Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 252/2006 del 20 de julio del 2006

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A por los daños derivados de la muerte de su padre, el Sr. B, y que atribuye a un retraso de diagnóstico y tratamiento de la patología que presentó mientras permanecía ingresado en un centro dependiente del ICASS

Contestacion

ANTECEDENTS

 

Es dedueixen del Dictamen.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. L'article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, determina que el dictamen d'aquesta Comissió és preceptiu en els expedients de reclamacions administratives de responsabilitat patrimonial, la quantitat de les quals sigui igual o superior a 50.000 euros. Com es veurà, en el cas que és objecte d'aquest Dictamen la suma reclamada és de 90.000 euros i, per tant, ultrapassa a bastament la quantitat mínima fixada per la Llei.

 

L'expedient que ens ocupa ha estat tramès a aquesta Comissió pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i s'ha tramitat d'acord amb l'article 87.4 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i de conformitat també amb la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), i amb el Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprovà el Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial.

 

 

II. La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques està reconeguda expressament en l'article 106.2 de la Constitució vigent i, dins l'àmbit legislatiu català, es desplega en la Llei 13/1989 esmentada, l'article 87 de la qual estableix la responsabilitat patrimonial de la Generalitat de Catalunya, i precisa que el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o un grup de persones.

 

La jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina legal emanada d'aquesta Comissió Jurídica Assessora i dels diversos organismes consultius de les administracions autonòmiques coincideixen a considerar que, per tal que tingui lloc la responsabilitat patrimonial de l'Administració, és necessari que hi concorrin els requisits següents: a) L'existència d'un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat; b) Que aquest dany sigui conseqüència del funcionament, normal o anormal, d'un servei públic; c) Que el particular perjudicat no tingui obligació de suportar-lo; d) Que no s'hagi produït per raó d'una força major. També és necessari que siguin ajustades a dret, tant la legitimació activa de la part demandant, com la passiva de la part demandada, i que la pretensió s'exerciti dins del termini establert legalment.

 

 

III. L'expedient s'ha tramitat correctament, tal com resulta dels antecedents. L'escrit que dona lloc a l'inici del procediment, signat per la reclamant, filla del difunt, va tenir entrada al Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya el 9 d'agost de 2004. En aquest escrit de reclamació s'exposaren els fets i es formularen les al·legacions pertinents; es quantificà la indemnització (provisionalment, sense perjudici que després es pugui modificar) en la suma global de 90.000 euros i se sol·licità, com a proves documentals, la història clínica i els informes dels facultatius que varen assistir el pacient en un hospital i en una residència i centre de dia, així com el contracte o full d'ingrés a la residència esmentada. En el mateix escrit foren designats representants de la reclamant dos lletrats de l'ICAB.

 

El director general de l'Institut Català de Serveis Socials (ICASS), per ofici de 29 de setembre de 2004, admeté a tràmit la reclamació formulada i nomenà la instructora i el secretari de l'expedient. En la documentació aportada consta que l'acord anterior fou notificat, el mateix 29 de setembre de 2004, a la companyia d'assegurances. Tanmateix, no consta que es notifiqués a la interessada. Com es veurà seguidament, aquesta notificació es portà a terme el 18 de novembre de 2004.

 

Per escrit de 26 d'octubre de 2004, el lletrat de la reclamant presentà un altre escrit, en el qual sol·licità informació sobre la situació de la tramitació de la reclamació i demanà que l'expedient fos tramitat i resolt sense més dilacions.

 

La instructora del procediment, per provisió de 17 de novembre de 2004, declarà obert el període probatori i la pertinència de les proves sol·licitades. El 18 de novembre es notificà al representant de la reclamant l'inici del procediment, i li foren demanades les fotocòpies dels DNI i del llibre de família acreditatiu de la relació de filiació.

 

Consten incorporades a l'expedient les fotocòpies requerides (tot i que no semblen haver estat autenticades), com també els informes i la documentació clínica relativa a l'estada del pare de la reclamant a la residència i centre de dia i a l'hospital.

 

El lletrat de la reclamant, mitjançant escrits de 3 de maig i de 3 d'agost de 2005 sol·licità novament informació sobre l'estat de la tramitació de la reclamació, i també presentà una queixa al Síndic de Greuges, el qual, amb data 7 d'octubre de 2005, adreçà un escrit a la consellera de Benestar i Família, en demanda d'un informe ?sobre aquest assumpte i sobre la situació actual de la tramitació de l'expedient esmentat?. Aquest informe del Departament de Benestar i Família, un cop elaborat pel responsable de la Unitat de Centres de Gestió Pròpia de l'ICASS, fou traslladat al Síndic de Greuges, mitjançant escrit signat per la consellera, el 31 d'octubre de 2005: ?En els propers dies l'advocat de la reclamant rebrà la notificació per la qual se li concedeix el tràmit d'audiència de l'expedient per un termini de 10 dies hàbils?.

 

El 3 de novembre de 2005 s'atorgà a la reclamant i a la companyia d'assegurances el tràmit d'audiència preceptiu, en el transcurs del qual el lletrat de la reclamant presentà un escrit d'al·legacions.

 

El 15 de març de 2006, la instructora del procediment proposà desestimar la reclamació, per considerar que el dany causat no és imputable a l'Administració, per falta de nexe causal; subsidiàriament, per al supòsit que es resolgués que existeix responsabilitat de l'Administració, es quantificà la indemnització en aplicar analògicament el barem vigent en el moment d'haver-se produït l'accident, en la suma de 3.666,26 euros. Consta incorporat a l'expedient un informe jurídic, de 30 de maig de 2006, signat per l'advocada de la Generalitat adscrita al Departament de Benestar i Família, que acredita que la tramitació seguida és correcta.

 

 

IV. Cal examinar ara la legitimació activa dels reclamants, la passiva de la Generalitat de Catalunya i el caràcter temporani o no de la reclamació presentada.

 

Començarem pel final: s'ha de considerar que la reclamació és perfectament temporània, ja que el traspàs del pare de la reclamant es produí a mitjan d'agost de 2003 i la reclamació fou presentada davant del Departament de Benestar i Família el 9 d'agost de 2004, és a dir, dins el termini d'un any fixat per l'article 142.5 de la LRJPAC.

 

Pel que fa a la legitimació activa, la reclamant actua en l'exercici d'un dret que en principi li correspon, atès que és una de les filles del difunt, circumstància que ha quedat acreditada en l'expedient, mitjançant l'aportació d'una fotocòpia del llibre de família dels pares de la reclamant, del qual resulta que d'aquest matrimoni van néixer tres filles, la segona de les quals és la reclamant, per tant, està legitimada activament per efectuar la reclamació.

 

La legitimació passiva de la Generalitat de Catalunya no ofereix gaires dubtes, ja que la residència i centre de dia depèn de l'ICASS, el qual té personalitat jurídica pròpia i naturalesa d'entitat gestora de la Seguretat Social, fou creat per la Llei 12/1983, de 14 de juliol, i exerceix a tot el territori de Catalunya les prestacions i els serveis en matèria d'assistència i serveis socials. L'ICASS es regeix actualment pel Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, pel qual s'aprovà la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol; 26/1985, de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials, i també es regeix pel Decret 402/2000, de 27 de desembre, que fixà les funcions i l'estructura d'aquest organisme. Per altra banda, el Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema català de serveis socials, i el posterior Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, estableixen els serveis, els destinataris i les condicions materials i funcionals que han tenir els centres abans esmentats.

 

Més específicament, pel que fa a les residències per a gent gran i centres de dia, com ara el aquest centre, s'ha de tenir en compte el Decret 182/2003, de 22 de juliol, de regulació dels serveis d'acolliment diürn de centres de dia per a gent gran. Aquest Decret determina les condicions funcionals i materials dels serveis d'acolliment diürn (articles 4 i 5); el personal dels serveis (article 6), així com les condicions d'accés i les contraprestacions dels usuaris (articles 7, 8 i 9). El règim de contraprestacions dels usuaris en la prestació de serveis socials està regulat pel Decret 394/1996, de 12 de desembre, pel qual s'aprovaren també els preus públics per a determinats serveis socials prestats per la Generalitat de Catalunya.

 

La lectura de l'exposició de motius del Decret 182/2003 pot proporcionar algunes de les claus que han determinat la proliferació, durant els darrers anys, de les residències assistides per a gent gran: ?L'atenció i protecció a les persones grans amb dependències és un dels reptes socials que té Catalunya, com també la majoria dels països dels nostre entorn econòmic i cultural. L'atenció a les dependències de les persones grans ha estat proveïda tradicionalment per la família. No obstant això, en els últims vint anys i coincidint amb el procés d'incorporació de la dona al món laboral i altres canvis en la sociologia de les unitats familiars, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha desplegat tot un conjunt d'actuacions, orientades a donar atenció a les persones grans dependents. Entre aquests cal destacar el suport a les famílies, els serveis domiciliaris, els serveis d'acolliment diürn, els habitatges tutelats i les residències assistides.?

 

S'ha incorporat a l'expedient una còpia del contracte assistencial signat el 14 de novembre de 2002 (la data s'ha escrit a mà) pel pare de la reclamant i el cap del Servei d'Atenció a les Persones de Barcelona Comarques, de l'ICASS. En el contracte esmentat, desglossat en set clàusules diferents, l'ICASS es comprometé a facilitar al pacient el servei d'acolliment residencial de mitja dependència prestat per la residència i centre de dia (clàusula primera); es fixà el preu públic pel servei esmentat en 811,37 euros al mes (clàusula segona); es determinà que l'aportació econòmica del beneficiari seria de 444,04 euros/mes (clàusula tercera), i que la de l'ICASS seria de 367,33 euros mensuals (clàusula quarta); es pactà que l'usuari quedava obligat a comunicar qualsevol variació en els seus ingressos i es fixà un sistema per actualitzar les seves aportacions econòmiques (clàusula cinquena); es detallaren les causes d'extinció del contracte (clàusula sisena), i es qualificà el contracte d'administratiu (clàusula setena).

 

També consta incorporada a l'expedient la resolució administrativa de concessió, a favor del pare de la reclamant, del servei d'acolliment residencial de mitja dependència a la residència i centre de dia. Aquesta Resolució és de 13 de setembre de 2002 i l'efectivitat quedava condicionada a la subscripció del contracte assistencial corresponent i a l'existència de plaça vacant a la residència indicada.

 

 

V. És procedent, per tant, entrar en el fons de l'assumpte i analitzar els fets que són a la base de la reclamació. En aquest sentit importa destacar el següent:

 

1. Segons resulta de l'escrit inicial presentat per la reclamant, el seu pare ingressà ?el 14 d'octubre de 2002, sense cap antecedent mèdic d'importància [com es veurà, aquesta referència a una manca de patologies greus es contradiu amb altres informes que consten en l'expedient] en la Residència i Centre de Dia [?]?.

 

El 2 d'agost de 2003, el pare de la reclamant inicià un procés de diarrees, davant el qual la facultativa que prestava serveis al centre sociosanitari esmentat li va prescriure una dieta astringent. ?El pacient, malgrat que no millorava, es va mantenir amb deposicions líquides, fins que el dia 12 d'agost de 2003 va començar a presentar diarrees i vòmits, davant la qual cosa li pautaren dieta absoluta i hidratació oral. El dia 13 d'agost el quadre es va agreujar en presentar el pacient febre de 38,2 º. El 14 d'agost de 2003, com que el [pacient] mantenia la situació greu, no li baixava la febre i va presentar dificultat respiratòria, el traslladaren al Centre Hospitalari [?], on [?] va morir. El diagnòstic de l'èxitus va ser: Gastroenteritis aguda inflamatòria. Deshidratació isotònica. Xoc hipovolèmic. Fracàs renal agut.?

 

Per a la reclamant, els fets exposats demostren l'existència de responsabilitat patrimonial de l'Administració i evidencien que hi ha una relació de causalitat entre el dany sofert i el funcionament del servei públic prestat pels centres sociosanitaris concertats: Hi va haver una prestació d'assistència sociosanitària defectuosa al pare de la reclamant, ja que va romandre al centre durant 12 dies, sense aplicar-li cap tractament, per tal de resoldre la gastroenteritis que patia, i sense traslladar-lo a cap hospital. El trasllat a l'hospital es va fer massa tard, quan la malaltia ja estava molt avançada. En conseqüència, la reclamant demana una indemnització de 90.000 euros pels danys i perjudicis soferts a causa de la dita assistència sociosanitària defectuosa rebuda pel pare a la residència i centre de dia.

 

Convé insistir en aquest punt: la reclamant no demana responsabilitat pel presumpte mal funcionament d'un centre sanitari (un hospital), sinó d'un centre sociosanitari (la residència i centre de dia). La reclamant no es refereix en cap moment a una possible disfunció en l'assistència sanitària prestada a l'hospital; no s'adreça al Departament de Sanitat, sinó al de Benestar i Família.

 

2. Consta incorporat a l'expedient l'informe elaborat el 9 de setembre de 2003, a sol·licitud de la reclamant, per la facultativa de la residència, del qual resulta una narració fàctica similar, encara que força més completa, a la continguda en l'escrit de reclamació: així, en l'informe facultatiu, a més de fer-se constar els diagnòstics i la medicació del difunt, es descriu el curs clínic del procés diarreic patit pel pare de la reclamant a la residència i centre de dia, procés que s'inicià el dissabte, 2 d'agost de 2003, i culminà, pel que fa a la Residència, el dijous, 14 d'agost de 2003: ?En fecha 2 de agosto inicia un proceso diarreico controlado con dieta astringente (una deposición líquida diaria). El 12 de agosto realiza varias deposiciones diarreicas y vómitos esporádicos. Se pauta tratamiento: dieta absoluta e hidratación con suero oral. El día 13 continúa con deposiciones diarreicas y un solo vómito [...]. Aparece fiebre que llega a 38,2 º a las 17.30 horas. Se toman medidas físicas y farmacológicas Termalgin) para bajar la fiebre, y a las 21.30 su temperatura es de 36,7 º. El 14 de agosto no hace ninguna deposición, continua con febrícula y se continua con la hidratación con suero oral más resto de tratamiento; a las 14.20 h presenta dificultad respiratoria, diaforesis abundante y temperatura de 37,1 º, se avisa al médico de guardia que telefónicamente decide derivar urgentemente al Centre Hospitalari [?], se avisa al 061 y a la familia, y es trasladado al centro hospitalario con oxígeno.?

 

En l'informe mèdic de l'hospital, de 21 d'agost de 2003, es diu que el pacient ?que havia estat derivat a l'hospital, des de la residència i centre de dia, per vòmits, diarrea, febre, dolor abdominal i deteriorament general? fou ingressat a la planta d'hospitalització amb l'orientació diagnòstica d'insuficiència renal funcional i gastroenteritis aguda, i s'inicià tractament antibiòtic, d'hidratació i suport hemodinàmic 02, correcció de l'acidosi i de la hipopotassèmia: ?El pacient va seguir un curs desfavorable amb signes de mala perfusió, estupor i broncoplegia, i va ser èxitus el dia [?]d'agost a les 7.30 h.? L'informe conclou amb els nou diagnòstics següents: 1) Gastroenteritis aguda inflamatòria; 2) Deshidratació isotònica. Xoc hipovolèmic; 3) Fracàs renal agut; 4) Fibril·lació auricular aguda; 5) Mieloma IgA.; 6) Demència; 7) Hepatopatia crònica; 8) Insuficiència cardíaca crònica; 9) Exitus letalis.

 

3. En l'escrit d'al·legacions, signat el 30 de novembre de 2005, el representant del reclamant, a més de ratificar les manifestacions fetes en l'escrit inicial, destaca (en vista de la història clínica del difunt) que presentava febre i diarrees des del dia 2 d'agost de 2003; que aquestes diarrees no varen remetre; que va caure a terra diverses vegades; que des del dia 2 fins al 12 d'agost el pacient no va ser visitat per cap facultatiu del centre i que se li va aplicar un laxant el dia 4 i li va ser subministrada llet la nit del dia 12. L'escrit conclou i afirma la responsabilitat patrimonial del Departament de Benestar i Família i de la Residència i Centre de Dia, ?ja que no es va complir amb l'obligació de prestar assistència sanitària al [pacient], la qual cosa era garantida en el contracte assistencial i en el reglament de règim interior, una còpia del qual presento?.

 

Aquest Reglament de règim interior del servei de residència assistida per a gent gran de la residència i centre de dia referit estableix, en efecte, en l'article 4.1, que un dels serveis mínims que presta la residència, al costat del d'afavorir les relacions de la família de l'usuari i l'entorn, és el de garantir l'assistència sanitària. Per la seva banda, l'article 5.2 del mateix Reglament diu que la residència compta amb el suport d'un responsable sanitari. Tanmateix, l'article 7.d).4 especifica que ?els desplaçaments al metge de capçalera, especialistes o altres els faran els familiars. En cas de no tenir-ne, se'n farà càrrec l'usuari, i la Residència li facilitarà l'acompanyament i el desplaçament si la persona no és autònoma?.

 

Breu: és evident que l'assistència sanitària que es pot garantir en una residència per a gent gran no és la mateixa que la que es presta en un hospital; una residència assistida no té les mateixes finalitats que un hospital i, per tant, els mitjans tampoc no poden ser els mateixos. A més: no s'ha de confondre garantia d'assistència sanitària amb garantia de curació o guariment d'una determinada malaltia, especialment si el malalt, com succeeix en aquest cas, és una persona afectada per diverses patologies greus.

 

Per altra banda, del full d'incidències d'infermeria de la residència i centre de dia, corresponent al mes d'agost de 2003, incorporat a l'expedient, no es pot deduir, tal com manifesta la reclamant, que el pacient tingués febre i diarrees sense interrupció, des del dia 2 d'agost de 2003. La realitat sembla que, en aquest cas, és més complexa. Veiem algunes de les anotacions del full esmentat: ?2.08.03 dieta astringent. Al matí no ha fet deposició diarreica. Marxa a dinar fora. 1 deposició diarreica. 5.08.03 deposició diarreica abundant. Refusa la dieta astringent. Ha anat al neuròleg. Té visita + proves. Es lamenta a la família el 9.08.03 (dissabte). Es queixa de la dieta astringent. Deposicions normals. Valorar si es retira. Retirada. Deposicions més consistents [...]. Pasa la tarde tranquilo. 10.08.03 Se ha caído en el baño sin consecuencias. Persiste hematoma todo el día. Muy agitado por la mañana. Se le dan gotas de haloperidol [?]. 12.08.03. Mareig + vòmit. Li donem H2O + sèrum oral. Diarrea. Dificultat màxima per a la deambulació. 13.08.03. Dol patològic. [?] Fa temps que es queixa d'insomni. Quan passi la calor caldrà valorar si continua l'alteració del son. Continua cantant [?] tota la nit, impedint que dormi la seva companya (cal evitar que dormi durant el dia; revisar la medicació). 5 deposicions líquides + un vòmit. Febrícula. Quan passi la calor caldrà valorar si continua l'alteració del son [...].?

 

Val la pena recordar que durant els mesos de juliol i agost de 2003 hi va haver a tot Europa una onada de calor, amb temperatures molt altes durant tot el dia i tota la nit, que provocà, directament o indirectament, milers de morts. El Govern francès, que fou objecte d'acusacions molt dures per la falta de previsió en hospitals i altres centres públics, va reconèixer unes 3.000 morts relacionades amb aquell cop de calor. Segons dades difoses per l'INE l'any 2004, a l'Estat espanyol, durant els mesos de juliol i agost de 2003, es registraren unes 6.100 morts més que les ocorregudes al mateix període de l'any 2002.

 

4. En la proposta de resolució, la instructora del procediment ?després d'analitzar els fets i la documentació incorporada a l'expedient? formula, entre d'altres, les conclusions següents: ?El dany, amb resultat de mort, és una clara conseqüència de l'evolució desfavorable d'un episodi de gastroenteritis del [pacient], per causa dels antecedents de patologies que ja patia quan va ingressar a la Residència, consistents en [?], exfumador, sibilàncies amb catarros i colecistectomia per litiasi, i a presentar, com a malaltia activa, una insuficiència cardiocirculatòria, entre d'altres. La residència i centre de dia va seguir els protocols habituals per fer front al procés diarreic que presentava el [pacient], rebé atenció mèdica del responsable mèdic del centre, amb seguiment del curs clínic que presentava, i fou derivat a l'Hospital [?] quan el seu estat de salut va empitjorar. Per tant, no concorre un dels requisits essencials per tal que neixi l'obligació de l'Administració d'indemnitzar pel dany causat; és a dir, un dany imputable a l'Administració. En conseqüència, en aquest cas no existeix el nexe causal ni la imputabilitat de l'Administració, ja que resulta acreditat que el pacient presentava un quadre de pluripatologies anterior al seu ingrés a la Residència, que no li van permetre superar l'episodi de gastroenteritis que va presentar el 2 d'agost, tot i que el tractament mèdic prescrit i administrat pel personal facultatiu, tant a la Residència de Gent Gran i Centre de Dia [?], com al Centre Hospitalari [?].?

 

La mateixa proposta de resolució fixa la quantitat d'una possible indemnització de 3.666,26 euros per al supòsit que es resolgui que existeix responsabilitat de l'Administració.

 

 

VI. En congruència amb les consideracions fàctiques i jurídiques efectuades en els fonaments jurídics anteriors, en vista dels informes i dels altres documents incorporats a l'expedient i després de valorar la singular fermesa i consistència de les conclusions de la proposta de resolució suara reproduïdes ?en particular, les relatives al fet, que es considera acreditat, que el pacient presentava un quadre de pluripatologies anterior a ingressar a la residència, i a l'afirmació, que no ha estat contradita, que la Residència va seguir els protocols habituals per fer front al procés diarreic que patia el malalt?, aquesta Comissió Jurídica Assessora entén que, en el cas objecte d'aquest Dictamen, no existí retard en el diagnòstic i tractament de la patologia patida, durant la primera quinzena del mes d'agost de l'any 2003, pel difunt, i que no s'ha provat l'existència d'una relació de causalitat entre el funcionament del centre sociosanitari residència i centre de dia, i la mort del senyor esmentat.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pels anys derivats de la mort del seu pare, el Sr. B, i que atribueix a un retard de diagnòstic i tractament de la patologia que presentà mentre romania ingressat en un centre dependent de l'ICASS.