Sentencia Social Nº 8921/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 872/2005 de 14 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8921/2007

En el recurs de suplicació interposat per Gabriela a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 23 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 872/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 12 de desembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, por DOÑA Gabriela frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra, confirmando la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- DOÑA Gabriela , nacida el 4/05/1947, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el n NUM001 , en situación de alta en el régimen especial de empleados de hogar. (hecho no controvertido).

2.- La demandante inició un proceso de incapacidad temporal en fecha 11 de Noviembre de 2003 y agoto el subsidio el 10 de Mayo de 2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, la actora compareció a ser reconocida por la UVAMI, el 19/05/2005 quien emitió dictamen apreciando que la actora padecía las lesiones siguientes: "Síndrome Fibromiálgico con funcionalismo conservado; Asma bronquial con espirometría normal (FEV 76%); hernia hiatal; HTA; SACS en Ho. con CPAP nasal nocturno". Siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 14 de Julio de 2005 por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados (folio nº 34-35).

3.- Contra dicha resolución, por la actora fue interpuesta reclamación previa en fecha 28 de Septiembre de 2005, habiendo sido notificada la resolución impugnada en fecha 27 de Julio de 2005. La reclamación previa fue desestimada por resolución del INSS de fecha 31/10/2005 (hecho documentado en el expediente administrativo, y no controvertido. - folio nº57).

4.- La profesión habitual de la actora es la de EMPLEADA DE HOGAR; (hecho no controvertido).

5.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 246,78 euros mensuales y efectos desde el día 11 de Mayo de 2005 para la absoluta y 15/07/2005 para la total.

6.- La demandante presenta las siguientes patologías: Síndrome Fibromiálgico con funcionalismo conservado; Asma bronquial con espirometría normal (FEV 76%); hernia hiatal; HTA; SACS en tto. con CPAP nasal nocturno; sintomatología distímica tratada por centro de salud mental desde Noviembre de 2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contràri, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o subsidiàriament Total, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- Com a primer motiu del recurs i amb emparament processal en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent pretén la revisió del fet provat quart, pel qual proposa la següent redacció: "La profesión habitual de la actora es empleada de hogar, con funciones de necesarios esfuerzos físicos mantenidos en bipedestación y cobrecargas en raquis y extremidades". Aquesta petició no està fonamentada en cap mitjà de prova.

Així mateix sol.licita la modificació del fet sisè, pel qual proposa la redacció següent: "La actora presenta las siguientes lesiones: Síndrome de apnea del sueño de tipo obstructivo en grado severa. Fibromialgia diagnosticada desde 2.002. Signos de artropatía degenerativa en raquis. Insuficiencia respiratoria mixta de grado moderado. Síndrome distímico crónico de larga evolución. Hernia de hiato con reflujo gastroesofágico. Clínica de gastritis con intolerancia a medicamentos". Fonamenta aquesta petició en els documents que va aportar com a prova.

Ambdues peticions han de ser desestimades. La primera perquè no es basa en cap mitjà de prova i, a més, tampoc tindria cap incidència per a modificar la decisió de la sentència. I la segona perquè es fonamenta en els informes metges que consten a les actuacions, que ja han estat valorats per la jutgessa d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquest i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la violació per inaplicació dels articles 137.4 i 5, de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, o, subsidiàriament de forma Total per a la seva professió habitual de treballadora de la llar.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137.4 i 5 de la legislació anterior .

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball i l'apartat 4t com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió. Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora en l'apartat 4t és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Per contra, la situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió de l'actor, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat sisè, les lesions que pateix actualment la part actora, no la incapaciten per a realitzar qualsevol professió u ofici, en el termes que abans s'han esmentat, ni tan sols la incapaciten per desenvolupar totes o les fonamentals tasques de la seva professió habitual de treballadora de la llar, atès que, tal com correctament raona la jutgessa d'instància, el síndrome fibromiàlgic no està filiat com a greu i té el funcionalisme conservat. L'asma bronquial tampoc és incapacitant perquè té un FEV del 76%. Tampoc son incapacitants la hèrnia d'hiato i la HTA i la sintomatologia distímica està tractada per un centre de salut mental des de fa molt poc temps, i no consta que sigui és greu. D'altra banda el SAOS es troba en tractament.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Gabriela contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 32 de Barcelona, en data 23 de febrer de 2.006 que va recaure en les actuacions 872/2005 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta o subsidiàriament Total, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.