Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 22/2019 del 24 de enero del 2019

Cuestión

Reclamación de responsabilidad patrimonial instada por el Sr. A por los daños y perjuicios derivados de la asistencia sanitaria prestada en un hospital, con motivo de una intervención quirúrgica para colocarle una prótesis total en la rodilla derecha, y que atribuye a una mala praxis

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

 

1. El 5 d'octubre de 2015, el Sr. A va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial, sense quantificar, pels danys i perjudicis irrogats arran de l'assistència prestada a un hospital, amb motiu d'una intervenció quirúrgica per a la col·locació d'un pròtesi total al genoll dret, i que imputa a un funcionament anormal dels serveis públics sanitaris, per producció d'una lesió i manca de tractament rehabilitador.

 

Juntament amb l'escrit de reclamació, adjuntava còpia de diversa documentació, com ara dels fulls de curs clínic del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, i els informes hospitalaris i de consultes externes.

 

2. L'11 de novembre de 2014, el pacient ?llavors de 52 anys d'edat (nascut el 1963)? i amb antecedents d'intervenció quirúrgica prèvia de lligaments i artrosi precoç en genoll dret derivada d'inestabilitat, es va sotmetre a una intervenció quirúrgica programada de col·locació d'una pròtesi al genoll dret, amb alta hospitalària el dia 17 següent. En la visita de control de 26 de novembre, va referir dismetria en extremitat inferior dreta. Posteriorment, mitjançant telemetria, es va constatar que presentava una dismetria de +2,2 cm en la cama dreta ?amb anterioritat era de +1,2 cm? , així com balanç articular de -5/110, i persistència de dolor en comportament intern.

 

3. Per ofici de 19 d'octubre de 2015, es va notificar al reclamant la diligència d'admissió, en virtut de la qual s'admetia a tràmit la reclamació, i se l'informava del procediment que s'iniciava, el termini per a resoldre'l i els efectes de la manca de resolució expressa, així com de la condició de persona interessada de l'entitat d'assegurances de l'Administració. Altrament, li comunicaven que s'admetia la prova documental proposada i que se'l requeria perquè quantifiqués econòmicament la reclamació.

 

4. Per escrits de la mateixa data, el lletrat instructor va sol·licitar a la direcció i al cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'hospital una còpia autenticada i paginada de la historia clínica del pacient, i un informe relatiu a l'assistència sanitària que motivava la reclamació, respectivament. Consta que es va donar resposta a aquests requeriments documentals.

 

5. També per ofici de 19 d'octubre de 2015, es va demanar a un altre hospital un còpia de l'historial clínic del reclamant. Consta en l'expedient la documentació sol·licitada.

 

6. El 28 de desembre de 2015, el reclamant va comparèixer davant de l'òrgan instructor, va consultar l'expedient i li van facilitar còpia de la documentació que va estimar oportuna.

 

7. Per escrit de 26 de gener de 2016, l'instant va quantificar els danys irrogats en la xifra de 96.001 euros, més els interessos legals i moratoris escaients.

 

8. En data 13 d'abril de 2016, el reclamant va lliurar còpia de la resolució de l'INSS, en virtut de la qual se li reconeixia una incapacitat permanent total per a la professió habitual.

 

9. El 22 de juny de 2016, l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) va emetre un informe valoratiu sobre l'assistència mèdica prestada al pacient, en què assenyalava que les seqüeles que presentava eren intrínseques al tractament prestat i que, per tant, l'atenció dispensada podia enquadrar-se dins de la normopraxi assistencial, en ser els processos diagnòstics, terapèutics i de seguiment els adequats.

 

10. Per mitjà d'un ofici de 18 de juliol de 2016, es va comunicar al reclamant l'obertura del tràmit d'audiència i de vista de l'expedient.

 

11. Consta que el 26 de juliol següent l'instant va comparèixer davant l'òrgan instructor i li van facilitar vista de l'expedient i lliurar una còpia de l'informe de l'ICAM.

 

12. Amb posterioritat, el 3 d'agost de 2016 va presentar un escrit d'al·legacions, en el qual es reiterava en les adduïdes, alhora que manifestava la seva disconformitat amb l'informe de l'ICAM, i negava que hagués estat informat en detall de les conseqüències de la intervenció; que abans de practicar-li presentava una dissimetria d'1,2 cm i que amb posterioritat havia passat a ser de 2,4 cm. Per acabar, proposava que es finalitzés el procediment mitjançant un acord transaccional.

 

13. El 18 de setembre de 2018, l'òrgan instructor va emetre la proposta de resolució, en què proposava desestimar la reclamació, en considerar, d'acord amb l'informe de l'ICAM, que l'estat seqüelar que presentava el reclamant no era de resultes d'una mala praxi sinó de complicacions freqüents i conegudes; que de la prova documental practicada es derivava que havia estat degudament informat, i que la lesió produïda estava mancada de la nota d'antijuridicitat.

 

14. El 29 d'octubre de 2018, va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen formulada per la secretària general del Departament de Salut, per delegació de la consellera.

 

15. El 8 de novembre de 2018, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició referida i en va designar ponent.

 

16. En la sessió de 20 de desembre de 2018, la Comissió Jurídica Assessora va acordar ampliar, en un mes, el termini d'emissió del dictamen sol·licitat, i el president, per ofici de 21 de desembre de 2018, ho va comunicar a la secretària general del Departament de Salut.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Objecte del Dictamen

 

L'objecte d'aquest Dictamen és la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per un pacient que es va sotmetre a una intervenció quirúrgica de pròtesi de genoll, de resultes de la qual es va incrementar la dismetria entre les extremitats inferiors que presentava, així com una limitació en el balanç articular i dolor; seqüeles que han motivat que li hagi estat reconeguda la incapacitat total per a la professió habitual. El reclamant invoca dos títols d'imputació, d'una banda, una mala praxi per manca de rehabilitació i perquè l'operació va agreujar la dismetria que ja patia i, d'una altra, un dèficit en la informació rebuda.

 

 

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

 

La intervenció d'aquesta Comissió en l'expedient es fa a l'empara del que disposa l'article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i és preceptiva d'acord amb el que estableixen l'article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, i l'article 26.1 del Reglament d'organització i funcionament d'aquest òrgan consultiu, aprovat pel Decret 69/2006, d'11 d'abril, ja que la quantia de la reclamació de responsabilitat patrimonial és de 96.001 euros, superior, per tant, al límit de 50.000 euros a partir del qual s'estableix la intervenció preceptiva.

 

 

III. Qüestions relatives al procediment

 

Pel que fa a la normativa aplicable, s'adverteix que el present procediment, en atenció a la seva data d'inici ?l'escrit de reclamació es va registrar d'entrada a l'hospital el 5 d'octubre de 2015? s'ha tramitat de conformitat amb les previsions contingudes en la Llei 26/2010, així com en la Llei 30/1992, de 20 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) i el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial (RPRP).

 

En efecte, tot i que la normativa estatal referida es troba, a hores d'ara, derogada, en virtut de la disposició derogatòria única la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) ?que ha passat a regular els aspectes procedimentals del procediment de responsabilitat patrimonial, mentre que els aspectes substantius es troben recollits en l'actualitat en el capítol IV del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic?, d'acord amb la disposició transitòria tercera de l'LPAC, als procediments iniciats amb anterioritat a la seva entrada en vigor ?que va tenir lloc el 2 d'octubre de 2016? com és el cas sobre el qual es dictamina, no els és d'aplicació aquesta norma, sinó que s'han de regir per la normativa anterior.

 

Pel que fa a la legitimació activa, l'article 81 de la Llei 26/2010 estableix que els ciutadans tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin, en qualsevol de llurs béns i drets, sempre que aquesta sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que el ciutadà tingui el deure jurídic de suporta d'acord amb la llei. En el cas que s'examina, la reclamació és formulada pel mateix pacient, víctima del danys, el qual, com a tal, es troba legitimat per accionar el procediment que ens ocupa. Tanmateix, consta en l'expedient una còpia del DNI del reclamant, la qual cosa permet contrastar la signatura i verificar la voluntat de reclamar.

 

En relació amb l'Administració contra la qual es formula la reclamació i l'òrgan que l'ha de resoldre, escau indicar que el reclamant adreça els seus retrets contra l'assistència prestada a l'hospital. Atès que es tracta d'un centre gestionat per l'ICS, la competència per a resoldre aquesta reclamació correspon al director gerent, d'acord amb el que estableix l'article 18.2 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'ICS.

 

Pel que fa a la conformació de l'expedient, escau indicar que s'ha elevat a aquesta Comissió una còpia de l'expedient, paginada i precedida de l'índex corresponent. S'observa que no sempre es respecta l'ordre cronològic a l'hora d'ordenar la documentació.

 

En relació amb la tramitació, es constata que el procediment s'ha ajustat, en termes generals, a les previsions legals i reglamentàries referides.

 

Així, consta que es va adreçar al reclamant la comunicació prevista en l'article 42.4 de l'LRJPAC, dins del termini de 10 dies establert normativament, amb motiu de la qual se li va sol·licitar que, si era possible, quantifiqués econòmicament la reclamació; que es van dur a terme els actes d'instrucció consistents en la incorporació de les documentació clínica corresponent i, en particular, i d'acord amb la previsió continguda en l'article 10.1 in fine de l'RPRP, d'un informe ad hoc emès pel serveis de COT, en el marc del funcionament del qual es van produir els danys pels quals es reclama; que s'ha obtingut l'informe de l'ICAM; que s'ha comunicat l'obertura del tràmit d'audiència i vista de l'expedient al reclamant; i, per últim, que s'ha emès una proposta de resolució que, malgrat ser desestimatòria, efectua una valoració dels danys reclamats, tal com ha recomanat reiteradament aquesta Comissió.

 

Això, no obstant, s'aprecien dues irregularitats de les quals es dona compte seguidament.

 

En primer terme, i com malauradament es constata que és una pràctica massa habitual en els expedients de reclamació de responsabilitat patrimonial tramitats per l'ICS, no consta que es comuniqués l'obertura del tràmit d'audiència preceptiu a la companyia asseguradora. La Comissió ja ha advertit reiteradament que aquesta omissió no s'ajusta al deure de donar audiència a tots els interessats (per tots, dictàmens 350/2014, 299/2015, 85/2016, 256/2018 i 325/2018).

 

I, en segon terme, s'observa una important dilació, no justificada, en la tramitació del procediment, ja que aquest es va instar per escrit de 5 d'octubre de 2015 i no ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu fins a l'octubre de 2018, això és transcorreguts més de 3 anys. Un dels tràmits procedimentals que més han endarrerit la tramitació ha estat l'emissió de la proposta de resolució. Tal com ha posat de manifest aquesta Comissió en nombrosíssims dictàmens, semblant dilació no s'adiu amb el principi de bona administració (vid., per tots, el Dictamen 323/2018).

 

 

IV. Temporalitat de l'acció

 

En relació amb la temporalitat de l'exercici de l'acció, d'acord amb el previst a l'article 142.5 de l'LRJPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d'un any d'haver-se produït el fet o l'acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se'n l'efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo serà el del guariment o el de la determinació de l'abast de les seqüeles.

 

En el cas que s'analitza és suficient amb palesar, sense haver d'efectuar cap altre anàlisi ni consideració, que la intervenció quirúrgica de què porta causa la reclamació va tenir lloc l'11 de novembre de 2014, i que l'escrit pel qual s'insta el procediment rescabalatori es va registrar d'entrada a l'ICS el 5 d'octubre 2015, per tant abans no hagués transcorregut un any de l'operació.

 

 

V. Les circumstàncies del cas

 

Les circumstàncies que concorren en el cas sobre el qual es dictamina es poden resumir com segueix, partint dels informes incorporats a l'expedient:

 

L'instant és un home que, en el moment de practicar-li la intervenció, tenia 52 anys d'edat.

 

El 2010 va consultar el Servei de COT de l'hospital per gonàlgia dreta. Patia una artrosi avançada al genoll dret i va referir antecedent de cirurgia prèvia en aquest genoll ??plastia de ligamento cruzado anterior con hueso-tendón-hueso y meniscectomía interna?? 20 anys enrere. El pacient presentava una dismetria de 1,2 cm a la cama dreta, i li van indicar un tractament conservador, amb injeccions intraarticulars d'àcid hialurònic, les quals no van alleugerir-li la simptomatologia.

 

El 2012, li van plantejar el tractament quirúrgic de pròtesi de genoll dret i el 13 de març va signar el consentiment informat per a la cirurgia. Al llarg del curs clínic, el 16 de març de 2012 el traumatòleg anota que ?explico riscos?. Tanmateix, de l'expedient es dedueix que la intervenció va quedar ajornada, en haver-li de practicar, el 6 de setembre de 2012, una artroscòpia d'espatlla per lesió de ?maneguet rotador.?

 

El 2013, el pacient continuava amb controls, en persistir el dolor en el genoll.

 

Pel que fa a l'any 2014, el 7 de febrer va tornar a signar el full de consentiment informat relatiu a la intervenció de reemplaçament total de genoll. En la mateixa data, li van practicar RM de genoll esquerre, que va informar de canvis degeneratius en banya posterior de menisc intern, quist de Baker sense signes de complicació i petit ganglió/quist sinovial en relació amb el lligament del transvers. El 10 de novembre va signar el full de consentiment informat relatiu al procediment anestèsic i l'endemà, 11 de novembre, es du a terme la intervenció programada de reemplaçament de genoll, que es desenvolupa sense incidències i en el decurs de la qual es retiren grapes d'una cirurgia prèvia.

 

Posteriorment, els dies 13, 14 i 15 de novembre de 2014, es practiquen Rx de control que resulten correctes; també es du a terme un cultiu bacteriològic que resulta negatiu per aerobis i anaerobis. Tanmateix, el dia 14 de novembre inicia tractament rehabilitador de fisioteràpia i marxa amb caminador i li ensenyen exercicis per fer un cop sigui a casa. Així, quan el dia 17 de novembre li donen l'alta hospitalària, és capaç de pujar i baixar graons amb crosses.

 

El 26 de novembre següent, el pacient fa una visita de control a Consultes Externes i refereix sensació de dismetria en l'extremitat inferior dreta.

 

En les consultes posteriors, es constata per telemetria que presenta una dismetria de +2,2 cm a la cama dreta ?amb anterioritat era de +1,2 cm?, a causa de la qual li recomanen usar una plantilla; que presenta un balanç articular de -5/110 i que persisteix el dolor en comportament intern. El pacient és derivat a la clínica del dolor, on li programen rizòlisi. Tanmateix, li recomanen seguir musculació i guany de balanç, així com controls de consultes externes.

 

Després d'haver esgotat el període d'incapacitat temporal, per resolució de l'INSS de 10 de març de 2016, se'l declara en situació d'incapacitat permanent total per a la professió habitual i en el dictamen proposta de la Comissió d'Avaluació figura com a quadre residual ?dolor y sensación de rodilla inestable post implantación prótesis total de rodilla derecha?.

 

 

VI. El fons de l'assumpte

 

VI.1. Plantejament

 

El fons de l'assumpte a dictaminar se centra en si hi ha responsabilitat patrimonial de l'Administració per mala praxi mèdica en la intervenció quirúrgica i en la rehabilitació, ja que abans de la intervenció el pacient tenia una dismetria de més 1,2 cm a la cama dreta, i després de la intervenció la dismetria s'ha elevat a més 2.4 cm, la qual cosa li origina un quadre de dolor. Tanmateix, també cal examinar si el consentiment informat ha estat jurídicament correcte.

 

VI.2. La lesió patrimonial

 

La legislació aplicable exigeix la concurrència de determinats requisits perquè es pugui dictaminar la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública: la lesió patrimonial, l'antijuridicitat, la imputabilitat a una administració pública i el nexe de causalitat, així com l'absència de força major.

 

El primer requisit perquè neixi el dret a la indemnització és que el dany al·legat hagi estat efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones.

 

En el present cas la concurrència d'aquest requisit no presenta dubtes, ja que s'ha acreditat el següent: a) La realitat i efectivitat d'un dany, ja que després de la intervenció ha augmentat la dismetria de la cama, amb un quadre de dolors. b) El dany és avaluable econòmicament: el reclamant el xifra en 96.001 euros ?més els interessos legals i moratoris escaients?, mentre que la proposta de resolució estima que, si hi hagués dany objecte de responsabilitat patrimonial (cosa que nega) s'hauria de quantificar en 15.682,45 euros. En tot cas, malgrat la diferència de criteris quantitatius, el que ara interessa és que l'avaluació econòmica del dany resulta indiscutible. c) El dany és individualitzat en relació amb una persona, en ser concret i determinat respecte del reclamant.

 

Dit això, s'ha de veure si hi concorren els altres requisits necessaris perquè sorgeixi la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. A efectes sistemàtics, s'observa que la reclamació es fonamenta en tres motius: mala praxi en la intervenció quirúrgica, manca de tractament rehabilitador i dèficit d'informació.

 

VI.3. Mala praxi en la intervenció quirúrgica

 

En l'escrit inicial de reclamació, el pacient al·lega que ?Como consecuencia de la operación quedé con un alargamiento de 2,4 centímetros en la pierna intervenida, con un balance articular de menos cinco grados /ciento diez grados (- 5 º/100), con dolor agudo y crónico en parte de la articulación que me obliga a tomar analgésico [?], así mismo, me ocasiona contracturas y dolores a nivel lumbar, así como dolor agudo y crónico interno en la rodilla izquierda no operada.?

 

L'Informe valoratiu fet per la metgessa de l'ICAM, sosté sobre això que ?Tal i com recull la literatura científica, per implantar la pròtesi és necessari extirpar part de l'os de l'articulació i la seva adaptació pot tenir com a conseqüència l'allargament o escurçament de la cama intervinguda. [...] La mateixa SECOT recull que una de les complicacions més importants de la implantació de la pròtesi és la limitació de la mobilitat de l'articulació en flexió i/o extensió. [...] Totes les seqüeles al·legades pel pacient es troben descrites com a possibles, algunes fins i tot com a conseqüències segures i d'altres com a riscs típics del tractament amb col·locació de pròtesi de genoll. [...] La mera existència de seqüeles motivades per una intervenció no constitueix dada suficient per atribuir una mala praxi, ja que en el cas del pacient són complicacions intrínseques al tractament i que per tant, es produeixen de forma justificada i no perquè el tractament no fos l'adequat.?

 

A la vista de l'informe de l'ICAM, el reclamant presenta en el tràmit d'audiència un escrit d'al·legacions en què sosté que ?Del expediente queda manifiestamente probado que antes de la intervención ustedes conocían o deberían conocer que este paciente tenía una dismetría de más 1,2 centímetros en la pierna derecha, por tanto el hecho de haber aumentado 1,2 centímetros más, hace un total de 2,4 centímetros causa principal de los daños y secuelas generados por la intervención quirúrgica, y que es objeto de reclamación?.

 

A judici de la Comissió, tot indica que l'allargament de l'extremitat intervinguda que ha patit el pacient (hipermetria) esdevé una lesió iatrogènica, en el sentit predicat en el Dictamen 374/2014, en el qual, en analitzar el terme ?accident iatrogènic?, es deia: «La Comissió Jurídica Assessora ha qualificat com a tals ?[...] aquells que són implícits, necessaris o indispensables per tal de poder aplicar el tractament adequat i procurar la curació? (Dictamen 14/2009) o aquells ?[...] implícits per aconseguir la finalitat terapèutica perseguida [...]? (Dictamen 190/2008). En un sentit més ampli, ha assenyalat que, ?l'adjectiu 'iatrogènic' significa que els fets respecte dels quals es predica han provocat problemes com a conseqüència de l'actuació del metge? (Dictamen 47/1992)». Si bé ha matisat, en el Dictamen 12/2018, l'abast que cal donar a aquesta expressió, d'acord amb la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de setembre de 2012 (Rec. 8/2010), ?[...] el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua define el vocablo iatrogénico como 'toda alteración del estado del paciente producida por el médico', sea ésta positiva o negativa y ello, como señala la recurrida «Hospital F, S. L.», con independencia del correcto hacer del médico, por lo que no cabe identificar iatrogenia con mala praxis: la alteración negativa del estado del paciente provocada por un acto iatrogénico será considerada como daño antijurídico si el mismo no se ajusta a la lex artis ad hoc y no lo será si se ajusta a la misma [...]?.

 

En l'expedient sobre el qual es dictamina, s'adverteix que l'únic element probatori que aporta el reclamant per a considerar que amb la pràctica de la intervenció quirúrgica se li ha produït un dany és la dada, sobradament acreditada, consistent en el fet que després de l'operació li ha augmentat la dismetria en la cama dreta.

 

Ara bé, el reclamant no aporta cap indici probatori capaç de posar en dubte el criteri de l'ICAM, segons el qual, amb els arguments mèdics que aporta, la modalitat d'intervenció quirúrgica va ser l'adequada, es va realitzar correctament i va ser una conseqüència previsible l'eventual augment de la dismetria, amb unes seqüeles de quadre de dolor que pot comportar.

 

Des d'un punt de vista estrictament jurídic, s'ha de tenir en compte que la càrrega de la prova sobre la negligència dels professionals mèdics o el funcionament deficient dels serveis sanitaris pesa sobre la part reclamant (sentències del Tribunal Suprem de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Sisena, d'11 de novembre de 2004 ?núm. de recurs 4067/2000? i de 14 d'octubre de 2010 ?núm. de recurs 2683/2006?; o de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, de 23 de maig de 2012 ?núm. de recurs 6010/2010?), ?[...] de manera que la falta de prova sobre la mala praxi dels professionals ha de portar a desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial per manca d'un requisit essencial? (cfr., entre molts altres, el Dictamen 220/2017).

 

En aquest marc, la Comissió considera que la present al·legació no pot ser estimada perquè, malgrat ser cert que arran de l'operació ha augmentat la dismetria i el reclamant pateix unes seqüeles, no ha aportat cap indici probatori que s'hagi incorregut en mala praxi. Ans al contrari, de l'expedient es dedueix que l'operació estava justificada; que era la que més s'ajustava a la patologia del pacient; que es va desenvolupar sense incidències, i que el resultat està dins les previsions admeses per la ciència mèdica.

 

VI.4. Manca de tractament rehabilitador

 

En l'escrit inicial de reclamació, el pacient al·lega que ?Como consecuencia de la falta de diligencia mínima exigible por el hospital que no se me dio tratamiento de rehabilitación que hubiese evitado todo el daño causado y que a día de hoy sigo sufriendo, sin reparación alguna?.

 

En l'informe valoratiu de l'ICAM, la metgessa diu, sobre això, que, just acabada l'operació, es fa al pacient un control postoperatori amb radiografia i ?amb tractament rehabilitador correcte durant l'ingrés?. També indica que ?Se li recomana seguir musculació i guany de balanç articular?.

 

A la vista de l'informe de l'ICAM, en el tràmit d'audiència el reclamant presenta un escrit d'al·legacions, però no fa cap esment a la manca de tractament rehabilitador.

 

A judici de la Comissió, en l'expedient consta que el pacient va rebre rehabilitació durant l'estada hospitalària postoperatòria i que després se li va recomanar fer una sèrie d'exercicis per tal de continuar amb la rehabilitació. En canvi, el reclamant no aporta cap argument destinat a justificar que la rehabilitació va ser causa del dany. El cas és que ni tan sols consta a l'expedient cap indici probatori que el programa rehabilitador no era l'adequat.

 

En aquest marc, la Comissió considera que la present al·legació tampoc pot ser estimada, ja que el reclamant no ha provat cap tipus de causalitat entre el dany invocat i la rehabilitació.

 

VI.5. Dèficit d'informació

 

En l'escrit inicial de reclamació, el pacient no fa cap tipus de referència al dèficit d'informació. Aquesta al·legació la fa en l'escrit que presenta en el tràmit d'audiència, a la vista de l'informe de l'ICAM.

 

En aquest informe de l'ICAM s'indica que: «En aquest cas, el consentiment informat que se li va oferir al pacient no recull riscos genèrics, però si que el pacient es considera satisfet amb la informació rebuda i que comprèn la indicació i els riscs més freqüents que poden aparèixer a nivell general durant la intervenció. Al pacient se li van explicar fins a dues ocasions (març de 2012 i febrer de 2014) els riscos de la intervenció. Destaca que en el curs clínic de data 16/03/2012 el traumatòleg anota ?explico riscos?. Per tant, es considera que el pacient va disposar de la suficient informació per no errar en la seva decisió d'accedir a la intervenció quirúrgica [...] Consta consentiment informat signat en data de 16/03/2012 i novament el 07/02/2014 per a realització de la intervenció de reemplaçament del genoll».

 

A la vista de l'Informe de l'ICAM, el reclamant presenta en el tràmit d'audiència escrit d'al·legacions sostenint que «En cuanto ante la afirmación de que ?Consta consentiment informat signat en data de 16/03/2012 i novament el 07/02/2014 per a realització de la intervenció de reemplaçament del genoll?, pongo de manifiesto que la firma de estos documentos fue obligatorio y requisito indispensable para la operación que, de no haberla firmado, no me hubieran operado por lo que no tenía alternativa, simplemente lo firmaba o no me operaban». I afegeix que ?En ningún caso se me informó tal y como expone en su informe valorativo [el de l'ICAM] en detalle de las consecuencias de la intervención?.

 

A judici de la Comissió, quan l'ordenament jurídic imposa per a determinades pràctiques sanitàries el consentiment informat, ho fa en el sentit que és un requisit indispensable, de tal manera que si no es dona pel pacient, tampoc es pot procedir a realitzar la pràctica sanitària de què es tracti. D'aquí, que si el reclamant volia ser operat, necessàriament havia de signar el document de consentiment informat. Per tant, la Comissió no veu en aquest punt cap argument capaç de sustentar l'acció de responsabilitat patrimonial impulsada pel reclamant, ja que en demanar-li el consentiment, com a requisit indispensable per a l'operació, no feia altra cosa que complir amb la vigent normativa fonamentalment integrada per la Llei catalana 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient i la documentació clínica, i per la Llei estatal 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient.

 

Qüestió diferent és el contingut del consentiment informat, en el sentit que tradicionalment es reclama per la doctrina, és a dir com un consentiment que representa ?l'acceptació, per part d'un malalt capaç, d'un procediment diagnòstic o terapèutic, després de tenir la informació adequada per implicar-se lliurement en la decisió? (dictàmens 183/2006, 197/2006 i 256/2007).

 

En aquest punt, el reclamant sosté que ha patit un dèficit informatiu.

 

Ara bé, cal tenir en compte que a l'expedient està acreditat que en el document informat, signat pel pacient, primer el 16 de març de 2012 i després el 7 de febrer de 2014, s'indica que ?[...] he llegit el full informatiu que m'ha entregat el/la Dr/a [...]?; i, en aquest full informatiu consta explícitament que arran de la intervenció quirúrgica ?Es poden presentar així mateix paràlisi, coixesa, escurçament i allargament de l'extremitat?.

 

Per tant, la Comissió considera que aquesta al·legació també s'ha de desestimar, perquè la possibilitat ?ja prevista en la literatura mèdica? que es produís un allargament de l'extremitat operada va ser explícitament informada per part de l'Administració sanitària al pacient abans de procedir a l'operació.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada pel Sr. A pels danys i perjudicis derivats de l'assistència sanitària prestada a un hospital, amb motiu d'una intervenció quirúrgica per a col·locar-li una pròtesi total al genoll dret i que atribueix a una mala praxi.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga