Sentencia Social 218/2026 Tribunal de Instancia. Sección de lo Social plaza nº 1 de Mataró, Rec. 1014/2024 de 13 de mayo del 2026

PRIMER.-Els fets exposats es consideren provats a partir d'una valoració conjunta i segons les regles de la sana crítica de la totalitat de la prova practicada, a l'empara del que preveu l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció Social. En aquest sentit, es valora la documental aportada per les parts al procediment, el contingut de la qual es dona totalment per reproduït i de la testifical de la Dra. María Angeles.

SEGON.-Amb caràcter general en els litigis sobre incapacitat permanent (modalitat contributiva) per disconformitat entre les parts sobre si procedeix o no el reconeixement de tal situació o del grau a establir, el sistema legal instaurat pel règim normatiu ( articles 137 y següents de R.D-Leg. 1/1994, de 20 de juny, pel que s'aprova el Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social ( LGSS), y sus disposiciones complementarias), parteix de la consolidació o irreversibilitat de les malalties i les seves seqüeles. Així doncs, el règim legal descansa sobre la valoració de les seqüeles la seva projecció invalidant respecte a la capacitat residual laboral del treballador. Resulten, per tant, indiferents, els dolors del treballador, sent lo veritablement transcendent les seqüeles que acrediti, és a dir, les limitacions orgànic - funcionals que aquestes produeixin, siguin psíquiques o físiques. A partir d'això, el precepte citat classifica la invalidesa en quatre graus d'incapacitat permanent (als quals caldria sumar, com una variant inferior en l'escala, les lesions permanents no invalidants, que només es produeixen quan la contingència es deriva d'accident de treball o malaltia professional).

Aquests quatre graus són els següents:

a) La incapacitat permanent parcial (IPP), que respon a la situació en la que el dany laboral de les seqüeles supera el 33% del rendiment normal per a la seva professió habitual, però sense arribar a impedir realitzar les feines fonamentals de la mateixa.

b) La incapacitat permanent total (IPT) per a la realització del treball habitual (IPT), en la que les seqüeles tenen major projecció invalidant, donat que impedeixen al treballador la realització de totes o les fonamentals feines de la seva professió habitual. Aquesta situació es qualifica (amb un increment del 20% en la prestació) quan el treballador hagi complert els 55 anys d'edat, doncs es presumeix aleshores la impossibilitat de trobar una altra feina diferent a la seva habitual.

c) La incapacitat permanent absoluta (IPA), que cobreix la situació del treballador en la que aquelles limitacions orgànic - funcionals li impedeixen realitzar qualsevol labor retributiva amb un mínim de rendiment i professionalitat.

d) La gran invalidesa, que procedeix quan el treballador no pot realitzar, per sí mateix, els actes més essencials de la seva vida, com ara vestir-se, desplaçar-se, menjar i similars, necessitant per a tot això l'ajuda d'un tercer.

TERCER.-La Jurisprudència ve afirmant reiteradament, per exemple en Sentències de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 15 de juny de 1.990, i 18 i 29 de gener de 1.991, entre d'altres, que per a la valoració de la incapacitat permanent, les lesions i seqüeles han de ser apreciades conjuntament, de forma que, encara que els diversos patiments que integren l'estat patològic del treballador, considerats aïlladament, no determinen un grau d'incapacitat, sí poden portar a aquesta conclusió si es valoren de forma conjunta. Pel que fa a la declaració d'incapacitat permanent absoluta, també ve afirmant de forma constant la jurisprudència que la realització d'una ocupació assalariada implica no només la possibilitat d'efectuar-ne qualsevol, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i la necessitat de consumar-lo en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, sotmetent-se a un horari, actuant conseqüentment amb les exigències que comporta la integració en una empresa, dins d'un ordre preestablert i en interrelació amb les ocupacions d'altres companys, en quant no és possible pensar que en l'ampli camp de les activitats laborals existeixi alguna en la que no siguin exigibles aquests mínim de dedicació, diligència i atenció, que són indispensables inclús en el més simple dels oficis i en la darrera de les categories professionals.

QUART.-Per altra banda, jurisprudència reiterada ha afirmat que pel que fa a la incapacitat permanent total ha de partir-se dels següents requisits:

A) La valoració de la invalidesa permanent ha de fer-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, en quant dites restriccions són les que determinen l'efectiva restricció de la seva capacitat de guany.

B) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les feines que constitueixen el nucli de la concreta professió.

C) L'aptitud per al desenvolupament de l'activitat laboral habitual d'un treballador implica la possibilitat de dur a terme totes o les fonamentals feines de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, sense que el desenvolupament de les mateixes generi "riesgos adicionales o superpuestos" als normals d'un ofici o comporti el sotmetiment a "una continuación de sufrimiento" en el treball quotidià.

D) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el que el treballador pugui realitzar altres activitats diferents, més livianes i sedentàries, o fins i tot pugui desenvolupar feines menys importants o secundàries de la seva pròpia professió habitual, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en la principal activitat i conservi una aptitud residual que "tenga relevancia suficiente y trascendencia tal que no le impida al trabajador concretar relación de trabajo futuro".

E) Ha de considerar-se per professió habitual no un determinat lloc de treball, sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la que l'empresa l'hagi destinat o el pugui destinar dins la mobilitat funcional.

CINQUÈ.-En el present cas, partim del informe de SGAM de data 14.03.2024 segons el qual l'actora presenta el següent quadre patològic: " TN ansietat mixta sense clínica impeditiva, masextomia bilateral profilàctica sense limitació funcional".

La part actora a fi de fonamentar la seva pretensió va aportar la pericial medica de la Dra. María Angeles, qui tres ratificar-se en el seu informe mèdic pericial, va indicar que l'actora presenta un trastorn adaptatiu ansiós depressiu, presentant labilitat emocional, ansietat elevada, estat d'híper alerta, ànim fluix, aïllament social, presentant una limitació pel compliment de requeriments psicofísics professionals.

De la documental medica que obra en actuacions, cal d'estacar per la objectivitat e imparcialitat que es desprèn del mateix, l'informe mèdic forense que consta en actuacions, en la que tres revisar la documental medica de l'actora, estableix que la Sra. Vanesa presenta : " trastorn adaptatiu ansiós-depressiu derivat de la identificació a la valorada de la mutació patogènica c.5030-50.33 del en el gen BRCA 1, responsable del càncer de mama i d'ovari hereditari a la seva família, mastectomia bilateral profilàctica amb reconstrucció amb pròtesis i salpingooforectomia bilateral profilàctica laparoscòpia".Indicant que tot i que la recuperació psicològica no es completa, es refereixen episodis puntuals d'ansietat que la valorada es capaç de controlar amb els recursos indicats, no existeixen signes de sedació farmacològica, ni hi ha psicopatologia activa que limiti la seva funcionalitat, no es considera que existeixi una limitació funcional permanent o que no es pugi controlar i estabilitzar amb el tractament pautat, tot i que de manera puntual si que pot patir limitació per dur a terme adequadament les tasques d la seva professió.

La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha declarat en nombroses sentencies que son tributaris d'un incapacitat permanent en grau d'absoluta aquells quadres cronics, persistents, greus i severs: " STSJ Catalunya núm. 1221/2011 de 15 febrero JUR 2011\160121; STSJ Catalunya 03 de Noviembre del 2010 ( ROJ: STSJ CAT 8520/2010) Recurso: 1120/2010 , STSJ Catalunya de 22 de diciembre de 1998 ; AS 1998 \ 7658 , de 03 de Noviembre del 2010 ( ROJ: STSJ CAT 8520/2010 ) . núm. 6087/2001 de 12 julio JUR 2001\274806 ; números 364/1995, de 23 de enero ; 969/1995, de 11 de febrero ; 5.349/1995 y 5.352/1995, de 6 de octubre ; 5.440/1996, de 25 de julio ; y más recientemente, 5.259/2001, de 18 de junio ; 7.775/2001, de 15 de octubre y 2.994/2002, de 11 de abril , con cita de las Sentencias de la Sala de lo Socialdel Tribunal Supremo de 29 de enero , 16 de febrero , 9 de abril y 14 de julio de 1.987 , 17 y 23 de febrero de 1.988 , 30 de enero de 1.989 y 22 de enero de 1.990 -, , calificándose por ejemplo como:

- Incapacidad permanente absoluta : depresión mayor severa, Sentencia 14 abril 2004 , AS 2004\1881; depresión mayor recidivante grave sin síntomas psicóticos, evolución tórpida, Sentencia 22 diciembre 1998 , nº9586/1998 , AS 1998\7658; Trastorno Depresivo Mayor Cronificado, de más de tres años de Evolución, Sentencia núm. 2543/2006 de 23 marzo JUR 2006 \241267; Trastorno depresivo mayor grave, Sentencia núm. 6627/2004 de 1 octubre JUR 2004\314518; trastorno Depresivo Mayor Cronificado, de más de tres años de evolución concurrente con Fibromialgia con afectación a toda la musculatura, Sentencia núm. 2543/2006 de 23 marzo JUR 2006\241267 ; proceso de deterioro cognitivo y trastorno depresivo - ansioso por estrés post- traumáticoSentencia núm. 7565/2001 de 5 octubre JUR 2002\5603"

Dels diferents informes de psiquiatria/psicologia de la sanitat publica que aporta la part actora, de juny 2025, setembre 2025, no s'evidencia un quadre d'ansietat ni de depressió greu, sever, major recurrent que la incapaciti de forma absoluta. No quedant acreditat que la aptitud laboral de la Sra. Vanesa hagi quedat mermada de tal forma que estigui impedida per desenvolupar qualsevol tasca amb un mínim de professionalitat, eficàcia y rentabilitat, ni tampoc que vingui limitada per dur a terme les principals tasques de la seva professió d'administrativa.

Per tot això cal desestimar íntegrament la demanda

És per això que

Fallo