Dictamen del Consejo Cons...o del 2011

Última revisión
05/07/2011

Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 104/2011 del 05 de julio del 2011

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 19 min

Órgano: Consejo Consultivo de Illes Balears

Fecha: 05/07/2011

Num. Resolución: 104/2011


Resumen

DICTAMEN núm. 104/2011, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial de l?Administració sanitària presentada per la senyora M. M. L.*

Ponente/s:

Maria Ballester Cardell

Contestacion

DICTAMEN núm. 104/2011, relatiu a la reclamació per responsabilitat

patrimonial de l?Administració sanitària presentada per la senyora M. M. L.*

I. ANTECEDENTS

1. L?11 de febrer de 2010, té entrada en el Servei de Salut la reclamació per

responsabilitat patrimonial sanitària formulada per la senyora M. M. L., en relació amb

determinats serveis de l?Hospital Son Llàtzer, per error en el diagnòstic i retard en el

tractament adequat. En la reclamació s?indica que la senyora M. M. L. el 25 de febrer de

2003, a l?edat de tretze anys, va caure mentre esquiava i l?equip mèdic que la va atendre

a les poques hores de l?accident li va diagnosticar distensió de lligament encreuat

anterior del genoll esquerre; en arribar a Palma, el 28 del mateix mes, va acudir al

Servei d?Urgències de l?Hospital Son Llàtzer, on li diagnosticaren contusió al genoll;

entre el 7 de març de 2003 i el 20 de novembre de 2007, fou assistida en diverses

ocasions pels serveis sanitaris de l?Hospital Son Llàtzer (Urgències, Consultes Externes

de Traumatologia i Rehabilitació), on fou tractada pel dolor en el genoll; el 2 de

desembre de 2008, la pacient sol·licità la inclusió en la llista d?espera per a intervenció

quirúrgica per lesió en el genoll esquerre, i el 10 de febrer de 2009 fou intervinguda per

la ruptura del lligament encreuat anterior. La reclamant considera que durant aquest

període de temps es va produir un agreujament de la lesió a causa de l?error de

diagnòstic i del retard en el tractament adequat. Per això demana, sense quantificar la

indemnització, el rescabalament pels danys i perjudicis que li ha provocat la deficient

atenció sanitària del Servei de Salut. Adjunta a l?escrit de reclamació còpies de la

documentació clínica relativa als fets que relata.

2. El 26 de febrer de 2010, la Secretaria General del Servei de Salut incoa el

procediment.

3. Mitjançant un escrit de 2 de març de 2010, la Unitat de Responsabilitat Patrimonial

demana a la Gerència de la Fundació Son Llàtzer el comunicat de reclamació, les còpies

de la història clínica i dels tractaments dels serveis de Cirurgia Ortopèdica i

Traumatologia i de Rehabilitació, i els informes dels professionals que hi han

intervingut i del cap del servei o la unitat corresponent. Igualment se sol·licita a les

gerències de l?Hospital Universitari Son Dureta i de l?Hospital Sant Joan de Déu

informació relativa a l?assistència sanitària prestada a la senyora M. M. L.

4. El 5 següent, la instructora demana que es millori la reclamació, amb la indicació de

la indemnització sol·licitada. En resposta a aquest escrit la part interessada sol·licita una

ampliació del termini per quantificar el dany.

* Ponència de l?Hble. Sra. Maria Ballestes Cardell, consellera seretària.

2

5. Per mitjà d?uns escrits de 6 d?abril es reitera la petició de documentació a les

gerències de l?Hospital Universitari Son Dureta, l?Hospital Son Llàtzer i l?Hospital Sant

Joan de Déu.

6. S?incorpora a l?expedient la documentació mèdica sol·licitada, entre la qual destaca:

? Informe del doctor M. M. M., responsable del Servei de Cirurgia Ortopèdica i

Traumatologia de l?Hospital Son Llàtzer, que conclou de la manera següent:

1. Disponemos de dos estudios sucesivos con resonancia magnética, con fechas 08 -

04-2003 y 13-07-2005, en las que los ligamentos cruzados presentan una

disposición e intensidad de señal normales.

2. Con fecha 18/10/2005, se le practicó artroscopia rodilla izquierda comprobando la

integridad de los meniscos y de ambos ligamentos cruzados.

3. Radiológicamente la paciente tiene objetivada una displasia de tróclea femoral

tipo I con inestabilidad rotuliana de la que ha sido tratada en dos ocasiones.

4. Fue dada de alta el 20/11/2007 por el Servicio de Rehabilitación, con la

recomendación de acudir a control en COT en caso de aumentar la sintomatología.

Desde el 11/10/2006 no ha sido vista de nuevo en nuestro Servicio de

Traumatología.

3. Tenemos tres confirmaciones de la integridad de los ligamentos cruzados, dos RM

y una cirugía, por lo que supongo que la lesión del ligamento cruzado anterior se

debió de producir después del alta en nuestro servicio.

? Informe del doctor A. C. A., cirurgià que intervé la senyora M. M. L., en què

manifesta: «Desde el 28/03/2003 hasta el 3/02/2009 [la pacient] acude al Hospital Son

Llàtzer dónde es atendida por varios facultativos, especialistas y no especialistas según

refiere [?]. El 2/12/2008 acude a mi consulta en el Hospital de Son Dureta para pedir

una segunda opinión de especialista. Tras la anamnesis y la exploración física y con la

sospecha de rotura parcial sintomática del LCA, el 10/02/2009 la intervengo en el

Hospital San Juan de Dios de plastia ST-RI fijada con Biointrafix por artroscopia. El

ligamento anterior aparece insuficiente durante el acto quirúrgico y el menisco interno

presenta una lesión estable que no requirió de sutura.»

? Informe del doctor M. R. J., cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

de l?Hospital Son Dureta, sobre el procés assistencial de la senyora M. M. L., en què

explica el següent: «Paciente que acudió por primera vez a nuestras consultas el

2/12/2008 por gonalgia postraumática por un accidente de esquí. Ante la mala evolución

del proceso y a pesar de que las exploraciones complementarias demostraban la

integridad del ligamento cruzado anterior se le practicó la artroscopia que demostraba la

existencia de una rotura del LCA por lo que se le intervino quirúrgicamente.»

? Informe del doctor J. B. R., cap del Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica

de l?Hospital Sant Joan de Déu, en què manifesta: «Nos fue derivada [la pacient] desde

el Hospital Son Dureta el 18/12/2008 con el diagnóstico de rotura antigua del ligamento

cruzado anterior de rodilla izquierda y con la finalidad de proceder a la reparación

3

quirúrgica del mismo. [...] No se reportaron incidentes ni durante la intervención ni en

el postoperatorio.»

7. El 13 d?abril té entrada en el Servei de Salut l?escrit de la reclamant en què la

indemnització queda fixada en 84.263,76 euros. S?hi adjunta, a més, l?informe pericial

del doctor A. H. T., en què assegura:

[?] que la paciente en la caída esquiando sufrió una lesión parcial del ligamento

cruzado anterior, que ante una clínica sugerente desde el primer día, como lo refleja

el diagnóstico inicial en la misma estación de esquí, se le realizó una resonancia

magnética que fue informada como normal y esto dio lugar a un ir y venir de

asistencias sanitarias, con múltiples períodos de rehabilitación, con cambios de

diagnóstico, pero la sintomatología no desaparecía y no era achacable a la laxitud

ligamentosa; esto ha causado unas molestias limitantes para muchas actividades

fundamentales en una joven en los años de su adolescencia hasta los 19 años,

sufriendo durante más de seis años y es diagnosticada después de tantos años con

una simple exploración de la rodilla afectada.

En aquest informe, el doctor A. H. T. arriba a les conclusions següents:

1. [Doña] M. M. L. presentó una lesión del ligamento cruzado anterior que tardó en

ser diagnosticada desde el año 2003 al 2009.

2. Hay una relación de causa efecto directa entre las limitaciones y el dolor que ha

presentado durante estos años y el retraso en el diagnóstico y secundariamente el

retraso en el tratamiento adecuado.

3. Que, debido a su incapacidad física, desde la caída no hay constancia de otro

traumatismo posterior que pueda sugerir que esta lesión se haya producido después.

4. Que la lesión de ligamento cruzado anterior es típica de los esquiadores y que

requiere un traumatismo violento dotado de gran energía.

8. El 13 de juliol de 2010, la Inspecció Mèdica emet un informe en què conclou:

Primera. No existe relación de causalidad entre la asistencia prestada y el daño que

se alega.

Segunda. La asistencia prestada ha sido correcta en todo momento, de la misma no

se deriva daño alguno.

Tercera. No ha existido retraso en el diagnóstico de una rotura de ligamento cruzado

anterior de la rodilla izquierda puesto que las exploraciones complementarias

realizadas entre los años 2003 y 2007 descartaron reiteradamente la existencia de

dicha lesión.

Cuarta. Con los conocimientos médicos actuales, la ausencia de lesión constatada en

dos RM, dos TAC y una artroscopia se considera una prueba de certeza de que no

existía dicha lesión. Por lo que sólo cabe concluir que la rotura se ha producido

después de su última visita en el Hospital Son Llàtzer, en el año 2007.

9. El 16 d?agost de 2010, s?emet l?informe de Dictamed I & I SL, amb les conclusions

següents:

4

El diagnóstico y la asistencia en el Hospital Son Llàtzer han sido correctos hasta el

20/11/2007 [?].

No hay datos de cuando se lesiona el LCA, pero no ha sido durante el control

efectuado en el Hospital Son Llàtzer [?]; por los datos del expediente es posterior

al 20/11/2007.

10. L?11 d?octubre de 2010, s?obre el tràmit d?audiència per un termini de 15 dies,

perquè la reclamant pugui formular les al·legacions que tengui per convenients i aportar

els documents que estimi pertinents.

11. El 27 següent la interessada compareix a la Unitat de Responsabilitat Patrimonial,

on li lliuren una còpia completa de l?expedient.

12. El 9 de novembre de 2010, té entrada en el Servei de Salut l?escrit d?al·legacions de

la senyora M. M. L., en què discrepa de les afirmacions contingudes en els informes de

la inspectora mèdica i de Dictamed i es reitera en les afirmacions contingudes en la

reclamació.

13. El 31 de maig de 2011, la instructora emet una proposta de resolució en sentit

desestimatori, perquè no hi ha relació de causalitat entre l?actuació dels facultatius i els

danys invocats per la part reclamant i perquè l?assistència sanitària es va ajustar, en tot

moment, a la lex artis exigida.

14. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears ha sol·licitat el dictamen

preceptiu mitjançant un escrit que ha tingut entrada a la nostra seu el 6 de juny de 2011.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar

aquest dictamen, segons el que estableix l?article 21.c de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, en relació amb l?article 12.1.b del

Decret 39/2006, de 21 d?abril, pel qual s?aproven els estatuts de l?ens públic Servei de

Salut de les Illes Balears, i el Consell Consultiu és competent per emetre?l.

Atès que la indemnització sol·licitada s?ha determinat en l?escrit iniciador del

procediment ?que es concreta en 84.263,76 euros?, no hi ha dubte sobre

l?aplicabilitat en aquest cas de l?article 18.12.a de la dita Llei, que exigeix que la

quantitat reclamada superi els 30.000 euros perquè el dictamen sigui preceptiu.

Segona

La reclamant té la condició d?interessada en aquest procediment com a titular d?un dret

individual legítim de conformitat amb el que estableix l?article 31.1.a de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú.

Pel que fa a la legitimació passiva, no hi ha dubte que aquesta correspon al Servei de

Salut de les Illes Balears, organisme públic regulat conforme a la Llei 5/2003, de 4

5

d?abril, de salut, atès que l?atenció sanitària objecte de reclamació fou prestada en

l?Hospital Son Llàtzer, integrat en la seva xarxa hospitalària.

La competència per resoldre aquest procediment correspon al director general del Servei

de Salut de les Illes Balears, de conformitat amb l?article 12.1.l dels Estatuts de l'ens

públic Servei de Salut de les Illes Balears, aprovats pel Decret 39/2006, de 21 d?abril

(BOIB núm. 62 de 29 d?abril de 2006), que preveu que és una funció del director

general «la resolució dels procediments de responsabilitat patrimonial».

L?acció de reclamació s?ha interposat en termini: el 10 de febrer de 2009 la pacient és

intervinguda de ruptura de lligament encreuat anterior en el genoll esquerre, i l?endemà

rep l?alta provisional del Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l?Hospital

Sant Joan de Déu; la reclamació per responsabilitat patrimonial té entrada en el Servei

de Salut l?11 de febrer de 2010. No hi ha, doncs, prescripció de l?acció, d'acord amb

l'article 142.5 de la Llei 30/1992.

La instrucció del procediment s?ha desenvolupat d?acord amb la Llei 30/1992 i el Reial

decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el reglament dels procediments de les

administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, amb el compliment

del tràmit d?audiència de la part interessada i la formulació de la proposta de resolució

motivada.

Tercera

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, ja són molts els dictàmens i les sentències que estableixen els elements

coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions públiques.

Són aquests:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d'una persona o un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació adequada de causa i efecte, sense intervenció d'elements estranys que puguin

influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) L?absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el dany.

Tanmateix, en matèria d?imputació de responsabilitat patrimonial pel funcionament dels

serveis sanitaris, no basta, almenys en el camp de la medicina curativa, amb la sola

ocurrència de la relació de causalitat, sinó que és necessària, per a l?antijuridicitat del

dany, la concurrència, a més, d?una actuació mèdica contrària a la lex artis, entesa

aquesta com a paràmetre de valoració de la correcció o adequació de l?actuació mèdica

al deure del professional sanitari d?actuar d?acord amb la diligència deguda, tenint en

compte, per modular aquesta, que l?obligació del professional de la medicina és de

mitjans i no de resultats; és a dir, que l?obligació es concreta, no a garantir, en tot cas, la

curació del malalt, sinó a prestar la deguda assistència mèdica mitjançant la correcta

6

aportació de tots els mitjans i les tècniques que la ciència mèdica posa al seu abast en

cada moment. D'aquesta manera, només en el cas que es produeixi una infracció de la

lex artis l?Administració respon dels danys causats; en cas contrari, els perjudicis

esmentats no són imputables a l?Administració, i no tenen la consideració d'antijurídics i

han de ser suportats pel perjudicat. Segons la doctrina del Tribunal Suprem derivada,

entre d?altres, de les recents sentències de 18 de juliol de 2007 i de 26 de juny de 2008

de la Sala Contenciosa Administrativa:

Es doctrina jurisprudencial reiterada, por todas citaremos las sentencias de 20 de

marzo de 2007 (Rec. 7915/2003), de 7 de marzo de 2007 (Rec. 5286/03) y de 16 de

marzo de 2005 (Rec. 3149/2001), que «a la Administración no es exigible nada más

que la aplicación de las técnicas sanitarias en función del conocimiento de la

práctica médica, sin que pueda sostenerse una responsabilidad basada en la simple

producción del daño, puesto que en definitiva lo que se sanciona en materia de

responsabilidad sanitaria es una indebida aplicación de medios para la obtención del

resultado, que en ningún caso puede exigirse que sea absolutamente beneficioso para

el paciente».

Quarta

És indiscutible que la senyora M. M. L. va ser atesa en diferents ocasions pel Servei de

Salut, mitjançant els serveis d?Urgències, Traumatologia i Rehabilitació, a l?Hospital

Son Llàtzer, per al control i el diagnòstic de la patologia en el genoll.

En síntesi, la part reclamant estima que hi hagué un funcionament incorrecte de

l?Administració en l?assistència sanitària que va rebre, a causa del retard en el

seguiment i el diagnòstic de la ruptura del lligament encreuat anterior del genoll

esquerre. En concret, imputa als serveis d?Urgències i de Traumatologia de l?Hospital

Son Llàtzer una atenció incorrecta durant els controls per gonàlgia, amb diferents

diagnòstics, que es van dur a terme entre el 28 de febrer de 2003 i el 20 de novembre de

2007. Assegura que hi ha hagut un retard de sis anys en el diagnòstic i el tractament de

la lesió que patia.

L?Administració manté que l?actuació mèdica, durant els anys en què el Servei de

Traumatologia de l?Hospital Son Llàtzer va fer el seguiment i el control de la gonàlgia,

fou correcta. Assegura que durant aquest període la pacient no va presentar lesió del

lligament encreuat anterior del genoll esquerre, atès que diferents proves i actuacions

mèdiques (ressonàncies magnètiques de 8 d?abril de 2003 i de 17 de juliol de 2005,

TAC en ambdós genolls de 26 de maig de 2004 i 11 de novembre de 2006, i artroscòpia

del genoll esquerre el 18 d?octubre de 2005) posaren de manifest «la indemnidad de los

ligamentos y tendones». Sosté també que durant aquell període les exploracions fetes

van revelar que la pacient presentava una deformitat dels genolls, amb mala posició

d?aquests, i que la deformitat és constitucional (de naixement).

La discussió rau a determinar, doncs, si l?actuació mèdica va ser correcta en aquest cas,

en el sentit d?avaluar si s?aplicaren els mitjans necessaris per tractar i diagnosticar la

patologia que patia la senyora M. M. L. En el dictamen pericial aportat per la part

7

reclamant, emès pel doctor A. H. T., s?afirma en relació amb el període en què la

pacient fou assistida a l?Hospital Son Llàtzer: «el diagnóstico de la resonancia

magnética en la que informaba de la integridad de los ligamentos cruzados ha llevado a

errores al resto de los médicos, además de darle un excesivo valor a una prueba

complementaria [...]. Se han producido múltiples errores puesto que ante la continuidad

de la sintomatología de la rodilla se le debió practicar una artroscopia, técnica usual

para diagnosticar las lesiones de las estructuras de la rodilla». Tanmateix, aquesta

informació es contradiu amb la documentació que conforma l?expedient, en la qual

queda constància que durant l?assistència sanitària a l?Hospital Son Llàtzer la pacient

fou sotmesa a nombroses proves diagnòstiques i controls (entre les quals dues

ressonàncies magnètiques, i no una com manifesta el dictamen pericial aportat per la

part interessada; dos TAC a cadascun dels genolls, i una artroscòpia al genoll esquerre),

que no revelaren la lesió al lligament. A partir d?aquestes proves, es va diagnosticar,

com ja s?ha dit, que la pacient presentava una deformitat en els genolls, de caràcter

constitucional, i és el tractament conservador el més favorable per a aquesta patologia.

A partir de novembre de 2007, la senyora M. M. L. va deixar d?acudir als serveis

sanitaris de l?Hospital Son Llàtzer. Quan es diagnostica la lesió en el lligament havia

passat més d?un any des de la darrera consulta a l?Hospital esmentat. Els metges que

van participar en el procés assistencial a l?Hospital Son Dureta manifesten que les

exploracions i les proves practicades fins aleshores demostraven la integritat del

lligament, però davant la sospita d?una ruptura dels teixits es va practicar una

artroscòpia, el 10 de febrer de 2009, que efectivament confirmà la lesió en el lligament.

El Consell Consultiu considera que la documentació aportada per la reclamant no

acredita suficientment que en aquest cas s?hagi produït un retard en el diagnòstic de la

ruptura del lligament encreuat. En canvi, en l?expedient s?hi ha incorporat documentació

clínica suficient per demostrar que els facultatius de l?Hospital Son Llàtzer que van

atendre la senyora M. M. L. entre 2003 i 2007 van fer totes les proves exigides en els

protocols (proves d?imatge, exploracions físiques, artroscòpia) i que li van aplicar el

tractament més adequat per a la patologia diagnosticada.

En conseqüència, aquest òrgan assessor considera que no pot prosperar, en aquest cas, la

sol·licitud de rescabalament, perquè no ha quedat acreditada la relació de causalitat

entre el dany i les proves diagnòstiques i les atencions sanitàries dutes a terme, i perquè

el dany no és antijurídic. En definitiva, s?ha de desestimar la reclamació de

responsabilitat patrimonial i no cal entrar en el debat del quantum indemnitzatori.

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

8

2a. El procediment s?ha tramitat conformement a dret i ha de ser resolt pel director

general del Servei de Salut de les Illes Balears.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la

senyora M. M. L.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula solemne exigida per l?article 4, apartat

3, de la Llei 5/2010, de 16 de juny.

Palma, 5 de juliol de 2011

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.