Sentencia Social Nº 8811/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7218/2008 de 02 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 2 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8811/2009

En el recurs de suplicació interposat per CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA, S.L. a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 2 de juliol de 2008 dictada en

el procediment núm. 229/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Jesús Ángel , T.G.S.S LL. i I.N.S.S. LL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 7 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

" Que desestimando la demanda formulada por la empresa CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA S.L contra INSS, TGSS y D. Jesús Ángel , debo absolver y absuelvo a los demandados de todas las pretensiones actoras "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Jesús Ángel se encuentra afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM000 y ha venido prestando servicios por cuenta y orden de la empresa CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA S.L, con la categoría profesional de oficial 1ª. CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA S.L se dedica a la actividad de construcción.

SEGUNDO.- El día 2-03-2.006, el actor se encontraba prestando servicios por cuenta y orden de CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA S.L, en una obra consistente en la construcción de dos bloques de viviendas, sita en la c/ Generalitat esquina con c/ Lleida, de la localidad de Guissona. El Sr. Jesús Ángel fue a coger junto con otro compañero, una pieza de mallazo, almacenada verticalmente junto con otras. El Sr. Jesús Ángel tiró de la primera pieza, momento en que el resto se desplomó sobre el trabajador, quien para evitar la colisión, caminó hacia atrás, tropezando y cayendo al suelo.

TERCERO.- Las piezas de mallazo se encontraban apiladas verticalmente, sin más apoyo ni sujeción.

CUARTO.- A consecuencia del siniestro el trabajador sufrió lesión consistente en fractura vertebral L2 consolidada con aplastamiento del 50% con limitación sobrecarga lumbar y manipulación cargas, iniciando situación de incapacidad temporal por contingencias profesionales. Finalmente el Sr. Jesús Ángel fue declarado por INSS en situación de incapacidad permanente total para la profesión habitual, derivada de accidente de trabajo, con porcentaje del 75%, base reguladora de 1.161 euros mensuales y fecha de efectos del 16-09-2.007.

QUINTO.- El trabajador recibió de la empresa cursos de formación e información de riesgos de su puesto de trabajo.

SEXTO.- Por la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de Lérida, se extendió acta de infracción SH 423/06 proponiendo sanción de 4.000 euros a la empresa CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA S.L, por colocación o almacenamiento defectuoso de los materiales de acopio en las obras de construcción. No consta impugnación del acta de infracción.

SÉPTIMO.- La Inspección provincial de Trabajo y Seguridad Social de Lérida, interesó del INSS el inicio de expediente administrativo de recargo, quien dictó resolución de fecha 21-01-2.008 en la que declara la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de Seguridad e Higiene en el Trabajo en el accidente relatado anteriormente, declarando la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del mismo, sean incrementadas en el 30%, con cargo exclusivo a la empresa CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA S.L. Contra dicha resolución, la actora interpuso reclamación previa en fecha 20-02-2.008, que fue desestimada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda interposada contra el recàrrec per falta de mesures de seguretat, presenta recurs de suplicació l'empresa, que ha estat impugnat pel lletrat del treballador demandat.

SEGON. El primer motiu del recurs, per la via de l'article 191 b) de la LPL , interessa la modificació dels ordinals tercer, cinquè i sisè de les actuacions, dels que proposa un relat alternatiu, basant en els documents que cita.

S'ha de recordar, abans d'entrar en l'examen de les modificacions proposades, que la revisió de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 EDJ 1999/37009 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC . 1/2000, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució espanyola , de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

Aquesta doctrina s'ha d'aplicar en la valoració dels motius del recurs, en primer lloc, quan el demandant interessa que es suprimeixi del ordinal tercer la referència a què les peces de Mallazo, estaven "sin más apoyo ni sujeción". Justifica la seva pretensió en base a l'Acta de infracció de la ITSS, folis 76 i 77, del ram de prova de la part, i en les fotografies que aporta i consten en els folis 78 i 79, indicant que la referida Acta es va aixecar 5 mesos després de l'accident i que conté errors ja que existeixen versions contradictòries amb l'informe proposta que consta als folis 74 i 75 de les actuacions.

La pretensió revisora no pot ser acollida per aquesta Sala, ja que no s'adverteix, de la lectura dels documents que cita cap contradicció flagrant que evidencií un error del jutjador. El document obrant al foli 75, informe Inspecció de Treball, indica que l'accident es va produir quan el treballador va agafar una peça i se li va caure al retirar-la, per sobre totes les demés. El document del foli 76, també relatat per la Inspecció de Treball, indica que la peça estava amagatzemada verticalment juntament amb la resta i que en tirar de la primera, el resta es va desplomar sobre el treballador, que en intentar esquivar la col lisió caminant endarrera, va ensopegar i caure a terra d'esquena. Les fotografies unides al informe no aporten cap altre element. Per tant, en absència de contradicció, ja que en tots els casos es basen els informes en la manca de subjecció de les peces, la magistrada de instància ha arribat a una conclusió que no es pot considerar errònia.

TERCER. La revisió de l'ordinal cinquè es planteja per demanar que s'inclogui en el fet provat que el treballador ostentava una antiguitat des del dia 10 de novembre de 1986. Aquesta pretensió la basa en els folis 72, 76 i 77 de les actuacions. Aquesta conclusió es pot considerar un fet indiscutit, es dedueix de les nòmines i ha de ser admesa, encara que la transcendència en el cas no seria determinant. S'admet doncs la incorporació de la data d'antiguitat a l'empresa del demandant i la revisió del fet provat en aquest punt.

QUART. Per acabar la valoració de la pretensió revisora, la part interessa la revisió del fet provat sisè demanant que es suprimeixi la referència a què no consta la impugnació de l'acta de infracció, al.legant que la responsabilitat administrativa i de seguretat social és diferent i que no té cap punt de suport probatòria aquesta afirmació. Però no es pot atendre la pretensió modificativa ja que no existeix cap document ni perícia que evidencií el pretés error de la jutjadora, que en el cas concret ni es cita, doncs la insistència a l'Acta de infracció, en la que òbviament no consta la impugnació a la mateixa, no resulta eficient per suprimir per error la referència a la manca de recurs de l'empresa, que no és un fet determinant però si valorable, tal com realitza la sentència del jutjat social.

CINQUÈ. El recurs es planteja també en base a dos motius d'infracció jurídica, per la via de l'article 191 c) de la LPL . En primer lloc, per indeguda aplicació de l'article 53.2 del Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel que s'aprova la LISOS , en relació amb la jurisprudència que el desenvolupa. L'esmentat article indica que els fets constatats pels funcionaris de la ITSS que es formalitzin en les actes de infracció observant els requisits establerts en l'apartat anterior, tindran presumpció de certesa, sense perjudici de les proves que en defensa dels seus respectius drets i interessos que puguin aportar els interessats. Cita la sentència del TS de 15-09-92, i STSJ Catalunya de 09-03-2005, indicant que solament s'ha d'estendre la presumpció de certesa respecte dels fets constatats per l'inspector actuant, quedant fora d'aquesta presumpció les qualificacions jurídiques, els judicis de valor i les simples opinions.

De la valoració que realitza la sentència impugnada no es pot deduir la infracció del article 53-2 atès que la prova practicada s'ha tingut en compte en el seu conjunt i no consta que l'entitat recurrent hagi aportat aquells mitjans de prova que desvirtuessin l'actuació inspectora. S'ha de confirmar doncs la sentència del jutjat social en aquest punt doncs no consta que s'hagi establert els fets provats sense tenir en compte el conjunt de les al.legacions i proves practicades sobre els fets que recull l'actuació inspectora.

SISÈ. El segon motiu de infracció de dret, es planteja en relació a la interpretació de l'article 123 de la LGSS , indicant que no es possible la condemna al recàrrec ja que no s'han pogut determinar les causes del accident. Però aquest motiu no es pot acollir, ja que tal com indica l'escrit de impugnació, del fet provat segon, que no ha estat modificat, resulta una descripció concreta de la causa de l' accident, consistent en que van cedir les peces per estar mal col locades en el moment en què el treballador va intentar agafar la primera, i per evitar la col lisió el treballador va anar endarrera ensopegant i caient d'esquena a terra.

En tal sentit hem de partir de que el text de referència estableix que: "Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por 100 cuando la lesión se produzca por máquinas, artefactos o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los dispositivos de precaución reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo, o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador" .

Les prestacions objecte del recàrrec que s'impugna, consistiesen en la imposisicó del 30% en la pensió d' incapacitat permanent total concedida al treballador accidentat. Tal com argumenta la sentència, es constaten les infraccions per l'empresa actora, de normes genèriques i específiques valorades per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, de les que cal destacar: Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre , pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, que disposa com a disposicions mínimes de seguretat, que en l'Annex IV, part C, punt 2 C, que regula les disposicions específiques relatives a llocs de treball en les obres a l'exterior dels locals, indicant en l'apartat 2 que els treballadors han d'estar protegits contra la caiguda d'objectes o materials, (a) i que els materias s'han de posar o emmagatzemar de manera que se'n eviti el desplomanent, la caiguda o la bolcada. També s'observen com a infringits els preceptes genèrics de prevenció inclosos en l'article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995, de 8 de novembre , que declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors al seu servei. Atès l'article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen.

Els elements configuratius de la mesura sancionadora aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3. 16.11.93, 12.2 i 20.5.94, segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

En el cas que ens ocupa la exoneració de la responsabilitat empresarial no pot ser atesa, ja que s'ha acreditat la infracció del deure de vigilància de la posició segura dels materials de construcció, va que donar lloc al accident, acreditant-se doncs el nexe causal entre la manca de condicions de seguretat i la lesió, per la qual cosa es donen tots els elements previstos per imposar el recàrrec, tal com valora la sentència del jutjat social. En conseqüència, aquest segon motiu de censura jurídica també ha de ser desestimat.

SETÈ. Les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda, si no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, tal com estableix l'article 233 de la LPL , amb la pèrdua dels dipòsits i consignacions per part del recurrent si el recurs no s'estima, tal com disposa l' article 202 de la mateixa Llei processal .

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per CONSTRUCCIONS TRESENTS PLA, S.L. contra la sentència de data dos juliol de 2008, dictada en el procediment número 229/2008, seguit en el Jutjat Social 2 dels de Lleida, contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Jesús Ángel , per recàrrec de prestacions per manca de mesures de seguretat. Confirmar en tots els seus punts la sentència dictada pel citat Jutjat Social.

S'acorda la pèrdua del dipòsit al que es donarà la destinació legal i la condemna en costes al recurrent que xifrem en 300 euros per a la impugnació del recurs, en concepte de honoraris del lletrat de Jesús Ángel .

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.