Sentencia Social Nº 9054/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7857/2008 de 11 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 11 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9054/2009

En el recurs de suplicació interposat per Clemente a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 29 de juliol de 2008 dictada en el

procediment núm. 137/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 19 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Clemente contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre Incapacidad Permanente, debo absolver y absuelvo a la entidad demandada de las pretensiones contra ella ejercitadas, con confirmación de la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El demandante, D. Clemente , nacido el día 07/07/1948, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 , y de alta en el Régimen General de la Seguridad Social (RGSS) (hecho no controvertido).

2.- El demandante inició un proceso de incapacidad temporal el 23/03/2006, agotando el subsidio el 22/09/2007. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por el ICAM en fecha de 07/09/2007 con el siguiente resultado: "lumboartrosis con discopatía severa L3-L4 y L4-L5, profusión L4-L5 y estenosis de canal medular, ciatalgia derecha, insuficiencia renal por glomerulonefritis mesangial segmentaria y focal" (folio nº 92). La Dirección Provincial del INSS dictó resolución, con fecha 07/12/2007, por la que se declaraba al demandante en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común (folio nº 68).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada en fecha 22/01/2008 por los mismos motivos que la primitiva (folio nº 110).

4.- La profesión habitual del demandante es la de técnico logística-almacenero senior.

5.- El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1616,24 euros; y fecha de efectos 07/09/2007.

6.- El demandante padece las siguientes patologías:

Lumboartrosis moderada con protusión discal L4-L5 y leve afectación radicular crónica L5 bilateral de predominio derecho.

Obesidad con índice de masa corporal (IMC) de 34.

Insuficiencia renal crónica, estadio IV, en paciente con hipertensión arterial (HTA) controlada con el tratamiento.

Hernia de hiato con pirosis.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. El demandant interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Qui recorre postula la modificació del fet provat sisè que es refereix a les lesions i seqüeles que pateix, i proposa una addició de la patologia de "discopatia severa L3-L4, L4-L5" i que " Es tracta " El demandant pateix: Insuficiència aòrtica aguda severa secundària d'un pacient amb un risc cardiovascular molt elevat." Quedant la resta del text que consta en la relació fàctica. Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica interessada, atès també que la discopatia severa a nivell lumbar, si be és cert que consta en els diagnòstics mèdics que cita la part, aquests mateixos informes no consideren que sigui limitant per si mateixa de manera severa, sinó per a activitats de sobrecàrrega lumbar, tal com es comprova en els informes mèdics de l' Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i els altres invocats , alguns dels quals no qualifiquen la intensitat de la patologia de severa.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest objecte del recurs, denuncia la vulneració dels articles núm. 136 i núm. 137.de la Llei General de la Seguretat Social ( R D. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny ). Entén que les lesions que pateix impedeixen tasques senzilles o lleugeres sedentàries, en les quals es sobrecarrega el raquis lumbar perquè no pot realitzar tampoc esforços puntuals i/o continuats encara que siguin lleugers. Combat el raonament del fonament de dret tercer de la sentència, sobre els raonament de les limitacions i el risc cardiovascular , perquè entén que estant a les portes de diàlisi o trasplantament d'òrgan és un treballador fràgil i delicat sense possibilitat de mantenir la totalitat d'una jornada de treball, els desplaçaments, i el sacrifici superior al legalment previst.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur- se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, confirma la patologia artròssica moderada amb protussió discal lumbar i afectació radicular crònica lleu L5. Obesitat , insuficiència renal crònica amb HTA. controlada i hèrnia de hiatus. Considerem amb la sentència de la instància que el conjunt de patologies no comporta ni impedeix dur a terme tasques sedentàries o lleugeres perquè, tal com expressa l'informe del metge forense *** la patologia renal es troba en tractament i amb una mínima estabilització de manera que les activitats sedentàries no són contraproduents. Respecte a la discopatia està controlada i tractada de forma pal liativa, i els factors de risc com la obesitat mòrbida o la hipertensió i els altres que concorren són susceptibles de correcció amb tractament pal liatiu i control mèdic, de manera que ara per ara no són incapcitants de forma absoluta. En el cas present no concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat pel Don. Clemente contra la Sentència de 29 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 26 de Barcelona en el procediment núm. 137/2008 i seguit a instància de l'esmentat recurrent contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.