Sentencia Social Nº 956/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 498/2007 de 03 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

IL·LM. SR. ENRIQUE JÍMENEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 3 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 956/2009

En el recurs de suplicació interposat per Esther a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 15 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 498/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 06.07.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que debo DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda interpuesta por Dña. Esther con la expresa ABSOLUCIÓN del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL de las pretensiones de la parte actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º. Dña. Esther , con DNI nº NUM000 fue declarada en situación de Incapacidad Permanente en grado de total por Resolución de fecha 18 de abril de 2007 (no controvertido).

2º. Consta la preceptiva reclamación previa denegatoria de la Incapacidad en grado de absoluta reclamada (no controvertido).

3º. La base reguladora se corresponde con 957, 26 € y efectos de fecha 18 de abril de 2007 (no controvertido).

4º. La actora padece como secuelas permanentes AMBLIOPÍA OI. CATARATAS EN EL O.D. (VISIÓN 0,3 OD y 0,1 OI). OSTEOPOROSIS, SISTEMA LUMBAR CON MOVILIDAD CONSERVADA SIN ATROFIAS NI SIGNOS RADICULARES. SINDROME FIBROMIALGICO DIAGNOSTICADO. INSUFICIENCIA MITRAL LIGERA-MODERADA. HIPERTROFIA VENTRICULAR I. DISTIMIA EN GRADO MODERADO.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula la demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal quart, amb el següent text alternatiu: "La actora padece: Antecedentes de ambliopía en ojo izquierdo, afecta de catarata incipiente bilateral y pterígión corneal nasal en ojo derecho. La agudeza visual actual eco es de OD 7/10 y Oí 0,05. Fibromialgia diagnosticada por el Servicio de Reumatología de Hospital Mutua de Terrassa, caracterizada por cuadro de artromialgías generalizadas con variabilidad sintomática diaria y rebeldes al tratamiento, que se acompaña de fatigabilidad, astenia y sueño poco reparador. Positividad en 16/18 puntos "tigger"de los criterios del ARA para el diagnóstico de la fibromialgia. Insuficiencia Mitra! ligera/moderada secundaria a calcificación del anillo mitral que determina una moderada regurgitación mitral, según Ecocardiograma de 7-11-02. ECG se objetiva una hipertrofia ventricular izquierda. Disnea de esfuerzo en clase funcional ll-lll/IV. Transtomo Adaptativo versus Distimia, en relación a cuadro de dolor crónico, caracterizado por sintomatología afectiva cronificada con tristeza, apatía, falta de ilusión, anergía, insatisfacción vital y ansiedad reactiva, a pesar de los diversos intentos terapéuticos ensayados, actualmente con Serotax 20 a cp/día y Diacepan 5 1cp/día"; la dita pretensió s'empara en allò que consta en els folis 8, 24 a 28, 33, 34, 27 i 65 de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En la mesura en què el jutjador d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància.

SEGON. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de l' art. 137 LGSS .

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991, etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990, etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el recurs ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades no incapaciten la demandant per a realitzar feines sedentàries o en les que l'esforç físic sigui irrellevant, el que ha de comportar la desestimació d'aquest motiu.

Cal observar, en aquest sentit, que la demandant acredita tres tipus de lesions: d'una banda, una fibromiàlgia, d'altra una afectació cardíaca qualificada com lleugera i, finalment, una limitació en la visió que significa el manteniment d'un 03 a l'ull dret i un 0,1 a l'esquerra.

Doncs bé, pel que fa la fibromiàlgia Hem de recordar que en forma reiterada venim exigint -respecte la fibromiàlgia- que la simple concurrència de punts dolorosos no és incapacitant "per se", atesa l'evident subjectivitat de la sensació àlgida. La concurrència dels punts gallet pot ser significativa a efectes de diagnòstic, però cap incidència té en relació a la qualificació de la incapacitat permanent. I, en aquest terreny, s'haurà de provar les característiques concretes dels brots de dolor i la seva periodicitat (sentències de la Sala de 01.10.2004, 16.03.2005, etc.) O la intensitat del dit dolor, la concurrència d'astènia i cansament i els seus efectes sobre la capacitat laboral de la persona afectada, doncs la fibromiàlgia no incideix sempre igual sobre la dita capacitat, poden, per tant, ser incapacitant o no ser- ho. Com indicàvem a la nostra sentència de 10 de desembre de 2005, la fibromiàlgia "puede oscilar desde la absoluta imposibilidad de realizar tareas tan livianas como levantar o asir un objeto de escaso peso, pasando por la limitación exclusivamente para esfuerzos intensos por aparecer un cansancio precoz, y hasta la inexistencia de repercusión funcional alguna, al ser posible el desarrollo de las actividades cotidianas sin interferencia del dolor músuculo-esquelético". I, en tot cas, haurà d'acreditar-se -en relació a les prèvies reflexions- el grau i gravetat de la dita malaltia. És obvi que la demandant, tot i patir fibromiàlgia, no abasta el grau incapacitant que postula, atesos els dits criteris.

D'altra banda, respecte la insuficiència mitral, hem de recordar que que la doctrina del Tribunal Suprem (SSTS 11.03.1985, 12.06.1985, 27.02.1986, 09.06.1986, 08.06.1987, 30.03.1989, etc.) en matèria de malalties cardíaques determina que, llevat supòsits extrems (SSTS 04.04.1986 i 20.05.1986) que no consta que concorrin en la present litis, les mateixes no són constitutives d'incapacitat permanent en grau com el postulat -si bé sí ho són respecte treballs que requereixin esforç físic-, fins i tot en casos d'infart de miocardi agut de cara diafragmàtica i cardiopatia isquèmica, doncs no anul len per complert la capacitat laboral impossibilitat la realització de tot tipus de feina, atès que sí es poden dur a terme tasques de caràcter senzill, sedentari o lleuger que no exigeixin grans esforços físics

I, finalment, pel que fa la limitació de la visió, és criteri consolidat de la Sala que al respecte resulta d'aplicació allò previst al Decret de 22 de juny de 1956, pel que s'aprova el Reglament d'Accidents de Treball. I , en aquest sentit, és deriva clarament de l'actual relat fàctic que la demandant no presenta ceguesa absoluta en un ull, per bé que sí una limitació inferior al 50 en l'altre, el que exclou la qualificació d'IPA postulada, de conformitat amb allò establert a l'art. 41, en relació al 38 de citat reglament. I per bé que és cert que en els informes oftalmològics que presenta s'afirma que a l'ull dret el camp de visió és del 0,05 -el que determina una pràctica ceguesa en aquest ull-, també es fa esment que a l'esquerra la visió és del 0,7, pel que el resultat de la qualificació de la dita malaltia -a banda d'allò que hem expressat en la revisió fàctica- no es correspon tampoc, atesos els esmentats criteris, al grau postulat.

En definitiva, és clar que la demandant presenta una incapacitat en grau de total per a la seva professió -tal i com se li ha reconegut en via administrativa-, però les malalties concurrents no compleixen -en forma individual i conjunta combinada- els requisits per accedir a la petició de la IPA postulada.

TERCER. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actora amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Esther contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 9 de Barcelona en data 15 d'octubre de 2007, recaiguda en les actuacions 498/2007 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.