Sentencia Social Nº 8992/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1311/2005 de 18 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 18 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8992/2007

En el recurs de suplicació interposat per Gabinete Jurídico CCOO a la interlocutòria del Jutjat Social 30 Barcelona de data 4 d'octubre de 2005 dictada en el procediment Executòries núm. 1311/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Federico , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En fase d'execució de sentència i en data 16 de setembre de 2005 es dictà resolució per la que es desestimava l'execució sol.licitada.

Segon. Contra aquesta resolució la part executant va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents , van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 4 d' octubre de 2005, la qual va desestimar el dit recurs.

Tercer. Contra aquesta interlocutòria la part executant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. El magistrat d'execucions ha desestimat la reposició formulada per la lletrada del Gabinet Jurídic de Comissions Obreres respecte la prèvia provisió per la què s'acordà no tramitar el procediment instat de jura de comptes. Als dits efectes, el jutjador "a quo" considera que l'advocada no té legitimació activa als dits efectes, per tractar-se d'una treballadora dependent que no percep honoraris sinó una retribució salarial.

S'alça ara la instant a través dels motius que tot seguit analitzarem. Volem destacar que el recurs conté una manifestació inicial -que no s'empara en cap motiu processal- fent esment a que escau la suplicació en el present cas, ex art. 189.4 TRLPL i la doctrina cassacional que esmenta.

Certament cal recordar que en la nostra sentència de Sala General 1258/2007, de 13 de febrer, varem establir el criteri de que en supòsits similars al present no esqueia recurs. No obstant, tot i el caràcter vinculant de les sentències de Sala General, hem d'observar que en la present litis s'ha dictat prèviament una interlocutòria en relació al recurs de queixa formulat en data 22 de maig de 2006 (prèvia doncs a la citada sentència) per la què es donava pas a la suplicació. Tot i el canvi doctrinal, és clar que - en relació a la possibilitat de recurs- l'esmentada interlocutòria té plens efectes de cosa jutjada en la present litis -sota el risc, cas contrari, d'afectar al dret a la tutela judicial efectiva-, la qual cosa ha de comportar la plena efectivitat del recurs.

SEGON. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia, a través de varis motius, la vulneració d'una sèrie de preceptes, com ara el 189.4 TRLPL -per entendres que escau la interposició de recurs-, així com -en un altre motiu- la doctrina cassacional que esmenta, el 239.1 TRLPL i 517.2 LEC, en relació als arts. 24.1 i 118 CE i l'art. 18.2 LOPJ , en considerar que el jutjat d'execucions no pot negar l'execució d'una compte jurada que ha estat acceptat per l'organisme judicial "declaratiu", l' art. 35 LEC , en no establir-se en la dita norma cap limitació excloent dels supòsits d'advocats assalariats, i -en motiu autònom- en relació als arts. 1, 4 i 20 de la Llei 47/1992 , respecte el règim d'obligacions fiscals.

Tot i els diferents -i desarticulats- motius que se'ns formulen, em d'aclarir que, de fet, la línia argumental del recurs pot ser limitada a dos element jurídics: a) la incapacitat de l'òrgan judicial "ad hoc" per denegar, un cop acordada pel jutjat 25, l'execució; i b) la directa aplicació de l'art. 35 LEC al supòsit analitzat. Tot i tractar-se de motius diferenciats és evident el nexe comú de tota l'argumentació recursal, d'aquí que abordem la qüestió en forma unificada.

TERCER. Hem de recordar, en aquest sentit, que els arts. 34 i 35 LEC (anàlegs als arts. 8 i 12 LEC anterior ) acullen un disseny de la jura de comptes d'acord amb la nostra tradició i les exigències constitucionals. Estem davant un procediment, certament no desenvolupat, de naturalesa executiva per a fer efectius de forma sumària i expeditiva els crèdits derivats de l'actuació professional en un determinat procés i dintre del mateix de Procuradors i Advocats; no es tracta de protegir interessos subjectius o personals en profit dels professionals legitimats per a promoure'ls, sinó que les obligacions que com cooperadors amb l'Administració de Justícia han complert dintre del procés, tinguin dintre del mateix la llera adequada per a reintegrar-se de les despeses i contraprestacions corresponents a aquesta cooperació.

D'aquesta manera, la LEC singularitza la forma d'execució dels crèdits d'aquests agents jurídics, en relació als dels altres possibles creditors, respecte deutes dineràries, vençudes i exigibles de quantitat determinada que, dins determinats límits, han d'articular-se per la via del procés monitori de l' art. 812 i següents LEC.

Complerts tals requisits l'òrgan judicial requereix al poderdant o client pel termini de deu dies perquè faci efectiva el seu deute o alternativament en el mateix termini impugni el compte presentat. La falta d'impugnació implica: el despatx d'execució ( arts. 34.3 i 35.3 LEC ) però en el cas que si es formuli es resol la reclamació del procurador per acte sense ulterior recurs. Si es tracta de minuta d'advocat igualment es resol de plànol per idèntica resolució motivada, encara que prèviament es procedeix al tràmit de taxació de costes disciplinat en els arts.. 241 i següents el qual pot obviar-se -fixant-se el degut directament per acte- si el dit professional acredita l'existència d'un pressupost previ en escrit acceptat pel client impugnant

El procediment de jura de comptes, doncs, té una naturalesa subordinada a l'assumpte principal del que porta causa, en el qual el professional impagat presenta com requisit d'admissibilitat «compte detallat i justificada» i manifesta formalment el que li és degut, articulant-se, en puritat, com una mesura a cavall entre la finalització del procediment ordinari i una singular execució privilegiada.

Aquesta naturalesa mixta determina que, en el present cas, apareguin evident dubtes en relació a si el magistrat executant tenia o no les competències decisòries negades en el recurs. Hem afirmat en altres pronunciaments que quan el jutjat declaratiu dicta la interlocutòria corresponent determinant l'import del deute -després de complir amb el tràmit d'audiència- no pertoca al jutge executiu la decisió corresponent a l'adequació a legalitat del deute. Tanmateix, però, hem d'observar que en la present litis no consta aquesta interlocutòria, en limitar-se el jutjat executiu a donar audiència i, un cop complert aquest tràmit, a donar trasllat al jutjat d'execucions. No podem descartar, en aquests antecedents, la capacitat valorativa d'aquest darrer organisme jurisdiccional.

QUART. Ocorre, però, que a judici de la Sala , ha d'estimar-se -més enllà de l'expressat dubte processal- la vulneració de l' art. 35 LEC .

Així, com s'afirma a la STC 110/1993, de 25 de març: "Es el pleito y los gastos, derechos u honorarios realizados o devengados en él lo que, dentro del mismo Juzgado en que se han producido, se hace objeto de una regulación especial y de unas actuaciones judiciales que, obvio es decirlo, no alcanzan en absoluto a posibles derechos o devengos extrajudiciales realizados por esos motivos profesionales". Per a prosseguir amb la consideració de que els advocats i procuradors "como necesarios cooperadores de la Administración de Justicia (así se califican expresamente en el Libro V de la Ley Orgánica del Poder Judicial), están sometidos por dicha Ley, por la L.E.C . y por sus respectivos Estatutos, a una serie de deberes, obligaciones y responsabilidades tendentes al correcto desarrollo del proceso y sin cuya colaboración no sólo se resentiría gravemente el normal funcionamiento del mismo, sino que resultarían de imposible cumplimiento las garantías de efectividad y defensa que impone la Constitución a la tutela judicial". És per això que: "esta peculiaridad en sus funciones de cooperación con la Administración de Justicia, cuando se concretan en un procedimiento determinado en actuaciones necesarias para su desarrollo, son las que merecen como contrapartida por parte del legislador el establecimiento de un procedimiento especial en virtud del cual y de forma rápida y sencilla puedan resarcirse de los gastos anticipados y de los trabajos realizados dentro del proceso. No se trata, por tanto, según ya hemos dicho, de un privilegio otorgado con carácter general a Procuradores y Abogados en atención a estas profesiones, sino en atención a su intervención en un pleito concreto en el que han actuado y para obtener la debida satisfacción, dentro de ese mismo pleito, a la actividad en él desarrollada"

Aquesta singular naturalesa de la jura de comptes en relació a la seva finalitat determina, així, que no pugui ser utilizada en aquells casos en els què existeix un vincle contractual laboral entre l'advocat i el seu client -essent aquest l'ocupador-, atès que en el dit supòsit correspondrà acudir al procediment laboral ordinari (STS 1ª 30.11.2004). És obvi, però, que res impedeixi la seva utilització en aquells supòsits en els què no és observable aquesta relació de dependència, sinó en els que regeix l'habitual relació entre advocat i client, basada en el principi de plena i mútua confiança, com element definidor de la singularitat processal de l'agent jurídic que intervé en el plet, articulant-se una específica naturalesa de col laboració en el desenvolupament d'allò previst a l' art. 24.1 CE . D'aquesta manera, res impedia a l'executada, en exercici de la seva autonomia de la voluntat, trencar la relació professional amb la lletrada actuant -cosa que no ocorregué-, com tampoc res impedia -tot i la relació laboral de la dita lletrada- que la professional renunciés a la defensa, en exercici de les atribucions legals establertes. En aquest marc, és obvi que el qualsevol procediment regeix el principi de postulació -encara que aquesta sigui voluntària com és, sobre el paper, invocable de la jurisdicció social en el procés declaratiu-. Per tant, en tant que intervenen professionals en el funcionament de l'aparell judicial, el legislador ha volgut privilegiar -com s'afirma en la doctrina constitucional- els mecanismes de fer efectius els seus honoraris professionals a través d'un sistema urgent i aliè al simple ordinari reconeixement de deute, vinculats amb el procediment que ha determinat aquesta intervenció. Resta evident que, en el present cas, la relació professional-client no es veu afectada per la naturalesa jurídica entre aquell i l'organisme per al que presta serveis. No observa la Llei en aquest punt cap singularitat, com no podia fer-ho, atès que -amb independència del tipus de vinculació del professional que intervé en la litis- el vincle de mútua confiança que determina la institució de la postulació professional en res es veu afectat per aquest fet. És més, si es té present la progressiva evolució de l'exercici de l'advocacia -que ha finalitzat en els darrers mesos amb la declaració de l'existència d'una relació laboral especial en determinats casos-, no podem més que reiterar la prèvia argumentació, atès que no tindria cap sentit limitar l'aplicació de la figura singular de la jura de comptes als professionals liberals i excloure'n als assalariats.

CINQUÈ. Escau, en conseqüència, estimar el recurs formulat i, en conseqüència, revocar la interlocutòria recorreguda, amb la conseqüent declaració de continuïtat del procediment executiu, amb devolució a la recurrent del dipòsit efectuat.

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per ADORACIÓN JIMÉNEZ HIDALGO contra la interlocutòria dictada pel Jutjat Social número 30 de Barcelona de 4 d'octubre de 2005, recaiguda en actuacions 1311/2005, en procediment executiu de jura de comptes i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució declarant la continuïtat del procediment executiu i amb devolució, en el seu cas, del dipòsit.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.