Sentencia Social Nº 902/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 279/2004 de 02 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 902/2009

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Asepeyo a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 28 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 279/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Marcelina , Narciso , Rimon Valles, S.L., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'abril de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de maig de 2007, que contenia la decisió següent: "Que estimando la demanda interpuesta por Marcelina y Narciso contra INSS, TGSS, MUTUA ASEPEYO, RIMON VALLES SL, sobre muerte y supervivencia, declaró que el fallecimiento del causante deriva de accidente de trabajo "in itinere", debiendo estar las demandadas obligadas a pasar por la presente declaración, y reconozco su derecho a percibir el auxilio de la función por importe de 30 €, con cargo a la mutua demandada. Se tiene por desistida a la parte actora de la demanda interpuesta contra aseguradora ASEQ SA "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Los actores, cuyos datos constan en el expediente administrativo, solicitaron a la MUTUA ASEPEYO que se considerara el fallecimiento de su hijo Pedro Francisco , ocurrido el día 20 de agosto del año 2003, derivado de accidente de trabajo. En fecha 23.12.2004 la citada mutua desestimó que la causa del accidente fuera por accidente de trabajo. En fecha 25.7.2006 se presenta fuera de plazo un escrito de reclamación previa a la vía jurisdiccional contra desestimación de la mutua.

SEGUNDO.- El fallecido trabajaba en la empresa codemandada, que tiene concertada la cobertura de dicha contingencia con la mutua codemandada, responsable del reconocimiento del derecho a las prestaciones solicitadas.

TERCERO.- En fecha dos de agosto pasado el INSS desestimó la reclamación previa interpuesta por los actores alegando que el trámite correspondía a la mutua, remitiendo a la misma la solicitud. En fecha 23 de enero del año 2004 la mutua remite a los actores un escrito en el que manifiesta que la accidente en el que falleció su hijo no deriva de accidente de trabajo, al quedar roto el nexo causal y no poder imputarse como tal en la accidente de circulación en el que falleció. Se insistió en el mismo criterio en escrito de 12 de marzo del año 2004.

CUARTO.- Pedro Francisco , sufrió un accidente de tráfico el día 20 de agosto del año 2003 a las 10,30 horas, consistente en la salida de vía primero por el margen derecho y después por el margen izquierdo volviendo a entrar en la autopista. El accidente se produjo en un tramo de vía con una curva suave a la izquierda, con buena visibilidad, limitada a unos 300 m, sin obstáculos, estando la calzada seca y limpia de elementos resbaladizos. El causante falleció al salir despedido por la ventana delantera cayendo en el carril central de la autopista y quedando en su posición final en el carril derecho. El accidente se produjo en el kilómetro 123,5 de la autopista A-7 dirección Tarragona. El causante conducía el vehículo. No llevaba puesto el cinturón de seguridad.

QUINTO.- El informe de investigación del accidente efectuado por la mutua señala como causa del accidente una posible somnolencia del causante por conducir el vehículo en estado febril, posiblemente bajo el efecto de algún medicamento.

SEXTO.- La base de cotización del mes de julio del año 2003 ascendía a 1173,88 €. La categoría del trabajador era oficial primera electricista. La antigüedad en la empresa, 20.12.1999. Trabajaba 40 horas semanales, de lunes a viernes.

SEPTIMO.- El trabajador fallecido se encontraba domiciliado en Barcelona. La empresa se encuentra domiciliada en San Celoni. Su jornada de trabajo comenzaba las nueve horas. El actor empezó a trabajar en la empresa el día del accidente. Manifestó que se encontraba mal. A las 9:15 acudió al Hospital de Sant Celoni, centro médico cercano a la empresa, donde fue atendido de urgencias y volvió después a la oficina para comunicar el resultado y aportó un informe de asistencia. Tenía faringitis y temperatura de 38,8 grados centígrados. Se le recetó un antibiótico y no se le suministró medicamento. Habló con su compañero de trabajo y con la hermana del representante de la empresa. Luego se marchó a su casa conduciendo su vehículo. Habitualmente utilizaba el vehículo particular para desplazarse al trabajo.

OCTAVO.- La inspección de trabajo emitió un informe en fecha 12 de noviembre del año 2003 que se tiene por reproducido. Se siguieron diligencias previas 967/03 ante el juzgado de instrucción 6 de Granollers, que han sido archivadas.

NOVENO.- Es de aplicación del convenio colectivo de la industria siderometalúrgica la provincia de Barcelona

DECIMO.- Se ha agotado la vía previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La Mútua Asepeyo planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara que, en matèria de prestació a favor de familiars, l'accident de circulació patit pel fill causant s'ha d'entendre derivat de la contingència professional d'accident de treball " in itinere", i condemna la recurrent a pagar l'auxili de defunció, amb absolució de l'empresa ocupadora.

El recurs que te per objecte la revisió dels fets declarats provats en la sentència amb empara en l' article 191 b) de la Llei de Procediment Laboral ( RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril ) i examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la mateixa norma processal.

Segon.- Quant al primer motiu de recurs qui recorre pretén la modificació del fet provat setè de la sentència que es refereix a què el treballador tenia el domicili a Barcelona, sent el domicili de l'empresa a Sant Celoni, al que acudia habitualment amb el seu cotxe particular. Que el dia 23 d'agost de 2003 va començar la jornada laboral a l'hora habitual, les 9 hores. Va manifestar que es trobava malament i a les 9,15 hores va acudir a l'Hospital de la localitat a prop del domicili de l'empresa, i va ser atès d'urgències. Va tornar a l'empresa per comunicar el resultat i va aportar l'informe d'assistència on consta faringitis i 28,8 graus de temperatura. Se li havia receptat un antibiòtic, que no se li havia summnistrat. Va parlar amb un company de feina i amb la germana del representant de l'empresa i se'n va anar a casa conduint el cotxe. En aquest trajecte va patir l'accident de circulació descrit en el fet quart de la relació fàctica.

La Mútua proposa un text alternatiu que digui que " El treballador patia febre de 24 hores d'evolució i el dia 20 d'agost de 2003 va acudir al treball per informar del mal estat, es va desplaçar a l'Hospital de Sant Celoni on va ser visitat a les 9,14 hores. La seva jornada laboral començava a les 9 hores. Després de la visita mèdica va anar a l'empresa per parlar amb el seu company de treball i amb la germana del representant de l'empresa i va marxar a casa seva conduïnt el seu cotxe que utilitzava per desplaçar-se al treball". Basa la modificació en l'atestat dels mossos d'esquadra i en l'informe mèdic de l'Hospital.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova (STSJ de Catalunya de 16 de novembre de 2004 per totes) . Aquesta Sala ha vingut assenyalant que si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , el qual ha valorat també els documents que cita la recurrent juntament amb la resta de proves practicades i elements de convicció aportats per les parts a la vista oral.

En el cas present no es pot estimar que el magistrat de la instància hagi apreciat de forma errònia greu els fets declarats provats perquè pràcticament el text alternatiu n'és reiteració , de forma que hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer.- El segon motiu del recurs és examinar la infracció per aplicació indeguda de l' article núm. 115.2 a) de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 1/1994. Combat la declaració judicial de contingència professional de l'accident de circulació patit que va causar la mort al treballador perquè el considera in itínere, perquè resumidament entén que no existeix nexe de causalitat amb el treball, ja que es va produir després de la visita mèdica quan tornava al seu domicili. Argumenta que la causa del desplaçament no va ser la prestació de serveis sinó tornar de l'hospital, i si després de la visita mèdica va tornar a l'empresa va ser perquè es trobava a pocs 800 metres de distància. Parteix de la intenció del causant de no prestar serveis, sinó d'informar. Conclou que l'accident no es va produir ni al iniciar ni a l'acabar la prestació del treball i tornar al domicili habitual, ja que es va produir una alteració del camí del treball per circumstàncies o conveniències personals, de forma que l'accident de circulació va produir-se quan es trobava en situació de permís per assumptes propis degut a molèsties d'origen no laboral amb causa de malaltia comuna. Cita criteri jurisprudencial de la Sala relacionada amb accidents de trànsit i desplaçaments per motius de salut.

Quart.- La relació fàctica no ha sigut modificada i consta que el dia 20 d'agost de 2003 el causant accidentat va acudir a l'empresa amb el seu cotxe per iniciar la jornada de treball a l'hora establerta, les 9 del matí. Que a les 9,15 va acudir a l'Hospital de la localitat on es troba l'empresa, situat a pocs 800 metres de distància. Va ser examinat en el servei d'urgències i se li va diagnosticar faringitis i temperatura de 38,8 graus C., i se li va receptar un antibiòtic que no se li va suministrar. Que va tornar tot seguit a l'empresa on va justificar l'absència amb l'informe d'assistència, i després de parlar amb el company de treball i la germana del representant de l'empresa va anar-s'en a casa conduint el cotxe que utilitzava de forma habitual per acudir a la feina. Que l'accident de circulació es va produir a les 10,30 hores a l'autopista A7 direcció Barcelona, en descontrolar-se el cotxe que va sortir de la via pel marge dret primer i després pel marge esquerre i va tornar a entrar a l'autopista. Va morir perquè va sortir despedit per la finestra del davant i va caure al carril central quedant finalment estès en el carril dret.

La controvèrsia rau en determinar si aquest accident de trànsit s'ha de qualificar de laboral in itinere o no. Atesos els fets declarats provats, entenem que es va produir quan tornava de la feina a casa seva amb el vehicle usual de la seva propietat i seguint el trajecte habitual, en acabar la jornada laboral per indisposició, ja què abans de tornar al seu domicili havia acudit a l'empresa i parlat amb el company de treball i amb l'empresa, amb justificació mèdica de l'afectació que patia.

Amb la sentència de la instància motivada extensament, hem de concloure que en aquest cas concorren els elements doctrinals definidors d'aquest tipus d'accident de treball perquè es compleix que la finalitat del trajecte rau en la relació de treball, que es produeix en el trajecte habitual i normal d'anar o tornar de la feina i que es produeix en temps i itinerari llògic i habitual cap al domicili, amb el mitjà de transport normal i idoni. Hem de sortir al pas de la doctrina de la Sala citada per la part recurrent, que es refereix a casos d'anar o tornar de visita mèdica que considera no tenen relació concreta amb l'anar o tornar del treball, tot i que altra doctrina considera que l'accident de trànsit patit al anar o tornar de la consulta mèdica des del lloc de treball també s'ha de considerar accident laboral in itinere ( STSJ de Castella-Lleó. Valladolid de 15 de març de 1999). Entenem que les decisions judicials citades es refereixen a una casuística molt concreta que no és extrapolable a latres fets i situacions, com la present.

Hem de concloure per tant que no queda destruït el nexe causal entre la raó de treball i la tornada al domicili habitual des de l'empresa on va justificar l'atenció i prescripció mèdica, en temps consecutiu normal i amb el mitjà de transport d'ús privat habitual, de manera que l'accident de trànsit és laboral d'acord amb l' article núm. 115.2 de la Llei General de la Segureta Social . Per tant hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància.

Cinquè.- En aplicació de l' article 202 i 233 de la Llei de procediment laboral , pel principi de venciment de la part, es condemna la Mútua que recorre, atès que no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, i que el present recurs que es desestima ha comportat a una part demandada la intervenció lletrada per a la impugnació de manera que haurà d'afrontar els honoraris del lletrat de la part que es concreten en la quantitat de 500 euros que se li haurà de lliurar per aquest concepte.

Atesos els precedents fonaments jurídics i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Mútua Asepeyo, d'AATT i MMPP de la SS. núm. 151 contra la Sentencia de 28 de maig de 2007 dictada pel Jutjat social núm. 29 de Barcelona en el procediment núm. 279/2004 , seguit a instància de Marcelina i Narciso contra la recurrent, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i l'empresa RIMON VALLES S.L., la qual confirmem. També condemnem la Mútua al pagament dels honoraris del lletrat de la part que impugna en quantitat de 500 euros.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.