Sentencia Social Nº 90/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6323/2015 de 13 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 6323/2015

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 14 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 90/2016

En el recurs de suplicació interposat per Rita a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data dictada en el procediment núm. 1377/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Berta i Josefina , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 14 de gener de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de setembre de 2015 , , que contenia la decisió següent:

'Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por DOÑA Rita frente a Berta Y Josefina (herederas de María Esther fallecida), en reclamación por DESPIDO, debo declarar y declaro la IMPROCEDENCIA del despido de la demandante con efectos del 30-11-2013, condenando a las codemandadas a estar y pasar por esta declaración y a que abonen a la actora la cantidad de CUATROCIENTOS NOVENTA Y CINCO EUROS CON OCHENTA Y UN CÉNTIMO DE EURO en concepto de Indemnización por despido, declarando la extinción de la relación laboral de las partes. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.- La actora que se dirá en la parte dispositiva de la presente Resolución, prestó sus servicios como empleada del hogar en la CALLE000 número NUM000 de BARCELONA, mediante contrato suscrito en fecha 1 de abril de 2008, suscribiéndolo como titular DOÑA María Esther (folios 156 y 157), habiendo fallecido el 10 de junio de 2014, siendo sus herederas y habiendo aceptado la herencia, las codemandadas DOÑA Berta y DOÑA Josefina .

Se acredita las siguientes circunstancias laborales de la actora: categoría de empleada del hogar, jornada la establecida normativamente para las fijas y salario de 645,30 696 euros mes o 22,88 euros día con parte proporcional de pagas extras; en cuanto al salario, lo es conforme al Salario Mínimo Interprofesional del año 2013 RD 31-12-12, no se acredita por prueba alguna la realización de horas extras; en cuanto a la antigüedad el hecho es contradictorio y se fijara conforme al conjunto de las pruebas teniendo en cuenta los documentos aportados.

SEGUNDO.- Que por Burofax de fecha 30 de noviembre de 2013 la empleadora DOÑA María Esther remitió a la actora carta al domicilio que consta en el contrato y en la Seguridad Social, SANTA ENGRACIA 68 1º BARCELONA (folio 156) y posteriormente en fecha 10 de diciembre de 2013 al domicilio actual en fecha 10-12-13. En la primera rescinde a todos los efectos de la relación contractual que hasta fecha mantenían con la actora, dándole de baja en la Seguridad Social en el Régimen Especial de empleadas del hogar, indica que la baja lo es por cuanto DOÑA María Esther no precisa de sus servicios y se pone a su disposición la indemnización que por Ley le corresponde la suma de 709,58 ?, (folios 137 a 138).

Remitido Burofax a la empleadora DOÑA María Esther de fecha 03-12-13 por la actora, en el que consta domicilio distinto del que figura en el contrato, en el que indica que como ha sido despedida de su puesto de trabajo verbalmente sin motivo alguno, solicitando la readmisión o que le entreguen carta de despido; le indican en la segunda carta: que el 30 de noviembre 2013 le pusieron carta de despido a su firma que se negó a firmar, ante su negativa remitieron Burofax al domicilio donde tenían constancia y consta su Alta en la Seguridad Social y le indican que su antigüedad a todos los efectos es la de 03-07-2012 al causar baja el 22-10-2010 y no se incorporo hasta el 30-07-2012, reiterando lo ya manifestado el 30 de noviembre del 2013 (folios 139 a 140, 151 a 154 y 167 a 173).

TERCERO.- Se ha intentado sin EFECTO el preceptivo acto de conciliación previo ante el CMAC frente a DOÑA María Esther presentando papeleta de conciliación por despido en fecha 11 de diciembre de 2013.

CUARTO.- Que conforme a las Resoluciones de la Tesorería General de la Seguridad Social aportadas a los folios 144 a 149 consta el Alta de la actora en la Seguridad Social en el Régimen Especial de empleadas del hogar en fecha 02-04-2008 como fija y baja de la actora en la Seguridad Social en el Régimen Especial de empleadas del hogar el 22/10/2010; nueva Alta en la Seguridad Social en el Régimen Especial de empleadas del hogar en fecha 03-07-2012.

Que la actora solo pide informe vida laboral a la TGSS de los periodos 01-01-2010 a 31-12-2011, 01-01-12 a 31-01-13 y los actuales (folios 178 a 181) se acredita que consta periodo cotizado del 01-06-2010 al 22-10-2010 y del 03-07-12 al 30-11-13 a favor de la actora por DOÑA María Esther .

Que conforme el interrogatorio de DOÑA Berta se indica que durante dicho periodo, en que la actora no trabajo, estuvo en el domicilio de sus hijas y cuidada por ellas.

QUINTO.- Que conforme a los informes médicos aportados a los folios 102 a 105; sobre todo el de fecha 09-04-2014 indica que DOÑA María Esther en el año 2007 tenía problemas de dependencia con la persona que la daba servicios y problema de relaciones que tienen las personas que viven solas, pero que se trata de una persona de 99 años que presenta una calidad de vida aceptable, se viste sola tiene cuidado de sus objetos personales. Come sola e incluso se hace la comida, se lava sola excepto con la ducha. Tiene dificultad para caminar, camina con andador. Presenta una capacidad mental muy buena para su edad, controla su mediación e incluso lee los prospectos para conocer sus efectos secundarios; tiene un gran apoyo familiar por parte de sus dos hijas. No es hasta mayo del 2014 (folio 104) que DOÑA María Esther sufre fracturas vertebrales y está inmovilizada en su dormitorio, no puede desplazarse de su domicilio; el despido de la actora fue el 30 de noviembre de 2013.

SEXTO.- Que al folio 160 y conforme al interrogatorio de DOÑA Berta , consta certificado emitido por DOÑA María Esther , redactado por su hija DOÑA Berta , en la que se reconoce a la actora literalmente que: '...ha estado y sigue prestando servicio como empleada domestica desde el 1 de marzo de 2008, destacando su dedicación, honestidad y cariño durante este periodo. Se expide la presente solicitud de la interesada para los fines que sea conveniente. Barcelona 11 de marzo de 2013.'.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Postula la demandant en els motius inicial de suplicació la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret es demanen els següents canvis:

-Del fet provat primer, en relació als documents dels folis 106 a 115, 141 i 155, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'Se acredita las siguientes circunstancias laborales de la actora: categoría de empleada de hogar, interna las 24 horas diarias. Es controvertido el salario , la demandante solicita que debe ser 2.394,60C y no lo que reconoce le pagaban las demandadas, 900emensuales. Se acredita que la Sra. Rita hace horas extras y las 20 horas presenciales máximas a la semana que puede hacer según ley, porque está todo el día con la Sra. María Esther de lunes a viernes según consta en la contestación de INSTITUT CATALA DE LA SALUT SAP MUNTANYA, 'seguiment clinic'. Desde las 8 de la mañana a 20 horas noche, quitando las 4 horas de comida y cena, ya hace 6 horas de trabajo ordinario por la mañana y dos por las tarde, el resto son extraordinarias y presenciales. La antigüedad queda acreditada porque las mismas hijas en ese documento reconocen varias veces que tuvo una cuidadora cinco años, en el 2014, que hacía cinco meses que habían cambiado, y aparece durante ese tiempo el nombre de Rita , en esas anotaciones clínicas, y en fechas que no está dada de alta en la seguridad social como cuidadora. Es improcedente el despido porque no había causa para despedirla, si la necesitaban porque contrataron a otra chica hondureña de 30 años'

-Del fet provat cinquè i el fonament jurídic segon, amb cita dels documents dels folis 102 a 105, amb la següent proposta de redacció:

''En cuanto a la antigüedad de la actora del conjunto de la prueba se acredita que la actora inició su trabajo para Doña María Esther el 1 de marzo de 2008 (reconocido documentalmente) hasta la fecha del despido pues del seguimiento clínico que obra en los folios 106 a 115 así se desprende, incluso por manifestaciones que realizan las hijas de la sra. María Esther ' ' Esto a pesar de que no han cotizado por la Sra. Rita durante todos los períodos, igual que tampoco parece ser que han cotizado por la nueva cuidadora que contrataron tras despedir a la sra. Rita , la chica de 30 años hondureña, según contestación oficio de la vida laboral de TGSS de la empleadora SRA. María Esther .'

'En cuanto al salario fijado, son los 696 euros mes o 22,88? día por las ocho horas de trabajo diarias, 4 horas presenciales cada día y 8 horas extras diarias a ese mismo precio, con la parte proporcional de las pagas extraordinarias. Jornada totalmente acreditada porque las horas presenciales serían las de la noche que si le necesitaba tenía que atenderla y el resto realizando las funciones normales de su cargo, que incluye también limpiar y adecentar la vivienda.' Y en el fundamento de derecho tercero se debió estimar por tanto por completo la demanda y condenar a 20 días de salario por cada año trabajado y con 12 meses como límite, que serían 5 años, y ocho meses, 113 días, a 79,89? diarios, una indemnización total de 9.017,40 ?.''

Cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 LRJS ), la qual cosa determina -entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : 'precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. O STS 21.10.2010 : 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica'

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 193. b ) i 196.3 LRJS , en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 LRJS . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quemun redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir 'una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas'( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes'( STS UD 27.03.2000 ).

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats. En efecte, caldrà indicar que els texts que se'ns proposen no són altra cosa que una valoració de la prova per l'actora, que intenta fer prevaler els seus subjectivismes per sobre de les reflexions de la jutjadora del primer grau respecte la totalitat de la prova. Però, és més: els canvis que es sol liciten en relació al salari, jornada i activitat es sustenten essencialment sobre informes mèdics, essent del tot evident -com és fàcilment comprensible- que el contingut d'aquests informes pot ser prova plena a efectes de les patologies o limitacions que allí constin, però no ho poden ser en quant les circumstàncies laborals de la demandant, atès que lògicament els professionals signataris desconeixen personalment aquests fets, basant-se en meres manifestacions de tercers.

SEGON.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS postula la demandant la infracció dels articles 9 del RD 1620/2011 i 218 LEC . S'afirma en aquest punt que de la prova practicada es deriva la jornada i el salari postulat a la demanda -res es diu aquí sobre l'antiguitat-.

Així les coses és del tot evident que la prèvia desestimació de la modificació fàctica analitzada en l'anterior fonament jurídic té com conseqüència inevitable la desestimació també d'aquest motiu. Al que caldrà afegir que no és apreciable cap incongruència, atès que la no estimació de les pretensions de part no és tal, màxim tenint present la valoració de la prova continguda a la sentència del primer grau jurisdiccional.

En conseqüència, com ja prèviament hem indicat, el motiu ha de decaure i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Rita contra la sentència dictada pel jutjat del social número 13 dels de Barcelona en data 14 de setembre de 2015 , recaiguda en les actuacions 1377/2013, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra Berta i Josefina (hereves de María Esther ) en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.