Sentencia Social Nº 8753/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 22/2006 de 11 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8753/2007

En el recurs de suplicació interposat per Marí Juana a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 6 d'abril de 2006 dictada en el procediment núm. 22/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 13 de gener de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'abril de 2006, que contenia la decisió següent:" Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Marí Juana contra INSS en reclamación de incapacidad permanente total, absolviendo al organismo demandado de todos los pedimentos deducidos en su contra " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora está afiliada al Régimen de la Seguridad Social siendo su profesión habitual la de LIMPIADORA.

2.- Inició la vía admnistrativa dictando resolución el INSS de fecha de 14-10-2005 por la cual se declaraba que el actor no estaba afecto a ningún grado de incapacidad.

3.- La parte actora interpuso reclamación previa que fué desestimada.

4.- La base reguladora de la prestación es la de 550'43 euros para la total y la fecha de efectos 14-10-2005.

5.- La parte actora padece las siguientes patologías: ESPONDILOARTROSIS MODERADA SIN SIGNOS DE AFECTACION RADICULAR. AGUDEZA VISUAL OJO DERECHO 0'7 Y OJO IZQUIERDO 0'8. TRASTORNO ANSIOSO DEPRESIVO REACTIVO MODERADO.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la declaració del grau de incapacitat permanent, postula la demandant, com a primer motiu de recurs, per la via de l' article 191 b) de la LPL , la revisió dels fets provats, concretament dels número 5, consistent en la descripció de les malalties que pateix, de les que proposa un relat alternatiu.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

S'ha de tenir en compte que es criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Doncs bé, com a document de contrast, respecte a la revisió del fet provat abans indicat, proposa els informes mèdics que consten en els folis 12, 13, 14, 15, 16, 32, 33, 34, de les dues parts, dels que dedueix com a fet provat que la demandant pateix una lumbàlgia mecànica crònica per artrosi interapofisaria lumbar severa. Demana la recurrent que aquesta patologia s'afegeixi al relat fàctic, en substitució de la referència a la "espondiloartrosis moderada sin signos de afectación radicular".

D'acord amb la doctrina citada s'ha d'atendre el motiu del recurs, ja que del document 13, informe de l'Hospital de Viladecans, s'evidència que pateix una artrosi lumbar severa i que ha estat en tractament amb AINE i rehabilitació, amb escassa millora, valorat que no pot fer esforços físic. El TC de la columna lumbar indica que pateix una marcada artrosi, amb inestabilitat en la columna lumbar. I un altre informe del mateix Hospital indica que pateix una artrosi molt severa, que l'incapacita per esforços físics. En conseqüència, i ja que els informes de l'Hospitat que ha seguit el tractament de la pacient no resulta contradit per la prova pericial de la part contrària, que no es va realitzar en el judici, ha de ser estimat aquest primer motiu del recurs, en evidenciar-se un error del jutjador quan no valora correctament el grau de la patologia i s'ha d'acceptar la proposada per la part demandant, transcrita més amunt.

SEGON. Emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral la infracció de l'art. 137-4 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que s'ha declarat provada, obliga a valorar que està l'actora incapacitada per a la realització de qualsevol professió u ofici, o subsidiàriament per a les tasques bàsiques de la seva professió habitual de netejadora.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991, l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, les patologies descrites, d'acord amb la revisió proposada, s'ha de considerar que limiten a la demandant per a la realització de les tasques pròpies de la professió de netejadora, atès que es declara provat que pateix una afectació lumbar severa, que la limita per a realitzar esforç físic intens de forma continuada durant tota la jornada laboral, exigència que és propia del perfil professional que es pot requerir en la prestació de serveis de la seva categoria.

TERCER. Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, l'estimació del recurs i, per tant, de la demanda, amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, declarant a la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, amb el recàrrec del 20% ja que la data de naixement que consta en les actuacions és de 01-07-1950.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem d'estimar i estimen en part el recurs de suplicació interposat per Marí Juana contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Barcelona en data 6 d'abril de 2006, recaiguda en actuacions 22/2006 i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució i, amb estimació de la demanda formulada per l'actora contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la declarem en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió de netejadora, derivada de malaltia comuna, amb el dret a percebre una pensió d'incapacitat permanent del Règim General, en quantia inicial equivalent al 55% de la base reguladora de 550,43 euros al mes, més el 20% durant els períodes en que no tingui una altra ocupació i més els increments legals o revaloritzacions procedents, amb efectes econòmics des del dia 14 d'octubre de 2005.

Es condemna a l'INSS a estar i passar per la dita declaració i a abonar la dita prestació a l'actora en la quantia i efectes indicats.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.