Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 92/2019 del 28 de marzo del 2019

Cuestión

Reclamación de responsabilidad patrimonial instruida por el Consorcio Urbanístico del Centro Direccional de Cerdanyola del Vallès, en cumplimiento de la sentencia de un juzgado de lo contencioso-administrativo por la que se anuló un convenio de expropiación formalizado con la Sra. A, y cinco familiares más, titulares de unos terrenos afectados por la actuación urbanística

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

 

1. Per la Sentència XXX/2015, el Jutjat Contenciós Administratiu va declarar nul de ple dret per la causa prevista en l'article 62.1.f) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), el conveni expropiatori formalitzat el 14 d'abril de 2008 entre el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i els membres de la família relatiu a l'ocupació, pagament i presa de possessió de la finca X de la relació de béns afectats en haver estat anul·lat el planejament urbanístic que donava cobertura a l'expropiació. Altrament, en la part dispositiva ordenava al Consorci que incoés un procediment de responsabilitat patrimonial per a determinar la indemnització que correspongués als recurrents, la qual hauria d'incloure el valor de l'immoble expropiat, d'acord amb el planejament vigent amb anterioritat al pla anul·lat pels tribunals, i el valor dels danys causats per la il·legalitat administrativa sobrevinguda.

 

2. Mitjançant la Sentència XXX/2017, de la Sala Contenciosa Administrativa (Secció Segona) del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es va desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Consorci contra la Sentència XXX/2015 esmentada i contra la interlocutòria dictada pel mateix Jutjat d'aclariment de la sentència, les quals va confirmar.

 

3. El 26 de juny de 2017, la cap dels Serveis Jurídics del Consorci va emetre un informe jurídic en què proposava incoar un procediment de responsabilitat patrimonial en compliment de la Sentència XXX/2015, esmentada.

 

4. El 14 de juliol de 2017, el president del Consorci va resoldre incoar, en compliment de la Sentència XXX/2015 esmentada, un procediment de responsabilitat patrimonial per la impossibilitat de restituir la finca X de la relació de béns i drets afectats per l'execució de la modificació del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, que correspon a part de la finca Y del Registre de la Propietat, propietat dels recurrents, objecte del conveni expropiatori que la sentència va anul·lar. Altrament, en la mateixa resolució s'ordenava nomenar l'instructor del procediment i comunicar l'acord d'incoació als interessats amb l'atorgament del tràmit d'audiència.

 

5. Consta en l'expedient que per oficis de 28 de juliol de 2017 de la secretària del Consorci es va comunicar l'acord d'incoació del procediment de responsabilitat patrimonial al Jutjat Contenciós Administratiu i al representant dels recurrents interessats. Posteriorment, per oficis de 31 d'octubre i de 7 de novembre de 2017 el mateix acord es va comunicar al gerent de l'Institut Català del Sòl (Incasol), a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i al Departament de Territori i Sostenibilitat.

 

6. El dia 1 d'octubre de 2017, el representant dels interessats va presentar un escrit d'al·legacions en què sol·licitava els pagaments dels conceptes indemnitzatoris corresponents al valor del terreny d'impossible restitució, que calculava en 6.176.144 euros; valor que, segons indicava, s'obtindria de l'aplicació de l'edificabilitat bruta del Pla general metropolità de 1976, més el 5 % corresponent al premi d'afecció, més els interessos legals des de l'ocupació dels terrenys, i, finalment, sol·licitava una indemnització per la il·legalitat sobrevinguda de l'ocupació que fixava en el 25 % de tots els conceptes anteriors.

 

7. Per escrit de 30 de novembre de 2017, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va comparèixer com a interessat en el procediment i va designar dues persones lletrades com a representants del consistori.

 

8. El 21 de març de 2018, el representant dels recurrents interessats va presentar un escrit en què sol·licitava al Consorci el rescabalament pel pagament dels rebuts en concepte d'IBI que havien satisfet corresponents als exercicis 2016 i 2017 en relació amb la finca (parcel·la Z, número registral V) que els havien lliurat l'any 2015 en compliment del conveni arran de l'aprovació del planejament urbanístic posterior al que va ser anul·lat i que, d'acord amb la sentència, havia de tornar al patrimoni del Consorci.

 

9. El 24 de gener de 2018, un enginyer tècnic agrícola de l'Institut Català del Sòl va emetre un informe tècnic de valoració en data 22 de juliol de 2015 sobre el sòl de la finca X del projecte de taxació conjunta dels drets de propietat i altres drets inclosos en la relació dels béns i drets afectats per l'execució de l'àmbit urbanístic del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès d'octubre de 2006, que era propietat dels recurrents.

 

10. Consta en l'expedient que, contra la desestimació presumpta per silenci administratiu del procediment de responsabilitat patrimonial, els interessats van formular un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 de Barcelona que va ser admès a tràmit per la Resolució de la lletrada de l'Administració de Justícia de 10 de maig de 2018.

 

11. El 15 de maig de 2018, el director del Consorci, com a òrgan instructor del procediment, va resoldre tenir per incorporats a l'expedient, en tràmit de prova, els documents aportats pel representant dels recurrents i la valoració del sòl de la finca efectuada pels serveis tècnics de l'Institut Català del Sòl. Altrament, va donar per conclosa la instrucció del procediment i va acordar atorgar el tràmit d'audiència als interessats en el procediment.

 

12. Per oficis del mateix 15 de maig de 2018 de la secretària del Consorci, es va atorgar el tràmit de vista i audiència del procediment a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, al Departament de Territori i Sostenibilitat i al representant dels recurrents.

 

13. El 6 de juny de 2018, el representant dels recurrents va presentar un escrit en què al·legava que la indemnització per responsabilitat patrimonial imposava la reparació integral del dany causat, la qual cosa excloïa la valoració de la finca com un terreny rural atesa la condició bàsica de sòl urbanitzat. Altrament, reiterava la indemnització complementària del 25 % per la il·legalitat sobrevinguda i el dany moral causat derivat de la impossibilitat de tornar la finca, així com els interessos legals des que es va produir l'ocupació.

 

14. El mateix 6 de juny de 2018, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès hi va formular al·legacions, en què considerava, entre d'altres, que no corresponia satisfer cap indemnització mentre els interessats no retornessin la parcel·la adjudicada l'any 2015 per reparcel·lació; que la pretensió indemnitzatòria dels sol·licitants no s'adequava als criteris legals d'aplicació mentre que sí que s'hi ajustava l'efectuada per l'Institut Català del Sòl, i que l'Administració que hauria de satisfer la indemnització és aquella que ha adquirit la finca i que l'hauria de retornar si fos possible.

 

15. El 2 d'agost de 2018, la cap dels Serveis Jurídics del Consorci va emetre un informe proposta en què proposava estimar la reclamació i fixar la indemnització a percebre per la impossibilitat de retornar la finca en la quantia de 576.227,20 euros més el 5 % del premi d'afecció, import que s'hauria d'abonar en el moment en què els interessats restituïssin al Consorci la finca amb número registral V lliurada en pagament del preu just i, finalment, declarar el dret dels interessats a ser rescabalats de les quantitats abonades en concepte d'IBI per aquesta finca des del moment de la immatriculació al Registre de la Propietat fins a la devolució.

 

16. El 3 d'agost de 2018, el director del Consorci, com a instructor del procediment, va emetre una proposta de resolució en què assumia íntegrament l'informe proposta de la cap dels Serveis Jurídics del Consorci.

 

17. El 10 de desembre de 2018, l'enginyer de camins del Consorci va emetre un informe sobre l'estat d'urbanització de la finca X del Projecte de taxació conjunta per a l'expropiació dels béns afectats per l'execució del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

 

18. El 19 de novembre de 2018, l'Assessoria Jurídica del Departament de Territori i Sostenibilitat va emetre un informe jurídic sobre el procediment de responsabilitat patrimonial en què concloïa que la indemnització substitutòria de la restitució in natura del terreny expropiat s'havia de calcular d'acord amb les regles de valoració del text refós de la Llei del sòl i de rehabilitació urbana en els termes que esmentava i que no estava justificada la indemnització sol·licitada pels interessats per l'ocupació il·legítima del terreny, ja que no havien acreditat l'existència d'un dany patrimonial efectiu indemnitzable.

 

19. El 24 de gener de 2019, va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen formulada pel conseller de Territori i Sostenibilitat.

 

20. El 31 de gener de 2019, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició referida i en va designar ponent.

 

21. En la sessió de 22 de març de 2019, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va acordar ampliar en un mes el termini per a emetre el dictamen sol·licitat, i el president, per ofici del 25 de març següent, ho va notificar al secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, d'acord amb la Resolució TES/335/2019, de 13 de febrer, de delegació de competències de la persona titular del Departament de Territori i Sostenibilitat en diversos òrgans del Departament (DOGC núm. 7812, de 18 de febrer de 2019).

 

 

FONAMENTS JURÍDICS

 

I. Objecte i preceptivitat del Dictamen

 

La determinació de l'existència de la responsabilitat patrimonial es du a terme a través d'un procediment propi, en el qual és necessari un assessorament jurídic específic, per al qual l'ordenament ha previst la intervenció dels alts òrgans consultius corresponents.

 

Així, en l'àmbit de l'Administració estatal, correspon al Consell d'Estat i, en el de les comunitats autònomes, a l'òrgan equivalent, si aquest existeix. A Catalunya, s'atribueix a la Comissió Jurídica Assessora la intervenció en aquests procediments, la qual deriva de l'article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, reguladora d'aquesta Comissió.

 

L'article 8 referit determina la preceptivitat del parer de la Comissió en relació amb els procediments de responsabilitat patrimonial en els quals la quantia reclamada sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius, tal com succeeix en el present cas.

 

Constitueix l'objecte d'aquest Dictamen el procediment de responsabilitat patrimonial instruït pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès per a indemnitzar els propietaris de la finca registral Y del Registre de la Propietat pels danys i perjudicis derivats de la declaració de nul·litat del conveni d'expropiació relatiu a aquesta finca que es va subscriure amb el Consorci en data 14 d'abril de 2008, i la impossibilitat de retornar els béns expropiats in natura, ja que l'edificació que hi havia a la finca va ser enderrocada, i la finca es va incloure en el projecte de reparcel·lació aprovat definitivament el 5 de març de 2015, el qual s'ha elaborat en execució del Pla director urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, aprovat definitivament el 28 d'abril de 2014.

 

Cal indicar que aquest procediment s'ha iniciat d'ofici en compliment de la Sentència XXX2015 esmentada, que va ser confirmada per la Sentència XXX/2017, que va declarar nul el conveni expropiatori relatiu a l'ocupació, pagament i presa de possessió de la finca en haver estat anul·lat el planejament urbanístic que donava cobertura a l'expropiació, i alhora va ordenar al Consorci que incoés un procediment de responsabilitat patrimonial per a determinar la indemnització que correspondria als propietaris afectats tot tenint en compte la impossibilitat de restituir la finca.

 

Segons consta en l'expedient, en data 20 de setembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar definitivament el text refós de la modificació del Pla general metropolità de Barcelona, en l'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès; i, en desenvolupament d'aquesta modificació, el 22 de setembre de 2005, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, que determinava que l'execució del planejament es duria a terme mitjançant el sistema d'actuació per expropiació. Aquests instruments fixaven com a administració expropiant l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i com a administració actuant i beneficiària el Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

 

El 23 de gener de 2007, el Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va aprovar definitivament el Projecte d'expropiació, per taxació conjunta, dels béns i drets afectats per l'execució del citat Pla parcial, que incloïa la finca registral Y del Registre de la Propietat (finca X del Pla parcial), titularitat dels avui reclamants.

 

Tenint en compte l'anterior, en data 14 d'abril de 2008, i amb els tràmits previs previstos a la legislació d'expropiació forçosa, el Consorci i els titulars de la finca van subscriure un conveni de mutu acord d'ocupació, pagament i presa de possessió de la finca registral Y, en què es fixava de mutu acord el preu just en l'import de 2.169.363,65 euros, dels quals 1.452.621,45 euros corresponien al valor del sòl, i 716.742,20 euros corresponien al valor de l'edificació (una granja) i les plantacions. Mentre que l'import relatiu a l'edificació i les plantacions es va fer efectiu als propietaris en el mateix acte de formalització del conveni, en relació amb el preu just del sòl es va establir que seria abonat mitjançant el lliurament per part del Consorci d'un sostre qualificat d'habitatge lliure en zona residencial (clau R) de 3.088 m2, que es concretaria en la parcel·la W del Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional aprovat l'any 2005. Aquesta parcel·la es preveia que es lliuraria en el moment en què finalitzés la urbanització de la fase a la qual s'adscrivia la parcel·la adjudicada.

 

Les sentències X/2010 i Y/2010, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van anul·lar les resolucions de 20 i 22 de setembre de 2005 del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en virtut de les quals s'havia aprovat definitivament el text refós de la modificació del Pla general metropolità de Barcelona en l'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i la modificació puntual del Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional; aquests pronunciaments van ser confirmats per la Sentència de 8 d'octubre de 2013 del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena.

 

Tenint en compte la nul·litat dels instruments de planejament citats, el 10 de maig de 2013, el representant dels propietaris de la finca registral Y del Registre de la Propietat va sol·licitar al Consorci la revisió d'ofici del conveni expropiatori i que es reconegués una indemnització a favor dels propietaris pel valor del terreny, així com per la il·legalitat sobrevinguda de l'expropiació derivada de l'anul·lació del planejament que la legitimava.

 

Contra la desestimació presumpta de la sol·licitud de revisió d'ofici els propietaris van interposar un recurs contenciós administratiu, que va ser resolt per la ja citada Sentència XXX/2015, confirmada per la Sentència XXX/2017, esmentada. Aquestes sentències declaren que l'anul·lació del planejament comporta la desaparició de la causa d'utilitat pública que va motivar l'expropiació (causa expropiandi), i que, per aquest motiu, el conveni resulta nul de ple dret per ser contrari a l'ordenament jurídic (art. 62.1.f) de l'LRJPAC, actual art. 47.1.f) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques ?LPAC?). A més de declarar la nul·litat del conveni, les sentències citades també ordenen al Consorci la incoació d'un procediment de responsabilitat patrimonial per a determinar la indemnització que correspondria als propietaris afectats, tot tenint en compte la impossibilitat de restituir la finca expropiada. En realitzar aquest pronunciament, el Jutjat Contenciós Administratiu té en compte, d'una banda, que, en el moment de dictar la sentència, l'edificació existent a la finca ja havia estat enderrocada, i, d'una altra, que, d'acord amb el planejament vigent en el moment de dictar la sentència, la finca es trobava inclosa en un projecte de reparcel·lació.

 

I és que, en efecte, en el moment en què es declara judicialment la nul·litat del conveni expropiatori, era vigent el Pla director urbanístic per a delimitar i ordenar el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, aprovat definitivament pel conseller de Territori i Sostenibilitat el 28 d'abril de 2014, el qual inclou dos sectors. En execució del segon sector, el 5 de març de 2015 es va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació corresponent, que inclou dins l'àmbit d'actuació la finca Y i adjudica als reclamants una de les parcel·les resultants (la V), la qual s'ha inscrit posteriorment al Registre de la Propietat. El punt quart de l'acord d'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació assenyala que la fermesa en via administrativa de l'acord comporta la impossibilitat de restituir les finques aportades que, en el seu dia, van ser objecte d'expropiació en execució de la modificació del Pla general metropolità en l'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i posterior modificació del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, aprovada per la Resolució de 22 de setembre de 2005.

 

En el moment d'emetre aquest Dictamen, consta que el Pla director urbanístic de 2014 també ha estat declarat nul per les sentències 75/2017, de 16 de febrer, i 771/2017, de 16 de juliol, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sense que aquest òrgan consultiu tingui coneixement que aquests pronunciaments hagin estat objecte de recurs en cassació. No consta, no obstant això, que el projecte de reparcel·lació aprovat definitivament el 5 de març de 2015 hagi estat anul·lat judicialment d'una manera expressa.

 

Atenent l'anterior, els reclamants consideren que es donen tots els requisits de la responsabilitat patrimonial de l'Administració i que, en concret, tenen dret a rebre una indemnització pel valor del sòl de la finca expropiada, la qual sorgeix des del moment en què es va declarar la impossibilitat de retornar la finca. Entenent que són aplicables els valors als quals després es farà referència i que, en síntesi, consisteixen a aplicar els instruments de planejament que els resulten més favorables, els reclamants consideren que el valor del sòl de la finca expropiada és de 6.176.144 euros, quantia a la qual consideren que s'ha de sumar el 5 % del premi d'afecció, així com els interessos legals des de l'ocupació del terreny. D'altra banda, sol·liciten una indemnització complementària del 25 % de tots els conceptes anteriors per la il·legalitat sobrevinguda de l'expropiació derivada de l'anul·lació del planejament, i una indemnització corresponent al rescabalament dels imports satisfets en concepte d'impost de béns immobles en relació amb la parcel·la V adjudicada als interessats arran del projecte de reparcel·lació aprovat el 5 de març de 2015 (888,88 euros i 966,17 euros, respectivament), i que s'ha de tornar al patrimoni del Consorci.

 

Cal indicar que la proposta de resolució formulada pel Consorci planteja estimar parcialment la reclamació. En aquest sentit, el Consorci indica que, atesa la impossibilitat de retornar la finca expropiada, s'ha d'indemnitzar els propietaris amb el valor del sòl que, d'acord amb els criteris als quals més tard es farà referència i ajustant-se a la valoració continguda en un informe emès per l'Incasol sobre la finca en qüestió, considera que ascendeix a un total de 576.227,20 euros, amb l'increment d'un 5 % corresponent al premi d'afecció. Aquest import, segons el Consorci, s'hauria d'abonar als propietaris en el moment en què restitueixin la finca núm. V inscrita en el Registre de la Propietat que els van adjudicar en pagament del preu just en virtut del Projecte de reparcel·lació aprovat el 5 de març de 2015. En relació amb la resta de conceptes indemnitzatoris, el Consorci considera que també és procedent rescabalar als propietaris les quantitats que hagin abonat en concepte d'IBI per la finca V i que es retornarà al Consorci; si bé entén que no és procedent abonar els interessos legals que els interessats sol·liciten des del moment d'ocupació de la finca, ja que, en tractar-se d'un supòsit de responsabilitat patrimonial, els interessos es meriten en el cas que l'Administració es demori en el pagament de la indemnització després que hagi estat fixada, i que tampoc no resulta aplicable la indemnització per il·legalitat sobrevinguda de l'expropiació, tot tenint en compte les modificacions de la legislació d'expropiació forçosa efectuades recentment.

 

 

II. La responsabilitat patrimonial derivada de la nul·litat dels expedients expropiatoris

 

L'article 106.2 de la Constitució reconeix el dret dels particulars de ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, exceptuant els casos de força major.

 

De conformitat amb l'article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes previstos per la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

 

Atesa l'anterior remissió, s'han de tenir presents les previsions que, en matèria de responsabilitat patrimonial, incorpora la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i, en l'àmbit estatal, l'LPAC, i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP). Les dues darreres lleis ?que van suposar la derogació de l'LRJPAC i del Reial decret 429/1993, de 26 de març, que va aprovar el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial (RPRP)? resulten aplicables al cas sobre el qual es dictamina, tot tenint en compte que el procediment de responsabilitat patrimonial es va incoar en data 14 de juliol de 2017.

 

D'acord amb la normativa referenciada anteriorment, perquè pugui prosperar l'acció de responsabilitat patrimonial han de concórrer-hi necessàriament una sèrie de requisits, previstos en l'article 81 de la Llei 26/2010, i que es concreten en els següents: a) Que existeixi un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o a un grup de persones; b) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo; c) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, i d) Que el dany no s'hagi produït per raó de força major.

 

Pel que fa als requisits de caràcter formal, l'article 65.1 de l'LPAC estableix que, quan les administracions públiques decideixin iniciar d'ofici un procediment de responsabilitat patrimonial, és necessari que no hagi prescrit el dret a la reclamació de l'interessat a què es refereix l'article 67 de l'LPAC. Aquest darrer precepte, al seu torn, preveu que el dret a reclamar prescriu al cap d'un any d'haver-se produït el fet o l'acte que motivi la indemnització o se'n manifesti l'efecte lesiu, i recull diversos supòsits per a la determinació del dies a quo en funció de l'actuació administrativa de la qual, suposadament, derivi la responsabilitat patrimonial. En concret, en aquells casos en què sigui procedent reconèixer el dret a indemnització per anul·lació en via administrativa o contenciosa d'un acte administratiu, el dret a reclamar prescriu al cap d'un any d'haver-se notificat la resolució administrativa o la sentència definitiva.

 

Finalment, s'han de tenir en compte les previsions específiques relatives a la responsabilitat patrimonial de l'Administració derivada de la seva activitat en matèria expropiatòria. I és que, en efecte, la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013, va incorporar una disposició addicional a la Llei d'expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 (LEF), amb vigència des de l'1 de gener de 2013, amb el text següent: ?En cas de nul·litat de l'expedient expropiatori, independentment de la causa última que hagi motivat l'esmentada nul·litat, el dret de l'expropiat a ser indemnitzat està justificat sempre que aquest acrediti haver patit per l'esmentada causa un dany efectiu i indemnitzable en la forma i les condicions de l'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú?, remissió que ara s'ha d'entendre efectuada a l'LPAC i a l'LRJSP.

 

Aquesta previsió continguda en la legislació d'expropiació forçosa resulta plenament aplicable al cas que s'examina, ja que era vigent quan el conveni expropiatori va ser anul·lat per la Sentència XXX/2015.

 

Així mateix, també cal tenir en compte les previsions que, en aquest àmbit, incorpora la legislació urbanística i la legislació del sòl. En aquest sentit, per a determinar el règim urbanístic del sòl és necessari tenir en compte les disposicions del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya (TRLUC), que estableix que tot el sòl del territori es classifica en sòl urbà, sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable (art. 25).

 

Pel que fa als criteris de valoració del sòl, resulta d'aplicació el Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de sòl (TRLS), vigent en el moment en què es va dictar la Sentència XXX/2015, que va anul·lar el conveni expropiatori i que, posteriorment, va ser derogat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana (TRLSRU). De conformitat amb l'article 21.1.d) del TRLS (actual article 34.1.d) del TRLSRU), les valoracions del sòl es regeixen per les disposicions d'aquesta Llei quan tinguin per objecte la determinació de la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública.

 

 

III. Aspectes formals i procedimentals

 

III.1. Competència per a resoldre la reclamació

 

En aquest cas, la reclamació, com s'ha assenyalat, ha estat iniciada d'ofici pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès ?constituït per l'Institut Català del Sòl i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès? en compliment de sentència. Això és així donat que, en aquest supòsit específic, els reclamants van sol·licitar la declaració de nul·litat del conveni expropiatori mitjançant el procediment de revisió d'ofici, i la Sentència XXX/2015, esmentada, declara la nul·litat i ordena al Consorci incoar un procediment de revisió d'ofici; procediment que, a priori, no havia estat instat pels interessats. Una vegada ferma la sentència, és el mateix Consorci el que inicia el procediment de revisió d'ofici, tot i que no hi ha una reclamació de responsabilitat patrimonial formulada d'una manera expressa pels interessats.

 

La competència per a iniciar aquest procediment i per a resoldre'l deriva de la condició del Consorci d'administració actuant i beneficiària de l'expropiació que va subscriure el conveni anul·lat.

 

En l'acord d'incoació del procediment es posa de manifest que, tenint en compte la condició de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès d'administració expropiant, es tractaria d'un supòsit de responsabilitat concurrent de caràcter solidari, d'acord amb el previst en l'article 33.1 de l'LRJSP. Tanmateix, l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès considera que l'Administració que ha de satisfer la indemnització és el Consorci, atès que és qui ha adquirit la finca objecte del conveni i qui l'hauria haver hagut de retornar si hagués estat possible. El Consorci comparteix aquesta posició en afirmar que en tant que beneficiari de l'expropiació, de conformitat amb el Reglament d'expropiació forçosa, li correspon el pagament de la indemnització substitutòria per la impossibilitat de retornar la finca, que quedarà en el patrimoni del Consorci.

 

Consta en l'expedient que, de conformitat amb el previst en l'article 84.4 de la Llei 26/2010, s'ha donat trasllat de l'acord d'incoació del procediment de responsabilitat patrimonial a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, com s'ha dit administració expropiant, i també al Departament de Territori i Sostenibilitat com a administració que va tramitar i aprovar el planejament l'anul·lació del qual ha determinat la nul·litat de ple dret del conveni urbanístic, i igualment s'ha atorgat a aquestes administracions el tràmit d'audiència en el procediment, les quals hi han presentat al·legacions.

 

Els titulars del terreny expropiat objecte del conveni anul·lat tenen sens dubte la condició d'interessats en el procediment.

 

III.2. Aspectes temporals

 

L'article 65.1 de l'LPAC estableix: ?Quan les administracions públiques decideixin iniciar d'ofici un procediment de responsabilitat patrimonial és necessari que no hagi prescrit el dret a la reclamació de l'interessat a què es refereix l'article 67.? I l'article 67.1 preceptua que ?Els interessats només poden sol·licitar l'inici d'un procediment de responsabilitat patrimonial quan no hagi prescrit el seu dret a reclamar. El dret a reclamar prescriu al cap d'un any que s'hagi produït el fet o l'acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu?.

 

En el cas sobre el qual es dictamina, el dies a quo o data d'inici del termini de prescripció el configura la data de notificació de la Sentència XXX/2017, que confirma la sentència d'instància que va anul·lar el conveni expropiatori. Així, doncs, d'acord amb l'establert en l'article 65.1 de l'LPAC, l'expedient s'ha iniciat d'ofici el 14 de juliol de 2017, quan encara no havia prescrit el dret a reclamar.

 

III.3. La tramitació del procediment

 

L'expedient tramès incorpora un índex en què s'identifiquen els documents d'una manera cronològica, amb la numeració i la foliació corresponent. També s'hi ha incorporat l'acreditació de les notificacions efectuades (articles 46 i 56.2 de la Llei 26/2010), de manera que la conformació de l'expedient és correcta.

 

En relació amb la instrucció del procediment, s'han respectat les exigències procedimentals aplicables per al procediment de responsabilitat patrimonial i les previsions de l'article 65 de l'LPAC, que regula les especialitats en l'inici d'ofici del procediment. Així, d'acord amb el previst en l'apartat segon d'aquest precepte, l'acord d'iniciació del procediment es va notificar al representant dels propietaris presumptament lesionats, i els van concedir un termini de deu dies perquè aportessin totes les al·legacions, els documents o la informació que consideressin convenient al seu dret i proposessin totes les proves pertinents per al reconeixement. Altrament, l'acord d'incoació del procediment es va notificar a l'Institut Català del Sòl, a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i al Departament de Territori i Sostenibilitat.

 

Figuren en l'expedient les al·legacions formulades pel representant a l'acord d'incoació del procediment i la documentació aportada amb aquest escrit relativa al Pla director urbanístic per la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. També hi consta l'informe tècnic de valoració del sòl de la finca emès per un enginyer tècnic agrícola de l'Institut Català del Sòl, a instàncies de l'òrgan instructor.

 

Conclosa la instrucció del procediment es va atorgar el tràmit de vista i audiència al representant dels interessats, així com a l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i al Departament de Territori i Sostenibilitat, en el decurs del qual hi van formular al·legacions el representant dels propietaris interessats i l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

 

Clou l'expedient la proposta de resolució emesa pel director del Consorci i l'informe jurídic emès per l'Assessoria Jurídica del Departament de Territori i Sostenibilitat, que avala la proposta de resolució, si bé fa alguna puntualització respecte al moment a tenir en compte per a efectuar la valoració del sòl.

 

 

IV. Règim jurídic urbanístic de la finca sobre la qual versava el conveni expropiatori declarat nul

 

Abans d'entrar a analitzar el fons de l'assumpte, cal realitzar una sèrie de consideracions respecte al règim urbanístic de la finca sobre la qual versava el conveni expropiatori declarat nul, tot analitzant la successió d'instruments de planejament que han estat d'aplicació a aquest sòl i els pronunciaments judicials que s'han anat produint en relació amb aquests.

 

En aquest punt, cal destacar el següent:

 

1) La finca registral Y del Registre de la Propietat té una superfície de 20.976,60 m2. Segons s'indica en l'expedient, abans que es produís l'expropiació, a la finca hi havia una edificació (una granja que posteriorment va ser enderrocada) i diverses plantacions. Malgrat no ser una finca plana i que, per aquest motiu, havia de ser conreada en terrasses a diversos nivells, en l'expedient es posa de manifest que aquesta resulta apta per al conreu d'arbres fruiters.

 

2) En data 8 d'agost de 1988 es va aprovar la revisió del Programa d'actuació del Pla general metropolità 1988-1992, en què es determinava que la finca registral Y fos sòl urbanitzable no programat (sòl urbanitzable no delimitat en la terminologia actual).

 

3) En data 9 de juliol de 2002 es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general metropolità; i en data 18 de setembre de 2002 va ser aprovat definitivament el Pla parcial d'ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

 

Aquests instruments de planejament incloïen dins l'àmbit d'actuació la finca dels afectats, que passava a tenir novament la consideració de sòl urbanitzable delimitat. No obstant això, ambdós instruments van ser anul·lats per la Sentència del Tribunal Suprem de 20 d'abril de 2011, que els va deixar sense efecte.

 

4) El 20 de setembre de 2005 es va aprovar definitivament el text refós de la modificació del Pla general metropolità de Barcelona en l'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès; i el 22 de setembre de 2005 es va aprovar la modificació puntual del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

 

En virtut d'aquests instruments, que incloïen dins l'àmbit d'actuació la finca en qüestió, aquesta passava a tenir la consideració de sòl urbanitzable delimitat.

 

És en aquest moment, i tenint en compte els instruments de planejament aprovats l'any 2005 (el text refós de la modificació del Pla general metropolità de Barcelona i el Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès), quan el Consorci i els interessats van formalitzar el conveni expropiatori de 14 d'abril de 2008, en el qual es fixava de mutu acord el preu just de la finca en l'import de 2.169.363,65 euros, dels quals 1.452.621,45 euros corresponien al valor del sòl, i 716.742,20 euros, al valor de l'edificació (una granja) i les plantacions. Es tracta d'un conveni dels anomenats de gestió urbanística, per donar compliment al planejament vigent. En l'expedient consta que el preu de l'edificació i les plantacions es va satisfer en el mateix moment de formalitzar el conveni i que, amb posterioritat, l'edificació va ser enderrocada; mentre que el preu del sòl es va pactar que es pagaria mitjançant l'adjudicació d'una parcel·la que es lliuraria en el moment en què finalitzessin les actuacions d'urbanització previstes pel planejament.

 

5) Mitjançant les sentències 40/2010, de 19 de gener, i 56/2010, de 27 de gener, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es van anul·lar la modificació del Pla general metropolità i el Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès de 2005; pronunciaments que van ser confirmats per la Sentència de 8 d'octubre de 2013 del Tribunal Suprem.

 

Per tant, amb motiu d'aquestes sentències, i tenint en compte que els instruments de planejament aprovats l'any 2002 també havien estat anul·lats judicialment, el règim urbanístic aplicable a la finca tornava a ser el contingut en la revisió del Programa d'actuació del Pla general metropolità 1988-1992, aprovat definitivament el 8 d'agost de 1988, segons el qual es tractava de sòl urbanitzable no programat (sòl urbanitzable no delimitat).

 

És en aquest període, en concret, el 10 de maig de 2013, quan el representant dels avui reclamants va sol·licitar la revisió d'ofici del conveni expropiatori i que es reconegués una indemnització als propietaris, i va obtenir el pronunciament favorable d'un Jutjat Contenciós Administratiu, que va declarar la nul·litat del conveni i va ordenar al Consorci incoar un expedient de responsabilitat patrimonial.

 

6) En data 28 d'abril de 2014 es va aprovar definitivament el Pla director urbanístic per a delimitar i ordenar el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, que incloïa dos sectors: el sector A i el sector B, en el qual es trobava inclosa la finca registral Y. En relació amb el sector B, en data 5 de març de 2015 es va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació.

 

Mitjançant les sentències 75/2017, de 16 de febrer, i 771/2017, de 16 de juliol, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'ha anul·lat el Pla director urbanístic aprovat definitivament el 28 d'abril de 2014; si bé no consta que, ara per ara, s'hagi anul·lat judicialment d'una manera expressa el Projecte de reparcel·lació de 2015.

 

 

V. Fons de l'assumpte

 

La nul·litat d'un acte administratiu pot determinar la responsabilitat patrimonial de l'Administració si, com a conseqüència d'aquest, es produeix un dany que compleixi amb els requisits previstos en l'article 32.2 de l'LRJSP, això és, que sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones.

 

Així ho estableix amb caràcter general l'article 106.4 de l'LPAC i, d'una manera específica, també es preveu en la legislació d'expropiació forçosa. En efecte, la disposició addicional segona de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013, per la qual es modifica la LEF, estableix que, ?En cas de nul·litat de l'expedient expropiatori, independentment de la causa última que hagi motivat l'esmentada nul·litat, el dret de l'expropiat a ser indemnitzat està justificat sempre que aquest acrediti haver patit per l'esmentada causa un dany efectiu i indemnitzable en la forma i les condicions de l'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú?; remissió que, actualment, s'ha d'entendre feta a l'LPAC i a l'LRJSP.

 

Doncs bé, en el cas que s'examina, aquesta Comissió considera que es donen tots els requisits necessaris per a apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Administració. I és que, a judici d'aquest òrgan consultiu, resulta indiscutible que els reclamants han patit un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat, en la mesura en què van ser privats de la propietat d'una finca que, ara per ara, és titularitat del Consorci, i que existeix un nexe causal entre aquest dany i l'actuació administrativa, ja que la privació de la propietat de la finca es va basar en un conveni expropiatori que, posteriorment, va ser anul·lat judicialment.

 

I és que, en efecte, una vegada declarada judicialment la nul·litat del conveni d'expropiació formalitzat el 14 d'abril de 2008 (nul·litat que és conseqüència, al seu torn, de la declaració de nul·litat dels instruments de planejament dels que porta causa l'expropiació i que fa que desaparegui la causa expropiandi), això comportaria, en circumstàncies normals, l'obligació de les parts de restituir a la contrària les prestacions que van rebre en compliment de les obligacions acordades. Així, aplicant el principi que el que és nul no pot produir efectes (quod nullum est nullum effectum producit), el Consorci hauria de retornar als reclamants el terreny que va ser objecte d'expropiació, i aquests, al seu torn, retornar el preu just fixat en el conveni, integrat per una part en efectiu que ja es va satisfer i per una part en espècie, consistent en l'atorgament d'una parcel·la una vegada finalitzades les actuacions d'urbanització pertinents.

 

Malgrat l'anterior, aquesta restitució in natura no és possible en el cas que s'examina, tal com va declarar la Sentència XXX/2015 esmentada. En concret, aquest pronunciament judicial es refereix a dues circumstàncies que impedeixen la restitució: l'enderrocament de l'edificació ubicada a la finca per la qual ja s'havia satisfet un preu just i el fet que la finca s'havia inclòs en un nou projecte de reparcel·lació (el Projecte de reparcel·lació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès aprovat definitivament el 6 d'agost de 2015 en execució del Pla director urbanístic aprovat el 28 d'abril de 2014).

 

Aquestes circumstàncies justifiquen que el Jutjat Contenciós Administratiu mantingui la finca com a titularitat del Consorci i reconegui el dret dels reclamants de rebre una indemnització substitutòria, i ordeni al Consorci incoar un procediment de responsabilitat patrimonial: ?en el que se determine la indemnización que les corresponda, que incluirá tanto el valor del inmueble que se expropió conforme al planeamiento vigente con anterioridad al plan anulado por los Tribunales, como la indemnización que les corresponda por la ilegalidad administrativa sobrevenida.?

 

En vista d'aquest pronunciament judicial i de la resta de documentació incorporada a l'expedient, és procedent pronunciar-se sobre els diversos conceptes indemnitzatoris reclamats pels interessats així com sobre la valoració:

 

1) El principal concepte indemnitzatori que es reclama (i del qual deriven la resta de partides) és el valor del terreny de la finca objecte del conveni expropiatori declarat nul, això és, el valor del sòl sense l'edificació i les plantacions, respecte a les quals ja es va satisfer una indemnització i que no és una qüestió aquí controvertida.

 

En relació amb aquest terreny, els interessats i el Consorci no discuteixen respecte a les característiques físiques o dimensions del terreny. No obstant això, sí que discrepen respecte al règim jurídic aplicable al sòl, els criteris de valoració que li resulten d'aplicació i el moment temporal al qual s'ha de referir la valoració; qüestions que fan variar d'una manera molt substancial la indemnització que es considera procedent per part dels reclamants i de l'Administració.

 

Els reclamants consideren que el règim jurídic de la finca expropiada és del sòl urbanitzable programat (delimitat), d'acord amb allò previst al Pla general metropolità de 1976 en la seva redacció originària, i no tenint en compte les revisions posteriors ni el contingut del Programa d'actuació del Pla general metropolità de 1988-1992 aprovat definitivament el 8 d'agost de 1988. Tenint en compte aquest règim, i com a criteris de valoració, els reclamants consideren que s'ha d'indemnitzar per les expectatives d'edificabilitat i usos que preveu el Pla director urbanístic de 2014 ?que, actualment, també ha estat declarat nul?, tot tenint en compte la proximitat temporal entre l'aprovació d'aquest instrument de planejament i el moment al qual s'ha de referir la valoració, que ells identifiquen amb el 9 d'octubre de 2015 (data de la sentència que va declarar la nul·litat del conveni i la impossibilitat de retornar la finca). Sobre la base d'aquests paràmetres, i sense aportar cap dictamen pericial de part sobre això, afirmen que el valor de la finca expropiada és de 6.176.144 euros, quantia a la qual consideren que s'ha de sumar el 5 % del premi d'afecció.

 

D'altra banda, el Consorci considera que la finca s'ha de valorar tenint en compte la revisió del Programa d'actuació del Pla general metropolità de 1988-1992, que va classificar el sòl dels reclamants com a urbanitzable no programat (sòl urbanitzable no delimitat). Quant als criteris de valoració aplicables, el Consorci assenyala que són els continguts en el TRLS. Tenint en compte les previsions de la legislació del sòl, el Consorci considera que els terrenys dels interessats s'han de valorar com a sòl rural (no urbanitzable), de conformitat amb les previsions dels articles 12.1, 21 i 23 i la disposició setena del TRLS, en la redacció d'aquestes normes a data 7 de juliol de 2015, quan va adquirir fermesa el Projecte de reparcel·lació del sector B de 2015. En aquest marc, el Consorci, sobre la base de l'informe tècnic de valoració de la finca emès per l'Incasol, considera que el valor de la finca ascendeix a 576.227,20 euros, i que és procedent un increment d'un 5 % corresponent al premi d'afecció, que donaria un total de 605.038,56 euros.

 

Malgrat la discrepància apuntada, el cert és que el règim jurídic aplicable a la finca i, per tant, els criteris de valoració aplicables són qüestions que s'han de considerar ?cosa jutjada?, ja que sobre aquestes ja es va pronunciar d'una manera expressa el Jutjat Contenciós Administratiu. En efecte, la Sentència XXX/2015 afirma que la indemnització inclourà ?el valor del inmueble que se expropió conforme al planeamiento vigente con anterioridad al plan anulado por los Tribunales?, i la interlocutòria del mateix òrgan de 16 de novembre de 2015, d'aclariment de la sentència, indica que, ?En este sentido, procede aclarar que la indemnización deberá calcularse conforme al planeamiento previo a todos aquellos que han sido anulados por los tribunales?.

 

En aquest context, a judici d'aquesta Comissió, resulta indiscutible que el règim jurídic de la finca objecte del conveni expropiatori i del present expedient de responsabilitat patrimonial està donat per la revisió del Programa d'actuació del Pla general metropolità de 1988-1992, aprovat definitivament el 8 d'agost de 1988, que va classificar el sòl com a urbanitzable no programat (urbanitzable no delimitat). I és que, tenint en compte l'anul·lació judicial dels instruments de planejament aprovats l'any 2002 i l'any 2005, aquest era el planejament vigent previ a tots els anul·lats pels tribunals, i el que no és procedent, tal com pretenen els interessats, és ?saltar-se? un instrument de planejament que en cap cas va ser anul·lat i que els resulta desfavorable, com és la revisió del Programa d'actuació del Pla general metropolità de 1988-1992.

 

I és que, en efecte, el règim jurídic aplicable al sòl urbanitzable programat o no programat (delimitat o no delimitat en la terminologia actual) resulta substancialment diferent, tant pel que fa als drets i deures dels seus propietaris com en relació amb els criteris de valoració aplicables. Com que el sòl urbanitzable és un estat jurídic intermedi entre el sòl preservat de la urbanització (el sòl no urbanitzable) i el sòl urbà (la ciutat), la distinció entre el sòl urbanitzable delimitat i el sòl urbanitzable no delimitat és l'existència d'un instrument de planejament que concreti, per a aquest sòl on es preveu que creixi la població i l'activitat econòmica (art. 33.1 del TRLUC), les actuacions concretes de transformació que es desenvoluparan, els mecanismes d'execució o gestió d'aquestes actuacions i, inclús, els terminis en els quals aquestes es duran a terme. Tenint en compte l'anterior, el sòl urbanitzable on totes aquestes qüestions ja estan previstes per l'instrument de planejament corresponent (sòl urbanitzable delimitat), té un règim jurídic que s'equipara, en la majoria d'aspectes, al sòl urbà i, més en concret, al sòl urbà no consolidat (art. 44 i 45 del TRLUC); mentre que el sòl urbanitzable no delimitat, mentre no es procedeixi a la seva transformació, s'ajusta al règim d'utilització, gaudi i disposició que la legislació urbanística preveu per al sòl no urbanitzable (art. 52.2 del TRLUC).

 

Aquestes qüestions també incideixen, òbviament, en els criteris de valoració del sòl. A l'efecte de la legislació bàsica del sòl, el sòl només es pot trobar en dues ?situacions bàsiques? (art. 12.1 del TRLS): sòl rural (no urbanitzable) o sòl urbanitzat (sòl urbà). En aquest sentit, el sòl urbanitzable (aquell en el qual els instruments d'ordenació permeten el seu pas a la situació d'urbanitzat) té la condició de sòl rural fins que no s'acabin les actuacions d'urbanització previstes i es compleixin tots els requisits que permeten considerar a aquest sòl com a urbanitzat (art. 12.2 del TRLS), això és, que estigui integrat en la malla urbana conformada per una xarxa de vials, dotacions i parcel·les pròpies del nucli o assentament de població del que forma part, que hagi estat urbanitzat i que tingui instal·lades i operatives les infraestructures i els serveis necessaris (art. 12.3 del TRLS). No obstant l'anterior, quan el sòl urbanitzable ha estat delimitat, encara que no s'hagin acabat les actuacions d'urbanització que permetin considerar-lo urbà, sí que es reconeix als seus propietaris que el sòl es valori tenint en compte la facultat de participar en les actuacions de nova urbanització previstes pel planejament (art. 25 del TRLS). Però aquesta possibilitat no és admissible per al sòl urbanitzable que no ha estat delimitat, que s'avalua, estrictament, com un sòl no urbanitzable d'acord amb els criteris que conté l'article 23 i la disposició setena del TRLS. En concret, l'article 23.2 del TRLS exclou d'una manera expressa que, en aquests sòls, es valorin les expectatives derivades de l'assignació d'edificabilitat i usos per l'ordenació territorial o urbanística que no hagin estat plenament realitzats.

 

Tenint en compte tot l'anterior, ja s'ha dit que, en el cas que s'examina, no hi ha dubte, i així ha estat declarat judicialment, que el règim jurídic aplicable a la finca dels reclamants és el derivat de la revisió del Programa d'actuació del Pla general metropolità de 1988-1992, aprovat definitivament el 8 d'agost de 1988 (planejament previ a tots els que van ser anul·lats judicialment), i que, per tant, té la consideració de sòl urbanitzable no delimitat. En aquest marc, resulten d'aplicació els criteris de valoració que la legislació del sòl preveu per al sòl no urbanitzable, que, com ja s'ha dit, es troben continguts en l'article 23 ?que estableix que els terrenys es taxaran mitjançant la capitalització de la renda anual real o potencial, la que sigui superior, de l'explotació segons l'estat en el moment en què s'hagi d'entendre referida la valoració, tot tenint en compte el rendiment de l'ús, gaudi o explotació de què siguin susceptibles els terrenys? i en la disposició setena del TRLS (regles per a la capitalització de les rendes en sòl rural) en la redacció d'aquests preceptes vigent el 9 d'octubre de 2015. I és que, en relació amb aquesta qüestió, coincidint amb l'informe jurídic emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat, aquesta Comissió considera que la data a la qual s'ha de referir la valoració és el 9 d'octubre de 2015, quan es va dictar la Sentència XXX/2015, que va declarar d'una manera expressa la nul·litat del conveni expropiatori, la impossibilitat de restituir la finca expropiada, així com l'obligació del Consorci de reconèixer als reclamants una indemnització substitutòria (art. 67 de l'LPAC i art. 21.2.d) del TRLS). En aquest cas, la Comissió comparteix els criteris que ha fet servir l'Administració.

 

2) El segon concepte indemnitzatori que es reclama és el premi d'afecció del 5 %, calculat sobre el valor del terreny.

 

En aquest punt, la Comissió coincideix amb el criteri del Consorci respecte a la procedència de reconèixer el 5 % corresponent al premi d'afecció, tot tenint en compte la naturalesa i finalitat d'aquest concepte, que, tal com ha assenyalat la jurisprudència, no és un altre que «[?] ?compensar el valor afectivo que, al margen del puramente objetivo, tiene para los propietarios el bien expropiado? o, dicho de otra forma, ?lo concede la ley por la privación de los bienes que estando en poder de los expropiados dejan de pertenecer a su patrimonio y posesión [?]?» (entre d'altres, sentències de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem de 4 de juny de 2012, de 19 de març de 2013 i de 31 de gener de 2014).

 

I és que, en el cas que s'examina, malgrat que el conveni expropiatori fos anul·lat, el cert és que la impossibilitat de restituir la finca comporta el mateix efecte que l'exercici de la potestat expropiatòria, en privar d'una propietat als seus titulars d'una manera coactiva.

 

Tot l'anterior fa concloure que és procedent indemnitzar els propietaris amb un 5 % del valor del terreny calculat en els termes indicats anteriorment.

 

3) Quant a la indemnització derivada de la il·legalitat sobrevinguda, ja s'ha dit que els reclamants sol·liciten que, tot tenint en compte que s'ha declarat la nul·litat de l'expropiació, se'ls reconegui una indemnització corresponent a un 25 % del valor del terreny.

 

Aquesta sol·licitud es basa en una jurisprudència recollida, entre d'altres, en les sentències del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Sisena, d'11 de novembre de 1993 i de 18 d'abril de 1995, citades pels reclamants, la qual, com es veurà a continuació, ja no és vigent. Aquests pronunciaments establien que, si l'expropiació forçosa es declarava il·legal, la privació de la propietat per part de l'Administració constituïa, en realitat, una via de fet, que requeria que s'indemnitzessin els perjudicis derivats d'una actuació il·legal, tot presumint que s'havien produït uns danys que es valoraven d'una manera global en un 25 %, sense precisar-ne l'abast i la naturalesa.

 

Doncs bé, aquesta jurisprudència es donava en un context en el qual la LEF no contenia cap previsió respecte a la indemnització derivada de la declaració de nul·litat de les expropiacions, i que, ara per ara, s'ha vist superada tant per la nova redacció de la legislació d'expropiació forçosa com per la doctrina jurisprudencial més recent.

 

En efecte, ja hi ha hagut oportunitat de veure que la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per al 2013, va introduir la disposició addicional segona que modificava la LEF, que preveu que, en el cas de nul·litat de l'expedient d'expropiació, el dret de l'expropiat a ser indemnitzat està justificat sempre que aquest acrediti haver patit per aquesta causa un dany efectiu i indemnitzable en la forma i les condicions regulades en la legislació sobre responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. En aquest marc, si no s'acredita haver patit un dany que reuneixi els requisits de l'article 32 de l'LRJSP, la nul·litat del títol administratiu que emparava l'ocupació del terreny no fa néixer d'una manera automàtica el dret a una indemnització fixada a tant alçat.

 

Així ho ha afirmat la jurisprudència més recent, que ha indicat que ?Todo lo expuesto lleva a considerar razonable la interpretación que se defiende por la Administración recurrente de la Disposición Adicional de la Ley de Expropiación Forzosa en la redacción dada por la Disposición Final segunda de la  Ley 17/2012, de 27 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado , en el sentido de que, sin perjuicio de la devolución del bien ocupado o la fijación de la correspondiente indemnización sustitutoria al amparo del art. 105.2  de la  LJCA , para el reconocimiento del derecho del expropiado a ser indemnizado en el caso de nulidad del expediente expropiatorio de los daños y perjuicios derivados de la actividad anulada, es preciso que se justifique la realidad del daño efectivo e indemnizable en la forma y condiciones del art. 139 de la Ley 30/92? (sentències de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, del Tribunal Suprem 919/2018, de 4 de juny; 1029/2018, 18 de juny, i 1081/2018, de 26 de juny).

 

Tenint en compte l'anterior, i en vista que els reclamants no justifiquen ni acrediten que, com a conseqüència de la il·legalitat de l'actuació administrativa, hagin patit uns danys i perjudicis específics que resultin indemnitzables, no es considera procedent el reconeixement d'indemnització per aquest concepte.

 

4) Pel que fa als interessos legals, ja s'ha dit que els interessats consideren que al valor del sòl s'han d'afegir els interessos legals des de la data d'ocupació dels terrenys.

 

No obstant l'anterior, el cert és que la quantitat a percebre pels interessats no és un preu just, derivat d'un procediment expropiatori, sinó una indemnització substitutòria que neix de la responsabilitat patrimonial derivada de l'anul·lació judicial del conveni i de la impossibilitat de retornar la finca.

 

En aquest marc, la normativa aplicable en matèria de responsabilitat estableix que la indemnització s'ha de calcular amb referència al dia en què la lesió es va produir (en aquest cas, el 9 d'octubre de 2015, i no el dia de l'ocupació de la finca per part de l'Administració), sens perjudici de l'actualització a la data en què es posi fi al procediment de responsabilitat patrimonial d'acord amb l'índex de garantia de la competitivitat fixat per l'Institut Nacional d'Estadística i dels interessos que escaiguin per demora en el pagament de la indemnització després que hagi estat fixada (art. 34.3 de l'LRJSP).

 

Per tant, no és procedent el reconeixement dels interessos legals des de l'ocupació sol·licitats pels reclamants.

 

5) Finalment, els reclamants sol·liciten que els indemnitzin per la quantitat corresponent als rebuts de l'impost de béns immobles satisfets en relació amb la finca V, la titularitat de la qual se'ls va adjudicar una vegada aprovat definitivament el Projecte de reparcel·lació del sector B, aprovat definitivament el 5 de març de 2015.

 

Respecte a aquesta qüestió, cal tenir en compte que tant els reclamants com el Consorci coincideixen en el fet que aquesta finca ha de retornar al patrimoni del Consorci. I és que, en efecte, una vegada declarat nul el conveni expropiatori, això comporta la nul·litat de totes les actuacions que es van efectuar en execució d'aquest, incloent-hi l'adjudicació de la finca V, dirigida a satisfer als reclamants la part del preu just que s'havia acordat que es pagaria en espècie, mitjançant l'atribució d'una parcel·la.

 

En aquest context, aquesta Comissió considera procedent regularitzar la propietat d'aquesta finca, que ha d'integrar-se en el patrimoni del Consorci, i que es retorni als interessats el pagament dels impostos satisfets en concepte d'IBI per aquesta.

 

 

CONCLUSIÓ

 

És procedent estimar, en els termes exposats en el fonament jurídic cinquè d'aquest Dictamen, la reclamació de responsabilitat patrimonial instruïda pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, en compliment d'una sentència d'un jutjat contenciós administratiu, per la qual es va anul·lar un conveni d'expropiació formalitzat amb la Sra. A, i cinc familiars més, titulars d'uns terrenys afectats per l'actuació urbanística.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga