Sentencia Social Nº 8833/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 502/2005 de 13 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 13 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8833/2007

En el recurs de suplicació interposat per Hugo a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 22 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 502/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 8 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que desestimo la demanda interpuesta por Hugo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE DERIVADA DE ENFERMEDAD COMÚN y absuelvo a la mencionada entidad gestora de las pretensiones en la demanda contenidas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Hugo nacido el 23/06/46 con D.N.I. NUM000 está afiliada a la Seguridad Social con el núm. NUM001 en situación de alta en el RETA.

La profesión habitual de la parte actora es ACTIVIDADES RECREATIVAS.

2.- En fecha 08/07/2003 inició situación de I.T., y agotó el subsidio el 07/01/2005.

Según dictamen del ICAM de fecha 07/01/05 el trabajador se halla afecto de: trastorno depresivo mixto. SAS en tratamiento con CPAP desde hace tres años. Cardiopatía isquémica con antecedentes de infarto de miocardio inferior FE 60%, capacidad de esfuerzo 5,2 MTS. grado I-II de la NYHA.

3.- Iniciada la vía administrativa en solicitud del reconocimiento de pensión por incapacidad ante la Dirección Provincial del INSS., por la misma se declaró en resolución de fecha 14/03/2005 que no procedía declarar al trabajador en grado alguno de incapacidad hermánate extinguiendo desde ese momento la situación de incapacidad temporal.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición por el trabajador de reclamación previa que fue estimada en parte por el INSS por resolución de 09/06/2005 en que declaró al trabajador interesado en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común, con efectos desde 07/01/2005 y derecho a optar entre la percepción de una pensión mensual que asciende a la cantidad, que revalorizada en tal resolución se fijo de 355,11 euros desde 07/01/2005 o una cantidad a tanto alzado de 25.826,40 euros equivalente a 40 mensualidades de la base reguladora previa deducción de las cantidades recibidas desde la fecha del hecho causante.

En dicha resolución constaba el informe del ICAM de 24/05/05 tras revisión del trabajador en fase de reclamación previa en que se señala que presentaba las siguientes lesiones: cardiopatía isquemica IAM inferior en julio de 2003. ACTP+STENT en CD. Reinfartado el 27/02/2005 (IAM inferio.dorsal) por reestenosis del STEN. Nuevo ACTP+STENT en C.D. F.E. 52%. Trastorno Adaptativo Mixto. SAOS en tratamiento con CPAP. Poliposis cólica.

4.- La parte actora posee el periodo de cotización mínimo exigido.

5.-La base reguladora de la prestación es de 645,66 euros. La fecha de efectos económicos es de 07/01/2005.

6.- Hugo que tiene como antecedente cardiopatía isquémica IAM inferior en julio de 2003 tratado en el Centro cardiovascular Sant Jordi con ACTP+STENT en coronaria Derecha siguiendo controles por cardiólogo de dicho centro, sufrió en 27/02/2005 reinfarto (IAM inferiodorsal) por reestenosis del STENT practicado con ECG en 04/03/05 que muestra FE 60% y se le practicó en 07/03/2005 nueva ACTP en coronaria derecha con implantación de nuevo STENT y coronariografía en 22/03/2005 que mostraba que el STENT estaba permeable sin lesiones obstructivas a otras niveles. Trastorno Adaptativo Mixto. SAOS en tratamiento con CPAP. Poliposis cólica constando intervención quirúrgica de colistectomía por cálculo vesicular en 07/06/04.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconeixer la situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- En primer lloc postula la revisió del sisè fet provat de la Ssntència en què consten les lesions, i proposa l'addició de que: " En data de 10 d'octubre de 2005 se li va practicar prova d'esforç amb el diagnòstic previ de IAM inferior i ACTP+Stent en CD el juliol de 2003 i febrer 2005, angina d'esforç actual Spect maig 2005. En aquesta prova es va arribar a 4 METS sent el motiu la fi de l'angina progressiva, i la valoració de la mateixa com 'prova positiva greu clínicament' . El ECG practicat el 30 de novembre de 2005 a la Clínica Labor va resultar anormal i recomanava no exercici." Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 . En el present cas l'esmena al sisè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics i proves mèdiques que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a la demandant. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial, en examinar la prova practicada i no donar més preponderància a una que altra, atès que la prova mèdica del demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques documentals practicades, ja què no està obligat a subjectar-se al seu dictamen. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present, per aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció per no aplicació de l' article 137, 1 c) abans núm. 137,5 de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Considera que la patologia coronària que acusa el limita per a mínims esforços, perquè entén que la prova d'esforç és positiva als dos minuts, de manera que no es trova amb capacitat per cap feina ocupacional que exigeixi rendibilitat , segons doctrina jurisprudencial que cita.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficacia, en régim de dependencia d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normas laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment aceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En el cas present, les lesions coronàries que pateix el demandant es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut, sense que es trobi limitat per a dur a terme activitats de tipus sedentari, doncs la cardiopatia es troba controlada i estable i impedeix el fet esforços, però no consta que es tracti de mínims esforços limitants segons la doctrina jurisprudencial precedent. El conjunt de lesions que pateix no tenen entitat invalidant de forma absoluta. Per tant consdierem que no es d'aplicació l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial esmentats, raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel recurrent demandant Sr. Hugo contra la Sentència de 22 de desembre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona en el procediment núm. 502/2005 seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.