Sentencia Social Nº 9524/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7912/2007 de 18 de Diciembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 18 de desembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9524/2008

En el recurs de suplicació interposat per Marí Luz a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 18 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 264/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 12 d'abril de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda interpuesta por Marí Luz contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), absolviendo a la entidad demandada de las pretensiones contra ella ejercitadas".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Marí Luz , nacida el día 22.08.1960, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 (f. 49).

SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente para la declaración de invalidez permanente, se dictó resolución por el INSS en fecha de 16.01.2007 por la que se le declaraba en situación de incapacidad permanente en el grado de total para su profesión habitual de oficial limpiadora, según el dictamen de la UVAMI (ICAM) de 22.11.2006 con el siguiente resultado: "fractura articular F1 de 1L dedo mano derecha, tto quirúrgico más inmovilización, actualmente artrosis post- traumática a nivel MF pulgar derecho pendiente de artrodesis" (f. 49 y 68).

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa solicitando se declarase a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta, que fue desestimada en fecha 27.03.2007 (f.77).

CUARTO.- La profesión habitual de la demandante es la de limpiadora

QUINTO.- la demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 980,20 euros, y fecha de efectos 30.11.2006.

SEXTO.- La demandante padece las siguientes patologías: fractura articular F1 de 1L dedo mano derecha, tto quirúrgico más inmovilización, actualmente artrosis post-traumática a nivel MF pulgar derecho pendiente de artrodesis, hipoacusia mixta bilateral neurosensorial con pérdida combinada del 58,3%.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril.

Segon.- En primer lloc postula la revisió del fet provat sisè de la Sentència en què consten les lesions i proposa l'addició amb el text següent a afegir a la fi del fet provat: " Va patir ferida traumàtica a nivell del colze i terç superior de l'avant braçs esquerre l'any 1994, i va ser tractada de lesions vasculars i posterior reconstrucció nerviosa neurovascular, nervi mitjà, nervi cubital i artèriam humeral esquerra i posterior cirugiam plàstica amb ingert lliure de pèll parcial del braç esquerre". Basa l'addició en els certificats mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En el cas present considerem que hem de desestimar l'ampliació fàctica, no perquè el tractament mèdic de la ferida traumàtica patida l'any 1994 al colze i avant braç esquerre no fos molt seriosa, sinó perquè no consta com a seqüela limitadora per a la professió habitual o per altres activitats, de manera que la modificació resulta intranscendent en aquest moment per decidir sobre el grau d'incapacitat permanent.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, 5 de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny , en la definició que es manté per la Disposició Transitòria cinquena bis de la mateixa norma. Argumenta que les limitacions per les lesions actuals a la mà dreta han de sumar-se a les limitacions que patia per la lesió del braç esquerre, sense que l'antiguitat de la lessió tingui incidència, ja que es tracta de valorar la pèrdua de funcionalitat de la única extremitat que era totalment operativa, i conclou que en aquesta situació no pot aspirar a reinserció laboral.

L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social ja esmentada, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre o la impossibilitat de desplegar qualsevol activitat pròpia del mercat laboral.

En aplicació de la doctrina citada, considerem que les lesions que consten en la relació fàctica no modificada no tenen una entitat severa suficient per impedir portar a terme qualsevol activitat de treball ni la pròpia de neteja, perquè la patologia del braç esquerre no li ha impedit al llarg dels anys exercir la professió de netejadora, i l'actual quadre conjunt comporta únicament la limitació de la mà dreta, per la qual se li ha reconegut la incapacitat permanent en el grau de total per a la seva professió. Considerem que pot desplegar tasques lleugeres que no exigeixin una manualitat completa de la mà dreta ni força i esforç de les extremitats. Les lesions que pateix la recurrent en el seu conjunt no les considerem en grau determinant de la incapacitat permanent absoluta, perquè la seva intensitat no la limita de forma important per a tot tipus de treball rendible.

Per tant no es és d'aplicació l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, raó per la qual hem de desestimar aquest objecte del recurs i en conseqüència confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Doña. Marí Luz contra la Sentència de 18 de juny de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona en el procediment núm. 264/2007 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra l' INSS, la qual confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.