Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 091/2008 del 12 de mayo del 2008

Resumen

DICTAMEN núm. 91/2008, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada pel senyor W. R. G. davant el Servei de Salut de les Illes Balears*

Ponente/s:

Juan S. Oliver Ripoll

Contestacion

DICTAMEN núm. 91/2008, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada pel senyor W. R. G. davant el Servei de Salut de les Illes Balears*

I. ANTECEDENTS

1. El 10 d?octubre de 2006, el senyor W. R. G. (de 39 anys) formula una reclamació per

responsabilitat patrimonial davant el Servei de Salut de les Illes Balears, en què

sol·licita la quantitat de 17.819,59 euros. Al·lega els fets següents:

a) El 9 de desembre de 2004, patí un dolor epigàstric. Fou remès a l?Hospital Son

Llàtzer. El diagnòstic fou epigastràlgia secundària per ingesta d?aspirina, i el donaren

d?alta.

b) El 26 de maig de 2005, tornà al mateix Hospital i en resultà el mateix diagnòstic. No

obstant això, l?endemà hi acudí i li diagnosticaren a més una contractura cervical. El 12

de juliol següent, tingué una elevació de transaminases. Els dies 20 i 21 següents, el

Servei de Digestiu li practicà una gastroscòpia, amb diagnòstic de gastritis, crònica i

aguda. Hi fou atès d?un nou episodi el 4 de setembre de 2005. El dia 13 del mateix mes

li practicaren una ecografia d?abdomen, amb conclusió de colelitiasi múltiple. Hi tornà

el 5 d?octubre de 2005; el diagnòstic fou gastroenteritis aguda. L?1 de novembre de

2005, amb una sol·licitud de cirurgia urgent efectuada per l?especialista en l?aparell

digestiu, quedà ingressat a l?Hospital Son Dureta i li practicaren el dia 4 següent una

ecografia amb resultat de colelitiasi. Malgrat el caràcter urgent de la sol·licitud

d?operació, el 16 de novembre de 2005 és donat d?alta, en l?informe de l?alta s?indica

«evolución tórpida presentando nuevos cólicos biliares» i és inclòs en la llista d?espera

quirúrgica. El vespre d?aquest dia mateix, fou atès en el Servei d?Urgències de Son

Dureta, i hi quedà novament ingressat; li practicaren anàlisis diverses, una ecografia

d?abdomen complet (18 de novembre), una gastroscòpia (24 de novembre), una

ecografia abdominopelviana (26 de novembre) i una colangiografia RMN (1 de

desembre). El 22 de desembre de 2005, fou donat d?alta a l?Hospital Son Dureta i li

indicaren la previsió de citar-lo en un termini breu per a la intervenció quirúrgica, tot i

que no el cridaren en les setmanes següents, ni fins ara, a pesar de l?agreujament

evidenciat de les dolences patides. Se n?aporta documentació mèdica.

c) Finalment, després de consultar en l?àmbit de la medicina privada de les Illes Balears,

decidí partir cap al seu país natal, Colòmbia, amb la família, per a l?operació. El 8 de

febrer de 2006, ingressà al Centro Médico Fundación Valle del Lili, de Cali, on li feren

una colecistectomia laparoscòpica. Aporta la factura del viatge i uns informes de la

intervenció quirúrgica i de la patologia. Després d?una evolució positiva, tornà a

Mallorca, i s?incorporà a la seva ocupació laboral. Al·lega el Reial decret 63/1995, sobre

denegació d?assistència, les sentències de 29 de març i 5 de juliol de 1999 de la Sala

* Ponència de l?Hble. Sr. Joan Sebastià Oliver Ripoll, conseller.

Tercera del Tribunal Suprem, sobre la insuficiència de tractament; el retard injustificat

per prestar l?assistència deguda que duu al beneficiari de la Seguretat Social a cercar

aquesta assistència en la medicina privada, la qual és generalment més ràpida i no té

llista d?espera.

d) S?han de tenir en compte els conceptes indemnitzables següents:

1) Factures de l?Hospital Fundación Valle del Lili, de Cali:

? Factura de 7 de febrer de 2006, de 77.000 pesos, en concepte de consulta de cirurgia

general.

? Factura de 8 de febrer de 2006, de 64.900 pesos, en concepte d?anàlisis de laboratori.

? Factura de 8 de febrer de 2006, de 102.800 pesos, en concepte d?ecografia.

? Factura de 9 de febrer de 2006, de 3.632.301 pesos, en concepte de cirurgia i

complements.

El total d?aquestes factures és de 3.877.001 pesos, és a dir 1.271,26 euros, segons el

document de conversió de 3 d?octubre de 2006, aportat.

2) Períodes de baixa laboral per incapacitat temporal i disminució d?ingressos:

? Baixa de 30 de maig de 2005 / Alta de 15 de juny de 2005

? Baixa de 15 de juliol de 2005 / Alta 27 de juliol de 2005

? Baixa de 3 d?octubre de 2005 / Alta de 14 d?octubre de 2005

? Baixa d?1 de novembre de 2005 / Alta de 3 de febrer de 2006

Se n?aporten els documents corresponents.

Considerant els dos primers períodes dintre de la normalitat de la malaltia, reclama els

dos següents:

? En el mes d?octubre, la diferència de 112,83 euros ?entre la quantitat de 1.234

euros, més 19,10 euros de plus extrasalarial, i els 1.140,27 euros abonats.

S?aporta la nòmina i la vida laboral.

? En els mesos de novembre i desembre de 2005, percebé retribucions a raó de 689

euros, i si hagués treballat hauria cobrat 1.234 euros, més altres 38,20 euros de plus

extrasalarial; la diferència és de 583,20 euros, en cadascun dels dos mesos. Pel que fa al

mes de gener de 2006, amb unes retribucions previstes de 617 euros, més altres 19,10

euros de plus extrasalarial, cobrà 367 euros; la diferència és de 269,10 euros.

Per consegüent, el total reclamat és de 1.548,33 euros.

3) Dany moral: es valora en 15.000 euros.

Per tant, la indemnització demanada és de 17.819,59 euros, més els interessos legals

corresponents.

Amb un altressí demana l?obertura del termini de prova, que es consideri aportada en

aquest termini la documentació adjunta a la reclamació i que s?hi uneixin els expedients

mèdics dels hospitals Son Llàtzer i Son Dureta, de l?ambulatori del Carme (especialitat

d?Aparell Digestiu) i del PAC de Capità Vila. Hi sol·licita també el tràmit d?audiència.

2. El 18 d?octubre de 2006, la secretària general del Servei de Salut de les Illes Balears

inicia el procediment i comunica al reclamant els tràmits legals de nomenament de la

instructora i els terminis per a la resolució i la suspensió. La instructora tramet la

reclamació a l?asseguradora Zurich i demana reiteradament als centres implicats la

documentació corresponent, la qual és finalment remesa. El 28 de febrer de 2007, el

senyor W. R. G. atorga la seva plena representació a l?advocat.

3. El 31 de maig de 2007, la inspectora mèdica emet un informe en què estableix un

resum de les al·legacions de la reclamació i del procés assistencial, i formula les

conclusions següents:

1. Paciente que padece una gastritis crónica, diagnosticada por gastroscopia y

biopsia. Posteriormente presentó una colelitiasis biliar simple, sin signos de

colecistitis aguda, ni colangitis en toda su evolución.

2. Los síntomas que presentó hasta septiembre de 2005 son los propios de una

gastritis. Los síntomas que pueden estar relacionados con la colelitiasis no aparecen

hasta septiembre de 2005 (dolor irradiado).

3. La colelitiasis simple no es indicación de intervención quirúrgica urgente sino

programada.

4. El paciente fue informado de que sería intervenido pasadas las fiestas de Navidad.

Cuando se intentó localizarle telefónicamente fue imposible conseguirlo, y el

paciente no volvió a consultar con el hospital, a pesar de tener consignado por

escrito que sería avisado en breve.

5. Tenía una cita programada, el 13/01/2006, en consultas de digestivo de cupo, a la

que tampoco acudió.

6. Optó, de forma libre y voluntaria, por ser intervenido en su país de origen,

Colombia. La intervención se realizó el 8 de febrero de 2006, con posterioridad a las

citas mencionadas. Dicha decisión no se justifica por motivos clínicos.

7. Los hallazgos quirúrgicos demuestran que el diagnóstico emitido por los

especialistas del Hospital Universitario Son Dureta fue correcto.

8. La asistencia prestada ha sido correcta. De la misma no se deriva ningún daño.

4. El 6 de juny de 2007, la instructora tramet una còpia de l?expedient a l?asseguradora

S, la qual el 30 de juliol següent, en la reunió de seguiment amb el Servei de Salut,

aporta un informe pericial Z, les conclusions del qual són:

1. Don W. R. G. consultó en varias ocasiones en el Servicio de Urgencias del

Hospital Son Llàtzer desde finales de mayo de 2005 por un cuadro de dolor

epigástrico sugestivo de patología gastroesofágica que fue manejado de forma

correcta por los facultativos que lo atendieron en cada una de las ocasiones.

2. El paciente fue derivado de forma correcta a su médico de cabecera y especialista

de digestivo para continuar su estudio con carácter ambulatorio.

3. El especialista de digestivo con buen criterio solicitó un estudio gastroscópico que

mostró la presencia de una gastritis. Pese a que dicho diagnóstico podría explicar la

sintomatología del paciente, con buen criterio se solicitó una ecografía abdominal

que demostró la presencia de piedras en la vesícula.

4. Pese a que el cuadro clínico no era claramente compatible con un cólico biliar

(recordemos que el dolor no se irradiaba ?salvo en la asistencia del 4 de

septiembre? que se acompañaba de pirosis, eructos y reflujo y mejoraba con

antisecretores y analgesia suave), de forma correcta se le deriva a la consulta de

cirugía para valoración.

5. Es ingresado el 1 de noviembre de 2005 y posteriormente a las 24 horas de su alta

(que fue el 16 de noviembre) por cólico biliar persistente en el Servicio de Cirugía

General del Hospital Son Dureta, descartándose la presencia de complicaciones, por

lo que no se encontraba indicada la cirugía de urgencia.

6. En el primero de los ingresos se le remite de forma correcta a la consulta externa

para su inclusión en lista de espera quirúrgica, y en el segundo se decide, con buen

criterio, programar al paciente sin incluirlo en lista de espera para así adelantar la

cirugía, siendo imposible localizar al mismo por vía telefónica para concretar la

fecha de la intervención.

7. El paciente decide abandonar voluntariamente el circuito de la medicina pública

española e intervenirse en su país de origen. El informe que aporta de dicha

intervención confirma que no se trataba de una cirugía que requiriese su realización

con carácter urgente.

8. No podemos dejar de señalar que el paciente continúa con sintomatología tras la

realización de la colecistectomía lo que, en espera del resultado de la colangio

RMN, apoya el hecho de que en este enfermo la sintomatología por la que consultó a

lo largo del año 2005 no se puede poner en relación exclusivamente con la presencia

de colelitiasis.

9. Los profesionales intervinientes actuaron conforme a la lex artis ad hoc, no

existiendo indicios de mala praxis.

5. Un cop notificat el tràmit d?audiència, el 12 de setembre de 2007, el lletrat del

reclamant al·lega que la documentació del procediment acredita la indemnització i el

funcionament anormal de l?Administració sanitària, el qual ha produït un dany al

reclamant:

Lo cierto es que tras una serie de crisis epigástricas que se reiteran durante fines de

2004 y todo el año 2005, que obligan a asistencia en Urgencias, posología de

medicamentos y continuas bajas laborales, se cursan por los doctores de cabecera y

especialista solicitudes de pruebas médicas, que, tras una cierta demora, en el mes de

septiembre de 2005 aconsejan ya la intervención quirúrgica, primero programada y,

finalmente, con carácter urgente dada la grave evolución del paciente.

No podemos compartir la manifestación de que la necesidad de la intervención

corresponde al Servicio de Cirugía, cuando la petición de la misma proviene de un

profesional cualificado y de la doctora de cabecera; ello lo único que permite

afirmar es la existencia de una actuación irregular de los servicios sanitarios que

perjudican al paciente, resultando por otro lado evidente que tras la intervención

quirúrgica el reclamante se encuentra en buen estado y las crisis han cesado. [?]

Resta añadir, como ya se expresaba en el escrito de reclamación, que la situación del

actor se hizo insostenible, por la sucesión de crisis, por los dolores que ello

provocaba (padecimiento físico que, no podemos dejar de mencionar, se obvia en los

informes del expediente), porque tras los retrasos en las pruebas médicas se hace

evidente la necesidad de operar y, pese que así lo reclama el especialista, no se

practica la intervención. Finalmente, el mes de ingreso con constantes

padecimientos, el alta posterior y la ausencia de citaciones, llevan al actor a practicar

la intervención (de forma exitosa) en su país de origen.

6. El 28 de setembre de 2007, la inspectora mèdica emet un informe de valoració sobre

aquestes al·legacions, en el qual no modifica el que manifestava en l?informe anterior de

31 de maig:

Como señalé en aquél, el paciente presenta dos patologías diferentes: una gastritis

crónica, diagnosticada mediante biopsia en julio de 2005, y una colelitiasis múltiple

sin colecistitis, diagnosticada mediante ecografía en septiembre de 2005. La

sintomatología de ambas patologías es diferente.

Con respecto a la referencia a la supuesta derivación desde el Hospital Son Llàtzer al

de Son Dureta el día 1 de noviembre de 2005, y a que la falta de registro de

asistencia en aquél fue debida a la «situación de crisis médica», solo cabe señalar

que los pacientes no son atendidos en el Hospital, cualquiera que sea su situación, si

no han sido previamente registrados por el Servicio de Admisión de Urgencias, y

que el proceso que el paciente presentaba no es un criterio de derivación al Hospital

de referencia. No obstante, ningún hospital público rechaza asistir a un paciente. Por

otra parte, al paciente se le había indicado por el especialista del ambulatorio [?]

que acudiera a Urgencias de Cirugía del Hospital Son Llàtzer el día anterior,

31/10/2005, no el día siguiente 1/11/2005, indicación que no siguió. La citación del

paciente para el día 13/01/2006 consta en el registro electrónico de citaciones.

Tal como ya señalé en mi informe, el paciente presentaba una colelitiasis simple sin

colecistitis (confirmada por el estudio anatomopatológico de la pieza extirpada

posteriormente), que no es un criterio de intervención inmediata sino programada,

como lo demuestra el hecho de que habiendo consultado con el especialista privado

de cirugía de su país, el 7 de febrero de 2006, éste le realizó una ecografía al día

siguiente, 8 de febrero, y le intervino un día después, 9 de febrero.

Finalmente, la prestación de incapacidad temporal por enfermedad común, en

nuestro país, está regulada por Ley, que es la que establece sus cuantías.

8. La instructora tramet una còpia d?aquest informe tant a l?advocat del reclamant com a

l?asseguradora S, i no consta cap actuació d?aquests.

9. El 26 de febrer de 2008, la instructora formula la proposta de resolució, en el sentit de

desestimar la reclamació, fonamentada en el fet que les al·legacions del reclamant no

demostren una actuació mèdica contrària a la lex artis. En definitiva, en vista de la

inexistència d?un dany real i efectiu, no es considera procedent estimar les pretensions

indemnitzatòries relatives als danys morals i perjudicis econòmics, derivats segons el

reclamant, de la inactivitat de l?Administració.

10. El 2 d?abril de 2008, es registrà d?entrada al Consell Consultiu la sol·licitud de

dictamen preceptiu, formulada pel president de les Illes Balears, a instàncies del

conseller de Salut i Consum.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El president de les Illes Balears està legitimat per demanar el dictamen preceptiu i el

Consell Consultiu és competent per emetre?l, atesos els articles 10.10.a i 15.1 de la Llei

5/1993, de 15 de juny, modificada per la Llei 6/2000, de 31 de maig, en matèria de

reclamacions que superin els 3.000 euros. En el cas present, es pretén una indemnització

de 17.819,59 euros.

Segona

El senyor W. R. G. , que ha reclamat en nom propi com a perjudicat, té la condició de

titular d?un dret subjectiu que està inclòs en la lletra a de l?article 31 de la Llei 30/1992,

de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú. Quant al procediment, la reclamació ha seguit els tràmits prevists i

regulats pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, d?acord amb la disposició addicional

dotzena de la Llei 4/1999, de 13 de gener, conforme a dret, tret de la seva excessiva

durada, que ha excedit el termini de sis mesos per resoldre, atès que no consta cap

suspensió d?aquest termini (article 13.2 del dit Reial decret). La reclamació s?ha

formulat dins el termini de prescripció del dret, d?un any, de conformitat amb l?article

142.5 de la Llei 30/1992.

Tercera

Atesa la disposició transitòria quarta de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut de les Illes

Balears (introduïda per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i

administratives), l?òrgan competent per resoldre els procediments iniciats a partir de l?1

de gener de 2004 és el director gerent del Servei de Salut de les Illes Balears o l?òrgan

de direcció d?aquest ens. Cal advertir que amb el Decret 39/2006, de 21 d?abril, pel qual

s?aproven els estatuts de l?ens públic Servei de Salut de les Illes Balears, s?ha

determinat que el competent és el director general (articles 12.1.l i 35).

Quarta

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola, i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, són ja molts els dictàmens i les sentències ?com ara la de 13 de juny de

2007 del Tribunal Suprem? que estableixen els elements coincidents en el

reconeixement de la responsabilitat de les administracions públiques:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) Aquesta lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis

públics en una relació de causa i efecte.

c) L?absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el dany.

En el cas de la responsabilitat de l?Administració sanitària o, més aviat, en ocasió de

l?atenció prestada pels serveis públics de salut, la doctrina i la jurisprudència han

elaborat uns criteris que permeten concloure que, en el camp de la medicina curativa, els

usuaris o ciutadans no poden exigir del funcionament del serveis públics un resultat

conformement a allò que esperaven o de curació absoluta, sinó que únicament poden

exigir:

? Una aplicació correcta de tots els mitjans i remeis sanitaris a l?abast en el lloc i el

moment de l?assistència mèdica.

? La informació al pacient o, quan correspongui, als familiars del diagnòstic de la

malaltia o la lesió, del pronòstic que del tractament es pugui esperar, dels mitjans de

curació i riscs que se?n puguin derivar i, si és el cas, de la insuficiència dels mitjans

disponibles, per donar opció a continuar el tractament a un altre lloc.

? Continuar el tractament fins que es pugui donar l?alta i informar dels possibles riscs

de l?abandonament voluntari d?aquest tractament.

D?una altra manera, tal com ha dit aquest Consell Consultiu en el Dictamen 51/2004,

reproduït també en els dictàmens 61/2004, 107/2004 i 115/2005, entre d?altres:

Perquè es declari la responsabilitat patrimonial de l?Administració sanitària resulta

imprescindible que el resultat [?] sigui imputable a l?activitat administrativa, la

qual cosa no depèn únicament de l?existència de la relació de causalitat, sinó que és

necessària la concurrència d?altres requisits com una actuació mèdica fora de la lex

artis. Això és així perquè l?obligació del professional de la medicina és de mitjans i

no de resultats, és a dir, és una obligació de donar la deguda assistència sanitària i no

de garantir, en tot cas, la curació del malalt.

I en el Dictamen 108/2004:

Així les coses podem afirmar que la condició perquè hi hagi responsabilitat

patrimonial sanitària és que l?actuació del metge o del professional hagi produït una

infracció de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas

requereixen per evitar danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En

canvi, quan la prestació sanitària s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex

artis, el dany que pugui produir-se en la salut del pacient no podrà imputar-se a la

prestació assistencial, sinó que procedirà del mateix fet de la salut, considerada

aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir, lamentablement, garanties

de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és antijurídic i existeix el

deure jurídic de suportar-lo.

Cinquena

En el cas present, la reclamació es dirigeix contra l?Administració sanitària i es

fonamenta en el fet que, el 22 de desembre de 2005, el senyor W. R. G. fou donat d?alta

a l?Hospital Son Dureta i li indicaren la previsió de citar-lo en un termini breu per a la

intervenció quirúrgica, no obstant això no el cridaren en les setmanes següents, ni fins

ara, malgrat l?agreujament evidenciat dels mals patits. Finalment, després de consultar

en l?àmbit de la medicina privada de les Illes Balears, decidí anar-se?n al seu país natal,

Colòmbia, amb la seva família, per a l?operació. El 8 de febrer de 2006 ingressà en el

Centro Médico Fundación Valle del Lili, de Cali, on l?operaren de colelitiasi i

colecistitis. Aporta una factura del viatge, de 886,52 euros, de 5 de febrer de 2006 (que

no reclama) i els informes de la intervenció quirúrgica i de patologia. Els conceptes

indemnitzables, que sí que reclama, són les factures de l?Hospital Fundación Valle del

Lili, de Cali, el total de les quals és de 3.877.001 pesos, és a dir 1.271,26 euros; les

diferències salarials d?octubre de 2005 a gener de 2006, de 1.548,33 euros; i el dany

moral, de 15.000 euros. Per tant, la indemnització total demanada és de 17.819,59

euros, més els interessos legals corresponents.

La tesi de l?Administració sanitària és que el pacient presentà una gastritis crònica,

diagnosticada mitjançant una biòpsia, i posteriorment una colelitiasi aguda, sense

colecistitis, també diagnosticada, mitjançant una ecografia, el mes de setembre de 2005.

La colelitiasi simple, sense colecistitis, no és una indicació suficient per a una

intervenció quirúrgica urgent sinó per a una programada. El pacient fou informat que

seria intervingut passades les festes de Nadal. No aconseguiren localitzar-lo per telèfon

quan ho intentaren i el pacient no tornà a l?Hospital, malgrat que li havien indicat per

escrit que l?avisarien en breu. Tenia una cita programada per al 13 de gener de 2006,

com consta en el registre electrònic de citacions, a Consultes de Digestiu, a la qual no

acudí. Optà, de forma lliure i voluntària, per ser intervingut en el seu país d?origen. La

intervenció es va fer el 9 de febrer de 2006, amb posterioritat a las cites mencionades.

Aquesta decisió no es justifica per motius clínics. Els descobriments quirúrgics

demostraren que el diagnòstic emès pels especialistes de l?Hospital Son Dureta fou

correcte, com també l?assistència prestada; d?aquesta, no se?n deriva cap dany.

L?Hospital públic no rebutjà assistir el pacient. Finalment, la prestació d?incapacitat

temporal per malaltia comuna, en el nostre país, està regulada per llei, que és la que

n?estableix la quantia (en el barem corresponent).

Segons el Consell Consultiu, és clar que el principi general és que la Seguretat Social no

es fa càrrec de les despeses derivades de l?assistència prestada pels serveis que li són

aliens, quan aquests s?han utilitzat per decisió del beneficiari mateix. En el cas present,

no es pot sostenir que l?Hospital Son Dureta rebutjàs assistir el senyor W. R. G. de la

colelitiasi. Ans al contrari, aquest es negà, o no tornà, a consultar amb aquest Hospital

per seguir el tractament quirúrgic i decidí operar-se al Centro Médico Fundación Valle

del Lili, de Cali. Per les dades manejades, es pot afirmar que l?assistència no era urgent

ni vital (des del punt de vista de la gravetat objectiva del patiment ?Sentència del

Tribunal Suprem de 31 de maig de 1995?), ja que el senyor W. R. G. va viatjar fins a

Colòmbia. Atès fora del sistema nacional de salut espanyol, no li han de reemborsar les

despeses de l?operació quirúrgica. Desprès de l?evolució positiva, el senyor W. R. G.

tornà a Mallorca, i s?incorporà a la seva ocupació laboral. Hauria pogut utilitzar els

serveis de l?Hospital Son Dureta, en què tenia la cita corresponent. No hi ha, doncs, un

funcionament anormal, ni, evidentment, li ocasionaren cap dany al senyor W. R. G.,

perquè l?operació fou feta a Colòmbia. Així doncs, les despeses meritades pel Centro

Médico Fundación Valle del Lili, de Cali, privat, no es produïren per la impossibilitat

del pacient d?acudir a l?Hospital Son Dureta, públic. L?assistència que obtingué en

aquest servei sanitari privat, a l?estranger, l?hauria pogut aconseguir, de la mateixa

manera, a l?Hospital Son Dureta (sentències del Tribunal Suprem de 16 de febrer de

1988, de 31 d?octubre de 1988, de 4 de juny de 1986, d?11 de juny de 1990, de 22

d?octubre de 1990, de 26 de maig de 1994, de 13 d?octubre de 1994 i de 30 de

novembre de 1994). En la primera Sentència s?afirma que «el obtener por decisión

propia y sin previa comunicación a la gestora una asistencia conforme a las técnicas

médicas más avanzadas no puede razonablemente constituir el contenido de la acción

protectora de un sistema caracterizado por la limitación de medios y por su proyección

hacia una cobertura de vocación universal». La Sentència del Tribunal Suprem de 31

d?octubre de 1988 insisteix en el fet que hi ha «unos límites inherentes a la asistencia

debida por la Seguridad Social, aunque por su especial naturaleza éstos no se precisan

por la norma, como ocurre en materia referente a prestaciones dinerarias». D?acord amb

aquesta Sentència, «el avance vertiginoso de las técnicas terapéuticas [...] obliga

necesariamente a la Sala a hacerse cuestión de cuál es la asistencia médica que está

obligada a prestar». Segons la Sentència, amb «[?] aquellos medios que solamente son

accesibles y disponibles en países más avanzados y que poseen un nivel científico y de

desarrollo técnico superior y que por ello, y sólo por ello, no son disponibles en España,

la Seguridad Social no está obligada a prestar la asistencia médica que los incluye, por

la elemental razón de que no están ni pueden estar al alcance de todos los

beneficiarios».

La Sentència del Tribunal Suprem de 20 de desembre de 2001 assenyala que

l?assistència prestada per la Seguretat Social «en modo alguno puede ser inferior a la

que pueda ser dispensada por la medicina privada [?] ha acudido a la medicina

privada, no porque el INSALUD careciese de centros hospitalarios en los que habría

podido practicársele a la enferma la intervención quirúrgica recomendada, sino porque,

según alega el propio demandante en su escrito de demanda, ?no existe en el ámbito de

la Seguridad Social ningún centro que tenga experiencia suficiente para garantizar unos

resultados buenos y fiables de la intervención quirúrgica que se pretendía?, es decir,

acude a aquel centro hospitalario privado, porque entendía ofrecerle, al disponer de un

personal facultativo más experimentado, mayores garantías en orden a los resultados, y

no porque no hubiese sido incorporado el tratamiento indicado en el sistema público de

sanidad y pudiera practicarse la operación recomendada [?] esta actuación,

indudablemente lógica bajo el punto de vista personal, no justifica el abono por el

INSALUD de los gastos ocasionados al acudir a la medicina privada».

La Sentència del Tribunal Suprem de 7 d?octubre de 1996, en un cas de rescabalament

de despeses per assistència a l?estranger, diu que la seva concessió «supondría, como

declara nuestra Sentencia 25-9-1986, privilegiar a la hoy recurrida con respecto a otros

beneficiarios que aquejan igual mal y que carecen de medios económicos para actuar

como lo hizo aquélla».

La inclusió del senyor W. R. G. en la llista d?espera quirúrgica i en la previsió

d?informe quirúrgic no implicava tampoc una situació de risc d?urgència vital i, per tant,

no justificava el recurs a l?assistència mèdica estrangera. L?assistència a l?estranger

s?admet perquè la Seguretat Social es faci càrrec de les despeses quan és deguda a una

urgència vital, v. gr. la produïda en un desplaçament quan no hi ha cobertura a través de

normes internacionals (Sentència del Tribunal Suprem de 4 d?abril de 2000, per un

infart ocorregut en un viatge a Veneçuela). L?espera és normal en el nostre sistema

públic sanitari, i el temps d?aquesta espera no era desmesurat, sinó raonable: la cita per

a la intervenció era anterior a l?operació practicada a l?estranger. Elegir la medicina

privada, quan aquesta era igual d?accessible que la pública, no dóna dret al

rescabalament de les despeses efectuades (sentències del Tribunal Suprem de 8 de març

de 1996, 7 d?octubre de 1996 i 20 de desembre de 2001).

El tractament quirúrgic establert en la clínica privada existeix en la sanitat pública. El

pacient ha de suportar, doncs, les despeses ocasionades per l?assistència sanitària

privada. No es pot atribuir a l?actuació sanitària pública cap actuació contrària a la lex

artis; per tant, no hi ha responsabilitat patrimonial.

III. CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per demanar el dictamen preceptiu i el

Consell Consultiu és competent per emetre?l.

2a. El procediment seguit és conforme a dret, tret de la seva durada excessiva.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada, atesa la

manca de nexe causal i de l?antijuridicitat del dany, perquè l?atenció sanitària pública

rebuda és adequada a la lex artis, segons el que s?ha argumentat en la consideració

jurídica darrera.

4a. En la resolució que se?n dicti, s?hi ha d?usar la fórmula «d?acord amb el Consell

Consultiu» o la d?«havent escoltat el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article

3.3 de la Llei 5/1993, de 15 de juny.

Palma, 12 de maig de 2008