Sentencia Social Nº 9046/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7557/2008 de 11 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9046/2009

En el recurs de suplicació interposat per Gracia a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 2 de juliol de 2008 dictada en el

procediment núm. 430/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 22 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando íntegramente la demanda promovida por Gracia contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo absolver a la parte demandada de la pretensión deducida en su contra".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Gracia , nacida el 4-10-1958, con DNI nº. NUM000 , afiliada a la Seguridad Social, en situación de alta en el Régimen General, de profesión habitual AUXILIAR ADMINISTRATIVA, en situación de incapacidad temporal, derivada de enfermedad común, desde el 18-10-2007, solicitó la prestación de incapacidad permanente el 13-12-2007

2º.- Resolución de 3-3-08 de la Dirección General del Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución por la que declaraba que la actora no se encontraba en ninguno de los grados de situación de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, teniendo acreditado el período mínimo de cotización, por no reunir el requisito de incapacidad permanente. Se valoraron las lesiones dictaminadas el 18-1-08: "FIBROMIALIGA. TRASTORNO DE PERSONALIDAD CLUSTER B (HISTRIONICO-CONVERSIVO)".

3º.- Padece la parte actora

-Cervico-lumboartrosis moderada, con hernia discal L4-L5, sin limitación funcional, movilidad conservada sin signos radiculares.

--Síndrome subacromial de predominio derecho, con leve-moderada limitación (40º hombro derecho).

--Diagnosticada en 2003 de fibromialgia y síndrome de fatiga crónica. En tratamiento

--Trastorno adaptativo mixto (ansioso-depresivo) cronificado, en tratamiento, de grado moderado.

4º.- No se discute ni la base reguladora mensual de la prestación (1.070,40 Euros) ni la fecha de efectos (18-1-2008)).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de set d'abril.

Segon. En primer lloc postula la revisió del fet provat tercer referit a les lesions que pateix i proposa la redacció alternativa que digui que presenta : " Histerectomia total. Fibromiàlgia severa. Síndrome de fatiga crònica. Sd. Sec ( Sjogren). Malaltia de Raynaud. Tiroiditis de Hashimoto amb hipertiroidisme. Tendinitis i rotura parcial del supraespinós dret. Epicondilitis. Protusió discal C4-C5, C5-C6, L5-S1. Hèrnia discal L3-L4 i L4-l5 i D11-D12. Hemangioma vertebral L5 Crisi d'ansietat. Trastorn adaptatiu mixt. Trastorn depressiu major moderat. Trastorn de conversió amb símptoma o dèficit motor. Trastorn de l'atenció amb alteracions mnèsiques i enlentiment cognitiu. Vertigen rotatori. Incontinència urinària." Basa la modificació en l'informe pericial de la part i amb els informes mèdics expedits per l'Hospital de Sant Pau que cita sobre la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica, a més dels documents mèdics sobre l'afectació osteoarticular lumbar, cervical, i els relatius a la tendinitis i rotura parcial del supraespinós i del quadre psiquiàtric i la incontinència urinària.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació fàctica que es proposa es basa en proves i informes mèdics aportats per la part a la magistrada de la instància, la qual els ha valorat conjuntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts, sense que podem apreciar error de fet greu en l'apreciació de la valoració fàctica en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada i en el fet de què el mateix fet provat impugnat es refereix a l'afectació cervical i lumbar, a la síndrome subacromial, a la fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica i al trastorn adaptatiu mixt cronificat, encara que no efectua la constatació de les limitacions funcionals que la recurrent pretén.

Per tant, hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer. El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article 137, 5 i subsidiàriament apartat 4, de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , d'aplicació d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Resumidament argumenta que, d'acord amb doctrina jurisprudencial que cita sobre el concepte i requisits de la incapacitat permanent absoluta, el conjunt de lesions que presenta la recurrent conformen una limitació severa per a qualsevol activitat laboral continuada perquè te contraindicades tasques que requereixin sobrecàrrega dinàmica o esforç i la relació interpersonal. La fibromiàlgia de 18 punts sobre 18 li produeix limitacions de la mobilitat de la columna cervical i de les espatlles, amb cefalees inespecífica, pèrdua de força important als braços, columna lumbar i genolls, a més de la fatiga física i mental pel dolor, produït també per l'afectació a la columna lumbar. El quadre es complica amb la tendinitis i ruptura del supraespinós que comporta una impotència funcional marcada del braç dret que és el dominant, de manera que veu restades les activitats amb sobrecàrrega cervical i lumbar amb àlgies i impotència en cas de sedestació, bipedestació o demabulació prolongada. Es refereix al quadre psíquic que comporta una severitat impeditiva de l'atenció amb alteracions mnèsiques i enlentiment cognitiu amb crisis d'ansietat. Subsidiàriament postula el reconeixement de la incapacitat total per a la seva professió d'auxiliar administrativa, perquè argumenta que va quedar provat que havia de fer esforços o en moure caixes de pers considerable, enmagatzemant i classificant peces de roba als estants, i tenint àlgies en cas de sedestació, bipedestació o deambulació prolongades, a més de requerir la seva professió l'atenció memòria i relació amb tercers.

Quart. L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas neurològiques, físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

El conjunt de lesions físiques, psíquica i neurològica que consten en la relació fàctica no modificada, si be són cròniques, no consta que la seva entitat comporti incapacitat funcional que impedeixi les fonamentals tasques de la seva professió d'auxiliar administrativa ni menys impedeixi qualsevol activitat per compte d'altre. La fibromiàlgia no determina automàticament una incapacitat laboral, ja què el símptoma de dolor pot ser variable en intensitat d'una persona a una altra i també en la mateixa persona. El dolor propi de la fibromiàlgia te repercussió no sols en la seva intensitat sinó amb símptomes coexistents que s'associen a trastorns psíquics reactius, normalment ansietat o depressió. En el cas present existeix el diagnòstic d'aquestes patologies però no s'acrediten les limitacions funcionals existents més enllà de les manifestacions de les malalties que es troba en tractament i per tant controlades. Hem de dir que efectivament consta la patologia neurològica de fibromiàlgia pels diferents centres hospitalaris, si be d'aquests documents mèdics no es pot considerar que limiten de forma important o greu la capacitat funcional de la recurrent, i tampoc el quadre psíquic moderat. La tendinitis del supraespinós dret te una limitació lleu moderada en 40% que no de forma global. La cervico lumboartrosi és moderada.

Per tant, les lesions que pateix la demandant ni en el seu conjunt ni respecte a la fibromiàlgia, fatiga crònica i el tratorn adapatatiu mixt les considerem en grau determinant de la incapacitat permanent total ni menys absoluta postulada, de manera que no és d'aplicació l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Gracia contra la Sentència de 2 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona en el procediment núm. 430/2008 , seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.