Sentencia Social Nº 9433/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6363/2008 de 28 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 28 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9433/2009

En el recurs de suplicació interposat per Vias y Construcciones S.A. a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 30 de març de 2008 dictada en el

procediment núm. 659/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Estructuras Sahec, S.L., Baltasar i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 19.09.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de març de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimar la demanda presentada per VIAS Y CONSTRUCCIONES S.A. contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, Tresoreria General de la Seguretat Social, ESTRUCTURAS SAHEZ S.L. i el treballador Baltasar , sobre recàrrec de prestacions per falta de mesures de seguretat i confirmo la resolució administrativa que imposa el 50 % de recàrrec en les prestacions amb absolució dels demandats de les peticions de la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- El treballador Baltasar nascut el 28.02.75 , amb DNI núm. núm. NUM000 , prestava serveis amb contracte de treball fix d'obra amb l'empresa Estructuras Sahec S.L. dedicada a l'actividad del sector de la construcció, amb categoria professional de "encofrador" i una base de cotització a la Seguretat Social el mes d'abril de 2006 de 1.349,71 euros.

Segon.- La part actora Vias y Construcciones S.A. va ser contractada per la propietat per a realitzar els treballs d'ampliació del CEIP Concordia de la localitat de Sabadell (Barcelona) situada al carrer Lusitania núm. 115. Vias y Construcciones S.A. va celebrar contracte d'execució de obra amb l'empresa Estructuras Sahec S.A. encarregant-li la realització dels treballs de estructura a la obra citada.

Tercer.- El treballador Baltasar va patir un accident de treball el dia 26.05.06 quan es trobava a la citada obra d'ampliació del CEIP Concòrdia realitzant la seva feina en concret retirava puntals de l'encofrat. En un moment donat va treure els puntas que es trobaven al costat d'un forat per ascensor de unes dimensions d'aproximadament 2,5 metres per 2 metres de perímetre i que estava a una altura d'aproximadament tres metres de la planta baixa. El treballador va retirar els puntals de la planta baixa i a continuació va pujar a la primera planta per retirar els corresponents al perímetre del forat de l'ascensor des de la citada planta primera. Per a fer-ho va retirar un tram de barana de fusta que rodejava el citat perímetre de l'ascensor i quan es disposava a iniciar el desencofrat va tropeçar amb un estep que estava al terra a tocar del forat i es va precipitar pel forat a desencofrar fins al terra de la planta baixa (3 metres). El treballador no duia posat l'arnés de seguretat o qualsevol altre dispositiu de protecció individual subjecte a una línia de vida.

Quart.- Com a conseqüència de l'accident el treballador va patir la fractura de dos vertebres i va donar lloc a les prestacions d'incapacitat temporal.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social va realitzar informe, que consta a les actuacions i es dona per reproduït, i va aixecar l'Acta de Infracció núm. 299/07, amb proposta de sanció per infracció de mesures de seguretat i de recàrrec del 50 % de les prestacions de la Seguretat Social que es derivin de l'accident de treball, per entendre que l'accident va tenir lloc com a conseqüència de l'actuació de l'empresa de ometre les mesures de seguretat amb infracció dels articles 11 en relació amb l'annex IV C apartat 3.1) del RD 1627/1997 de 24 d'octubre , pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (BOE de 25 d'octubre) en relació amb els articles 14.2 i 15.4 i 17 de la Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals .

Cinquè.- Per resolució del Departament de Treball de la Generalitat de 16.05.07 es va confirmar l'acta de la Inspecció de Treball i Seguretat Social imposant a l'empresa l'empresa Estructuras Sahec S.L. i solidàriament a l'empresa Vias y Construcciones S.A. la sanció greu en grau mínim però no en el tram inferior, per infracció de mesures de seguretat en l'accident cita.

Sisè.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social va resoldre per resolució de 4.05.07 declarar l'existència de responsabilitat empresarial per falta de mesures de seguretat en l'accident de treball patit pel treballador Baltasar el 26.05.06 i imposar el recàrrec del 50 % en totes les prestacions de Seguretat Social derivades de l'accident amb càrrec a l'empresa Estructuras Sahec S.L. i solidàriament a l'empresa Vias y Construcciones S.A.

Setè.- L'empresa actora Vias y Construcciones S.A. va realitzar el plà de seguretat i salut a la obra CEIP Concòrdia a la que es va adherir Estructuras Sahec S.L. En l'apartat de "cimentacion y estructuras" s'identifica entre altres, el risc de caiguda dels encofradors al buit. La mesura preventiva que es contempla al plà és la següent recomanació:

"queda prohibido encofrar sin antes haber cubierto el riesgo de caída desde altura mediante la rectificación de la situación de las redes o colocación de barandillas. De igual forma se protegerán los huecos dejados en los forjados. Si no fuera posible poroteger con redes o barandillas, deberá utilizarse el cinturón de seguridad (anticaída) sujego a algún punto fijo".

Vuitè.- El forat de l'ascensor des del que va caure el treballador no disposava de protecció col.lectiva, el treballador no duia arnés de seguretat i no existia línia de vida a la que subjectar l'arnés.

Novè.- El treballador havia rebut formació general i informació sobre prevenció de riscos laborals (folis núm. 50 i 51).

Desè.- Contra l'anterior resolució que imposa el recàrrec de prestacions la part actora va presentar reclamació prèvia, que va ser desestimada per resolució definitiva de 8.08.07 que esgota la via administrativa prèvia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries i Baltasar el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula l'empresa actora com primer motiu de suplicació la revisió de fets provats de la sentència. En concret es demanen els següents canvis:

a)Respecte l'ordinal tercer, amb cita del document que consta en el foli 41, es demana la seva modificació per aquest altre text: "El trabajador Baltasar tuvo un accidente de trabajo 21 día 26 de mayo de 2.006, mientras trabajaba en la citada obra de ampliación del CEIP Concordia realizando su trabajo en concreto retiraba los puntales de encofrado. En un momento dado se dispuso a quitar los puntales que se encontraban junto a un hueco para ascensor de unas dimensiones de 2,5 metros por 2 metros de perímetro y que estaba a una altura aproximadamente de tres metros de la planta baja. El trabajador retiró primero los puntales de la planta baja y a continuación subió a la primera planta para retirar los correspondientes al perímetro del hueco del ascensor desde la citada planta primera. Para realizar su operación con comodidad, retiró un tramo de barandilla que rodeaba el citado perímetro del ascensor y cuando se disponía a iniciar el desencofrado, va a tropezar con un estribo que se encontraba en el suelo junto al hueco, y se precipitó por el hueco a desencofrar hasta el suelo de la planta baja (tres metros)"

b)Així mateix es demana l'addició d'un nou fet provat, en relació als folis 214 i 221 amb el següent text:

"Por parte de VÍAS Y CONSTRUCCIONES S.A., se procedió a la elaboración de un plan de seguridad, al que se adhirió la subcontratista ESTRUCTURAS SAHEC S.L

Asimismo, VÍAS Y CONSTRUCCIONES S.A., controlaba, mediante visitas su técnico de seguridad a la obra, el cumplimiento de las obligaciones en materia de seguridad por parte de las empresas auxiliares, entre ellas , así como a través de Comisiones de Seguridad y Salud celebradas con carácter mensual, con la totalidad de empresarios subcontratistas de la obra, en las que compareciendo el jefe de obra y el técnico de seguridad que efectuaba las visitas anteriormente reseñadas, se repasaban los problemas de seguridad detectados.

En la comisión de seguridad inmediatamente anterior a la fecha del accidente sufrido por el actor, celebrada en fecha 3 de mayo de 2.006 y en la que estuvo presente ESTRUCTURAS SAHEC S.L, expresamente se advirtió, en lo que concierne al control de las condiciones de trabajo en la obra, y las medidas preventivas a adoptar que, todas las zonas donde haya riesgo de caída de altura deberán ser protegidas mediante barandillas, y que estas no deben ser retiradas"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels esmentats criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats. En efecte, pel que fa al fet provat tercer hem d'observar que la jutjadora del primer grau es remet en forma expressa a l'informe de la Inspecció del Treball, en el què consta que en forma clara que el treballador va retirar la barana per simple -i ha d'afegir la Sala, lògica- comoditat. En conseqüència, és aquest un aspecte que consta ja -per remissió- conformat en els fets provats, pel que la seva inclusió és del tot irrellevant. I pel que fa a l'addició d'un nou fet escau observar que el fet que l'empresa actora advertís a la contratada de l'existència de riscos específics en relació a la retirada de baranes en espais amb riscs de caigudes res aporta al coneixement de l'assumpte en el seu substrat jurídic per la Sala, atès que en cap moment es deriva d'aquesta qüestió un coneixement específic per part de l'afectat. Escau afegir, d'altra banda, que la responsabilitat de l'empresa no es deriva tant d'un genèric incompliment de la culpa in vigilando, com es diu, sinó del règim de responsabilitats jurisprudencialment establert en relació a les coordinacions del treball en empreses en el mateix centre de treball.

SEGON. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 es denuncia la infracció de l'art. 84 de la Llei 30/1992, de l'art. 1 c) del RD 13300/1995, de 21 de juliol, la Llei 42/1994 i els arts. 7.2 d), 10.1, 11.3 i 12 de l'OM de 18 de gener de 1995 . La tesi del recurs passa en aquest punt per la consideració que l'expedient administratiu hauria d'haver estat anul lat atès que se la va privar del tràmit d'audiència i no va poder formular al legacions a l'informe de l'ICAM.

La qüestió aquí debatuda ha estat abordada per la doctrina cassacional més recent -amb una certa anterioritat a la formalització del propi recurs, el que palesa una reiteració que frisa la mala fe processal, màxim quan la conseqüència que es cerca no és la lògica anul labilitat, sinó la nul litat in radice- Així, la STS UD 30.04.2007, seguida, entre d'altres, per la de 03.07.2007 i 09.05.2008, indiquen en forma expressa:

"Hay que empezar reconociendo que la LRJAPC es aplicable a la actividad administrativa de reconocimiento de las prestaciones por parte de los organismos gestores de la Seguridad Social. Así se desprende claramente de lo establecido en el artículo 2.2 de la citada ley , a tenor del cual la mencionada ley se aplica a "las Entidades Públicas con personalidad jurídica propia vinculadas o dependientes de cualquiera de las Administraciones Públicas". El precepto añade que "estas Entidades sujetarán su actividad a la presente Ley cuando ejerzan potestades administrativas, sometiéndose en el resto de su actividad a lo que dispongan sus normas de creación".

El régimen jurídico de la gestión de la Seguridad Social que se contiene en el capítulo VII del Título I de la Ley General de la Seguridad Social no excluye este régimen, sin perjuicio de las peculiaridades que en materia de procedimiento se han establecido, conforme al propio carácter común de la regulación legal ( disposición adicional 5ª de la LRJAPC ) y del especial régimen de impugnación de los actos administrativos de Seguridad Social ( disposición adicional 6ª de la LRJAPC ). Por otra parte, la entidad empresarial demandante tiene la consideración de interesado en el procedimiento administrativo que reconoció la pensión de incapacidad permanente absoluta y luego la gran invalidez al trabajador, porque desde el momento en que en ese procedimiento se decide sobre la responsabilidad de la empresa se está en el supuesto del apartado b) del número 1 del art. 31 de la LRJAPC , según el cual tienen esa consideración "los que, sin haber iniciado el procedimiento, tengan derechos que puedan resultar afectados por la decisión que en el mismo se adopte" y éste es obviamente el caso de quien en la resolución administrativa podía ser declarado responsable del pago de la prestación. Por tanto, el trámite de audiencia debía haberse cumplido con la empresa, porque ésta tenía la condición de interesado y porque se estaba en el supuesto del 84 de la LRJAPC , sin que fuese aplicable la excepción del número 4 de este artículo.

Pero dicho esto, lo cierto es que la parte alega la infracción de los apartados a) y e) del artículo 62.1 de la LRJAPC y ninguna de estas normas se ha infringido por la sentencia recurrida. No se ha infringido el apartado a), porque no se ha vulnerado ningún derecho fundamental de la entidad demandante. Esta no concreta el derecho fundamental vulnerado, aunque parece referirse a la tutela judicial efectiva en su modalidad de indefensión. Pero el derecho que reconoce el artículo 24 de la Constitución se refiere, en principio, al proceso judicial, no al procedimiento administrativo, y en el presente caso la omisión del trámite de audiencia que hubiera permitido a la parte aportar "alegaciones" y aportar "documentos y justificaciones" ( artículo 84 de la LRJAPC ) no ha tenido relevancia alguna, pues la parte ha podio presentar tales alegaciones, justificaciones o documentos en el proceso judicial. La doctrina de la Sala Tercera de este Tribunal ha señalado también que fuera del ámbito sancionador, "la falta del trámite de audiencia en el procedimiento administrativo e incluso la misma indefensión, si se produce, podrán originar las consecuencias que el ordenamiento jurídico prevea, pero no afectan a un derecho fundamental o libertad pública susceptible de amparo constitucional" (sentencia de la Sala III de 16 de marzo de 2005 ). Tampoco la falta de audiencia equivale a la falta total y absoluta de procedimiento del apartado e) del artículo 62.1 de la LRJAPC . La parte confunde la anulabilidad del acto por un vicio de forma ( artículo 63.2 de la LRJAPC ) con un supuesto de nulidad de pleno derecho del artículo 62 pues, como también tiene declarado la Sala III de este Tribunal "la falta de un trámite como el de audiencia, por esencial que pueda reputarse, no supone por sí misma que se haya prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido"; procedimiento, que "subiste aun faltando la audiencia" (sentencias de 13 de octubre de 2000 y 16 de marzo de 2005 ).

Estamos, por tanto, en el ámbito del artículo 63 de la LRJAPC , que es el de la anulabilidad de los actos administrativos; anulabilidad que se produce por cualquier otra infracción del ordenamiento jurídico distinta de las contempladas en el artículo 62. Pero, como establece el número 2 , de este artículo "el defecto de forma sólo determinará la anulabilidad cuando el acto carezca de los requisitos formales indispensables para alcanzar su fin o dé lugar a la indefensión de los interesados". Pues bien en el presente caso y, aparte de que la recurrente no ha invocado el artículo 63 de la LRJAPC , aunque sí alega los preceptos sobre la audiencia de la regulación específica de Seguridad Social, la omisión de la audiencia no ha impedido al acto administrativo alcanzar su fin y tampoco ha producido indefensión. El acto ha alcanzado su fin, que es el reconocimiento de la prestación con la declaración de las responsabilidades para su abono.

Tampoco ha producido una indefensión relevante que deba determinar la nulidad de actuaciones para corregirla. La doctrina de la Sala III de este Tribunal insiste en que "la indefensión no equivale a la propia falta del trámite de audiencia", sino que "ha de ser real y efectiva" y, por ello, "para que exista indefensión determinante de la anulabilidad del acto es preciso que el afectado se haya visto imposibilitado de aducir en apoyo de sus intereses cuantas razones de hecho y de derecho pueda considerar pertinentes para ello" (sentencias de 11 de julio de 2003 y 16 de marzo de 2005 ). En el presente caso no puede apreciarse que la omisión del trámite de audiencia haya provocado tal indefensión. En primer lugar, porque la parte recurrente tuvo en todo momento noticia de la iniciación del procedimiento y pudo personarse en el mismo y formular alegaciones, lo que efectivamente hizo, como más adelante se verá. En efecto, la empresa en su demanda reconoce que tuvo conocimiento de la propuesta formulada por la Mutua, en la que constaban las secuelas del trabajador, el grado de incapacidad propuesto (gran invalidez), la responsabilidad de la empresa y las secuelas padecidas por el trabajador (folio 139), siendo en lo esencial estas últimas coincidentes con las que se tuvieron en cuenta en la resolución administrativa. Tuvo también conocimiento de la reclamación previa del trabajador, en la que se enumeraban las lesiones padecidas y se solicitaba la gran invalidez (folios 199-202). La empresa formuló alegaciones tanto a la propuesta de la Mutua (folio 119), como a la reclamación previa del trabajador (folios 190 y 191), limitándose en las primeras a negar su responsabilidad y en la segundas a oponerse al grado solicitado. En estas últimas, por ejemplo, se dice que "las afecciones que padece el solicitante según se señalan en el informe realizado por los equipos de valoración señalan que el recurrente tiene perfecta movilidad autónoma (y está) perfectamente capacitado para la realización de cualquier otro trabajo", lo que "determinará una incapacidad permanente total y no gran invalidez que solicita". De esta forma, la parte ahora recurrente muestra, pese a la falta de audiencia, un perfecto conocimiento de la situación del trabajador y de los informes obrantes en el expediente. Por ello constituye un conducta abusiva el que alegue la nulidad de las actuaciones fundadas en la omisión de ese trámite, porque tenía la información necesaria y, desde luego, pudo formular alegaciones tanto en su oposición a la reclamación previa del trabajador, como luego en la propia reclamación previa interpuesta por la propia recurrente, aportando además cuantos "documentos" y "justificaciones" considerara convenientes. Por otra parte, aunque no fuera así, lo cierto es que la parte ha ejercitado, tras el agotamiento del trámite de reclamación previa, una pretensión de plena jurisdicción ante el orden social, dando lugar al correspondiente proceso, en el que ha podido formular alegaciones y practicar prueba para combatir tanto la incapacidad reconocida al trabajador, como la declaración de responsabilidad"

En el present cas queda acreditat que l'empresa va ser notificada de la resolució -ratificades mitjançant edictes, sense que aquest extrem sigui al legat- i per tant va poder formular al legacions i aportar documents, el que ha de determina la ja anunciada desestimació. És obvi, en aquest sentit -amb independència ara de si el tràmit és estrictament el de l'EVI o el d'UVAMI- que tampoc en les presents actuacions és apreciable cap mena d'indefensió, atesos els elements fàctics als què s'acaben de fer esment.

TERCER. Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció de l'art. 123 TRLGSS, l'art. 15.4 de la LPRL i l'art. 11 del RD 1627/1997, en relació l'annex IV part c apartats 3 a) i c) del dit reglament i la doctrina cassacional que s'esmenta. La tesi de la recorrent en aquest punt passa per la consideració que el treballador accident va retirar la barana per treballar amb major comoditat, la qual cosa exclou qualsevol responsabilitat de l'empresa actora.

També aquest motiu ha de decaure.

Cal recordar, d'entrada, que per disposició de l'article 123 de la LGSS (i R. Decret 2609/82 art.2.1.f ), es produeix un increment d'entre el 30 i el 50 per cent en totes les prestacions derivades d'accident de treball quan la lesió es produeix per instal lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els dispositius de seguretat o els tinguin inutilitzats o en mal estat o per inobservància de les mesures generals o particulars de seguretat o els elements de salubritat o les d'adequació del treballador al lloc de treball, el que s'entén sempre que existeixi relació de causalitat entre l'accident i la manca de mesura de seguretat.

D'altre banda cal valorar que l'article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors. Atès l'article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen i substituir els elements perillosos per altres que ofereixin seguretat.

Els elements configuradors de la mesura aquí analitzada segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Existència d'un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; i, c) l'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment.

És obvi que en el present procediment es compleixen tots i cadascuns dels dits requisits. La jutjadora del primer grau declara, així, en el seu fonament jurídic cinquè que encara que l'actor no portava l'arnès de seguretat no existia en la zona de l'accident cap línia de vida. Certament, el treballador retirà la barana de protecció. No obstant, com s'indica a la sentència, corresponia a la demanda l'avaluació dels riscos laborals en relació no només a la simple protecció davant forats -el què és obvi, i amara tota la lògica del recurs- sinó també en relació a les tasques de desencofrat. Allò que l'accidentat estava fent era retirar els punts de puntal de l'encofrat i ho feia en una zona pròxima a un forat, pel que no sembla il lògic, ni molt menys imprudent, retirar aquells elements que destorben la dita activitat. És aquest un risc específic que hauria d'haver estat previst en l'avaluació corresponent, amb la corresponent mesura de col locar línies de vida en les què subjectar l'arnès de seguretat. No es feu així, el que determina que les normes que donen lloc a la imposició de la sanció hagin estat incomplertes i, en conseqüència, existeixi un evident nexe de causalitat entre les lesions i el dit incompliment.

QUART. Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 123 TRLGSS en relació a l'art. 42.3 TRLISOS i la doctrina cassacional que es cita, en entendre que cap responsabilitat li és imputable, atès que les possibles infraccions són pròpies de l'empresa contratista.

El procés de descentralització productiva que es deriva de les noves formes de produir i prestar serveis ha determinat problemes hermenèutics en la imputació tradicional de responsabilitats empresarials en la fixació de la indemnització civil per accidents de treball i malalties professionals, atesa la concurrència de dos o més empreses.

És regla general que el deure de seguretat de l'ocupador contratista abasta també a les altres empreses comitents si existeix alguna mena d'incompliment o omissió contractual que els hi és imputable amb resultat de lesions, bé sigui per la via de l'art. 1102 o de l'art. 1902 CC .

Cal observar, en aquest sentit, que l'art. 24 LPRL contempla l'obligació de vigilància i compliment de la normativa preventiva d'aquells empresaris que contractin o subcontractin la realització d'obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupin en els seus centres de treball, al què s'hi afegeix la necessària coordinació preventiva. Així, doncs, si com conseqüència de l'incompliment o l'omissió dels esmentats deutes es produeix un accident laboral amb resultat de dany per a la persona assalariada existirà l'obligació de rescabalament del risc en el treball per part de totes les mercantils concurrents en l'esmentada activitat (SSTS 18.04.1992, 22.07.1994, 31.07.1997, 06.12.1997, 05.05.1999, etc.), doncs -com indica la STS que s'acaba de citar com primera en l'anterior parèntesi: "es, por tanto, el hecho de la producción del accidente dentro de la esfera de la responsabilidad del empresario principal en materia de seguridad e higiene lo que determina en caso de incumplimiento la extensión a aquél de la responsabilidad en la reparación del daño causado, pues no se trata de un mecanismo de ampliación de la garantía en función de la contrata, sino de una responsabilidad que deriva de la obligación de seguridad del empresario para todos los que prestan servicios en un conjunto productivo que se encuentra bajo su control"

L'aplicació dels esmentats criteris ha de comportar la desestimació, així mateix, d'aquest motiu.

CINQUÈ. I, finalment, per la mateixa via anterior es denuncia la infracció de l'art. 123 TRLGSS en relació la doctrina cassacional que es cita, en entendre que en el present cas no és d'aplicació la graduació màxima imposada.

Més enllà de l'evident confusió de la recorrent -que pretén l'aplicació dels criteris del TRLISOS com criteri de determinació de la gravetat, el què no resulta aplicable per no tractar-se aquí de cap sanció administratiu-, la Sala ha d'estimar aquest motiu.

En efecte, hem de ressaltar que per bé que hem afirmat que l'accident tingué com causa tant la falta de llocs d'encoratge de l'arnès de seguretat, com la falta d'una prevenció efectiva d'un risc obvi, no podem obviar que era evident que la realització d'una funció certament feixuga com el desencofrat al costat d'un forat que donava lloc a una possible caiguda de tres metres comportava un evident perill, que qualsevol persona podia apreciar. En conseqüència, podem concloure que existí una evident imprudència professional del treballador que, com a tal i conforme doctrina cassacional consolidada, no té com conseqüència l'exempció de responsabilitat de l'empresa, sinó la modulació del recàrrec.

D'aquesta manera, tenint presents les circumstàncies concurrents, arriba la Sala a la conclusió que un recàrrec del cinquanta per cent és excessiu, de tal manera que haurem de fixar el dit recàrrec en un trenta-cinc per cent de les corresponents prestacions.

SISÈ. Escau, en conseqüència, estimar en part el recurs formulat per l'actora i, en conseqüència, revocar en part la sentència recorreguda, amb únicament als efectes de fixar com percentatge del recàrrec aplicable el trenta-cinc per cent, amb devolució en el seu cas a la recurrent de les diferències dipòsit efectuat o, si escau, de les consignacions en metàl lic efectuades o la cancel lació parcial de l'assegurament prestat de la quantitat objecte de condemna, un cop aquesta sentència sigui ferma

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen en part el recurs de suplicació interposat per VIAS Y CONSTRUCCIONES, SA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 25 dels de Barcelona en data 30 de març de 2008 , recaiguda en actuacions 659/2007 i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem en part la dita resolució únicament als efectes d'estimar en part la demanda i fixar com recàrrec aplicable el del trenta-cinc per cent, en lloc del què consta a la resolució impugnada, mantenint la resta de condemnes i consideracions de la sentència en els seus termes actuals, amb devolució parcial del dipòsit efectuat i, en el seu cas, de les consignacions en metàl lic efectuades o la cancel lació parcial de l'assegurament prestat de la quantitat objecte de condemna, un cop aquesta sentència sigui ferma. Sense costes

.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.