en fecha 8.4.2005 que no procedía declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente derivada de enfermedad común por no reunir el requisito para ello y extinguir la situación de I.T. desde la indicada fecha.

3°.- Formulada la preceptiva reclamación previa fue desestimada por resolución del I.N.S.S. de fecha 4.5.2005.

4°.- Las lesiones que padece la actora son: "Fibromialgia Severa. Hipotiroidismo. Depresión mayor recurrente de intensidad severa".

5°.- La base reguladora de la prestación asciende a 849,07.- Euros mensuales, existiendo conformidad de las partes.

6°.- En fecha 2804.2005, la actora se reincorporó a la empresa Eulimp, S.A.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat quart, pel qual proposa la redacció següent: "Las lesiones que padece la actora son: Síndrome fibromiálgico con funcionalismo conservado, espondiloartrosis y gonartrosis incipientes, obesidad y síndrome ansioso depresivo de grado moderado". Fonamenta la petició en els folis 112, 116, 118, 121 i 122 de les actuacions, que son diversos informes mèdics que obren a l'expedient administratiu, així com el dictamen de l'UVI pel que fa a la fibromialgia i en relació amb el síndrome ansiós depressiu entén que l'informe del metge psiquiàtric aportat per l'actora no coincideix amb la resta de documentació mèdica.

És evident que aquesta pretensió ha de ser desestimada totalment, perquè es basa en diversos informes mèdics que ja han estat valorats pel jutge d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquest i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l' article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil

SEGON.- En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la fibromiàlgia no és severa i només té moments àlgics, en els qual haurà de demanar la incapacitat temporal i no la permanent i el quadre depressiu és de caràcter moderat. Així mateix afirma que la treballadora s'ha reincorporat a la seva feina després d'haver esgotat la prestació d'incapacitat temporal, el que demostra que no està incapacitada per a realitzar la seva feina habitual de Netejadora.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè en realitat es basa en que hagi tingut èxit l'anterior. És per això que en no haver-se modificat l'esmentat fet provat, les lesions que pateix actualment la part actora, i de les quals s'ha de partir per constatar la seva situació mèdica, son les que es recullen en aquest.

I aquestes lesions, a judici de la Sala, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, sobretot per la Fibromialgia que actualment està qualificada com severa i, a més, pateix un trastorn depressiu major crònic i greu. Tal com correctament afirma el jutge d'instància, una malaltia d'aquest tipus comporta una sèrie de trastorns en la personalitat de les persones afectades que els produeix un fatiga crònica, ansietat, insomni, etc., que els fa molt difícil realitzar fins hi tot les feines més necessaris per la vida i, en conseqüència, estan incapacitades de forma absoluta per exercir cap professió.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona, en data 12 de setembre de 2.005 , que va recaure en les Actuacions 71/2005, en virtut de demanda presentada per Sra. Elvira , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.