Sentencia Social Nº 9096/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1035/2004 de 21 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9096/2007

En el recurs de suplicació interposat per Blas a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 6 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 1035/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part EINA MANTENIMENT

Antecedentes

Primer. En data 26 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'octubre de 2005, que contenia la decisió següent:

"DESESTIMANDO la demanda de reclamación de cantidad interpuesta por la defensa de Blas , frente a EINA MANTENIMENT INTEGRAL S.L., absolviendo a ésta última de los pedimentos de la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor, Blas , en fecha 6 de septiembre de 2003, comenzó a prestar servicios en la empresa EINA MANTENIMENT INTEGRAL S.L, con la categoría profesional de especialista, percibiendo un salario mensual de 1016,57 Euros, sin inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- Con fecha 13 de agosto de 2004 cesó voluntariamente en su trabajo ( confesión del mismo y documento nº 1 de la parte demandada.)

TERCERO.- La empresa ha abonado al trabajador, como consecuencia de la relación laboral, todos los salarios pactados, superiores a los fijados en Convenio Colectivo , si bien le adeuda la suma de 549,16 Euros, correspondientes a la nómina del mes de agosto, hasta el citado el día 13, así como a la liquidación, saldo y finiquito. ( Confesión del actor y documentos 2 a 24 de la demandada).

CUARTO.- En fecha 23 de noviembre de 2004, se celebró el preceptivo acto de conciliación previa, con el resultado de falta de avenencia entre las partes.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora sol.licitant es condemnés l'empresa demandada a abonar-li la quantitat de 1.934,77 Euros, en concepte de diferències salarials des del mes de novembre de 2.003 fins el mes d'agost de 2.004, en que va cessar a l'empresa i la part proporcional de les pagues extraordinàries d'estiu, Nadal i vacances, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació.

Cal dir que la sentència que ara es recorre va desestimar la demanda argumentant que l'actor cobrava una quantitat superior al Conveni d'aplicació i pel que fa a la part proporcional de les pagues extraordinàries i les vacances, tampoc va condemnar l'empresa perquè aquesta ja va reconèixer en l'intent de conciliació administrativa que devia a l'actor per aquest concepte la quantitat de 549,16 Euros.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'art. 191 de la L.P.L . el recurrent al.lega que la sentència ha infringit l' article 359 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral i al.lega, en síntesis que s'han infringit aquests articles atès que la sentència no resol la qüestió principal plantejada en la demanda, en la qual es sol.licita es condemni l'empresa a pagar-li la quantitat de 1.195,81 Euros en concepte de diferències salarials en aplicació del conveni col.lectiu del Sector de Bugaderies Industrials per a l'any 2.003, així com la quantitat de 738,24 Euros en concepte de liquidació de parts proporcionals de pagues extres i vacances pendents, en haver finalitzat la relació laboral el 13 d'agost de 2.004 atès que no és diu quin és el conveni aplicable a la relació laboral, ni la liquidació que correspon a l'actor després de finalitzar la relació laboral, malgrat que la mateixa demandada reconeix que deu a l'actor la quantitat de 549,16Eurosper aquest concepte.

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència emparant-se en l' article 359 de la LEC , encara que en realitat el demandant es refereix a l'article 218 de l'esmentada llei, el qual en el primer apartat disposa que les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb les demés pretensions de les parts, al.legades oportunament en el plet. Faran les declaracions que aquelles exigeixin, condemnant o absolent al demandat i decidint tots els punts en litigi que hagin estat objecte del debat.

Així mateix, l' article 97.2 de la LPL que també es cita com infringit, disposa que els jutge, apreciant els elements de convicció, declararà expressament els fets que estimi provats, fent referència en els fonaments de dret als raonaments que l'han portat a aquesta conclusió.

Doncs bé, tenint en compte aquestes preceptes, el motiu ha de tenir una favorable acollida per part de la Sala. En efecte, tal com correctament assenyala el recurrent, en la demanda aquest va sol.licitar es condemnés l'empresa a pagar-li la quantitat total de 1.934,77 Euros, de les quals, 1.195,81 Euros corresponien a diferències salarials entre el salari que havia rebut i el que li correspondria segons el Conveni d'aplicació, el qual, al seu entendre, era el Conveni de Bugadaries Industrials de Catalunya i, per contra, l'empresa li havia pagar d'acord amb els salaris estipulats al Conveni de Bugaderies i Tintoreries de la província de Barcelona.

Doncs bé, plantejat així el debat i per que fa a aquesta qüestió, té tota la raó el recurrent quan al.lega que la sentència no la resol, perquè desestima la demanda sense analitzar si el salari que cobrava l'actor era el correcte, segons el conveni que li aplicava l'empresa i només assenyala que cobrava un salari de 1.000 Euros mensuals i que aquesta quantitat era superior a la quantitat fixada en el Conveni col.lectiu que invocava, però sense dir si aquest era aplicable o no, i sense entrar a examinar per quines partides cobrava aquest salari, perquè les diferències que es reclamaven eren relatives al salari base i no a la totalitat del salari cobrat (en el qual hi ha un plus de nocturnitat i altres conceptes).

TERCER.- D'altra banda també té raó el recurrent quan al.lega que la sentència tampoc resol la qüestió del pagament de la part proporcional de les pagues extres i les vacances, atès que en relació amb aquesta pretensió, la sentència és totalment contradictòria, ja que, per una banda s'afirma que l'empresa ha reconegut que deu a l'actor la quantitat de 549,16Euros i això no obstant, no la condemna al seu pagament i de l'altra, no es raona el perquè es desestima la pretensió de l'actor en quan reclama una quantitat superior a la reconeguda per l'empresa.

Tots aquests vicis son suficientment importants com per a posar a l'actor en una situació d'evident indefensió, perquè se li ha privat de tenir un coneixement clar de quin és el Conveni d'aplicació a la seva relació laboral i tampoc s'ha raonat el perquè es desestima la demanda, malgrat haver-se reconegut un deute per part de l'empresa, la qual cosa comporta que s'hagi de declarar la nul.litat de la sentència, ordenant reposar les actuacions al moment de dictar-la amb la finalitat de que la jutgessa d'instància, amb total llibertat de criteri, en dicti una altra en la qual resolgui totes les qüestions presentades en la demanda.

Així mateix, l'estimació d'aquest primer motiu comporta que ja no calgui entrar a examinar la resta dels motius del recurs presentat per l'actor.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat pel Sr. Blas contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Granollers, en data 6 d'octubre de 2.005, que va recaure en les Actuacions nº 1035/2004 , en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'empresa EINA MANTENIMENT INTEGRAL, S.L. en reclamació de quantia, i, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte, anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment de dictar-la amb la finalitat de que la jutgessa d'instància, amb llibertat de criteri, en dicti una altra resolent totes les qüestions presentades en la demanda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.