Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 325/2018 del 13 de diciembre del 2018

Cuestión

Reclamación de responsabilidad patrimonial instada por la Sra. A y los Sres. B, C y D por los daños y perjuicios derivados de la muerte del Sr. E, esposo y padre, respectivamente, por la asistencia sanitaria prestada en el hospital, con motivo de una intervención quirúrgica umbilical, y que atribuyen a una mala praxis

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

 

1. L'11 d'agost de 2016, la Sra. B va presentar un full de reclamacions, davant l'Institut Català de la Salut (ICS), en què posava de manifest la mala praxi que s'hauria produït en l'assistència dispensada pel Servei de Cirurgia General d'un hospital, en l'atenció dispensada al pare, el Sr. E, que va morir el X d'agost de 2016, després de diverses complicacions d'una intervenció quirúrgica umbilical.

 

2. Consta incorporada a l'expedient una reclamació de responsabilitat patrimonial, adreçada al centre hospitalari, de 13 d'agost de 2016, sense segell de registre d'entrada, formulada per la Sra. C, en nom propi, com a filla del referit pacient, i en nom d'altres familiars, pels danys i perjudicis derivats de la defunció d'aquest per l'assistència sanitària prestada a l'hospital, amb motiu d'una intervenció quirúrgica umbilical, i que atribueix a una mala praxi no derivada de les complicacions de la intervenció, sinó de no detectar la gravetat del quadre clínic que va patir després de la intervenció quirúrgica.

 

3. El 23 d'agost de 2016, l'Assessoria Jurídica de l'ICS a Lleida va rebre per fax les còpies del document oficial d'identitat i del certificat mèdic de defunció del pacient, i una còpia parcial del llibre de família del finat.

 

4. Per ofici de 14 de setembre de 2016, el lletrat de l'ICS va comunicar a la Sra. B que s'admetia la reclamació presentada l'11 d'agost de 2016, i se la informava del termini màxim per a resoldre el procediment i del sentit del silenci, de la condició de persona interessada de l'entitat d'assegurances de l'Administració i que s'obria el període de prova. Altrament, es va demanar que s'avalués econòmicament la pretensió.

 

5. El mateix 14 de setembre de 2016, el lletrat instructor va requerir a l'hospital una còpia compulsada i paginada de la història clínica del pacient i un informe dels professionals que el van atendre, en relació amb els fets objecte de reclamació. Consta incorporada a l'expedient la documentació requerida.

 

6. El 21 d'octubre de 2016, l'instructor va sol·licitar a l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) un informe valoratiu de l'assistència dispensada.

 

7. Mitjançant un escrit de 27 d'octubre de 2016, la vídua del pacient, la Sra. A, i dos fills, els Srs. D i C, van comparèixer en el procediment i es van adherir a la reclamació formulada. En aquest escrit exposaven que la mala praxi derivava de l'execució quirúrgica deficient, que va provocar nombroses perforacions en els budells del pacient, i de la inadequada aplicació de tractaments, que van conduir a una infecció que no es va saber tractar amb els mitjans adequats i que va comportar la defunció del pacient. També es va avaluar la indemnització en 131.600 euros.

 

8. A través de la diligència d'ordenació de 17 de novembre de 2016, l'instructor va informar la part reclamant que s'havia incorporat a l'expedient l'escrit de 13 d'agost de 2016, que la vídua i la resta de fills del finat es tenien per adherits al procediment i que la indemnització es tenia per avaluada.

 

9. El 7 d'abril de 2017, la metgessa avaluadora de l'ICAM va emetre l'informe mèdic valoratiu, en què concloïa que l'atenció prestada al pacient es podia enquadrar dintre de la normopraxi assistencial.

 

10. Per la diligència d'ordenació de 15 de maig de 2017, notificada el 30 de maig següent, l'instructor va comunicar als reclamants l'obertura del tràmit d'audiència.

 

11. El 19 de setembre de 2018, el lletrat de l'ICS va emetre una proposta de resolució desestimatòria, en considerar, d'acord amb l'informe de l'ICAM, que l'assistència sanitària era ajustada a la lex artis i que no hi concorrien els elements configuratius de la responsabilitat patrimonial, com són l'antijuridicitat del dany i el nexe causal entre l'atenció dispensada i el dany patit.

 

12. El 29 d'octubre de 2018, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen formulada per la secretària general del Departament de Salut, per delegació de la consellera.

 

13. En la sessió de 8 de novembre de 2018, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

 

Constitueix l'objecte d'aquest Dictamen la reclamació presentada pels familiars del Sr. E, nascut l'any 1938, pels danys i perjudicis derivats de la seva defunció, el X d'agost de 2016, per l'assistència sanitària prestada a un hospital, en l'ingrés hospitalari iniciat el X d'abril de 2016, amb motiu d'una intervenció quirúrgica umbilical programada, i que atribueixen a una mala praxi. En el decurs del procediment es quantifiquen els danys i perjudicis en 131.600 euros.

 

La intervenció d'aquesta Comissió en el procediment es fa a l'empara d'allò que disposa l'article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i és preceptiva d'acord amb el que estableix l'article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, reguladora d'aquest alt òrgan consultiu, atès que la quantia de la indemnització que se sol·licita és superior als 50.000 euros mínims preceptius. Aquesta previsió es conté, en termes idèntics, en l'article 142.3 de l'LRJPAC. En aquest cas, es reclamen els perjudicis personals bàsics i el perjudici patrimonial bàsic derivats de la defunció, irrogats a la cònjuge vídua (71.400 euros) i als tres fills majors de 30 anys del pacient (20.400 euros per a cadascun).

 

 

II. Normativa aplicable

 

En el moment de formular la reclamació, l'11 o el 13 d'agost de 2016, segons més endavant es comenta, el règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques es regulava en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC); en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial (RPRP), i també en el títol VI de la Llei 26/2010, de 3 d'agost.

 

L'LRJPAC ha estat derogada per la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), que, des de l'entrada en vigor, esdevinguda, tret d'algunes previsions, el 2 d'octubre de 2016, ha passat a regular els aspectes procedimentals de la responsabilitat patrimonial. Aquesta norma també ha derogat l'RPRP. Els aspectes substantius d'aquesta institució es recullen, actualment, en el capítol IV del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. D'acord amb la disposició transitòria tercera de l'LPAC, que disposa que els procediments iniciats amb anterioritat a la seva entrada en vigor, s'han de regir per la normativa anterior, el present procediment es regeix per l'LRJPAC i l'RPRP, a més de per la Llei 26/2010, de 3 d'agost.

 

 

III. Aspectes formals

 

III.1. Legitimació activa i competència administrativa

 

Quant a la legitimació activa, la vídua i els fills del pacient finat, presumptament perjudicats per l'assistència sanitària rebuda, resulten legitimats activament per a promoure el procediment per la defunció d'aquest (art. 31.1.a) en relació amb l'article 139.1 de l'LRJPAC). En l'expedient no s'ha acreditat la identitat de qui reclama, però sí la identitat i la defunció del pacient. No hi consta cap document oficial d'identitat de l'esposa ni dels fills reclamants que permeti verificar les signatures corresponents, ni tampoc a l'efecte de demanar l'autorització oportuna per a sol·licitar la història clínica. Pel que fa al vincle de parentiu, tampoc resta degudament acreditat, perquè s'ha aportat una còpia no compulsada del llibre de família, tramesa per fax, amb la qual cosa és de difícil lectura, i parcial, perquè només s'ha aportat la pàgina relativa a la celebració del matrimoni i la corresponent al tercer fill, del qual no es pot llegir el nom, i no hi ha la pàgina que correspondria als fills primer i segon.

 

Ateses les mancances exposades, escau posar en relleu que en diversos dictàmens aquesta Comissió ha destacat la necessitat que l'Administració instructora comprovi la identitat dels reclamants i l'acreditació de la representació, i que en deixi constància en l'expedient, i ha posat de manifest que considera que aquesta circumstància s'ha d'esmenar abans de dictar la resolució definitiva corresponent (entre d'altres, dictàmens 188/2016, 328/2016, 164/2017, 112/2018 i 215/2018).

 

D'altra banda, l'Administració competent per a conèixer de la reclamació és l'ICS, atès que el centre respecte del qual es discuteix l'assistència prestada és un centre gestionat per aquest, per la qual cosa la competència per a resoldre la reclamació correspon al director gerent d'aquesta entitat pública, d'acord amb el que disposa l'article 18.2 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut.

 

III.2. Instrucció del procediment i exercici temporani de l'acció

 

Amb caràcter previ, s'ha d'esmentar que l'escrit inicial, presentat per una de les filles l'11 d'agost de 2016, i que l'òrgan instructor va considerar una reclamació de responsabilitat patrimonial, no reuneix els requisits que l'article 6.1 de l'RPRP predica de la reclamació, perquè ni tan sols es fa referència al fet que se sol·licita o es reclama una indemnització, ni s'especifica la presumpta relació de causalitat entre el dany produït i el funcionament del servei públic. Tot i així, es va considerar una sol·licitud d'indemnització i, sense efectuar cap requeriment d'esmena i millora de la sol·licitud (art. 71 de l'LRJPAC), es va admetre a tràmit el 14 de setembre de 2016.

 

La Comissió indica que no resulta incorrecta la tramitació seguida, atès que una altra de les germanes, dos dies després, el 13 d'agost de 2016, va subscriure un escrit, que no consta segellat d'entrada en el registre del centre hospitalari, i que es va incorporar a l'expedient amb la diligència d'ordenació de 17 de novembre de 2016, en què clarament formula una reclamació de responsabilitat patrimonial pel suposat error mèdic que denunciava la germana, i en què afirma expressament que interposa la reclamació en nom propi, en nom de ?la família? ?en referència als altres germans? i en nom de la seva mare i vídua del pacient, a qui es va identificar pel nom complet. En la referida diligència de 17 de novembre, l'instructor va tenir per adherits a la reclamació la resta de familiars del finat, adhesió que s'havia sol·licitat finalment mitjançant l'escrit de 27 d'octubre anterior, signat per tots els interessats.

 

L'article 142.5 de l'LRJPAC determina que el dret a reclamar prescriu al cap d'un any des que es va produir el fet o l'acte que motiva la indemnització (en aquest cas, l'assistència sanitària prestada del X d'abril al X d'agost de 2016) o de manifestar-se'n l'efecte lesiu (amb la defunció). Així, en el present cas, com que el dies a quo del termini de prescripció és el dia de la defunció, es pot apreciar que tant l'escrit que l'instructor va considerar una reclamació com la reclamació formulada per una de les filles del pacient, en nom de la família, com la compareixença dels familiars en el procediment que s'instruïa i l'adhesió a la reclamació, s'han produït en el mateix any de la defunció i, per tant, sense que el dret a reclamar dels interessats hagués prescrit (art. 142.5 de l'LRJPAC i art. 4.2 de l'RPRP).

 

Quant a la instrucció del procediment, s'ha ajustat a la normativa d'aplicació, amb algunes anomalies. La conformació de l'expedient no s'ajusta d'una manera plena a l'establert en l'article 46.1 de la Llei 26/2010, atès que els documents que l'integren no estan sempre ordenats cronològicament, si bé estan numerats i indexats.

 

Com s'ha dit, consta en l'expedient una diligència d'admissió a tràmit de la reclamació, en què es va informar del procediment, del termini màxim per a resoldre'l i notificar-ne la resolució i del sentit del silenci, d'acord amb l'establert en l'article 42.4 de l'LRJPAC (i, actualment, en l'article 21.4, segon paràgraf, de l'LPAC); però no es va verificar la identitat de qui reclamava, ni el vincle de parentiu. No hi consta que es traslladés la reclamació inicialment a l'asseguradora (art. 34 de l'LRJPAC). S'hi va incorporar l'historial clínic del pacient, així com l'informe del centre sanitari, emès ad hoc, en el marc de la reclamació de responsabilitat patrimonial. Posteriorment, es va trametre tota la documentació precitada a l'ICAM, perquè n'emetés l'informe valoratiu (art. 10.1 de l'RPRP). Es va proveir el tràmit de vista i d'audiència de l'expedient només a la part reclamant, de qui no es té constància que hi comparegués, ni que hi presentés al·legacions. No consta en l'expedient que es comuniqués l'obertura d'aquest tràmit preceptiu a la companyia d'assegurances de l'Administració (art. 84 de l'LRJPAC), si bé en la diligència d'ordenació s'informava que aquesta companyia té la condició d'interessada en el procediment (art. 34 i 84 de l'LRJPAC). La Comissió Jurídica Assessora s'ha pronunciat en altres ocasions sobre aquest incompliment procedimental i ha advertit que no s'ajusta plenament al deure de donar audiència a tots els interessats (per tots, dictàmens 350/2014, 299/2015, 85/2016 i 256/2018).

 

Clou l'expedient la proposta de resolució de l'òrgan instructor, en el sentit de considerar procedent desestimar la reclamació, la qual no incorpora una valoració subsidiària del dany al·legat, si bé fa referència a la quantificació de la indemnització realitzada pels reclamants, desoint les recomanacions reiterades d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, relatives a la necessitat que els òrgans preinformants valorin econòmicament els danys al·legats, malgrat que la proposta sigui desestimatòria, per tal de facilitar més informació a aquest òrgan consultiu per al cas d'una hipotètica estimació de la reclamació presentada (dictàmens 106/2011, 21/2014, 145/2015, 46/2016 i 227/2018, entre d'altres).

 

 

IV. Aspectes de fons

 

IV.1. La posició dels reclamants

 

En l'escrit d'11 d'agost de 2016, es fa una explicació succinta dels fets i s'afirma que es va produir un error mèdic perquè en una operació d'hèrnia umbilical es van perforar els intestins, fins a quatre vegades; perquè es van necessitar cinc intervencions quirúrgiques per a poder-los reparar, i perquè hi va haver una gran infecció que no es va saber controlar.

 

En l'escrit de 13 d'agost de 2016, s'indica que hi va haver una mala praxi per part del cirurgià que va dur a terme la intervenció quirúrgica d'hernioplàstia ventral per laparoscòpia el 21 d'abril de 2016, a qui s'identifica pel nom. S'afirma expressament que no es reclama ?pel fet de realitzar múltiples perforacions als budells del meu pare, que potser era un dels riscos de la intervenció per si mateixa?, sinó que es reclama ?pel fet de no adonar-se dies abans quan es van presentar els signes i símptomes que feien preveure que la intervenció no havia anat bé? i que va derivar en un xoc sèptic i, finalment, en la mort del pacient. Els signes i símptomes als quals no s'hauria fet cas fins que va arribar el xoc sèptic es diu que els va presentar al cap de 48 hores de la intervenció, i van ser, en concret, hipotensió, oligúria i dolor abdominal intens. Per tant, el retret de mala praxi, en aquest escrit, seria per retard de diagnòstic i de tractament, i se centraria en el seguiment postoperatori. S'expressa que es van haver de fer fins a nou intervencions per a anar reparant les perforacions que s'anaven descobrint i d'altres que, per la manipulació de l'intestí, es van anar obrint d'una manera espontània. L'última setmana abans de la mort, es va retirar el tractament antibiòtic, per la qual cosa, entre el 6 i el 7 d'agost va iniciar l'empitjorament, amb hipotensió i oligúria de nou, per la qual cosa, l'equip mèdic els va comunicar que no hi havia res a fer i que era necessari iniciar la sedació.

 

Mitjançant l'escrit de 27 d'octubre de 2016, els reclamants van quantificar la pretensió en 131.600 euros i van concretar els retrets finalment formulats. S'exposa que en la primera intervenció quirúrgica es van produir diverses perforacions intestinals. Un dels títols d'imputació seria, doncs, la mala praxi quirúrgica. També s'afirma que l'equip mèdic no va tractar les perforacions en aquell moment, motiu pel qual es va produir una infecció que no es va poder controlar. El quadre mèdic resultant de la primera intervenció quirúrgica va requerir cinc intervencions quirúrgiques consecutives, realitzades en el termini de 3 mesos i 19 dies, durant el qual el pacient va romandre hospitalitzat. En el transcurs del temps en què el pacient va estar hospitalitzat, es va aplicar incorrectament una cura de teràpia VAC (Vacuum assisted closure). L'ICAM ha explicat que aquestes sigles corresponen a la teràpia de tancament assistit per buit. L'aplicació incorrecta de la teràpia, segons els reclamants, es va produir ?per una regulació no adequada de l'aparell, que inclús es va obstruir en diverses ocasions?, de manera que el tractament no va ser efectiu. En conseqüència, s'imputa també una mala praxi en el tractament.

 

En resum, consideren que la defectuosa intervenció quirúrgica i la inadequada aplicació de tractaments van comportar la mort del pacient.

 

Els reclamants, degudament notificats de l'obertura del tràmit, no hi van formular al·legacions en el tràmit d'audiència.

 

IV.2. Les circumstàncies del cas

 

El pacient, amb antecedents de lobectomia esquerra per neoplàsia de pulmó amb resecció atípica del lòbul superior esquerre, colecistectomia, hernioplàstia inguinal i melanoma acral al peu dret, presentava, segons ha informat l'ICAM, dos defectes en la paret abdominal, a nivell umbilical i epigàstric.

 

El pacient va acudir a la primera visita a la Unitat de Paret Abdominal, del Servei de Cirurgia General i Digestiva del centre hospitalari, el 12 de maig de 2015, en què es van evidenciar dos defectes en la paret abdominal (umbilical i epigàstrica), i li van indicar mantenir una actitud expectant i control pel metge de capçalera.

 

Un any després, l'1 de febrer de 2016, va consultar per molèsties umbilicals. Presentava una hèrnia umbilical d'aproximadament un centímetre, no complicada, i una tumoració supraumbilical no reductible, que podia correspondre a una eventració. Li van proposar un tractament quirúrgic dels dos defectes per a ?reparació d'hèrnia umbilical amb empelt o pròtesi?, el van informar del procediment i el pacient va signar un document de consentiment en què s'indicaven textualment com a riscs personalitzats ?hemorràgia, sèpsia, infecció ferida, recidiva, dolor crònic, reintervenció, èxitus?. Es va sol·licitar una valoració del Servei d'Anestèsia per poca reserva respiratòria. El 18 de març, va signar el consentiment informat del Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor.

 

El 21 d'abril de 2016, amb el preoperatori correcte, va ingressar a l'hospital per a la intervenció quirúrgica de ?reparació laparoscòpica d'hèrnia incisional amb empelt o pròtesi?, en què es va objectivar un defecte total de 12 cm per 5 cm i abundants adherències fermes de l'intestí prim, que es van alliberar, i es va col·locar una malla de 17 per 22 cm.

 

El dia 22 d'abril, el pacient va iniciar un dolor abdominal; es va fer una radiografia d'abdomen, que no va objectivar alteracions, i es va indicar iniciar la ingesta. Posteriorment, va iniciar una descompensació en forma d'hipotensió i oligúria. El 23 d'abril, el dolor es mantenia, i en l'analítica es va apreciar un deteriorament de la funció renal i acidosi metabòlica, per la qual cosa es va practicar una nova intervenció quirúrgica urgent per ?sutura de laceració d'intestí prim, excepte duodè?, sota el diagnòstic de ?sèpsia greu?, perquè va presentar peritonitis a conseqüència de dues perforacions intestinals menors de 0,5 cm, que es van localitzar en la intervenció i es van suturar.

 

El pacient va estar a la Unitat de Cures Intensives (UCI), per al control del postoperatori immediat després de la segona intervenció quirúrgica, fins al 4 de maig. Es va fer un tractament farmacològic intensiu per xoc sèptic d'origen abdominal. També va presentar una infecció de la ferida quirúrgica i dehiscència de la laparotomia, i es va iniciar teràpia de pressió negativa (TPN). El 2 de juny, es va fer una intervenció quirúrgica de ?retancament de dehiscència postoperatòria de paret abdominal? per a retirar la TPN i tancar la pell.

 

Malgrat el tractament intensiu antibiòtic, que va ser continu, la ferida de la laparotomia va tornar a supurar. Es va ampliar la cobertura sense millora. El 2 de juliol es va produir un nou empitjorament amb febre i es va necessitar suport vasoactiu, amb leucocitosi a l'analítica i sortida de material fecaloide pel drenatge esquerre. Es va decidir dur a terme una nova intervenció quirúrgica, en què es van evidenciar múltiples adherències intestinals. Consta en l'expedient que el 2 de juliol es va fer una intervenció quirúrgica de ?colostomia temporal i hemicolectomia esquerra? per la perforació del còlon esquerre amb peritonitis fecaloide, en què es va fer una resecció del còlon i una nova teràpia de pressió negativa abdominal. El mateix mes de juliol, es van dur a terme cinc intervencions quirúrgiques més, el 8, el 14, el 18, el 22 i el 28 de juliol, pel procediment anomenat ?retancament de dehiscència postoperatòria de paret abdominal?, per ?ferida quirúrgica no cicatritzada? o ?disrupció ferida operatòria externa?, en què es van anar fent recanvis periòdics del dispositiu abdominal de la TPN a la sala d'operacions.

 

Tot i el tractament intensiu, amb teràpia d'antibiòtic dirigida i els recanvis periòdics del dispositiu abdominal de la TPN referits, el pacient va fer un deteriorament multiorgànic. El 8 de juliol també li van fer una traqueostomia percutània. En la darrera setmana de l'ingrés, el Servei de Cirurgia General i el Servei de Medicina Intensiva van informar conjuntament la família que no es podien fer més intervencions quirúrgiques pel bloqueig de l'abdomen, atès que les nanses intestinals estaven adherides entre si, i que hi havia un mal pronòstic vital a curt termini, malgrat que hi hagués absència d'infecció activa en aquells moments. Posteriorment, es va plantejar a la família retirar la ventilació mecànica i prioritzar les mesures de confort, la qual cosa va ser acceptada. El pacient va morir el X d'agost de 2016.

 

IV.3. La posició de l'Administració instructora

 

En l'expedient consten dos informes mèdics: l'informe ad hoc del Servei de Cirurgia del centre hospitalari i l'informe corresponent de l'ICAM.

 

L'informe de 14 d'octubre de 2016 del cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva i del coordinador de la Unitat de Paret Abdominal, sobre el cas, exposa que la Unitat de Paret Abdominal tracta patologies que afecten les estructures musculoaponeuròtiques de la paret abdominal, que inclouen hèrnies inguinocrurals, eventracions, traumatismes, infeccions i tumors, les quals no estan exemptes de complicacions lleus i greus. Es va oferir al pacient el tractament disponible, mèdic i quirúrgic, i es va controlar contínuament l'evolució, de manera que, amb la necessitat d'una primera reintervenció degut a una complicació ?la qual cosa pot ocórrer en qualsevol tipus de cirurgia abdominal i en especial en un pacient amb intervenció prèvia per adherències intestinals intraabdominals?, aquesta primera reintervenció es va realitzar al cap de 48 hores de la cirurgia inicial, i les intervencions posteriors es van realitzar les vegades que van ser necessàries i en moment oportú per tal de beneficiar el pacient.

 

La metgessa avaluadora de l'ICAM, en l'Informe de 7 d'abril de 2017, valora l'assistència i conclou que el pacient va ser atès per personal especialista qualificat i amb la utilització dels mitjans tècnics i materials adients a la patologia que presentava. Es va produir una complicació descrita en el procediment quirúrgic i, posteriorment, es van encadenar un seguit de perforacions intestinals, que tan bon punt es van anar detectant, es van intentar resoldre, però, malgrat el control exhaustiu, no es va poder evitar la defunció del pacient. L'atenció prestada es pot enquadrar dintre de la normopraxi assistencial.

 

L'òrgan instructor proposa desestimar la reclamació, per considerar, d'acord amb la documentació precitada, que l'atenció prestada es va ajustar en tot moment a la normopraxi assistencial. No existeix cap indici que es produís un retard de tractament, ni cap dada que fonamenti la mala praxi. La causa de la mort va ser una fallida multiorgànica secundària a la perforació de còlon que es va presentar sobtadament quan les complicacions ja estaven resoltes. Afegeix que, malgrat que els sistemes de la TPN ocasionalment puguin obstruir-se o tenir fuites, no se'ls pot atribuir que siguin ineficaços o inefectius, i molt menys que puguin influir en una evolució desfavorable. Amb tot, expressa que no es pot establir el nexe causal, perquè l'assistència va ser adequada a la lex artis ad hoc, es van emprar els mitjans humans, materials i tècnics necessaris, i la lesió produïda no es pot qualificar d'antijurídica.

 

 

V. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

 

No es posa en dubte que els reclamants hagin patit un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat associat al dany moral derivat de la mort del familiar. Malgrat això, perquè els danys morals siguin indemnitzables és necessari que la mort del pacient pugui ser imputable a l'assistència sanitària i que es constati, a més, una infracció de la lex artis ad hoc o un funcionament defectuós del servei.

 

Quant a la valoració dels fets, ha quedat acreditat que es va plantejar al pacient un tractament quirúrgic d'elecció, i que aquest el va acceptar, amb ple coneixement dels riscos del procediment i sabent, en especial, que podia comportar riscos greus tals com ?hemorràgia, sèpsia, infecció ferida, recidiva, dolor crònic, reintervenció, èxitus?.

 

Es van presentar complicacions postoperatòries no desitjades però possibles, com la infecció de la ferida quirúrgica, les dehiscències abdominals i el xoc sèptic, que es van intentar solucionar. No hi consta que les ?perforacions? al budell que el pacient va presentar fossin causades per cap de les maniobres quirúrgiques de la intervenció, sinó que sembla que es poden atribuir a la patologia de base que patia el pacient. Ja en la primera intervenció quirúrgica, com a troballa, es va deixar constància que el defecte de la paret abdominal del pacient, aleshores, mesurava 12 cm per 5 cm.

 

No s'aprecia en la història clínica cap desatenció mèdica ni cap retard de diagnòstic o de tractament, ni tan sols en les primeres 48 hores del postoperatori. En el mateix sentit, l'ICAM no ha qüestionat ni el procés diagnòstic, ni les indicacions de les intervencions quirúrgiques, ni els mitjans emprats o el funcionament d'aquests, ni els tractaments o teràpies emprades, ni l'execució d'aquestes. Es pot apreciar que el seguiment del pacient, tant en l'ingrés a planta com durant l'estada a l'UCI, va ser continu. Hi consten múltiples exploracions complementàries dutes a terme durant l'ingrés, proves d'imatge (diverses tomografies computades, sense detectar quadre oclusiu), cultius, diverses radiografies i múltiples analítiques.

 

Pel que fa a la prova, els reclamants, a qui correspon la càrrega de la prova sobre la negligència dels professionals mèdics o el funcionament deficient dels serveis sanitaris (dictàmens 220/2017, 105/2018 i 236/2018), no n'aporten de cap tipus per tal d'acreditar la mala praxi, ni, en el tràmit d'audiència, per tal de desvirtuar les consideracions mèdiques contingudes en l'informe mèdic de l'ICAM.

 

Tampoc no es pot considerar provat amb la història clínica que s'inclou en l'expedient l'al·legat funcionament deficient de la cura mitjançant la teràpia VAC. Per contra, hi consten diverses anotacions en el curs clínic que deixen constància que l'1 de maig el cirurgià va col·locar un ?sistema d'aspiració VAC?; que el 2 de maig el ?drenatge VAC? era ?normofuncionant? a les 7.47 h; ?VAC funcionando bien? a les 13.08 h i ?teràpia VAC funcionant? a les 22.13 h, i que l'endemà, 3 de maig, a les 21.34 h ?se realiza cura del VAC por parte de cirugía, sin incidencias?, entre moltes d'altres anotacions en els dies següents, relatives al normal funcionament del VAC, al líquid recollit en el drenatge o al recanvi del recipient. El 29 de maig, Infermeria va anotar: ?VAC que avisa d'oclusió, pendent de valorar per cirurgià de guàrdia?, i el 30 de maig a les 4.19 h, hi consta que ?es realitza cura de teràpia VAC amb doctora de guàrdia?; les anotacions posteriors són de normalitat (?el sistema VAC normofuncionant amb aspiració, canvio la cubeta plena de líquid serohemàtic?, 3 de juny; ?VAC normofuncionant?, 6 de juliol, etc.) El 7 de juliol, es va anotar: ?VAC que perd el buit, ve el cirurgià de guàrdia que intenta tornar a fer-lo però no es pot?, a les 21 h, i hi consta que es va canviar l'endemà, dia 8. Els dies següents, el funcionament es va anotar com a correcte i hi consta que el Servei de Cirurgia, i no solament Infermeria, n'efectuava el seguiment, a la sala d'operacions i a la sala (?Teràpia VAC que es disminueix la pressió a 80 mmhg per part del cirurgià, drena aproximadament 100 cc durant el torn d'aspecte serohemàtic?, 15 de juliol; ?VAC normofuncionant amb sistema d'aspiració correcte?, 25 de juliol).

 

Per tant, en no haver-se acreditat cap mala praxi en l'actuació sanitària, cal concloure que no hi ha responsabilitat patrimonial de l'Administració sanitària.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada per la Sra. A i els Srs. B, C i D pels danys i perjudicis derivats de la mort del Sr. E, espòs i pare, respectivament, per l'assistència sanitària prestada a l'hospital amb motiu d'una intervenció quirúrgica umbilical, i que atribueixen a una mala praxi.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga