Sentencia Social Nº 8821/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 43/2007 de 12 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8821/2007

En el recurs de suplicació interposat per Jose Ramón a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 9 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 43/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Fogasa i Suprem Inox, SA, ha actuat com

Antecedentes

Primer. En data 25 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimar la demanda presentada pel Sr. Jose Ramón - DNI NUM000 - en contra l'empresa Suprem Inox S.A. CIF- A08771396-, i confirmar la improcedència de l'acomiadament produït el dia 5-12-06, confirmar el dret del treballador a percebre en concepte d'indemnització la suma de 556,00 Euros així com declarar l'extinció de la relació laboral a data 5-12-06, absolent l'empresa demandada de totes les pretensions contingudes a la demanda.

Absolc el Fondo de Garantía Salarial sense perjudici de la responsabilitat legal subsidiària que se'n pugui derivar d'aquesta resolució d'acord amb el que està previst a l' article 33 ET ."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

lr.- El demandant va iniciar la prestació de seus serveis laborals per l'empresa demandada el dia 6-11-06, amb la categoria professional de Director d'informàtica, .grup professional 3 i amb un salari de 4.116,66 euros mensuals amb prorrata de les pagues extraordinàries (50.000 euros anuals).

2n.- El treballador demandant no té la condició de representant unitari ni sindical dels treballadors de l'empresa (fet no controvertit).

3r.- El dia 5-12-06 l'empresa va intentar notificar al treballador demandant una carta d'acomiadament de la mateixa data. Davant de la negativa del Sr. Jose Ramón de rebre l'escrit de l'acomiadament, l'empresa va remetre per correu la comunicació d'acomiadament en la mateixa data 5 de desembre, burofax que finalment no va arribar al destinatari (folis 93-98).

4t.- El dia 7-12-06 l'empresa va dirigir escrit -mitjançant burofax- al treballador demandant en virtut del qual es comunicava al Sr. Jose Ramón que tenia a la seva disposició la quantitat de 556 euros consignats en el Jutjat Social de Mataró en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent. En aquesta mateixa data de 7-12-06 l'empresa va ingressar la suma de 556 euros en el Jutjat Social 2 d'aquesta localitat on es va tramitar l'expedient de consignació (folis 101-107).

5è.- De nou el dia 13-12-06 l'empresa va remetre per burofax al treballador demandant la carta de 5-12-06 en què se li notificava l'acomiadament per suposada transgressió de la bona fe contractual i manca de diligència en el desenvolupament de les seves comeses professionals. En la mateixa epístola extintiva l'empresa reconeixia la improcedència de l'acomiadament i oferia abonar la quantitat de 556, euros en concepte d'indemnització. En aquesta carta s'advertia al treballador que en cas de no acceptar l'esmentada quantitat es procediria a la seva consignació davant del Jutjat Social (folis 75-84).

6è.- L'actor va iniciar la prestació dels seus serveis laborals per l'empresa demandada per la mediació del Sr. Jose Luis , director d'una escola de negocis amb la qual col laborava l'actor donant classes. El Sr.. Jose Luis va participar en dues reunions on les parts litigants es van intercanviar ofertes i pretensions sobre les condicions econòmiques i laborals del Sr. Jose Ramón . l malgrat que el Sr. Jose Luis , com assessor de l'empresa, va presentar després de les reunions una proposta de contracte laboral d'alta direcció, les parts no van subscriure finalment l'esmentat document contractual (testimoni del Sr. Jose Luis ).

7è.- El treballador demandant va presentar el dia 9 de gener de 2007 la papereta de conciliació a la Unitat de Conciliació de Mataró del Departament de TREBALL DE LA generalitat. En data 25 de gener de 2007 es va celebrar l'acte de conciliació amb la compareixença d'ambúes parts, finalitzant aquest acte amb el resultat de sense avinença (foli 18).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma SUPREM INOX S.A. . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Emparada en l' article 191 a) de la Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.D. Legislatiu 2/1995 , la part demandant que recorre la Sentència de la instància que confirma el reconeixement empresarial de la improcedència de l'acomiadament i condemna l'empresa a abonar la indemnització consignada en base a l' article 56.2 de L'Estatut dels Treballadors ( RD. Legislatiu 1/1995) amb declaració d'extinció de la relació laboral en data de 5 de desembre de 2006 , planteja com a primer objecte del recurs de suplicació la denúncia de normes o garanties del procediment que han produït indefensió.

Denuncia la vulneració de l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral perquè considera que la relació fàctica sobre les circumstàncies laborals es basen en documentació que no es concreta que és l'aportada per l'empresa sense justificar ni motivar o valorar el perquè, fet que causa indefensió a la part.

Segon.- Hem de recordar que la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 19878804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ], i que no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); que comporti la indefensió material i no meramente formal, «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990 101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras). Doncs be, atenent a l'esmentada doctrina tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, la nul litat de les actuacions s'haurà de decretar quan s'hagin produït infraccions de les normes processals que, degut a la seva gravetat justifiquin aquesta decisió i produeixin indefensió d'acord amb l' article 240.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/1985 .

També la doctrina del Tribunal Constitucional en Sentència 13/1987 de 5 de febrer ha recordat que l' article 120.3 de la CE . ha de relacionar-se sistemàticament amb l' article 24 de la Carta Magna , de manera que la tutela judicial efectiva compren el dret del ciutadà a una Sentència motivada i un interès legítim de la comunitat jurídica en general per a conèixer les raons de la decisió que s'adopta i per tant l'enllaç entre aquesta amb la llei i el sistema general de fonts legals, ja que la sentència és la seva aplicació. L' article 249.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, l'article 208.2 i 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil i en concret l'article 97.2 del Text refós de la Llei de Procediment Laboral així ho manen. Aquesta Sala ha mantingut la necessitat d'argumentar en els fonaments de dret de les sentències sobre les raons del jutge per a determinar els fets provats que el porten a les concretes conclusions que determinen la part dispositiva de la seva decisió, sobre tot en el procés laboral en què les parts que posteriorment plantegin recurs, tenen limitades les possibilitats d'impugnació dels fets que la instància ha declarat provats. Per a complir el mandat de l' article 97.2 de la LPL . no es necessari que els fets provats o els fonaments de dret hagin de ser exhaustius, però sí que han de ser suficients per a expressar els motius de la convicció judicial en relació amb la realitat dels fets, a fi d'evitar conclusions arbitràries (STSJ de Catalunya de 17 de gener de 1992 Rotllo 4521/1991).

La relació fàctica de la sentència de la instància conté els elements imprescindibles per a poder conèixer el fons del litigi, sense que el desacord amb la llibertat de valoració judicial de la prova practicada segons facultat que l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral atorga al jutge, causi indefensió a la part, la qual es va valer dels mitjans de prova que va voler o poder presentar i es van practicar.

Per tant, es desestima aquest objecte del recurs.

Tercer.- Emparat en l'apartat b) de l'article núm. 191 de la Llei de Procediment Laboral , postula la modificació del fet provat primer de la sentència en què consta la categoria professional de Director Informàtic Grup professional 3. Postula que es modifiqui i es digui que la categoria professional era la de "Director administratiu financer". Basa la modificació en el document núm. 4 de la demanda.

També postula la el liminació del fet provat tercer, que es refereix a què el dia 5 de desembre de 2006 l'empresa va intentar notificar al treballador la carta d'acomiadament d'aquella data i que, davant la negativa del recurrent de rebre-la, l'empesa va remetre per correu la comunicació d'acomiadament en la mateixa data de 5 de desembre, burofax que finalment no va arribar al destinatari. Basa la modificació en les manifestacions que consten i en el burofax rebut el dia 13 de desembre.

També postula la modificació del fet provat cinquè respecte a l'import de la indemnització per a què consti que " La indemnització pactada per acomiadament improcedent va quedar fixada en dos anys de salari." Basa la modificació en les declaracions testimonials contingudes de l'acta del judici.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC. 1/2000 com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. També la doctrina jurisprudencial te dit que no tenen eficàcia de revisió les manifestacions de les parts en els seus escrits o en l'acta del judici, (Sentencies del Tribunal Suprem de 22 de desembre de l.967, 10 d'abril i de 20 de novembre de l.975). També assenyala la doctrina que els errors de fet denunciats ha de tenir transcendència suficient per a variar el sentit de la decisió judicial (Sentencies números 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, de 11 de febrer). La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté de forma constant que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, la Sala estima que no és procedent la modificació del primer fet provat sobre la categoria professional perquè el magistrat de la instància, en la llibertat de valoració que la norma processal li dona també ha valorat el document que invoca la part juntament amb la resta d'elements de convicció. Respecte a la omissió del fet provat tercer considerem que és irrellevant perquè no canvia el sentit de la decisió judicial, i la modificació del import de la indemnització que postula la part, s'ha d'entendre en el fet provat que se cita, no es basa en cap prova eficient i eficaç de les contemplades en la norma processal.

Per tant es desestima aquest objecte del recurs.

Quart.- La part recurrent planteja, en empara en l' article 191,c) de la Llei de Procediment Laboral , la denúncia per infracció de normes substantives i denuncia en primer lloc la infracció de l' article núm.. 22 de l'Estatut dels Treballadors perquè l'empresa enquadra dins una categoria que no te res a veure amb les tasques que feia, que eren comptables segons prova testimonial. També denuncia la infracció de l' article núm. 26 de l'Estatut dels Treballadors respecte al salari i la indemnització que argumenta va quedar provada en la testimonial del Sr. Jose Luis que havia de ser per l'import de dos anys. També aprofita per manifestar que no se'l va donar d'alta a la Seguretat Social fins passats vint-i-dos dies.

La relació de fets provats no modificada porta a que hem de partir de que la categoria professional del recurrent és la de Director informàtica, amb el grup professional 3. Aquesta constatació és producte de la valoració dels elements de convicció aportats per les parts. El procés d'acomiadament ha de contemplar forçosament les circumstàncies laborals del acomiadat perquè són necessàries per a determinar els efectes de la declaració d'improcedència de l'acomiadament, però no és el procés idoni per plantejar una acció declarativa de classificació professional amb substantivitat pròpia. Entenem que l' article núm. 22 de l'Estatut dels Treballadors ( RDLegislatiu 1/1995 ) no s'infringeix en la sentència perquè el contingut de la prestació laboral contemplat en l'apartat núm. 5 d'aquesta norma havia d'haver set element de prova convincent per al magistrat per part del recurrent segons la càrrega de la prova prevista en l' article núm. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

Tampoc es pot admetre la infracció de l' article núm. 26 de l'Estatut dels Treballadors pel fet de què la sentència no estimi la pretensió de la indemnització superior corresponent a l'import de dos anys. El salari mensual declarat provat és el mateix que el recurrent postula per l'import anual de forma que no hi ha diferència sobre el sou. Respecte al import de la indemnització a raó de dos anys de sou, no ha quedat provada degudament, fet que no contravé cap norma ni substantiva ni processal per part del magistrat de la instància, sinó que respon a la mateixa funció judicial per resoldre la controvèrsia que se li sotmet.

Per tant, s'ha de desestimar també aquest objecte del recurs de suplicació i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments jurídics precedents i les normes citades de general i especial aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de Suplicació plantejat pel demandant Sr. Jose Ramón contra la Sentència del Jutjat Social núm. 1 de Mataró de 9 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 43/2007 seguit a instància de l' esmentat recurrent contra SUPREM INOX S.A. i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.