Sentencia Social Nº 909/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4865/2015 de 09 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4865/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 909/2016

En el recurs de suplicació interposat per Constanza a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 28 de novembre de 2014 dictada en el procediment núm. 772/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal, Fondo de Garantía Salarial i Ajuntament de Mataró, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de novembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMAR la demanda interpuesta por la demandante Constanza contra Ayuntamiento de Mataró, con ABSOLUCIÓN de la parte demandada de las reclamaciones formuladas en su contra.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' 1.- Constanza inició prestación de servicios para Ayuntamiento de Mataró desde el día 7 de septiembre de 2009, con un contrato de trabajo de duración determinada a tiempo completo, por interinidad por cobertura de vacante, hasta la cobertura definitiva o resolución del concurso. Su categoría profesional es la de profesora titular A de secundaria (A1). En cuanto al salario, percibe una retribución bruta diaria de 53,79 euros, con inclusión de la parte proporcional de las gratificaciones extraordinarias. Su centro de trabajo es el Instituto Miquel Biada. Su jornada actual era a tiempo parcial, un 58% de la jornada ordinaria.

(hechos no controvertidos)

2.-En fecha 24 de julio de 2013, el Ayuntamiento notificó a la trabajadora carta por la que se le comunicaba la decisión de amortizar su puesto de trabajo por causas organizativas, con efectos del 31 de agosto de 2013. Dicho despido fue declarado nulo por sentencia de este Juzgado de 4 de agosto de 2014, notificada al Ayuntamiento en fecha 11 de agosto de 2014.

(hechos no controvertidos)

3.-En fecha 7 de noviembre de 2013, el Pleno del Ayuntamiento de Mataró aprobó amortizar una plaza de profesor titular A de secundaria, grupo A1, de la plantilla de personal laboral.

Dicho Ayuntamiento procedió a reincorporar a la parte actora el 1 de septiembre de 2014, en una plaza genérica de profesora titular A. El día 15 de septiembre de 2014, se inició el curso escolar.

(hechos no controvertidos)

4.-En fecha 6 de octubre de 2014, la directora del Instituto Miquel Biada, Amparo , en presencia de Gema , jefa de estudios de ESO y Bachillerato del centro, por indicación de Recursos Humanos del Ayuntamiento de Mataró, citó a Constanza a su despacho para entregarle la notificación escrita de la reducción de jornada laboral del 58% al 40% por razones organizativas, con efectos de 22 de octubre. La Sra. Constanza leyó el documento (documento 1 demandada, cuyo contenido consta en autos dándose enteramente por reproducido) rechazando recogerlo y firmarlo (documento 2 demandada, ratificado por la Sra. Amparo ).

El Ayuntamiento comunicó el mismo día al Comité de Empresa del Ayuntamiento y al Comité de Empresa de la Dirección de Enseñanza la modificación de la jornada de la trabajadora (hecho no controvertido)

En fecha 15 de octubre de 2014, la actora es nuevamente citada para el día 20 de octubre a las oficinas de la Dirección de Recursos Humanos para proceder a la firma de la Modificación del Contrato de Trabajo (documento 5 demandada). En respuesta a la citación, la actora envía burofax (documento 27 demandante) negándose a la modificación propuesta.

5.-La reducción de la jornada de la actora, del 58% al 40% (en los términos detallados en el folio 139) se basa en causas organizativas, que vienen motivadas y ampliamente detalladas en el informe de la Dirección de Enseñanza de fecha 23 de septiembre de 2014, cuyo contenido consta en autos dándose enteramente por reproducido -folios 140 a 143-, que concluye estableciendo que: 'En el momento de organizar el curso escolar 2014-2015, la dotación del instituto se ha vuelto a ver minorada, según establece la Resolución de 22 de mayo de 2014 por la que se fijan los criterios generales para la confección de las plantillas de los institutos para el curso 2014-2015, en 18,9 horas semanales dado que cabe aplicar una reducción de 0.70 horas para cada grupo de FP. En el centro tenemos 27 grupos de FP, por tanto resulta una minoración de 18,9 horas a la semana. Nuevamente nos hemos encontrado en la necesidad de disminuir otra jornada de profesor que se ha compensado con la amortización de una jubilación.

En ese momento, el curso 2014-2015 está todo organizado, todas las materias adjudicadas, el horario confeccionado y la plantilla cuadrada. Desde el centro no disponemos de horas para adjudicar a la profesora Constanza , porque todas las tareas que ella podía realizar por su titulación están cubiertas. Si se le adjudicasen horas de las tareas correspondientes otros profesores, con más antigüedad en la empresa, verían reducida su jornada laboral.'

Todos estos datos, detalle de reducción de jornada, jornada, horario, fecha de efectos, etc, así como las causas organizativas en las que se funda dicha modificación, fueron informados a la actora y a los respectivos Comités de Empresa el día 6 de octubre de 2014 (documentos 1 a 4 demandada, junto con testifical Sr. Abelardo y Sras. Amparo y Adriana ).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Constanza , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Ajuntament de Mataró. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora en reclamació per modificació substancial de les condicions de treball, concretament per reducció de la seva jornada de treball, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que es basa en tres motius, el primer dedicat a demanar la nul.litat de la sentència, el segon a la modificació dels fets declarats provats i el tercer a denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

La sentència d'instància desestimà la demanda argumentant que la demandada havia donat compliment als requeriments formals que estableix l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors i, pel que fa al fons de l'assumpte, afirma que les causes organitzatives en que es basa la reducció de la jornada laboral no van ser discutides per la part actora i es van tenir per acreditades en base a la documental aportada. En l'esmentada sentència s'especificava que no es podia interposar recurs de suplicació, per raó de la matèria.

La part actora va presentar Recurs de Queixa davant de la Sala contra la decisió del Jutjat de no tenir per anunciat el Recurs de Suplicació que havia presentat i mitjançant la interlocutòria nº 33/2015, de 4 de maig, aquesta Sala va estimar el dit Recurs, però únicament 'en relació al motiu del pronunciament judicial sobre l'acció de vulneració del dret fonamental a la indemnitat i els seus efectes', segons consta en el raonament jurídic segon, paràgraf sisè.

En compliment d'aquesta Resolució, el Jutjat va admetre el present Recurs de Suplicació.

SEGON.Tenint en compte els antecedents abans citats, té raó l'entitat demandada quan argumenta, en el seu escrit d'impugnació del recurs, que aquest s'ha de limitar a examinar aquest punt, en aplicació del que estableix l'article 191.3 d) de la llei adjectiva laboral, que disposa que hi haurà recurs de suplicació quan aquest tingui per objecte subsanar una falta essencial del procediment, però que 'si el fondo del asunto no estuviera comprendido dentro de los límites de la suplicación, la sentencia resolverá solo sobre el defecto processal invocado'.

Això és així perquè l' art. 138.6 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social estableix que contra els processos que regula el citat article, no procedeix cap recurs, llevat de que es tracti de modificacions substancials de condicions de treball, quan tinguin caràcter col.lectiu de conformitat amb l'apartat 2 de l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors i en aquest litigi no ens trobem davant d'una modificació de condicions de caràcter col.lectiu, sinó de caràcter individual.

Així doncs, en aplicació de la normativa citada, la Sala únicament entrarà a examinar el primer apartat del primer motiu del Recurs, en el que es demana es declari la nul.litat de la sentència d'instància perquè aquesta no va donar cap resposta a la seva pretensió relativa a l'existència de vulneració de drets fonamentals en la decisió de l'empresa de reduir la jornada de la demandant.

En l'esmentat motiu, l'actora afirma que la sentència ha infringit els articles 209 i 218 de la LEC , art. 97.2 de la LRJS , article 248.3 de la LOPJ i article 24.1 de la Constitució i argumenta, en síntesi, que la pretensió de la demanda era que es declarés nul.la o subsidiàriament, injustificada, la modificació de les condicions de treball per vulneració de drets fonamentals i en el petitum es demanava de nou es declarés la nul.litat radical de la decisió de l'empresa, per haver-se produït amb vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i es demanava es condemnés l'empresa a abonar-li una indemnització per danys i perjudicis, per aquest concepte, en la quantia de 28.684,12€.

I si s'analitzen els raonaments de la sentència impugnada es pot comprovar que aquesta no es pronuncia sobre la vulneració del dret fonamental denunciat, el que suposa l'existència d'una incongruència per omissió que ha generat indefensió a la recurrent, perquè no ha tingut resposta a la qüestió plantejada.

L' article 193 a) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sol.licitant la nul.litat de les actuacions, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

Així, en la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència per incongruència omissiva. En relació amb aquest vici de procediment, el Tribunal Constitucional en la Sentència 264/2005, de 24 d'octubre , amb cita d'altres sentències anteriors, ha assenyalat que el vici d'incongruència ha estat definit com aquell desajust entre la decisió judicial i els termes en que les parts han formulat la seva pretensió, que constitueix l'objecte del procés. En concedir més, menys, o cosa diferent al que s'ha demanat, l'òrgan judicial incorre en les formes d'incongruència conegudes com ultra petita, citra petita o extra petita partium.

El judici sobre la congruència de la resolució judicial precisa de la confrontació entre la seva part dispositiva i l'objecte del procés delimitat pels seus elements subjectius -parts- i objectius -causa de demanar i petitum-. Pel que fa a aquests últims, l'adequació s'ha d'estendre tant al resultat que el litigant pretén obtenir, com als fets que sustenten la pretensió i el fonaments jurídic que la nodreix, sense que les resolucions judicials puguin modificar la causa petendi, alterant d'ofici l'acció exercitada, atès que aleshores s'haurien dictat sense oportunitat ni debat, ni de defensa, sobre les noves posicions en que l'òrgan judicial situa el debat.

Pel que fa a la incongruència per omissió, cal remarcar que es produeix quan l'òrgan judicial deixa sense resposta alguna de les pretensions sotmeses a la seva consideració per les parts, sempre que no es pugui interpretar de forma raonable el silenci judicial, com una desestimació tàcita, la motivació de la qual es pugui deduir del conjunt dels raonaments continguts en la resolució, sense que sigui necessària, una contesta explícita a totes i cadascuna de les al.legacions que s'addueixen per les parts com a fonaments de la seva pretensió i pot ser suficient, en atenció a les circumstàncies particulars concurrents, amb una resposta global o genèrica, encara que s'ometi respecte d'al.legacions concretes no substancials.

TERCER.Doncs bé, en el present supòsit és clar que la sentència ha incorregut en aquest vici d'incongruència per omissió, atès que en la demanda l'actora sol.licitava, de forma principal, es declarés nul.la la decisió de l'empresa argumentant que aquesta s'havia produït amb vulneració del dret fonamental a a la tutela judicial efectiva, en la seva vessant del dret a la indemnitat i sobre aquesta qüestió la magistrada no fa la més mínima al lusió, en la resolució impugnada, atès que en el raonament jurídic tercer únicament es diu que l'Ajuntament demandat va complir tots els requisits que estableix l' art. 41 de l'ET relatius a les modificacions substancials de les condicions de treball, perquè amb una antelació de 15 dies va notificar a l'actora i als representants legals dels treballadors, els detalls de la modificació substancial i les causes en les que aquesta es basava 'por lo que no se puede hablar en ningún momento de indefensión, ya que la parte actora tuvo la oportunidad de estudiar todos los detalles de dicha modificación con la antelación precisa, sin que pueda imputarse al Ayuntamiento el incumplimiento del requisito formal de falta de notificación escrita, que si no se produjo fue por la conducta de la pròpia trabajadora que se negó a ser notificada y a firmar ningún documento'.

Seguidament afirma la magistrada 'a quo', en el mateix raonament, que tampoc es pot fer cap retret a l'Ajuntament pel que fa a les causes organitzatives en que es fonamenta la reducció de jornada, les quals estan àmpliament detallades en l'informe de la Directora del centre de 23.9.2014, que no van ser discutides per la part actora i que es donen per acreditades en base a la documental aportada.

Com es pot comprovar, doncs, cap al.lusió es fa a l'al.legació feta per la demandant de que s'havia vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, per la qual cosa s'ha d'estimar el motiu perquè aquesta omissió ha situat a l'actora en una clara situació d'indefensió, amb infracció del seu dret a la tutela judicial efectiva.

L'estimació del motiu comporta la del recurs, sense que es pugui entrar a examinar, com s'ha raonat anteriorment, els altres dos motius de que consta aquest.

Així doncs, anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment de la finalització del judici oral amb la finalitat de que la magistrada d'instància, a la vista de les pretensions de la demanda i de les qüestions debatudes i proves proposades i admeses a l'acte del judici, amb plena llibertat de criteri, dicti nova sentència en la qual en la qual es doni resposta raonada a la pretensió i al.legacions de la demanda relatives a la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, en la seva vessant del dret a la indemnitat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Doña. Constanza contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Mataró, en data 28 de novembre de 2014 , que va recaure en les Actuacions nº 772/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'AJUNTAMENT DE MATARÓ i el FOGASA en reclamació per modificació substancial de les condicions de treball, al que ha estat citat el MINISTERI FISCAL i anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment de la finalització del judici oral amb la finalitat de que la magistrada d'instància, a la vista de les pretensions de la demanda i de les qüestions debatudes i proves proposades i admeses a l'acte del judici, amb plena llibertat de criteri, dicti nova sentència en la qual es doni resposta raonada a la pretensió i al.legacions de la demanda relatives a la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, en la seva vessant del dret a la indemnitat.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.