Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 208/2016 del 26 de julio del 2016

Cuestión

Reclamación de indemnización instada ante un ayuntamiento por el Sr. A y la Sra. B por los daños y perjuicios derivados del otorgamiento de una licencia de obras que posteriormente se declaró ilegal

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

 

1. Segons resulta de l'expedient, el 10 de juny de 2004 l'Ajuntament va atorgar al Sr. A i a la Sra. B una llicència per a legalitzar les obres que s'havien dut a terme a l'habitatge unifamiliar aïllat situat a la parcel·la W, del carrer X, núm. Y, de la urbanització Z, d'aquest terme municipal. Hi consta, igualment, que l'any 1999 l'ens local ja els havia concedit dues llicències per a construir l'habitatge i el soterrani, que es van anul·lar per una Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, emesa el mes de març de l'any 2004.

 

2. El 19 de maig de 2010, un jutjat contenciós administratiu va dictar la Sentència núm. XXX, per la qual estimava el recurs contenciós interposat contra la desestimació presumpta de la sol·licitud presentada davant l'Ajuntament per un veí afectat per les obres; declarava la nul·litat de la llicència de 10 de juny de 2004, per ser contrària a la normativa urbanística municipal, i ordenava enderrocar les obres no legalitzables; pronunciament confirmat per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 15 de maig de 2012, que desestimava el Recurs d'apel·lació núm. XXX/2010, interposat per l'ens local.

 

3. Per Interlocutòria de 3 de setembre de 2013, dictada en l'incident d'execució de sentència promogut pels titulars de la llicència, el Jutjat Contenciós Administratiu va ordenar a l'Ajuntament que, d'una manera immediata i en execució de la sentència ferma, acordés l'enderrocament de les obres no legalitzables, a càrrec dels titulars de la llicència.

 

4. En la sessió de 18 de setembre de 2013, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament va ordenar als propietaris de la parcel·la i titulars de la llicència que en el termini màxim d'un mes procedissin a executar, al seu càrrec, l'enderroc de les obres detallades en la interlocutòria judicial. Així mateix, els va advertir que es duria a terme l'execució subsidiària en el cas de no donar compliment a l'ordre d'enderroc en el termini indicat.

 

5. El 12 de març de 2015, els propietaris de la parcel·la i de l'habitatge construït van formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant l'Ajuntament, en què demanaven una indemnització de 187.833,89 euros, pels danys i perjudicis patits com a conseqüència de l'atorgament de la llicència de legalització, que es va declarar nul·la en seu judicial.

 

6. Els interessats reclamen pels danys, els perjudicis i les despeses que els ha causat l'execució de la sentència i l'enderrocament parcial de l'habitatge i del garatge, que atribueixen a un funcionament anormal i defectuós de diversos serveis municipals, en no haver detectat en el projecte inicial l'error en la grafia de la cota natural del terreny, ni haver-ho sabut defensar en seu judicial, on ni tan sols es va fer la proposició de prova, a l'efecte de contradir un informe d'un pèrit clarament distorsionat i erroni en molts aspectes.

 

7. A través del Decret d'alcaldia 132/2015, de 8 d'abril, es va admetre a tràmit la reclamació formulada i se'n va nomenar la instructora i el secretari del procediment, cosa que es va comunicar als interessats per un ofici de la mateixa data de 8 d'abril. I també consta que, per mitjà de la corredoria d'assegurances, la reclamació es va posar en coneixement de la companyia d'assegurances municipal.

 

8. S'ha incorporat a l'expedient rebut diversa documentació sobre l'enderroc dut a terme, inclosa, entre d'altres, la certificació final de la direcció d'obra, emesa el 10 de desembre de 2015, conforme a la qual s'havia enderrocat el soterrani/garatge i reconstruït parcialment l'habitatge unifamiliar aïllat esmentat. Segons la documentació aportada, l'ens local va executar d'una manera subsidiària l'enderroc i la reconstrucció de l'habitatge, amb un cost total de 58.019,88 euros, segons la liquidació definitiva.

 

9. Mitjançant un ofici de 10 de desembre de 2015, l'instructor del procediment va atorgar als interessats el tràmit de vista i d'audiència de l'expedient, per tal de poder formular les al·legacions que estimessin d'interès.

 

10. El 13 de gener de 2016, els instants van presentar un escrit d'al·legacions en què afirmaven que les sentències judicials, amb una claredat i rotunditat poc freqüents, atribuïen el veredicte contrari a les pretensions municipals a la deplorable i vergonyosa actuació de l'ens local, no només en via processal, sinó també en el decurs de l'execució de les obres, per deixadesa d'obligacions en matèria de control de la legalitat urbanística. Així mateix, i per causa que l'ens local havia assumit el cost de l'enderroc i la correlativa i necessària rehabilitació de l'habitatge, avaluaven els danys reclamats en 147.200,62 euros.

 

11. El 2 de març de 2016, el secretari municipal va emetre un informe jurídic en què concloïa que l'Ajuntament, en virtut del principi de confiança legítima, havia d'assumir la responsabilitat pels danys derivats d'haver concedit una llicència d'obres declarada il·legal en seu judicial; responsabilitat que, no obstant això, entenia que havia de ser compartida en un 50 % amb l'arquitecte que va redactar el projecte, pel contingut erroni del projecte presentat en el seu dia.

 

12. El mateix dia 2 de març de 2016, l'instructor va emetre la proposta de resolució, estimatòria parcial de la responsabilitat pels danys ocasionats a l'habitatge dels instants, responsabilitat solidària conjunta i per meitats amb l'arquitecte redactor del projecte. A aquests efectes, proposava reconèixer als instants una indemnització de 129.518,95 euros, la qual, minorada en un 50 %, resultava en 64.759,47 euros, quantitat a la qual calia restar 58.019,88 euros, corresponents al cost de l'enderroc ja assumit per l'ens local, per la qual cosa la quantia pendent d'abonar seria de 6.739,63 euros.

 

13. D'acord amb el contingut de l'expedient, per mitjà d'un ofici registrat de sortida el 9 de març de 2016, la proposta anterior es va posar en coneixement dels instants, els quals la van rebre el 14 de març següent, i van presentar un nou escrit d'al·legacions.

 

14. En la sessió de 7 d'abril de 2016, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament va acordar suspendre la tramitació de l'expedient de reclamació instat i sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora que n'emetés el dictamen preceptiu.

 

15. El 5 de maig de 2016, va tenir entrada al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge l'expedient tramitat i la sol·licitud de l'Ajuntament de trametre'l a la Comissió Jurídica Assessora, a fi que n'emetés el dictamen preceptiu.

 

16. Per un ofici de 12 de maig de 2016, el subdirector general d'Assistència Jurídica i Règim Local va demanar a l'Ajuntament una documentació addicional, la qual es va presentar el 31 de maig de 2016, juntament amb la petició de l'alcaldessa de trametre l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora, per tal que n'emetés el dictamen preceptiu.

 

17. El 6 de juny de 2016, la tècnica de la Direcció General d'Administració Local, amb el vistiplau de la cap del Servei de Règim Local, va emetre un informe favorable sobre la tramesa de l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora.

 

18. El 29 de juny de 2016, va tenir entrada en aquest òrgan consultiu la petició de dictamen, formulada per l'Ajuntament i tramesa per la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. En la sessió de 30 de juny de 2016 el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició referida i, el 7 de juliol, en va nomenar ponent.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Objecte de la reclamació i competència de la Comissió Jurídica Assessora

 

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge ha tramès la sol·licitud de l'Ajuntament a fi que aquesta Comissió emeti dictamen sobre la reclamació de responsabilitat presentada pels Srs. A i B pels danys derivats de l'anul·lació d'una llicència d'obres per sentència judicial.

 

El 12 de març de 2015, els instants, propietaris de l'habitatge construït a la parcel·la W, del carrer X, núm. Y, de la Urbanització Z, van formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant l'Ajuntament, en què demanaven una indemnització de 187.833,89 euros, pels danys i perjudicis patits com a conseqüència de l'atorgament d'una llicència de legalització l'any 2004, que es va declarar nul·la en seu judicial.

 

La Sentència de 19 de maig de 2010, del Jutjat Contenciós Administratiu, va estimar un recurs contenciós interposat per un veí afectat per les obres i va declarar la nul·litat de la llicència d'obres atorgada el 10 de juny de 2004, per ser contrària a la normativa urbanística municipal, i va ordenar l'enderroc de les obres no legalitzables. La sentència va ser confirmada per la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 15 de maig de 2012.

 

Els interessats reclamen pels danys, els perjudicis i les despeses que els ha causat l'execució de la sentència i l'enderrocament parcial de l'habitatge i del garatge, que atribueixen a un funcionament anormal i defectuós de diversos serveis municipals, en no haver detectat en el projecte inicial l'error en la grafia de la cota natural del terreny, ni haver-ho sabut defensar en seu judicial.

 

La quantia reclamada, si bé inicialment va ser de 187.833,89 euros, en l'escrit presentat el 13 de gener de 2016 la quantifiquen en 147.200,62 euros, en haver restat l'import corresponent a l'enderroc, que va anar a càrrec de l'ens local.

 

La intervenció d'aquesta Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient es fa a l'empara d'allò que disposen l'article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya; l'article 12 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial (RPRP), i l'article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d'aquest òrgan consultiu.

 

La intervenció d'aquest òrgan és preceptiva d'acord amb el que estableix l'article 8.3.a) de la Llei 5/2005, atès que la quantia indemnitzatòria sol·licitada en el present cas ascendeix a 147.200,62 euros.

 

 

II. Requisits per a la procedència de la responsabilitat patrimonial

 

La regulació de la responsabilitat de les administracions públiques està continguda en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), i en els articles 81 i següents de la Llei 26/2010. La reclamació se situa en l'àmbit de l'acció urbanística, de manera que cal tenir en compte, a més, les prescripcions de la legislació urbanística; en concret, l'article 35 del Text refós de la Llei de sòl, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny ?aplicable per raó temporal?, la lletra d) del qual inclou entre els supòsits indemnitzatoris l'anul·lació de llicències, amb la precisió que en cap cas hi haurà indemnització si existeix dol, culpa o negligència greus imputables al perjudicat (el text del precepte és idèntic al del Text refós avui vigent, que és l'aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre).

 

Cal recordar, finalment, els requisits que s'han de donar perquè sigui procedent indemnitzar: a) Hi ha d'haver un dany o una lesió efectius, que siguin avaluables econòmicament i individualitzables, i amb caràcter antijurídic, en el sentit que no s'han de suportar; b) És necessària una relació de causalitat entre el dany o la lesió soferts pel reclamant i el funcionament normal o anormal dels serveis públics, sempre que no hi hagi dol, culpa o negligència greu imputables al reclamant; c) No ha d'existir cap força major en la producció del dany, i d) La reclamació s'ha de presentar en el termini màxim d'un any.

 

Per a generar la responsabilitat de l'Administració han de concórrer tots aquests requisits, i cal examinar-los separadament.

 

 

III. Aspectes formals

 

En relació amb la legitimació activa, els reclamants, que han comparegut en nom propi, estan legitimats, com a propietaris perjudicats, per a instar la reclamació. S'ha acreditat tant la propietat de la parcel·la com la titularitat de la llicència declarada nul·la en seu judicial.

 

Pel que fa a la competència per a resoldre, és a l'Ajuntament a qui correspon tramitar i resoldre la reclamació, com a Administració que té les facultats d'atorgar la llicència i a qui s'imputen les conseqüències d'haver-se atorgat la llicència posteriorment declarada nul·la.

 

Quant a la temporalitat de l'acció per a reclamar, s'observa que la nul·litat de la llicència va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a través de la Sentència de 15 de maig de 2012; que la Interlocutòria que va decidir l'incident d'execució de sentència és de 3 de setembre de 2013, i que l'ordre municipal que ordenava als propietaris l'enderroc corresponent és de 18 de setembre de 2013, notificada per ofici de 25 de setembre de 2013. Si només es tenen en compte aquestes dades, la reclamació instada el 12 de març de 2015 estaria prescrita, atès que hauria passat l'any assenyalat per l'article 142.4 de l'LRJPAC des del pronunciament judicial definitiu.

 

Ni l'informe jurídic, ni la proposta de resolució fan cap referència al termini d'interposició de l'acció ni a la seva prescripció. Ara bé, si es considera la data en què van finalitzar les obres d'enderroc i adequació de l'habitatge ?desembre de 2015?, la reclamació s'hauria interposat dins el termini anual. En aquest sentit, s'ha d'indicar, com ja ha dit altres vegades aquesta Comissió (Dictamen 247/2014, amb referència també als dictàmens 20/2014 i 37/2014) que ?no és el mateix ordenar adaptacions d'edificis amb demolicions parcials, en què el dany difícilment es pot acotar abans de l'operació, que el simple enderroc total, l'impacte del qual és perfectament identificable i, fins i tot, valorable en dictar-se la sentència?. Per tant, l'efecte lesiu només s'hauria manifestat definitivament amb l'enderroc, per utilitzar l'expressió de l'article 142.5 de l'LRJPAC. En aquests termes, podria estimar-se que la reclamació es va presentar en temps hàbil.

 

 

IV. Tramitació del procediment

 

Pel que fa a la tramitació del procediment, s'observa que s'han seguit els tràmits previstos legalment, atès que hi consta la incoació del procediment, la incorporació de la documentació corresponent, la realització del tràmit d'audiència als interessats ?que hi van formular al·legacions?, l'emissió de l'informe jurídic i de la proposta de resolució, i la tramesa de tot l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora per tal que n'emetés el dictamen preceptiu.

 

Tanmateix, s'observa que, quan es va atorgar el tràmit d'audiència ?el 18 de desembre de 2015? i les instants van presentar-hi les al·legacions ?el 13 de gener de 2016?, no s'havia emès encara l'informe jurídic, de 2 de març de 2016, sobre la base del qual es reconeix la responsabilitat de l'ens local i se'n fixen els termes. No obstant això, hi consta que la proposta de resolució es va comunicar als interessats, que la van rebre el 14 de març de 2016, i que el 24 de març següent van presentar un nou escrit d'al·legacions.

 

 

V. La llicència i la seva anul·lació

 

Les dades més significatives en relació amb la sol·licitud de rescabalament sobre la qual s'informa són les que s'indiquen a continuació.

 

Encara que la reclamació es relaciona amb l'anul·lació judicial de la llicència de legalització de les obres fetes a la parcel·la indicada, és necessari fer referència a circumstàncies anteriors. La Junta de Govern de l'Ajuntament va atorgar l'11 de març i el 14 de novembre de 1999 sengles llicències d'obres per a construir un habitatge unifamiliar aïllat i un soterrani. Impugnades les llicències per un veí i apel·lada la sentència de primera instància de 5 de març de 2003, que va declarar les llicències conformes a dret, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per Sentència de 5 de març de 2004, va declarar nul·les les llicències d'obres i va requerir als seus titulars perquè en el termini màxim de dos mesos sol·licitessin la llicència d'obres per a les realitzades efectivament, i que, si no ho feien, o bé els era denegada en tot o en part per ser contrària a la normativa urbanística, l'Ajuntament haurà d'enderrocar les obres no legalitzables, a càrrec dels titulars esmentats.

 

Aquest pronunciament judicial, de caràcter complex, deriva del fet que s'estima que ambdues llicències incompleixen paràmetres urbanístics obligatoris ?distància a llindars? o documentació preceptiva ?estudi geotècnic?, i a la vegada s'ha constatat que les obres realitzades s'han apartat del projecte tècnic presentat amb les sol·licituds de llicències i, per tant, de les autoritzades.

 

El 10 de juny de 2004, la Junta de Govern va concedir als titulars de les llicències anul·lades la llicència per a legalitzar les obres efectuades. El mateix veí que va impugnar inicialment les llicències atorgades el 1999 va impugnar la nova llicència. El Jutjat Contenciós Administratiu, per Sentència de 19 de maig de 2010, va declarar nul·la la llicència atorgada el 10 de juny de 2004 i va ordenar enderrocar les obres a càrrec dels seus titulars. Apel·lada aquesta sentència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per Sentència de 15 de maig de 2012, va desestimar l'apel·lació i va anul·lar la llicència de 2004, i va ordenar l'enderrocament de les obres per no ser legalitzables en ser contràries a la normativa urbanística. En concret, s'estimen incomplets els paràmetres d'ocupació i de distància a llindars. La sentència conté un advertiment singular: ?Y todo ello sin dejar de notar la tan peligrosa senda de persistencia que a partir de títulos de 1999, pasando por el pronunciamiento de nuestra Sentencia firme originaria de 2004, finalmente alcanzan a la licencia que se ha examinado de 2004 y que han logrado que el asunto despliegue, ni más ni menos efectos hasta 2012 y que a no dudarlo hacen planear el caso en una órbita tan cercana a su consideración en la vía penal que simple y llanamente procede dejar anotada para, en su caso, considerarla en cuanto proceda y de inmediato.?

 

Els titulars de les llicències no van comparèixer en els processos judicials.

 

El 18 de novembre de 2013, la Junta de Govern va ordenar l'enderroc als titulars de la llicència. En constatar l'incompliment d'aquest acord, la mateixa Junta en va ordenar l'execució subsidiària per part de l'Ajuntament el 25 de juny de 2014. El 10 de desembre de 2015, va finalitzar l'enderrocament i les obres d'adaptació.

 

 

VI. Danys reclamats

 

En un escrit d'11 de gener de 2016, els reclamants acoten els danys que consideren que han sofert, que substancialment coincideixen amb els explicats en l'escrit de reclamació inicial. Són de tres ordres: 1) obres d'enderroc i readaptació de l'edifici, que ara estimen en 29.127?euros (construcció de garatge semienterrat), amb exclusió del cost de l'enderroc i de la reconstrucció que ha realitzat l'Ajuntament (?atès que l'Ajuntament ha satisfet el cost de l'enderroc ordenat pels tribunals i la correlativa necessària rehabilitació del nostre habitatge ?fet que mereix el reconeixement explícit i agraïment més sincer??); 2) despeses d'honoraris de professionals i costs, que en total sumen 16.273,62?euros; 3) danys mentals, psíquics i socials, que es continuen valorant en 100.000?euros.

 

En la proposta de resolució es reconeixen com a danys els relatius a l'enderroc, a la readaptació de l'edifici i a la construcció d'un garatge semienterrat; la despesa de l'advocat, tot i que exclou altres professionals, i els danys mentals i psíquics, que es valoren en 16.322,07?euros i 16.016,25?euros. Ara bé, s'assigna a l'Ajuntament el 50 %, i atribueix l'altre 50 % a ?l'arquitecte redactor del projecte, que ha de respondre com a responsable solidari?.

 

En un nou escrit de 22 de març de 2016, incrementen algunes partides relatives als danys reclamats i atribueixen la causa del dany a l'incompliment per part de l'Ajuntament de les obligacions de control de la legalitat urbanística, de vigilància i inspecció de construcció i de defensa jurídica correcta en via processal.

 

 

VII. Procedència de la reclamació

 

En la proposta municipal, la procedència de la indemnització es fonamenta en una simple i concisa al·lusió al principi de confiança legítima, sense cap argumentació relativa a la seva connexió amb el cas considerat. Com s'ha vist, en la reclamació s'hi dona suport pels incompliments municipals en matèria de disciplina urbanística i actuació de defensa processal, després d'haver recordat la configuració legal de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.

 

Ara bé, s'ha d'examinar el present supòsit en vista de dos paràmetres: 1) les circumstàncies que poden incidir en l'existència de responsabilitat, ja que l'anul·lació de resolucions administratives no pressuposa que sigui procedent el rescabalament (art. 142.4 de l'LRJPAC); 2) la previsió de la legislació urbanística sobre la incidència de l'activitat del reclamant en la relació de causalitat.

 

Quant a aquest darrer paràmetre, la Llei urbanística, després d'afirmar com a supòsit indemnitzatori l'anul·lació de llicències ?naturalment si es donen els requisits generals per a la viabilitat del rescabalament? exclou amb contundència la indemnització si es dona dol, culpa o negligència greu del reclamant. En el cas present es donen dos elements que poden ser significatius: a) Error en el projecte d'obra inicial en establir la cota natural, que reconeixen els reclamants en el darrer escrit presentat ??equivocà la cota natural del terreny en el projecte d'obra inicial?? si bé no s'assumeix l'error, ja que el projecte d'obra va ser presentat pels ara reclamants, error al qual precisament s'atribueixen totes les discrepàncies amb la normativa, que declararan els tribunals i portaran a la no-legalització. És clar que per aquesta via els mateixos sol·licitants de la llicència de legalització, i de les dues inicials, van induir a una actuació incorrecta de l'Administració, que, d'altra banda, no va ser diligent. Aquesta circumstància és present en l'expedient per l'estranya proposta municipal de declarar la responsabilitat de l'arquitecte autor del projecte, aspecte al qual després es farà referencia. b) Construcció efectiva de les obres separant-se del projecte autoritzat. Aquestes circumstàncies expliquen el complex pronunciament judicial de l'any 2004. Així, doncs, els titulars de les llicències, avui reclamants, no van ser aliens, sinó més aviat el contrari, a la configuració d'una situació contrària a la normativa urbanística que ha conduït a anul·lar les llicències i a enderrocar les obres, i que els ha produït els perjudicis pels quals reclamen. Que l'actitud es pugui qualificar de negligència és clar i presenta gravetat, ja que els mateixos reclamants assignen a l'error en la cota l'origen de totes les infraccions urbanístiques.

 

En relació amb el primer paràmetre esmentat, s'ha de recordar que la jurisprudència (entre d'altres, els dictàmens 119/2013, 58/2014, 204/2014, 377/2015 i 387/2015 d'aquesta Comissió) ha lligat la procedència d'indemnitzar a l'existència en la resolució administrativa d'una infracció normativa flagrant, o ha matisat els pronunciaments segons si l'actuació administrativa es produeix en àmbits configurats per l'ordenament com a tendencialment reglats o discrecionals; en aquests darrers, per existir un marge de lliure apreciació de l'Administració més ampli, són més exigents els requeriments per a la procedència del rescabalament. És cert que el de les llicències d'obres s'adscriu més aviat a la condició de reglat, però no tots els aspectes considerats en atorgar aquestes autoritzacions tenen la mateixa configuració normativa prèvia. En el present cas, no s'ha de confondre complexitat en l'aplicació de la regla urbanística amb marges de lliure valoració. L'Administració municipal podia efectivament verificar la cota natural i els paràmetres presents en el projecte i detectar l'error d'aquest.

 

La consideració conjunta dels elements que s'acaben d'examinar no permeten afirmar l'existència de responsabilitat administrativa, ja que la decisió equivocada de l'Ajuntament va ser induïda pel projecte presentat pels sol·licitants de les llicències.

 

En la proposta municipal, com ja s'ha dit, s'accepta la responsabilitat de l'Administració per raó del principi de confiança legítima, sense cap explicació ni detall. Ara bé, també l'actitud dels reclamants, amb l'error del projecte inicial, enerva l'aplicació de possibles efectes del principi esmentat.

 

Finalment, les dures crítiques dels tribunals sobre l'actuació municipal, que els reclamants addueixen com a fonament per a la procedència de la indemnització sol·licitada, no hi poden donar suport. La negligència municipal ha afectat els interessos públics, però no pot donar cobertura a un rescabalament per a aquells que d'entrada en van resultar beneficiats ?abans de les decisions judicials? i que van provocar, amb un projecte equivocat, unes decisions contràries a la normativa urbanística.

 

En conseqüència, no és procedent la indemnització sol·licitada. De manera addicional, s'ha d'advertir que l'execució subsidiària de l'enderrocament per part de l'Ajuntament, en no fer-ho els titulars de les llicències, comporta, per prescripció legal, que el cost hagi de ser assumit per aquests, bé per via voluntària, bé per constrenyiment.

 

 

VIII. Incorrecció en l'atribució de responsabilitat a un tècnic privat

 

La proposta de resolució incorpora una prescripció singular, consistent a declarar la responsabilitat, al cinquanta per cent, de l'arquitecte autor del projecte de l'obra, ja que aquest conté l'error al qual s'ha fet referència reiteradament.

 

Al marge de la improcedència formal d'un pronunciament sobre un subjecte completament aliè a l'expedient, al qual no s'ha donat intervenció en cap moment, com que l'Ajuntament no ha tingut cap relació de servei amb el tècnic autor d'un projecte privat com és el presentat per a obtenir les llicències, ni n'és el titular, és del tot improcedent realitzar qualsevol declaració sobre la seva responsabilitat. La relació del tècnic autor del projecte és amb les persones que van sol·licitar les llicències, i és de caràcter privat, i correspon a elles dilucidar els conflictes que es poden generar. La interferència de l'Ajuntament en aquesta relació és il·legítima.

 

En conseqüència, la previsió de la proposta de resolució en aquest punt és il·legal.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent informar desfavorablement sobre reclamació d'indemnització instada davant d'un ajuntament pel Sr. A i la Sra. B pels danys i perjudicis derivats de l'atorgament d'una llicència d'obres que posteriorment es va declarar il·legal.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga