Sentencia Social Nº 9431/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5989/2008 de 23 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 23 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9431/2009

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO i Prudencio a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 18 de febrer de 2008

dictada en el procediment núm. 644/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Aridos Garrigosa, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 07.09.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que con expresa confirmación de la Resolución de fecha 27 marzo de 2007, por la que se declara a D. Prudencio en situación legal de incapacidad permanente , en grado de total cualificada, derivada de accidente de trabajo, debo DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda interpuesta por D. Prudencio y MUTUA ASEPEYO, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social nº 151, con ABSOLUCIÓN del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, INSTITUTO NACIONAL DE EMPLEO-SERVICIO PÚBLICO DE EMPLEO, ÁRIDOS GARRIGOSA SA."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º. D. Prudencio , con DNI nº NUM000 , fue declarado en situación legal de Incapacidad Permanente, en grado de total, derivada de accidente de trabajo, por Resolución del INSS con fecha de efectos del 31-10-2006, fecha de la UVAMI. En la misma se declara que las lesiones que afectan al trabajador son: DETERIORO COGNITIVO MODERADO SECUNDARIO A TRAUMATISMO CRANEO-ENCEFÁLICO. TRATAMIENTO ADAPTATIVO MIXTO SIN LIMITACIÓN FUNCIONAL.

La profesión habitual del trabajador es la de conductor

(hechos no controvertidos).

2º. En fecha 4 de agosto de 2003 D, Prudencio , que prestaba servicios por cuenta de la empresa ARIDOS GARRIGOSA SA, aproximadamente a las 14 horas, se encontraba en la carretera de Begues conduciendo el camión de la empresa cuando, y fruto de una súbita pérdida de control del camión, sufrió una colisión que genero su hospitalización en el Hospital "Ciutat Sanitaria de Bellvitge"

(informe de la Inspección de Trabajo; folios 90 a 93 ).

3º. El actor padece un DETERIORO COGNITIVO MODERADO, TRASTORNO ANSIOSO DEPRESIVO REACTIVO ASOCIADO A DETERIORO COGNITIVO TRATADO CON ANTIDEPRESIVOS Y ABSIOLITICOS (Vandral 150, 1 diaria y Lyrica 150 , 1 diaria). MANTENIMIENTO GLOBAL DEL EQUILIBRIO, MOVILIDAD CONSERVADA DE LA COLUMNA CERVICAL CON FUERZA EN EE.SS. LASEGUE Y BRAGARD NEGATIVOS BILATERALMENTE CON FUERZA EN EE.SS. CORRECTA. SÍNDROME DE APNEAS OBSTRUCTIVAS DEL SUEÑO.

(informe Forense; folios 424 y ss).

4º. La base reguladora para la incapacidad permanente derivada de accidente de trabajo asciende a 23.593 Euros (no cuestionado).

Para el caso de estimarse que la contingencia deriva de enfermedad común la base reguladora ascendería a 1.704, 96 Euros mensuales.

5º. El actor fue objeto de despido en fecha 30 de junio de 2006 encontrándose en situación de IT (no cuestionado).

6º. Constan las preceptivas reclamaciones previas (no cuestionado).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora i la demandada Mútua Asepeyo van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat d'ambdós recursos a les parts. L'actora va impugnar el interposat per la demandada Mútua Asepeyo i la Mútua va impugnar el interposat per la demandada no impugnant-los la resta d'intervinents. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència del primer grau jurisdiccional que ha desestimat la pretensió de l'actor de que se'l declari en incapacitat permanent absoluta i en relació a la base reguladora aplicable amb integració del salari previ al llarg del període en què romangué en atur, i de l'entitat col laboradora respecte la inexistència d'una incapacitat permanent, s'alcen ara en suplicació ambdues parts actores, pels motius que tot seguit analitzarem, començant les nostres reflexions, per obvis motius metodològics, per aquest segon recurs.

SEGON. Així, la MATMPSS articula un primer motiu que, per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL , postula la modificació del relat fàctic de la sentència. En concreta se'ns demanen els següents canvis:

-En relació als documents 424 a 430, 235, 223 a 245, 247, 318 a 320 i 353 es postula l'addició d'un nou fet provat segon amb el següent redactat:

"El día 23 de noviembre de 2003 fue dado de alta médica, iniciando la Mutua expediente de valoración de secuelas, que terminó mediante resolución de 5 de marzo de 2004 por la que se resolvió que no procedía declarar en al actor la existencia de lesiones permanentes no invalidantes (resolución del INSS de 5 dé marzo de 2004), previo dictamen del ICAM, de 21 de enero de 2004, que apreció la inexistencia de secuelas baremables ni incapacitantes derivadas del accidente de trabajo (dictamen del ICAM, de 21 de enero de 2004). Mediante resonancia magnética de 24 de octubre de 2003 se constató la inexistencia de alteraciones cerebrales (informe de la resonancia magnética).

Inició baja médica por enfermedad común el día 24 de noviembre de 2003, siendo dado de alta médica el día 13 de enero de 2004, bajo el diagnóstico de herpes zoster (informe del médico forense). Inició nueva baja médica el día 11 de junio de 2004, desconociéndose la fecha del alta médica, así como el diagnóstico. Solicitada la determinación de la contingencia de estos periodos de incapacidad ante el INSS, en fecha 30 de noviembre de 2005 el actor desistió de su solicitud de determinación de contingencia (resolución del INSS de fecha 15 de diciembre de 2005).

Inició nuevo proceso de incapacidad temporal por enfermedad común el día 23 de mayo de 2005, bajo el diagnóstico de depresión neurótica; agotando el subsidio de incapacidad temporal el día 22 de noviembre de 2006 (folios 247 y 353 y solicitud de incapacidad permanente). Dicho proceso de incapacidad temporal iniciado el día 23 de mayo de 2005 es el que antecede la declaración de incapacidad permanente (solicitud de incapacidad permanente)."

-En relació als folis 424 a 430, 167 a 169 i 173 a 179 es postula la modificació de l'ordinal tercer, amb el següent text de substitució: "El actor tiene un perfil de simulador en el test de inteligencia (informe del dr. Romacho folio 175, prueba de matrices progresivas). No existen lesiones residuales en la zona del traumatismo (resonancia magnética de 8 de junio de 2005, folio 169, e informe del dr. Rípollés, folio 167). Presenta trastorno ansioso depresivo en grado leve (informe del médico forense, folio 428), tratados con antidepresivos y ansiolíticos (Vandral 150, 1 diaria, y Lyríca 150, 1 diaria). Con anterioridad al accidente presentaba ya síndrome de apneas obstructivas del sueño y patología artróstica en raquis cervical y lumbar (informe del médico forense, conclusión c). Mantenimiento global del equilibrio, movilidad conservada de la columna cervical con fuerza en las EE.SS., Lassegue y Bragard negativos bilateralmente con fuerza en las EE.SS. correcta"

-En relació als documents 148 a 150 es demana l'addició d'un nou fet provat cinquè, amb el següent text: "El actor es titular del permiso de conducir núm. NUM000 de las clases A1, A, A+, B, B+E, BTP, C1, C, C1+E y C+E, válidos hasta el 24-10-2010 y 14-10-2008, respectivamente"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels esmentats criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats en relació a l'addició de dos nous fets provats. En efecte, respecte allò que es qualifica com dos bis hem d'observar que l'íter de la configuració administrativa i d'altes i baixes que l'actor patí després de l'accident és del tot irrellevant a efectes de la present litis. I en relació a l'addició del fet provat cinquè, escau referir que la titulació de conducció que té l'actor no té tampoc cap transcendència, atès que allò que aquí es tracta és de determinar si està o no en condicions de dur a terme la seva professió. I per bé que la doctrina cassacional ve acceptant que la titulació pot ser un element a ponderar en relació a la determinació de la incapacitat permanent total, hem d'observar que la dita doctrina es refereix en aquells casos en els què existeix una supressió de l'autorització del permís per causa de conducció, el què cap efecte pot tenir aquí, atès que res impedeix ostentar els esmentats permisos i, no obstant, estar incapacitat per a l'exercici d'una activitat laboral al llarg de vuit hores.

I, finalment, en relació al fet provat tercer hem de recordar que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En la mesura en què el jutjador d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància.

TERCER. Com segon motiu formula la MATMPSS un segon motiu que, per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , denuncia la infracció de l'art. 137.4 TRLGSS, en entendre que les lesions causants no són constitutives del grau reconegut en via administrativa i validat judicialment.

És reiterada doctrina d'aquesta Sala (entre moltes altres, la de 19 octubre 1992), així com d'altres Sales socials de diferents Tribunals Superiors de Justícia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent com Total deu partir-se que: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral «habitual» d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi «riscos addicionals o superposats» als normals d'un ofici o comporti la submissió a una «contínua situació de sofriment» en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques «menys importants o secundàries» de la seva pròpia professió habitual o comeses «secundaris o complementaris» d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que «tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur». I i) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional».

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació d'aquest motiu, atès que resulta evident que una persona que pateix d'un deteriorament cognitiu moderat i una afectació a les extremitats superiors no està en condicions de conduir al llarg d'una jornada laboral ordinària un vehicle, per resultar un evident perill per a la seva integritat i la seguretat de la circulació pública i de tercers.

QUART. I per la mateixa via anterior es denuncia per la recorrent la infracció d'allò previst a l'art. 136.3 i a l'art. 117 ambdós TRLGSS . La tesi del recurs passa en aquest punt per la consideració que la determinació de la contingència en cap cas pot ser la d'accident de treball, atès que prèviament l'actor romangué en vàries situacions d'incapacitat temporal derivades de contingències comunes, amb lesions més o menys assimilables a les què donaren lloc a la posterior declaració d'incapacitat permanent.

També aquest motiu està condemnat al fracàs. És evident que la recorrent confon els termes del debat jurídic. Una cosa és que -com reiteradament ha afirmat la doctrina cassacional i la d'aquesta Sala- la declaració judicial d'una determinada contingència en un procés d'incapacitat temporal tingui efectes directes en la posterior declaració d'una altra permanent. Però no és aquest el cas: allò que aquí es discuteix és si les lesions que han donat lloc a la declaració d'IP tenen un origen professional, per raó de l'accident del treball. Així ho ha entès l'entitat gestora i així ho ha validat també el jutjador del primer grau a través de l'oportuna presumpció judicial que no es veu desvirtuada per cap element fàctic concorrent. D'aquesta manera la lògica de fons del recurs portaria a l'evident absurd que el reconeixement d'una IT, no atacat, per una contingència, no pogués comportar cap mena d'impugnació de la declaració d'incapacitat permanent en relació a la seva etiologia: és obvi que no existeix aquí cap afectació al principi de cosa jutjada i que una interpretació restrictiva com la proposada seria contrària al mandat de l'art. 24.1 CE . Consideració a la què escau afegir que el fet de que a la declaració de la incapacitat permanent total concorrin altres lesions, com ara una apnea obstructiva, en res afecta tampoc a aquest assumpte, atès que no consta cap gravetat impeditiva de l'exercici laboral que hagi resultat, a la fi, significativa en la qualificació.

CINQUÈ. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs de la Mútua, amb la conseqüència de la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 202 i 233.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

SISÈ. Per la seva banda, el treballador formula un primer motiu que, per la via de l'apartat postula la modificació del fet provat tercer, amb cita dels documents 256 a 258, 260, 261, 264, 265 i 302, proposant el següent redactat respecte les lesions de les què es tributari:

"DETERIORO COGNITIVO GRAVE/SEVERO. (Folio n° 302: Dictamen realizado por el Instituto NEPP a instancias del INSS; y Folios n° 256 a 258: Informe de Neuropsicología de 13/6/2007).

TRASTORNO ANSIOSO DEPRESIVO REACTIVO ASOCIADO A DETERIORO COGNITIVO TRATADO CON ANTIDEPRESIVOS Y ANSIOLÍTICOS (Vandral 150, 1 diaria y Lyrica 150, 1 diaria). ALTERACIÓN DE FUNCIONES ATENCIONALES, MNÉSICAS, LINGÜÍSTICAS, EJECUTIVAS Y PREMOTORAS SECUNDARIAS A TCE QUE SUFRIÓ EL PACIENTE. (Folios n° 256 a 258: Informe Neuropsicológico de la Clínica /SEP; folio n° 264 y 261: Dictamen del especialista en Neurología del ICS; folio n° 265: Informe de la facultativa de cabecera del I.C.S.).

MANTENIMIENTO GLOBAL DEL EQUILIBRIO, MOVILIDAD CONSERVADA DE LA COLUMNA CERVICAL CON FUERZA EN EE.SS. LASEGUE Y BRAGARD NEGATIVOS BILATERALMENTE CON FUERZA EN EE.SS. CORRECTA. SÍNDROME DE APNEAS OBSTRUCTIVAS DEL SUEÑO"

I, d'altra banda, amb cita dels documents que consten en els folis 178 i 179, es demana l'addició d'un nou fet provat quart bis, amb el següent redactat: "El actor presentó en escrito ante el I.N.E.M. solicitando se procediera por parte de ese Organismo a la cotización del período por desempleo (folio n° 282 y 283). Asimismo, presentó formulario de solicitud de prestación contributiva de desempleo ante el I.N.E.M. en fecha 25/10/2007 (folios n° 278 y 279)"

L'aplicació dels criteris abans exposats en relació als requisits de valoració de la prova ens han de dur també aquí a la desestimació dels canvis proposats. I així, respecte la modificació de l'ordinal tercer hem de reiterar els arguments exposats pel que fa al recurs de l'altre demandant, atès que no és apreciable cap mena d'error, per concurrència de varis informes mèdics. I pel que fa l'addició d'un fet provat quart bis hem d'indicar que la proposta fàctica referida res aporta al coneixement de l'assumpte des de la perspectiva substantiva per part de la Sala, sense perjudici de les reflexions que després farem en relació l'examen del dret aplicat.

SETÈ. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , es denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 137.5, en entendre que les lesions causant són constitutives del grau d'IP absoluta.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

L'aplicació d'aquests criteris ens porta també a la desestimació de l'esmentat motiu, atès que resta evident que per bé que l'actor no pot exercir feines que requereixin de concentració mental sí pot dur a terme tasques auxiliars que no exigeixin de significativa atenció cognitiva, de naturalesa repetitiva o no complexa, el què ha de comportar la desestimació anunciada d'aquest motiu.

VUITÈ. I, finalment, l'actor denuncia en un altre motiu i per la mateixa via anterior la infracció d'allò previst a l'art. 222 TRLGSS en relació a l'art. 140 TRLGSS , en entendre que el lapse temporal en què romangué en situació d'atur no s'ha de computar les bases mínimes, sinó que ha de realitzar-se la ficció jurídica d'integrar les bases en relació a les prestacions específiques d'IT corresponents.

El motiu ha de decaure, atesa la més recent doctrina unificada. En efecte, la STS UD 05.07.2007 -rec. 689/06- ha vingut a donar una interpretació contrària a la postulada -en relació a la normativa aplicable i sense que aquí esdevinguin efectius els canvis legals posteriors-. En el mateix sentit, les SSTS UD, entre d'altres, de 05.10.2007 (rec.4402/06), 26.12.2007 (rec. 4112/06), 29.05.2008 (rec. 2318/07),etc., han seguit aplicat la dita hermenèutica -com també havia fet, com indica la sentència, aquesta pròpia Sala-.

L'aplicació dels esmentats criteris, que la Sala fa seus, ens porten, així mateix, a la desestimació d'aquest motiu i, amb ell, del recurs del treballador en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per Prudencio i per ASEPEYO, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 151 contra la sentència dictada pel jutjat del social número 9 dels de Barcelona en data 18 de febrer de 2008 , recaiguda en les actuacions 644/2007, en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució i, respecte el recurs de la Mútua, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la dita recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat del treballador impugnant la quantitat de tres-cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.