Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 055/2010 del 30 de marzo del 2010

Resumen

DICTAMEN núm. 55/2010, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial presentada per la senyora M. R. M.*

Ponente/s:

Maria Ballester Cardell

Contestacion

DICTAMEN núm. 55/2010, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

presentada per la senyora M. R. M.*

I. ANTECEDENTS

1. El 26 de maig de 2008, la senyora M. R. M. presenta en el Servei d?Atenció a l?Usuari

de l?Hospital Comarcal d?Inca un escrit en què formula una reclamació per danys i

perjudicis, sense determinar-ne la quantia, per les lesions que va patir, el 18 de febrer

2008, en un accident ocorregut en el recinte hospitalari. En síntesi, la reclamant

manifesta que aquell dia va caure «estando mi nieto y yo caminando en la zona de paso

del Hospital, concretamente en la zona de admisión de Urgencias, dónde hay una puerta

que pertenece al mostrador de admisión y que se abre hacia afuera sin que la persona

que la abre tenga visibilidad para saber si pasa alguien por allí, por lo que resulta muy

peligroso. [...] en aquel momento yo caminaba por la referida zona de paso llevando a

mi nieto en brazos, abriéndose la citada puerta en aquel justo momento impactando

conmigo y con el niño, saliendo los dos despedidos chocando con varias sillas de ruedas

que estaban colocadas en frente de la referida puerta [...] y yo noté un dolor horrible en

la espalda». La senyora M. R. M. fou atesa el mateix dia de l?accident en el Servei

d?Urgències del dit Hospital i va ingressar a la planta de Traumatologia, on va rebre

tractament per la lesió que li va produir l?accident ?una fractura vertebral D12? a la

zona lumbar de la columna. Va evolucionar de manera satisfactòria i la donaren d?alta

hospitalària dues setmanes després, tot i que va haver de portar una ortesi dorsolumbar

durant tres mesos. En el moment de formular la reclamació la pacient encara no estava

recuperada.

L?escrit de reclamació té entrada en el Servei de Salut de les Illes Balears el 5 de juny

de 2008 juntament amb la documentació següent: el comunicat de reclamació; una còpia

del document d?identitat de la interessada; les declaracions dels testimonis de l?accident

i del treballador que va obrir la porta, que confirmen la versió de la reclamant; els

informes d?Urgències, d?Hospitalització i de Consultes Externes de l?Hospital d?Inca; i

l?informe del cap de Serveis Generals sobre l?orientació de la porta en l?àrea

d?Urgències. En aquest darrer document es conclou:

[?] El mayor flujo de personas se esperaba en el área de recepción y, por este

motivo, la puerta se abre hacia el interior del área de Urgencias [?]. La zona

interior del área de Urgencias, debido a la gran afluencia de pacientes, se convierte

en una zona de paso habitual. Al mantenerse cerrada la puerta automática que

inicialmente era la salida de personas, el paso por delante de la puerta se convierte

en asiduo. Por otro lado, junto a la puerta existe una ventana de cristal que permite

visualizar perfectamente el área hacia el que abre la puerta, pero la persiana de dicha

ventana está cerrada.

Conclusiones:

La nueva disposición de elementos, el aumento en la afluencia de personas, los

estados de estrés inherentes al trabajo en un área de estas características, hacen

* Ponència de l?Hble. Sra. Maria Ballester Cardell, consellera secretària.

2

recomendable la modificación de este acceso, eliminando un impedimento en el

paso, como es la puerta, ya que no tiene que cerrar ninguna sala en la actual

configuración.

2. Amb un escrit de 25 de juny de 2008, la cap de la Unitat de Responsabilitat

Patrimonial sol·licita a la reclamant que determini la quantia de la indemnització.

Mitjançant un escrit d?11 de juliol de 2008, la senyora M. R. M. valora els danys i

perjudicis en 300.000 euros.

3. El 4 de juliol de 2008, el secretari general del Servei de Salut incoa el procediment

amb la notificació corresponent a la reclamant.

4. L?11 de juliol, la instructora comunica a la interessada la suspensió del procediment

fins que la pacient sigui donada d?alta mèdica i les seqüeles s?hagin consolidat.

5. El 3 de setembre de 2008, té entrada en el Servei de Salut un escrit de la

senyora M. R. M., al qual adjunta les darreres valoracions mèdiques sobre la seva lesió.

En concret, l?informe emès per Consultes Externes de l?Hospital d?Inca, de 26 d?agost

de 2008, conclou que «en la actualidad presenta molestias dorsolumbares recurrentes

intensas que precisan reposo, tratamiento sintomático y vida libre de esfuerzos ya de

carácter moderado».

6. El 5 de setembre, la instructora sol·licita a la Gerència d?Atenció Primària i a

l?Hospital Comarcal d?Inca informació clínica sobre la lesió patida per la

senyora M. R. M., documentació que té entrada en el Servei de Salut el 25 de setembre i

el 3 d?octubre de 2008 respectivament.

7. L?11 de novembre de 2008, la senyora M. R. M. comunica que l?Institut Nacional de

la Seguretat Social (INSS) li ha reconegut la prestació per invalidesa permanent, en grau

d?incapacitat total per a la professió habitual, amb efectes de 10 d?octubre de 2008. En

resposta a aquest escrit, el 5 de novembre, la instructora sol·licita a la interessada que li

trameti l?informe mèdic de l?Equip de Valoració d?Incapacitats de l?INSS. El 14

següent, té entrada en el Registre del Servei de Salut una còpia de la proposta de l?Equip

de Valoració d?Incapacitats.

8. El 25 de novembre, la instructora sol·licita a l?Hospital de Manacor una còpia dels

informes del Servei d?Urgències i la història clínica de Traumatologia, i a la reclamant li

demana novament l?informe mèdic de l?Equip de Valoració d?Incapacitats de l?INSS i

diversa informació mèdica relativa a la patologia prèvia d?osteoporosi i artrosi. Tota

aquesta documentació s?adjunta a l?expedient.

9. S?incorpora una diligència, de 25 de febrer de 2009, en què consta que la instructora i

la inspectora mèdica han comparegut en el lloc dels fets, i també que s?ha sol·licitat al

cap dels Serveis Generals una ampliació de l?informe que havia elaborat. En aquest nou

informe, que s?emet el dia següent, es conclou:

3

[...] es perfectamente posible que un paciente esté circulando por el pasillo (3), ya

que se puede estar trasladando hacia la consulta o hacia la sala de espera de

resultados. De hecho, en ocasiones especiales, cuando hay una afluencia de

pacientes muy elevada, este pasillo suele tener un tránsito muy elevado.

10. A sol·licitud de la instructora, la inspectora mèdica emet, el 6 de juliol de 2009,

l?informe preceptiu en què valora el dany patit per la senyora M. R. M. a causa de la

fractura de la vèrtebra D12, que es va produir quan va caure després de ser colpejada

per una porta que s?obre en un sentit inadequat.

11. El 9 de juliol de 2009, té entrada en el Servei de Salut l?escrit de la companyia

asseguradora Zurich, en què manifesta la impossibilitat d?arribar a un acord amb la part

reclamant.

12. El 10 de juliol, s?obre el tràmit d?audiència, es comunica a la reclamant la relació de

documents que consten en l?expedient i se li concedeix un termini de quinze dies perquè

pugui formular les al·legacions que tengui per convenients i pugui aportar els

documents que estimi pertinents.

13. El 7 d?agost de 2009, la senyora M. R. M. presenta un escrit en què reitera les seves

afirmacions sobre la responsabilitat de l?Administració en l?accident que va patir i la

inexistència de concurrència de culpes. A més, estableix una nova valoració del dany,

que quantifica en 123.148,23 euros provinents de:

a) Despeses i danys materials: 149,09 euros, per la diferència entre els 690,00 euros que

va pagar la reclamant per una ortesi lumbosacra i els 540,91 euros que va percebre de

l?INSS en concepte de subvenció per l?adquisició de la dita pròtesi.

b) Danys personals: 122.999,14 euros

? 17 dies hospitalaris x 65,48 euros: 1.113,16 euros

? 351 dies impeditius x 53,20 euros: 18.673,20 euros

? Seqüeles: 17 punts x 847,54 euros: 14.408,18 + 10% factor de correcció

? Incapacitat permanent total per al treball habitual: 87.364,59 euros

14. L?11 de gener de 2010, la instructora formula una proposta de resolució parcialment

estimatòria de la responsabilitat patrimonial, en què accepta l?existència d?una relació

de causalitat entre la lesió patida per la senyora M. R. M. i l?Administració, i fixa una

indemnització de 20.650,15 euros, de conformitat amb els criteris següents:

? Dies de baixa impeditius amb estada a l?hospital: 17 x 65,48 euros = 1.113,16 euros

? Dies de baixa impeditius sense estada a l?hospital: 175 x 53,20 euros = 9.310 euros

? Seqüeles definitives: 14 punts x 719,85 euros per punt = 10.077,9 euros

? Reemborsament del cost de l?ortesi: 149,09 euros

4

15. El president de les Illes Balears, a instància del conseller de Salut i Consum, ha

sol·licitat el dictamen preceptiu a aquest Consell Consultiu mitjançant un escrit de 15 de

febrer de 2010, que ha tingut entrada a la nostra seu el dia 18 del mateix mes.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 10.10.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, del

Consell Consultiu de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 6/2000, de 31

de maig, el dictamen d?aquest òrgan assessor és preceptiu en els procediments tramitats

per les administracions públiques de les Illes Balears referits a reclamacions de

responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui superior a 3.000 euros. És

indubtable el caràcter preceptiu d?aquest dictamen, perquè s?ha demanat una

indemnització de 123.148,23 euros.

D?acord amb l?article 15.1.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, el president de les Illes

Balears està legitimitat per sol·licitar el dictamen i el Consell Consultiu és competent

per emetre?l.

Segona

Pel que fa a la legitimació, la reclamant té la condició d?interessada de conformitat amb

el que estableix l?article 31.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic

de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

La reclamació no és extemporània, perquè es va presentar el 26 de maig de 2008 i els

fets suposadament danyosos són situats per la part reclamant en l?accident ocorregut el

18 de febrer de 2008. No hi ha prescripció de l?acció, d'acord amb l'article 142.5 de la

Llei 30/1992.

La reclamació s'ha formulat contra el Servei de Salut de les Illes Balears, organisme

públic regulat d?acord amb la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut, perquè l?objecte de la

reclamació fou la caiguda de la senyora M. R. M. a causa d?una porta en el recinte de

l?Hospital Comarcal d?Inca. La competència per resoldre aquest procediment correspon

al director general del Servei de Salut de les Illes Balears, de conformitat amb l?article

12.1.l dels Estatuts de l'ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, aprovats pel

Decret 39/2006, de 21 d?abril (BOIB 62, de 29 d?abril de 2006), que preveu que és una

funció del director general «la resolució dels procediments de responsabilitat

patrimonial».

La instrucció del procediment s?ha desenvolupat d?acord amb la Llei 30/1992 i el Reial

decret 429/1993, de 26 de març. Consta en l'expedient que la instructora demanà la

història clínica, la documentació tècnica sobre el funcionament del servei responsable i

l'informe de la Inspecció Mèdica; concedí audiència a la part reclamant i li facilità la

formulació d'al·legacions. Tot això aportà un lògic i raonat coneixement dels fets i en

permeté l?adequada valoració en la proposta de resolució.

Tercera

5

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, ja són molts els dictàmens i les sentències que estableixen els elements

coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions públiques.

Són aquests:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d'una persona o un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació adequada de causa efecte, sense intervenció d'elements estranys que puguin

influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) L?absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

Quarta

En el cas examinat, és clar que la senyora M. R. M. no reclama sobre la base d?una

deficient atenció mèdica o sanitària, ni sobre un error de diagnòstic del Servei

d?Urgències de l?Hospital Comarcal d?Inca després de la caiguda ni, posteriorment, pels

diferents tractaments mèdics i assistencials que va rebre la reclamant en el mateix centre

hospitalari. Ans al contrari, la interessada es refereix al nexe causal entre el dany que va

patir quan va caure mentre caminava pel passadís d?Urgències i el mal funcionament de

la porta que la va colpejar, que estava mal orientada, per la qual cosa sol·licita ser

indemnitzada pels danys i perjudicis ocasionats.

Atesa la descripció fàctica que es desprèn dels documents que consten en l?expedient ha

quedat acreditat, i no ha estat objecte de discussió, que la senyora M. R. M. va ser

colpejada accidentalment quan un treballador va obrir la porta que comunica la zona

habilitada per als auxiliars administratius i l?àrea d?Urgències de l?Hospital d?Inca. Amb

la informació recollida per la instrucció durant el procediment, s?ha demostrat el

funcionament incorrecte de la porta que va causar l?accident, ja que s?obre en un sentit

inadequat, cap a la zona de pas, i provoca una situació real de perill per a les persones

que transiten per aquell passadís. Per tant, és clara, i ningú no la discuteix, la relació de

causalitat entre els perjudicis derivats de la caiguda de la senyora M. R. M. i el

funcionament anormal del servei públic. En aquest cas, d?acord amb la prova adduïda,

no hi concorre cap causa de justificació del dany que permeti obligar a la perjudicada a

suportar-lo o que moderi la responsabilitat de l?Administració. Per tot això, d'acord amb

els principis rectors de la responsabilitat patrimonial, és forçós considerar que el dany és

antijurídic i que la lesió patida ha de ser indemnitzada.

Cinquena

Establerta la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública, queda per

determinar el quantum indemnitzatori. La proposta de resolució concorda amb la

reclamació quant al nombre de dies d?hospitalització, i discrepa quant al còmput i la

qualificació dels dies de baixa com a impeditius i la valoració de les seqüeles de les

6

lesions. Aquestes qüestions han de ser analitzades per establir l?import de la

indemnització procedent.

a) Dies d?incapacitat

1. Com ja s?ha dit, no hi ha discussió sobre els dies d?hospitalització, que són desset, i

van des del 18 de febrer fins al 5 de març de 2008.

2. En relació amb els dies d?incapacitat, la reclamant assegura que el període de baixa

impeditiva, des de la sortida de l?hospital el 5 de març de 2008, fou de 351 dies, sense

cap més precisió. En canvi, la instructora entén que només es possible reconèixer 175

dies de baixa impeditiva, que corresponen al període que va des del dia següent a l?alta

hospitalària fins al 26 d?agost de 2008, data en què s?emet l?informe de consultes

externes de l?Hospital Comarcal d?Inca sobre les lesions i seqüeles que pateix la

senyora M. R. M. El Consell Consultiu no pot acceptar la valoració de la reclamant,

perquè és imprecisa i no estableix la circumstància que determina la finalització

concreta d?aquest període. Però tampoc és admissible el còmput de la instructora,

perquè l?informe que pren en consideració per determinar els dies de baixa impeditiva

forma part del conjunt de la documentació mèdica analitzada per l?Equip de Valoració

d?Incapacitats, que és el que determina de forma definitiva la lesió i les seqüeles que

pateix la pacient dins el procediment de sol·licitud d?una pensió per invalidesa

permanent, en grau d?incapacitat total, per a l?activitat laboral. Aquest darrer informe,

emès el 30 de setembre de 2008, estableix, com ja s?ha dit, la situació clínica de la

pacient, que pateix fractura D12 G3, espondilodiscartrosi lumbar i dèficit mecànic del

raquis lumbar, i sosté la proposta de reconeixement de la pensió per invalidesa de la

senyora M. R. M. En la data en què s?emet el dit informe conclou, doncs, el període de

baixa impeditiva, amb un total de 210 dies impeditius.

b) Seqüeles

1. La reclamant sol·licita 17 punts de seqüeles per la lesió que pateix a la columna. En

canvi, la proposta de resolució rebaixa, amb bon criteri, a 14 els punts per les lesions

permanents, a partir de la valoració establerta en l?informe de la inspectora mèdica que,

en aquest aspecte, s?ajusta a allò que preveu l?annex del Reial decret legislatiu 8/2004,

de 29 d?octubre, pel qual s?aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i

assegurança en la circulació de vehicles de motor, que valora la fractura falcament

anterior/aixafament de la vèrtebra fins a un màxim de quinze punts.

2. La part interessada sol·licita també ser indemnitzada per les seqüeles permanents que

li impedeixin totalment l?activitat laboral, sobre la base del reconeixement de la

invalidesa permanent, en grau d?incapacitat total, per a la professió habitual (s?adjunta,

a aquest efecte, la resolució de la Direcció Provincial de la Seguretat Social per la qual

es reconeix la pensió corresponent, amb efectes de 10 d?octubre de 2008). La instructora

no considera indemnitzable la incapacitat permanent, perquè entén que aquest perjudici

ja està reparat per la pensió que la reclamant té legalment reconeguda i hi afegeix que

7

«esto nos lleva a concluir que el reconocimiento de una indemnización por dicha

situación supondría la concesión de una doble indemnización por una misma causa,

hecho que supondría un enriquecimiento injusto y que no ha sido admitido por la

jurisprudencia». No obstant això, el Consell Consultiu no pot compartir aquest criteri i

ha d?acceptar la compatibilitat entre la pensió reconeguda per la Seguretat Social i les

indemnitzacions adreçades a rescabalar els danys i perjudicis pel funcionament normal

o anormal del serveis públics. En aquest sentit, la doctrina del Tribunal Suprem

derivada, entre d?altres, de la Sentència de 29 de juny de 2002 de la Sala Tercera

Contenciosa Administrativa, ensenya:

En el último motivo de casación, la Administración recurrente no acepta pagar las

cantidades fijadas, en concepto de indemnización, por el Tribunal a quo, con el

argumento de que, al determinarlas, dicho Tribunal no ha ponderado las

circunstancias concurrentes, como requiere la jurisprudencia de este Tribunal,

aunque no cita expresamente sentencia alguna, y concretamente no ha tenido en

cuenta que el lesionado viene percibiendo una pensión por invalidez y la

remuneración de la persona que debe atenderle corre a cargo del Instituto Social de

la Marina, sin que la Sala sentenciadora haya advertido que cualquier trabajador

percibe sus retribuciones durante el tiempo que dura su incapacidad.

Estos ilógicos argumentos se descalifican por sí solos, ya que la previsión social,

basada en las previas cotizaciones, nunca puede esgrimirse como argumento para

exonerarse de reparar el perjuicio causado, y así se recoge, entre otras, en nuestras

sentencias de 12 may. 1998, citada por los recurridos al oponerse a este concreto

motivo de casación, y 5 feb. 2000 (recurso de casación 8960/1995, fundamento

jurídico quinto), por lo que nos limitaremos a transcribir lo declarado en esta última.

Decíamos entonces y repetimos ahora que «es jurisprudencia consolidada la que

declara que las prestaciones devengadas por aplicación del ordenamiento sectorial

son compatibles con las indemnizaciones derivadas de la responsabilidad

patrimonial de la Administración por tener su causa en títulos diferentes y ser

exigencia de ésta la plena indemnidad de la víctima, que no se alcanzaría con el

percibo de las prestaciones prefijadas en las citadas normas sectoriales, de manera

que la minoritaria y aislada orientación jurisprudencial de las sentencias de 9 feb.

1987, 21 mar. 1989, 17 jul. 1989 y 11 may. 1992, ha sido abandonada y corregida

por la constante y uniforme jurisprudencia de esta Sala que, como doctrina legal,

tiene el valor normativo complementario que le asigna el artículo 1.6 del Código

civil (Sentencias de la Sala especial de este Alto Tribunal, de 12 mar. 1991, y de la

Sala Tercera ?Sección Sexta? de 2 mar., 20 may. y 28 nov. 1995, 27 mar., 17 abr.

y 12 may. 1998, entre otras).» Cuestión diferente es la relativa al quantum

indemnizatorio en los supuestos en que concurran ambas, en los que, como hemos

expresado en nuestras sentencias de 17 abr. y 12 may. 1998, no cabe hacer

abstracción de las cantidades percibidas por las diferentes vías, sin perjuicio del

carácter compatible de unas y otras, dado el principio que rige este instituto de la

plena indemnidad o de la reparación integral.

En aquesta mateixa línia, la Sentència de 3 de novembre de 2008 de la Sala Tercera

Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem diu:

En la fundamentación del primer motivo de casación se desliza una queja sobre la

compatibilidad entre la indemnización por responsabilidad patrimonial, acordada en

8

la sentencia impugnada, y las prestaciones que ya percibe la lesionada del sistema

público de la seguridad social.

Para rechazar este planteamiento bastará con remitirnos a la jurisprudencia,

constante y uniforme desde la sentencia dictada el 12 de marzo de 1991 por la Sala

Especial de Revisión de este Tribunal Supremo (recurso 19/90) [a título de ejemplo,

véanse las sentencias de 12 de mayo de 1998 (casación 7488/93, FJ. 1º) y de 1 de

febrero de 2003, ya aludida (FJ. 1º), así como las que en ellas se citan], que

proclama la pacífica coexistencia entre ambos tipos de compensaciones, con

fundamento en el principio de reparación integral, anclado por la mencionada

sentencia de revisión (FJ 3º) en otro principio implícito: el de solidaridad social.

Esta compatibilidad resulta más evidente tratándose de prestaciones contributivas,

que constituyen la contraprestación por lo cotizado o pagado para asegurar los

riesgos (FJ 2º de la mencionada sentencia de 12 de mayo de 1998).

I, encara més recentment, el Tribunal Suprem admet la plena compatibilitat entre la

indemnització derivada de responsabilitat patrimonial «con otras prestaciones derivadas

del mismo hecho, como las prestaciones del sistema público de la Seguridad Social»

(Sentència de 10 de desembre de 2009, de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa,).

Acceptada, doncs, la viabilitat de la indemnització per la incapacitat permanent de la

reclamant, correspon, tot seguit, determinar-ne la concreta valoració. La

senyora M. R. M. sol·licita per aquest concepte la quantitat de 87.364,59 euros, és a dir,

pràcticament el màxim reconegut, que oscil·la entre 17.612,71 euros i 88.063,51 euros.

No obstant això, el Consell Consultiu entén que la quantia que pertoca aplicar en aquest

cas s?ha de moderar en consideració a les patologies preexistents en la lesionada, que

van contribuir, no de forma determinant però sí molt important, al reconeixement de la

situació d?incapacitat permanent, en grau d?incapacitat total, per a la professió habitual.

En efecte, la senyora M. R. M. pateix osteoporosi des de l?any 2007 i el 12 de juny

d?aquell mateix any es va iniciar la incapacitat temporal per lumbàlgia i coxàlgia

mecànica. A més, en els informes tècnics previs a la concessió de la pensió per

invalidesa permanent, en grau d?incapacitat total, consta que el quadre clínic de

senyora M. R. M. ve conformat per la fractura D12 G3 i altres patologies prèvies, com

l?espondilodiscartrosi lumbar i el dèficit mecànic del raquis lumbar. Per tant, aquest

òrgan assessor entén que hi ha diverses causes que han contribuït al reconeixement del

grau d?incapacitat i que, per tant, aquesta situació no es pot atribuir exclusivament a les

seqüeles permanents derivades de l?accident que va patir la reclamant el 18 de febrer de

2008 al recinte hospitalari d?Inca. Aquesta concurrència de diferents patologies en la

situació d?invalidesa permanent que pateix la senyora M. R. M. obliga a reduir en un

setanta per cent la quantitat sol·licitada per aquest concepte, quantitat que s?ha de fixar

en 26.209,38 euros.

En conseqüència, per aplicació de la Resolució de 5 de febrer de 2010, de la Direcció

General d?Assegurances i Fons de Pensions, que dóna publicitat a les quanties de les

indemnitzacions per mort, lesions permanents i incapacitat temporal, que resulten

d?aplicar durant l?any 2010 el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a

les persones en accidents de circulació, el Consell Consultiu considera que la

9

indemnització pel dany patit per la reclamant ascendeix a 49.774,37 euros,

corresponents als conceptes següents:

? 17 dies hospitalaris, a 66,00 euros: 1.122 euros

? 210 dies impeditius, a 53,66 euros: 11.268,6 euros

? Seqüeles: 14 punts a 725,61 euros: 10.158,54 euros + 10% de factor de correcció

(1.015,85)

? Indemnització per lesions permanents: 26.209,38 euros

A tot això s?hi ha d?afegir el reemborsament de les despeses per l?ortesi: 149,09 euros,

perquè es tracta d?una prescripció mèdica. La reclamant sol·licita que li sigui

reintegrada la diferència entre els 690 euros que hagué de pagar per adquirir l?ortesi i la

quantitat que li va abonar la Seguretat Social, conforme al catàleg general de material

ortoprotèsic.

III. CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per formular la consulta i el Consell

Consultiu és competent per emetre?n el dictamen, amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment ha estat tramitat conformement a dret.

3a. Pertoca estimar parcialment la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada,

per les lesions patides, per la senyora M. R. M., que ha de ser indemnitzada amb la

quantitat de 49.923,46 euros.

4a. Les anteriors conclusions són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o

«havent escoltat el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 3.3 de la Llei

5/1993, de 5 de juny.

Palma, 30 de març de 2010