Resolución del Tribunal Administrativo de Recursos Contractuales de Cataluña 179/2020 de 20 de mayo de 2020

Contestacion

Barcelona, 20 de maig de 2020

Resolució núm.: 179/2020 (recurs N- 2019-367)

Vist el recurs especial en matèria de contractació presentat per la senyora M.E.R.F., en nom

i representació de l?empresa PROMEDIOS EXCLUSIVAS DE PUBLICIDAD, SL contra la

resolució d?adjudicació del contracte de concessió de serveis relatiu a la publicitat als

autobusos de TRANSPORT DE BARCELONA, SA (expedient núm. 14783788b), a data

d?avui, aquest Tribunal ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER. En data 10 de maig de 2019, es va publicar l?anunci de licitació de referència en el

perfil de contractant de TRANSPORT DE BARCELONA, SA (en endavant, TB), allotjat en la

Plataforma de serveis de contractació pública de la Generalitat de Catalunya ?PSCPGC-, a

través del qual es van posar a disposició dels interessats el plec de clàusules administratives

particulars (en endavant, PCAP) i el plec de prescripcions tècniques particulars (en endavant,

PPTP), entre altres documents contractuals.

En data 13 de maig de 2019, l?anunci de licitació de referència es va publicar en el Diari Oficial

de la Unió Europea (DOUE) S91.

Es va fixar el valor estimat del contracte en 39.075.540,00 euros.

La data límit de presentació d?ofertes va ser el 14 de juny de 2019 a les 12 h.

SEGON. A la licitació van concórrer les empreses:

- EXTERION MEDIA SPAIN SAU (en endavant, EXTERION).

- PROMEDIOS EXCLUSIVOS DE PUBLICIDAD, SLU (en endavant, PROMEDIOS).

-JCDECAUX ESPAÑA

2

TERCER. En dates 31 de maig, 4, 6 i 7 de juny de 2019 es van publicar en el perfil de

contractant diferents respostes a les consultes efectuades per les empreses licitadores.

QUART. En data 12 de setembre de 2020, mitjançant acord del Comitè de Contractació de

TB, es va adjudicar el contracte a favor de l?empresa EXTERION.

CINQUÈ. En data 13 de setembre de 2019, l?empresa PROMEDIOS va sol·licitar a TB l?accés

a l?expedient per tal de poder preparar el recurs especial en matèria de contractació.

SISÈ. Consta en l?expedient (document núm. 70) un acta extraordinària de la mesa de

contractació de data 19 de setembre de 2019 per la qual s?esmena una errada en el sumatori

de la puntuació del sobre C, quedant la puntuació següent, que no canvia el resultat final de

la licitació:

SETÈ. En data 20 de setembre de 2019, va tenir lloc a les dependències de TB l?accés per

PROMEDIOS a l?expedient (document núm. 22 de l?expedient).

VUITÈ. El 25 de setembre de 2019 l?empresa PROMEDIOS va presentar recurs davant el

Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (en endavant, Tribunal), contra l?acord de TB

pel qual es va adjudicar el contracte. En síntesi, fonamenta el recurs sobre la base de les

al·legacions següents:

- Accés parcial a l?expedient.

- Existència d?una única acta de la mesa de contractació de la proposta

d?adjudicació.

- La mesa de contractació no ha validat els resultats de la valoració tècnica

del sobre núm. 2.

- L?obertura del sobre núm. 3 no va ser pública, contravenint l?anunci de

licitació i és contrària a la LCSP.

3

- Inexistència de constància que el sobre núm. 3 s?hagi obert després que la

mesa de contractació hagi valorat el sobre núm.2.

- Acceptació de l?oferta d?EXTERION que estava incursa en presumpció

d?anormalitat, sense motivació per part dels serveis tècnics.

- L?acord d?adjudicació no s?ajusta als termes de l?article 151 de la Llei 9/2017,

de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen

a l?ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del

Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 (en endavant,

LCSP).

- Les decisions en relació al sobre núm. 1 no són ajustades a dret, perquè

manca en la documentació de l?empresa adjudicatària l?acreditació de la

solvència tècnica de l?equip humà, atès que únicament consta una

declaració responsable en què s?afirma que l?equip humà té l?experiència

requerida, sense venir acompanyada de cap document que acrediti la

realització de les prestació per part del personal assignat i, per tant ,havia

de quedar exclosa de la licitació. I l?esmena de la solvència tècnica o

professional presentada per EXTERION es va fer per òrgan incompetent,

no per la mesa de contractació.

- Incorrecta valoració dels criteris subjectes a judici de valor.

- L?òrgan de contractació ha adjudicat el contracte sense que l?empresa

adjudicatària hagi aportat la documentació acreditativa corresponent per a

l?adjudicació del contracte.

- La notificació de l?adjudicació del contracte rebuda per PROMEDIOS no

compleix amb els requisits de l?article 151 de la LCSP.

- Manca de publicació en la PSCPGC de la totalitat dels documents

necessaris previstos a l?article 63 de la LCSP.

Per tot això, sol·licita (i) l?anul·lació de l?adjudicació del contracte, (ii) l?exclusió de l?empresa

EXTERION i la retroacció de les actuacions al moment d?exclusió de l?oferta d?EXTERION per

no haver esmenat en temps i forma els requisits de solvència tècnica establerts en el sobre 1

i, (iii) subsidiàriament, sol·licita l?anul·labilitat de la totalitat de la licitació, l?accés a l?expedient

atès que ha tingut accés parcialment. I, sobre la base de la inexistència de determinats

documents, sol·licita l?obertura d?un període de prova per tal que les persones que signen els

documents i les assistents al tràmit de vista compareguin per tal de donar testimoni, així com

els representants de PROMEDIOS.

4

NOVÈ. El 26 de setembre de 2019, la Secretària Tècnica del Tribunal va comunicar el recurs

especial en matèria de contractació interposat a TB de conformitat amb l?article 56.2 de la

LCSP, l?article 22 del Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal i

s?aprova la seva organització i el seu funcionament (des d?ara, Decret 221/2013), i preceptes

concordants del Reial decret 814/2015, d?11 de setembre, pel qual s?aprova el Reglament dels

procediments especials de revisió de decisions en matèria contractual (en endavant, RD

814/2015).

DESÈ. En dates 30 de setembre i 12 de desembre de 2019 l?òrgan de contractació va tramitar

part de l?expedient al Tribunal. En l?informe emès en data 30 de setembre de 2019, TB tracta

alguns del temes al·legats, oposant-se a la vista de l?expedient sobre la base que ja va tenir

lloc i atesa la confidencialitat de determinats documents i sol·licita al Tribunal que apreciï la

concurrència de temeritat i mala fe en la interposició del recurs per part de PROMEDIOS.

En data 30 de gener de 2020 TB va efectuar una tercera tramesa de l?expedient relativa a

l?accés de PROMEDIOS a l?expedient, com a conseqüència dels requeriments efectuats pel

Tribunal.

ONZÈ. En data 30 de gener de 2020, de conformitat amb els articles 56.3 de la LCSP i 29 del

RD 814/2015, la Secretaria Tècnica del Tribunal va obrir el període d?al·legacions de cinc dies

hàbils a les parts interessades, d?acord amb les dades indicades per l?òrgan de contractació,

per tal que presentessin al·legacions, si així ho consideraven oportú.

En data 6 de febrer de 2020, l?empresa EXTERION va presentar escrit d?al·legacions oposantse

punt per punt al recurs, al·legant la manca de legitimació de la part actora i l?existència de

mala fe i temeritat en la interposició del recurs.

DOTZÈ. En data 27 de febrer de 2020, el Tribunal va requerir per quarta vegada a TB per tal

que verifiqués la completesa de l?expedient, així com la documentació relativa a la solvència i

resta de documentació requerida a EXTERION per a l?adjudicació del contracte.

En data 3 de març de 2020, TB va trametre al Tribunal documentació d?EXTERION relativa a

l?escriptura de constitució, un estudi de viabilitat, informe d?auditoria, poders, certificats

asseguradora i pòlissa, comptes anuals darrer exercici, DNI representant, document

acreditatiu d?estar al corrent pagament de la Seguretat Social, document acreditatiu d?estar al

5

corrent del pagament amb Hisenda, assegurança de responsabilitat civil, i document amb les

dades de signatura del contracte.

TRETZÈ. En data 25 de març de 2020 es va requerir de nou per cinquena vegada a TB per

tal que aportés la documentació relativa a la solvència tècnica requerida a EXTERION, tal i

com consta en l?acta núm. 55 de l?expedient.

En data 8 de maig de 2020, TB ha aportat la documentació requerida.

FONAMENTS JURÍDICS

PRIMER. Aquest Tribunal resulta competent per pronunciar-se sobre el recurs especial en

matèria de contractació presentat, d?acord amb l?article 46 de la LCSP, la disposició addicional

quarta de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres de la Generalitat de

Catalunya, i el Decret 221/2013.

TB és una societat mercantil de forma anònima de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),

l?objecte de la qual és, principalment, exercir l'activitat de gestió, d'explotació, d'organització,

d'administració i en definitiva de prestació dels serveis urbans i metropolitans relacionats amb

el transport col·lectiu de superfície, especialment mitjançant autobusos, microbusos, tramvies

o qualsevol altre mode i de llurs concessions; i proveir la seva prestació sota les directrius i

reglaments emanats de l'AMB.

Des del punt de vista de la contractació pública, es tracta d?un poder adjudicador no

administració pública, d?acord amb l?article 3.3 d) de la LCSP, i el seu règim jurídic aplicable

és el previst en els articles 316 a 320 de la LCSP.

SEGON. El contracte objecte de recurs, atès el seu valor estimat, és susceptible del recurs

especial en matèria de contractació, de conformitat amb l?article 44.1 a) de la LCSP.

TERCER. El Tribunal aprecia que la part actora, ateses les seves pretensions, té drets i

interessos que deriven de la impugnació de la resolució recorreguda i, per tant, la necessària

6

legitimació activa per interposar el recurs, d?acord amb els articles 48 de la LCSP, 24.2 del RD

814/2015 i 16 del Decret 221/2013.

L?empresa EXTERION oposa la manca de legitimació perquè no la justifica i sobre la base

que no té cap possibilitat d?esdevenir adjudicatària, atès que PROMEDIOS es limita a afirmar

la seva disconformitat respecte als criteris d?adjudicació subjectes a judici de valor, però no

precisa cap errada en la valoració que li permeti obtenir els 19 punts addicionals per superar

a EXTERION. Ultra això, retreu que en el sol·licito només fa esment a l?exclusió d?EXTERION

o l?anul·lació de tot el procediment.

Al respecte, i al marge de l?al·legació relativa a la impugnació de la valoració de determinats

criteris subjectes a judici de valoració ??viabilitat i coherència del pla de comercialització, la

política tarifària i la seva evolució? -4 punts-, ?solidesa de la previsió de vendes i facturació en

l?entorn offline i online? -3 punts-, ?compatibilitat dels formats estàtits proposats amb la flota? -

4 punts- i ?operativa del pla de treball? -3 punts- , si bé en el seu conjunt, per sí sola amb una

hipotètica estimació d?aquesta al·legació no seria suficient per superar la puntuació atorgada

a EXTERION i esdevenir l?adjudicatària (la diferència entre EXTERION i la part actora és de

19,10 punts), el cert és que PROMEDIOS planteja moltes altres incidències procedimentals

rellevants que afecten a la licitació, i que determinen la seva legitimació ad causam.

La seva representació també ha quedat acreditada per actuar en aquesta procediment de

recurs, de conformitat amb l?article 51.1 a) de la LCSP.

QUART. El recurs s?ha presentat contra la resolució d?adjudicació del contracte de referència,

essent la resolució d?adjudicació un acte expressament previst per l?article 44.2.c) de la LCSP

com a susceptible de recurs especial en matèria de contractació.

D?acord amb això, la seva interposició produeix ope legis l?efecte de suspendre

automàticament l?adjudicació, d?acord amb l?article 54 de la LCSP, sense que calgui cap

pronunciament exprés per part d?aquest Tribunal.

CINQUÈ. El recurs s?ha presentat dins del termini de quinze dies hàbils que estableix l?article

50.1 de la LCSP. També s?ha presentat en forma, ja que compleix amb els requisits establerts

a l?article 51.1 de la LCSP.

7

Respecte a la tramesa de l?expedient, cal recordar la importància que els òrgans de

contractació s?ajustin a allò regulat en l?article 22.4 del Decret 221/2013 en el sentit que les

diferents trameses efectuades per TB, dificulta considerablement l?anàlisi dels antecedents de

fets per a la resolució del recurs.

Per les raons expressades, cal incidir que la demora en la tramesa de l?expedient ha comportat

no només la no-adequació de l?expedient a allò que exigeix l?article 22.4 del Decret 221/2013

? circumstància que hagués comportat el retorn de l?expedient a l?entitat contractant als efectes

de la correcta tramesa del mateix-, sinó que entorpeix profundament l?anàlisi i enteniment

d?aquest assumpte en ares a la resolució del mateix, requerint una atenció màxima en l?estudi

del mateix i afectant al normal funcionament d?aquest Tribunal (com ja va assenyalar aquest

Tribunal en la Resolució 68/2019).

Ultra això, aquests successius requeriments a TB per tal de poder ?armar? l?expedient en seu

del Tribunal, impedeixen complir amb els terminis de resolució del recurs especial, concebut

per permetre una resolució ràpida i àgil dels assumptes, atès que actuacions com aquestes

impedeixen de pla la necessària agilitat en el sistema de resolució de recursos especials1.

SISÈ. Una vegada analitzats els pressupòsits d?interposició del recurs i amb caràcter previ a

l?anàlisi del fons, cal tractar la sol·licitud de l?empresa recurrent a aquest Tribunal de l?accés a

l?expedient, sobre la base de l?existència, al parer de la recurrent, d?una manca d?accés a

l?expedient de la licitació. En concret, retreu que no hagi pogut accedir a la totalitat de

l?expedient declarades, en la seva majoria, confidencials per EXTERION, i el fet que la forma

de presentar l?oferta per aquesta empresa.

Al seu torn, l?òrgan de contractació informa que en el tràmit de vista la part actora va poder

revisar la part de l?expedient que no havia estat declarat confidencial per EXTERION, de

manera que va actuar de conformitat amb el principi de confidencialitat.

Dit això, consta a l?expedient l?acta extraordinària de la mesa de contractació de data 20 de

setembre de 2019 (document núm. 22, consta que l?accés és de data 22 de setembre però

està signat el 20 de setembre de 2020) que es va posar a disposició de PROMEDIOS la

1 D?acord amb el Preàmbul de la LCSP i la Directiva 89/665/CEE, modificada per la Directiva 2007/66/UE, d?11 de

febrer i la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, juntament amb la Directiva 92/13/CEE, pel que fa a la millora de

l'eficàcia dels procediments de recurs en matèria d'adjudicació de contractes públics, que disposa en el seu article

1 que les decisions dels poders adjudicadors ha de poder ser: ?(...) objecte de recurs de manera eficaç i, en

particular, el més ràpidament possible?.

8

documentació requerida, a excepció de la documentació declarada per les empreses

licitadores com a confidencial, sense que consti cap objecció, ni comentari al respecte.

Exposades les postures de totes les parts, cal tenir en compte que l?article 52.3 de la LCSP

regulador de l?accés a l?expedient de licitació, concebut com un tràmit de caràcter instrumental

(resolucions 174/2019 i 9/2019, entre d?altres) per a la fonamentació de les accions que la part

recurrent consideri necessàries, és d?aplicació en el cas que l?òrgan de contractació hagi

incomplert l?obligació de facilitar prèviament a l?empresa recurrent aquest accés, de manera

que, per poder fonamentar el recurs, l?empresa recurrent no tingui cap altra opció que veure

satisfet aquest dret d?accés a les dependències del Tribunal. Tal com ha expressat aquest

Tribunal en reiterades ocasions (per totes, resolucions 85/2019, 14/2019, 128/2018, 90/2018,

69/2018, 54/2018, 12/2018 i 67/2017), el precepte contempla un supòsit taxat que cal

interpretar en els seus propis termes, en el benentès que ha d?estar guiat per l?objectiu d?evitar

la indefensió a l?empresa recurrent.

Aquests pressupòsits, però, no concorren en el cas examinat, tal com resulta de l?expedient i

de l?informe de l?òrgan de contractació, en el qual consta que l?empresa va sol·licitar l?accés,

TB va efectuar determinades consultes a la resta d?empreses licitadores per exigir la

determinació i la concreció de la documentació que consideressin confidencial i, de resultes

d?aquests requeriments, va realitzar en data 20 de setembre de 2019 l?acte de vista determinat

per aquestes declaracions als efectes de l?article 52.3 de la LCSP.

Al respecte, cal tenir en compte que l'article 21 de la Directiva 2014/24/UE del Parlament

Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública (des d?ara, Directiva

2014/24/UE), s'estableix que:

?1. Salvo que se disponga de otro modo en la presente Directiva o en el Derecho nacional a

que esté sujeto el poder adjudicador, en particular la legislación relativa al acceso a la

información, y sin perjuicio de las obligaciones en materia de publicidad de los contratos

adjudicados y de información a los candidatos y a los licitadores establecidas en los arts. 50 y

55, el poder adjudicador no divulgará la información facilitada por los operadores económicos

que estos hayan designado como confidencial, por ejemplo, los secretos técnicos o comerciales

y los aspectos confidenciales de las ofertas.

2. Los poderes adjudicadores podrán imponer a los operadores económicos requisitos

destinados a proteger el carácter confidencial de la información que los poderes adjudicadores

proporcionen durante el procedimiento de contratación.?

9

Cal analitzar, doncs, cas per cas la documentació declarada confidencial, per tal de comprovar

si s?ha observat un equilibri en la fixació de la documentació considerada com a confidencial

per a la resta dels licitadors. En el mateix sentit, aquest Tribunal ha anat assenyalant que

s?haurà de garantir el dret de la recurrent d?accés a l?expedient (per totes, resolucions

317/2019, 12/2018, 143/2017 i 67/2017). És per això que, sobre la base del principi de

confidencialitat, el dret a la defensa i el dret a la protecció dels secrets comercials, s?hauran

de ponderar els drets que té la recurrent amb els drets que tenen la resta d?empreses, per tal

que cap dels drets es vegin perjudicats.

En concret, cal observar que les matèries sobre les quals pivota la confidencialitat en l?àmbit

de la contractació pública són els secrets industrials, tècnics o comercials, els interessos

comercials legítims, els drets de propietat intel·lectual o la informació que pugui afectar la

competència lleial entre les empreses. La delimitació d?aquests aspectes ha estat i és, sens

dubte, el nucli de la qüestió en la mesura que requereix la seva avaluació cas per cas.

En aquest sentit, la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ?TJUE- de 14 de

febrer de 2008 (assumpte C-450/06, Varec/État belge) ja va situar el deure d?aplicar la

ponderació entre els interessos legítims en joc en les entitats adjudicadores i, posteriorment,

en l?òrgan encarregat de la resolució del procediment de recurs, tot reconeixent el dret a la

protecció dels secrets comercials com un principi general vinculat a la competència lleial.

La Directiva 2016/943 inclou una definició de secret comercial en l?apartat 1 de l?article 2 en el

sentit que aquest, per ser considerat com a tal, la informació ha de reunir tots els requisits

següents:

?a) ser secreta en el sentido de no ser, en su conjunto o en la configuración y reunión precisas

de sus componentes, generalmente conocida por las personas pertenecientes a los círculos en

que normalmente se utilice el tipo de información en cuestión, ni fácilmente accesible para

estas;

b) tener un valor comercial por su carácter secreto;

c) haber sido objeto de medidas razonables, en las circunstancias del caso, para mantenerla

secreta, tomadas por la persona que legítimamente ejerza su control.?

En el present supòsit, respecte a la sol·licitud d?accés de la part actora a l?expedient, cal tenir

en compte que han existit unes actuacions per part de l?òrgan de contractació per tal de

determinar els documents confidencials previ requeriment a les empreses licitadores

10

afectades, i se li ha permès a la part actora l?accés de la documentació a excepció de la

documentació declarada confidencial.

Respecte al retret genèric de la part actora relatiu que la majoria de l?oferta presentada per

EXTERION ha estat declarada confidencial, cal indicar que la pròpia recurrent també va

declarar algunes parts de la seva oferta com a confidencial -la major part del ?Pla Comercial?,

atenent, es presumeix, al contingut de secrets industrials, tècnics o comercials-. En aquest

sentit, cal indicar que un paràmetre acceptat per la doctrina dels tribunals (per totes, Resolució

317/2029, 252/2019, 9/2019 d?aquest Tribunal i Resolució 130/2015 de l?Órgano

Administrativo de Recursos Contractuales de Euskadi ?OARCE-) passa per considerar la

conducta de la part sol·licitant amb relació a la declaració de confidencialitat sobre la seva

pròpia oferta, sobre la base del principi assentat per les sentències del Tribunal Suprem ?TS-

de 5 de març de 1998, 16 de desembre de 1991 i de 31 d?octubre de 1991.

Per l?exposat, i sense que s?hagi aportat més fonamentació jurídica, però suficient per abordar

els aspectes que sí ha pogut exposar PROMEDIOS, aquest Tribunal considera que, a la vista

de l?expedient, cal entendre que s?ha permès un accés a la documentació accessible per tal

de preparar i fonamentar el recurs especial, sense que quedi constància que s?hagi causat

indefensió a la part actora, qui disposa de la tramitació efectuada per TB, si més no, d?allò

publicat en el perfil de contractant i del que ha pogut tenir accés ?si bé com es podrà palesar

al llarg d?aquesta Resolució, TB no ha actuat amb la màxima transparència que li és exigible-

, qui ha pogut presentar un recurs fonamentat i que serà objecte d?una resolució motivada i

congruent a les seves pretensions, sense que aquesta empresa hagi aportat cap element que

pugui contradir el judici de TB quant a la confidencialitat d?aquesta documentació.

D?acord amb l?anterior, ponderant totes les circumstàncies que concorren en aquest assumpte

i del manteniment de la confidencialitat de determinats documents per part de TB, apreciació

que, per altra banda, queda emmarcada en la presumpció de veracitat i encert de què gaudeix

el criteri tècnic de l?òrgan de contractació i que en aquest supòsit s?aprecia conforme a dret,

aquest Tribunal considera que ateses aquestes raons, no és necessari donar el tràmit previst

a l?article 52.3 de la LCSP.

En definitiva, havent estat sol·licitat per l?empresa recurrent a l?òrgan de contractació l?accés

a la documentació interessada i constant d?aquesta a accedit a tota la documentació no

declarada confidencial, no és dona el pressupòsit de petició d?accés per part del Tribunal

prevista en l?article 52 de la LCSP al·legat en el recurs, per la qual cosa correspon denegar la

sol·licitud.

11

SETÈ. Abans d?entrar en el fons de l?assumpte, aquest Tribunal es veu amb la necessitat de

recordar, una vegada més, que la seva funció no és fiscalitzadora, qualificadora de

documentació, valorativa d?ofertes ni adjudicadora del contracte, funcions que corresponen

únicament a l?òrgan de contractació. La funció d?aquest Tribunal és estrictament revisora dels

actes impugnats per tal de determinar si amb ells s?ha respectat la normativa, els principis de

la contractació pública i els plecs que va aprovar l?òrgan de contractació per regir el

procediment de contractació, les normes de procediment i la motivació dels actes, així com

l?exactitud material dels fets i la inexistència d?error manifest d?apreciació o de desviació de

poder (entre moltes d'altres, les resolucions 104/2020, 384/2019, 364/2019, 355/2019,

342/2019, 310/2019, 303/2019, 270/2019, 260/2019, 240/2019, 202/2019,

174/2019,166/2019,162/2019, 141/2019, 130/2019; StTJUE- de 23 de novembre de 1978,

Agence européenne d?intérims/Comissió, 56/77, Rec. P. 2215, apartat 20; sentències del

Tribunal General de la Unió Europea -TGUE- de 24 de febrer de 2000, ADT Projekt/Comissió,

T-145/98, Rec. P. II-387, apartat 147, de 6 de juliol de 2005, TQ3 Travel Solutions

Belgium/Comissió, T-148/04, Rec. P. II-2627, apartat 47, i de 9 de setembre de 2009, Brink?s

Security Luxembourg S.A., apartat 193).

Així, d'existir vicis o incompliments en l?acte impugnat, aquest Tribunal ha de procedir a

anul·lar l'acte o actes afectats i ordenar retrotraure les actuacions al moment anterior al

moment en què el vici es va produir, però sense que pugui substituir la competència dels

òrgans de contractació i els seus òrgans d?assistència i assessorament, que són els

competents per dictar els actes i informes corresponents en el decurs del procediment de

contractació (per totes, en supòsits substancialment idèntics al present, resolucions 15/2018 i

10/2018). Altrament, s'estaria davant un supòsit d'incompetència material sancionada amb

nul·litat radical ex article 47.1.b) de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment

administratiu comú de les administracions públiques.

Així mateix, també és criteri constant aquell segons el qual en l?apreciació de les

característiques tècniques de les ofertes i de la documentació d?aquest caire que les

acompanya entra en joc el factor de la discrecionalitat tècnica de l?administració, la qual limita

les facultats revisores d?aquest Tribunal, que no pot entrar a corregir amb criteris jurídics

qüestions que són d?apreciació eminentment tècnica. Això afecta al que la jurisprudència ha

vingut denominant com el ?nucli material de la decisió? (entre d?altres, resolucions 93/2018,

54/2018, 91/2017, 27/2016, 123/2015, 122/2015, 88/2015, 82/2015 i 120/2014).

Ara bé, això no significa que aquestes qüestions de caràcter tècnic restin fora del control de

legalitat ni que la discrecionalitat tècnica de l?administració sigui absoluta. En aquests casos,

la funció revisora del tribunal queda circumscrita als aspectes formals de competència i

12

procediment, de compliment de la normativa i els plecs que regeixen la licitació i de motivació

dels actes per tal de dilucidar si hi concorre arbitrarietat, discriminació, manca de força en les

argumentacions o error patent d?apreciació (a més de les ja citades, resolucions 182/2017,

6/2017, 161/2016, 134/2016, 125/2016, 98/2016 i 82/2016, que incorporen alhora

jurisprudència europea i doctrina d?altres tribunals de recursos contractuals).

Precisament, en aquest àmbit, cal partir del fet que els òrgans tècnics de valoració de les

ofertes disposen d?una discrecionalitat en l?apreciació de les qüestions de caràcter tècnic que

no és controlable des del punt de vista jurídic, és el que la jurisprudència ha denominat ?nucli

material de la decisió? (en aquest sentit, per totes, les resolucions 91/2018, 58/2018, 106/2017,

91/2017, 27/2016, 123/2015, 122/2015 i 88/2015). Això no significa que aquestes qüestions

de caràcter tècnic restin fora del control de legalitat ni que la discrecionalitat tècnica de

l?administració sigui absoluta. Ara bé, la funció revisora del Tribunal queda circumscrita als

aspectes formals de la valoració tals com les normes de competència o de procediment,

determinar si en l?apreciació i valoració d?aquests extrems s?ha actuat amb discriminació entre

els licitadors de tal forma que els criteris de valoració aplicats a uns hagin estat diferents dels

aplicats a altres, que s?hagi incorregut en un error patent en l?apreciació de les característiques

tècniques valorades o que s?hagi produït alguna infracció legal en el compliment dels requisits

i tràmits del procediment de valoració (per totes, les resolucions 98/2018, 186/2017, 106/2017,

190/2015 i 121/2015, en la línia d?altres òrgans de resolució de recursos contractuals, com les

resolucions 911/2017, 694/2017 i 848/2015 del Tribunal Administrativo Central de Recursos

Contractuales -TACRC-). Per tant, si bé la discrecionalitat tècnica no és absoluta i podrà ser

controlada, correspon a qui pretén corregir-la, en aquest cas, la part recurrent, provar de forma

clara i evident que efectivament les conclusions de la valoració tècnica han estat arbitràries o

errònies.

Fora d?aquests límits, el Tribunal ha de respectar els resultats de la valoració atès que en cap

cas és possible la substitució del judici tècnic de qui valora els diferents criteris d?adjudicació

pel criteri de la part recurrent o el d?aquest Tribunal (en aquest sentit, les resolucions 91/2018,

58/2018 i 145/2015).

Addicionalment, en l?exercici d?aquesta funció revisora, el Tribunal ha d?estar a allò constatat

per l?òrgan de contractació atès que els actes dels poders adjudicadors disposen de la

presumpció de validesa, certesa, encert i legalitat, tret de prova en contra, com ha indicat

aquest Tribunal en nombroses resolucions (per totes, les resolucions 160/2018, 118/2018,

102/2018, 74/2018, 186/2017, 161/2017, 153/2017 i 152/2017 del Tribunal). En aquesta

mateixa línia, la Sentència de l?Audiència Nacional de 30 de maig de 2013 (Roj. SAN

2420/2013) va afirmar que:

13

?(...) a falta de una prueba técnica independiente, aportada o suscitada en su práctica por aquel en

quien recae la carga probatoria, y dado la falta de conocimiento ?ad hoc? del tribunal, ha de

resolverse a favor de la Administración por la presunción de imparcialidad que merece tal criterio ya

que gozaba de la imparcialidad que le confiere su naturaleza y la condición de los funcionarios que

lo emiten, frente del perito de parte.?

En aquest sentit, és indiscutible també el valor dels informes tècnics emesos en el marc del

procediment, que serveixen de base de motivació a l?òrgan resolutori (per totes, resolucions

520/2017, 448/2016 i 456/2015 del TACRC) sempre que reuneixin el contingut necessari per

a donar a conèixer els motius que determinen la decisió. En concret, la darrera d?aquestes

resolucions afirma el següent:

?Los informes técnicos están dotados de una presunción de acierto y veracidad por la cualificación

técnica de quienes los emiten y solo cabe frente a ellos una prueba suficiente de que son

manifiestamente erróneos o se han dictado en clara discriminación de los licitadores. (?/?) para

decidir y resolver el recurso, al tratarse de una cuestión puramente técnica, el contenido del Informe

técnico evacuado en el seno del procedimiento, y que posteriormente sirve de base al órgano

resolutorio, la solución a esa cuestión se tiene que decidir de acuerdo con criterios técnicos, que no

pueden ser otros que los contenidos en el Informe técnico, y en cuya materia por razones obvias, al

no estar ante una cuestión propiamente jurídica, ya afecte a normas de competencia o de

procedimiento, este Tribunal no tiene competencia material para decidir con un criterio propio, que

no sea el ofrecido por el órgano técnico ya citado. Sin que en el contenido del Informe técnico, ya a

la postre, en la resolución recurrida, se aprecie adicionalmente error material, ni arbitrariedad o

discriminación.?

D?igual manera s?ha pronunciat reiteradament el Tribunal, establint, entre moltes altres, en la

Resolució 170/2017, que:

?En efecte, seguint la doctrina imperant i, tal com aquest Tribunal ha assentat en nombroses

resolucions (entre d?altres, Resolucions núm. 47/2013, 132/2013, 133/2013, 141/2013, 78/2014 i

125/2014, que recullen la doctrina fixada en resolucions anteriors), l?administració disposa d?un cert

nivell de discrecionalitat en l?apreciació de les qüestions de caràcter tècnic que no són controlables

des del punt de vista jurídic. Això no significa que, en els assumptes de caràcter tècnic, aquest

Tribunal no pugui comprovar si en l?apreciació i valoració d?aquests extrems s?ha actuat amb

discriminació entre el licitadors, s?ha incorregut en un error patent o que s?hagi pogut produir cap

infracció legal en el compliment dels requisits i tràmits del procediment per apreciar el caràcter

anormal o desproporcionat de les ofertes i concloure la inviabilitat de l?oferta analitzada. Si no hi ha

cap indici d?arbitrarietat, error o manca de força en les argumentacions, l?anàlisi tècnica s?emmarca

dins de la discrecionalitat de l?administració i aquest Tribunal no pot entrar a substituir els criteris

tècnics amb criteris jurídics, sempre que es compleixin amb les formalitats jurídiques, l?apreciació de

la inviabilitat de l?oferta estigui motivada i resulti racional i raonable. Aquesta és la voluntat del

legislador per confrontar les opinions de les parts i evitar una possible arbitrarietat en l'actuació de

l'administració mitjançant el seu control jurisdiccional.?

14

Per tant, atès que els informes tècnics estan dotats d?una presumpció de certesa i legalitat, en

contra d?aquests només hi cap una prova suficient que demostri que són manifestament

erronis o que s?hagin dictat en clara discriminació dels licitadors. Per tant, aquest Tribunal ha

de limitar-se a comprovar si s?ha seguit els tràmits procedimentals i de competència, si s?ha

incorregut en error material i si s?han aplicat formulacions arbitràries o discriminatòries.

Ultra això, cal partir del fet que, efectivament, els plecs rectors de la licitació, en aquesta

qüestió, no van ser impugnats en el seu moment i que, per tant, en aquest sentit, van esdevenir

lex inter partes, de manera que les seves previsions van esdevenir vinculants per a totes les

parts, tant les empreses licitadores que les van acceptar incondicionadament en presentar-se

a la licitació ex article 139.1 de la LCSP, com a l?òrgan de contractació, qui ha de vetllar per

adjudicar el contracte a qui compleixi les condicions establertes, com a lògic corol·lari de la

garantia dels principis d?igualtat de tracte, no discriminació i transparència que proclamen els

articles 1 i 132 de la LCSP (per totes, Resolució 104/2020 i STS 1339/2019, de 9 d?octubre de

2019).

VUITÈ. Entrant en el fons de l?assumpte, el primer motiu del recurs sobre el qual fonamenta

PROMEDIOS la pretensió d?anul·lació de l?adjudicació, exclusió de l?empresa EXTERION i

retroacció de les actuacions al moment de l?exclusió d?aquesta empresa, és el fet que, segons

la part actora, EXTERION no va acreditar la solvència tècnica o professional de l?equip humà.

PROMEDIOS esgrimeix que no s?ha acreditat la solvència tècnica exigida en els plecs i

aclarida en la resposta publicada per TB en el perfil de contractant, consistent en acreditar

l?experiència mínima de 3 anys en la gestió d?espais publicitaris de transport, que ha de tenir

cada membre de l?equip humà i que ha d?acreditar-se de manera expressa.

D?acord amb això, argumenta que havent preguntat expressament a TB durant la fase de vista

sobre aquest extrem, va ser coneixedor que l?esmena de la solvència havia estat realitzada

únicament a través de la declaració de responsable. Afirma que si es va presentar una

declaració responsable sobre l?empresa, calia també una nova declaració responsable de

l?equip humà acompanyada dels documents que acreditessin la realització de la prestació per

aquest equip humà, altrament l?empresa només acreditaria la solvència de l?empresa, però no

de l?equip humà. Per això, entén que aquesta acreditació no és suficient, de manera que

l?empresa EXTERION ha de quedar exclosa.

Al seu torn, l?òrgan de contractació en l?informe de l?article 56 de la LCSP es limita a qüestionar

l?afirmació de la inexistència de l?acreditació de la solvència tècnica per part de PROMEDIOS,

15

sobre la base de l?existència d?una contradicció per part de la part actora quan afirma en una

part del recurs que no queda acreditat aquest extrem, mentre que a la pàgina 18 reconeix que

consta una ?declaració de responsable? que, segons TB, s?adequa allò exigit al punt P del

QC.

En la fase d?al·legacions, EXTERION s?oposa a l?al·legació de PROMEDIOS, en el sentit

d?entendre que l?esmena es va fer correctament, tot tenint en compte les remissions de les

clàusules 16.4 i) a la 17.1 del PCAP, relativa al Document Europeu Únic de Contractació

(DEUC), juntament amb la interpretació parcial de la resposta donada a la consulta de la lletra

P del Quadre de Característiques (QC), de manera que conclou que: ?fue la propia TMB la

que en trámite de aclaraciones manifesto que la acreditación de la solvencia profesional tenia

que producirse mediante una declaración responsable. Y lo grave es que lo transcribe la

propia Recurrente?.

I afegeix ?58. En efecto, de las aclaraciones de la TMB se concluye que la solvencia

profesional ?es pot acreditar mitjançant declaració responsable de l?empresari?. En definitiva,

de conformitat con la letra P) del PCAP, con sus cláusulas 16.4 (i) PCAP y 17.1 PCAP y, de

conformitat con la aclarado por la propia TMB esta solvencia se acreditaba mediante una

declaración responsable?. Dit això, defensa els efectes i la funcionalitat que tenen les

declaracions de responsable.

Per tal de resoldre aquesta al·legació, cal estar al que disposa la lletra P del QC relativa a la

solvència tècnica o professional a acreditar per part de les empreses licitadores:

Aquest punt ?així com d?altres aspectes dels plecs- va ser objecte de la consulta núm. 7

(document núm. 32) publicada el 31 de maig de 2019 en el perfil de contractant a les 11.25 h:

16

3.- La lletra P del quadre de característiques exigeix que l'empresa i l'equip humà

assignat al contracte tingui una experiència mínima de 3 anys. Cal entendre que la

experiència de tres anys l'ha de tenir cada membre de l'equip humà (apartat 3 de la lletra

W)?

(.../...)

5.- D'acord amb la resposta que es doni a la pregunta 3, en cas que un membre de

l'equip humà (apartat 3 lletra w) no tingués una experiència de 3 anys, cal entendre que

l'empresa no tindria la solvència tècnica necessària per a presentar-se a la licitació?

6.- La Lletra P del quadre de característiques exigeix l'acreditació de la solvència

tècnica de l'empresa i de l'equip humà assignat al contracte. S'estableix que en cas de

no disposar de certificats la solvència es pot acreditar mitjançant declaració

responsable de l'empresari a falta de certificat. Aquesta declaració responsable de

l'empresari es pot usar tant per acreditar la solvència quan el destinatari de la prestació

sigui tant de caràcter públic com de caràcter privat?

7.- la solvència tècnica requerida és de 3 anys en la gestió d'espais publicitaris en

transport. Aquests 3 anys poden ser discontinus? Aquests 3 anys durant quin període

màxim d'anys es poden acreditar? És a dir, han de ser en els últims 5 anys o algun altre

termini o no hi ha limitació temporal per acreditar-los.

La resposta de TB va ser per a cadascuna d?aquestes consultes:

3. Si

5. Si

6. No, tal i com indica L'article 90.1 a) de la LCSP , si es públic cal acreditar amb certificat.

7. NO, 3 anys tal i com es recull a l'article 90 .1 a) de la LCSP

És a dir, recapitulant:

- L?acreditació de la solvència s?ha de materialitzar de manera expressa (punt

P del QC).

- Per a acreditar la solvència tècnica o professional es demana certificat en

general tant de l?empresa com de l?equip humà, tret que el destinatari sigui

un subjecte privat, que serà mitjançant certificat o, si no és possible,

mitjançant una declaració de responsable de l?empresari acompanyada dels

documents que acreditin la realització de la prestació (punt P del QC,

resposta 6 dels aclariments i article 90 LCSP).

17

- L?experiència de tres anys l?ha d?acreditar l?empresa i cada membre de

l?equip humà, en cas contrari, no quedarà acreditada l?experiència (resposta

núm. 3 dels aclariments).

Al respecte, cal recordar que juntament amb els plecs, que van esdevenir lex inter partes, com

a extensió o complement d?aquests, les respostes donades per TB tenen caràcter vinculant i

han de ser concebudes també com la llei del contracte tal i com estableix l?article 138.3 de la

LCSP (en el mateix sentit, Sentència del TS 20 de febrer de 2018, Rec. 2725/2015) a fortiori,

cal afegir que aquests aclariments no van ser impugnats i, amb la seva publicació en el perfil

de contractant en data 31 de maig de 2019, es va garantir l?efectivitat de la vinculació dels

mateixos. Per tant, amb aquests aclariments es va delimitar l?abast de la solvència tècnica o

professional d?aquesta licitació (per totes, Resolució 117/2020 i 20/2019).

Consta en l?expedient que en l?anàlisi de la solvència tècnica o professional (document núm.

55) el propi òrgan de contractació va advertir que EXTERION no havia acreditat l?experiència

de l?equip, que es reclama i que l?aporta correctament, amb aquestes paraules:

18

De resultes de la documentació aportada per TB com a conseqüència dels requeriments

efectuats per aquest Tribunal el 27 de febrer i 25 de març de 2020 a TB, atesa la inexistència

de cap altra dada, ni documentació en l?expedient que demostrés la justificació de la solvència

tècnica de l?equip donada per EXTERION, TB ha aportat tant el correu efectuat el 20 de juny

de 2019 a les 16:32:39 mitjançant el qual es va reclamar l?acreditació de la solvència tècnica

o professional:

?S?ha d?acreditar que l?equip humà (punt 3 apartat W) assignat al contracte, hauran de tenir una

experiència mínima de 3 anys en la gestió d?espais publicitaris en transport·.

com la resposta donada per EXTERION, mitjançant un escrit de la mateixa data, 20 de juny

de 2019 - però sense que consti la data de presentació davant TB-, on de manera succinta

manifesta que:

?Que l?equip humà de l?empresa a la qual represento i assignat al contracte, té una experiència

de més de 3 anys en la gestió d?espais publicitaris en transport?.

En la fase d?al·legacions, EXTERION defensa l?acreditació de la solvència tècnica mitjançant

declaració, fent una remissió a la regulació que fa la clàusula 16.4 i) del PCAP a la 17.1 del

PCAP, relativa al DEUC. A continuació, aquesta empresa reprodueix part de la pregunta

efectuada a TB com si fos la resposta donada i publicada en el perfil, però obvia en la

reproducció de la mateixa el signe d?interrogació i ho transcriu a mode d?afirmació, sense

observar la resposta i sentit donat per TB, és a dir, ella considera que la declaració de

responsable de l?empresari es pot utilitzar tant per acreditar la solvència quan el destinatari de

la prestació sigui tant de caràcter públic com de caràcter privat:

19

ometent que la resposta donada per TB va ser que no, i es remetia a l?article 90.1 de la LCSP,

això és mitjançant certificat, i si el destinatari és privat, i no és possible certificat, llavors

mitjançant declaració més la documentació que acrediti realització de l?activitat que es

demana.

D?acord amb l?anterior, atès que el requeriment efectuat a EXTERION el 20 de juny de 2019

de conformitat amb la clàusula 19.2 del PCAP indicava l?obligació d?acreditar per part

d?aquesta empresa la solvència tècnica de l?equip, de la poca defensa de l?òrgan de

contractació que es limita a afirmar que la documentació requerida en els plecs és la

declaració de responsable: ?documentació requerida i exigida per l?acreditació de la citada

experiència?, juntament a la minsa justificació que consta en l?informe de valoració de la

solvència professional o econòmica, aquest Tribunal considera, per una banda, que una

simple declaració de responsable no és el que exigeixen els plecs, i per una altra, que no es

20

va procedir per part d?EXTERION a acreditar de manera que es materialitzés de manera

expressa aquesta solvència en el sentit que demostrés que cada membre de l?equip té una

experiència de més de tres anys en la gestió d?espais publicitaris de transport, mitjançant

certificat o mitjançant una declaració de l?empresari, acompanyada dels documents en poder

seu que acreditin la realització de la prestació, en els mateixos termes dels ja exposats de la

interpretació conjunta dels plecs amb les respostes publicades en l?aclariment de 31 de maig

de 2019.

Per tant, calia que TB hagués requerit a EXTERION abans de l?adjudicació del contracte, per

tal que aportés la documentació a la que fa esment el punt P del QC i l?article 90.1 a) de la

LCSP per tal que es materialitzés de manera expressa l?acreditació de la solvència tècnica o

professional, tanmateix, TB no ho va fer. Ara bé, aquest Tribunal considera excessiva la

pretensió de la part actora d?excloure a l?empresa que ha resultat adjudicatària per entendre

que no ha quedat acreditada aquesta solvència, sense donar-li la possibilitat d?acreditar-la en

la fase de l?article 150.2 de la LCSP.

D?acord amb això, i constatada la manca d?acreditació que s?havia de materialitzar de manera

expressa per part de l?empresa adjudicatària de la solvència tècnica o professional, s?ha de

procedir a estimar parcialment aquesta pretensió, en el sentit d?anul·lar l?acord d?adjudicació i

retrotraure les actuacions al moment del requeriment ex article 150.2 de la LCSP a l?empresa

proposada com adjudicatària, per tal que l?òrgan de contractació requereixi l?empresa

EXTERION l?acreditació de la solvència tècnica, d?acord amb les exigències establertes als

plec.

NOVÈ. De manera subsidiària, PROMEDIOS sol·licita l?anul·lació de tot el procediment, sobre

la base de l?existència de molts vicis procedimentals en la tramitació de la licitació.

Per una banda, al·lega l?existència d?una passivitat en l?actuació de la mesa de contractació

atès que de l?examen tant de l?expedient, com de la documentació publicada al perfil de

contractant, resulta que només consta l?acta relativa a la proposta d?adjudicació i l?acta

extraordinària de rectificació de la mesa de contractació i vindica l?obligació que constin en

l?expedient les actes dels òrgans col·legiats. En concret:

? l?acta que acorda que el licitador va esmenar la documentació de la solvència

tècnica, atès que si bé els serveis tècnics poden assistir la mesa de

contractació, no poden assumir les funcions d?aquesta,

? respecte a l?obertura del sobre núm. 2, únicament consta l?informe tècnic,

21

? no es va donar constància de l?obertura del sobre núm. 3 efectuada el 5 de

setembre de 2019, no es va publicar a la PSCPGC fins el 20 de setembre de

2019, això és, 10 dies desprès. No consta cap acta, ni cap constància que

l?obertura del sobre 3 es produís abans de la puntuació per part de la mesa del

sobre núm. 2.

Això, el porta a afirmar que:

? s?ha omès un tràmit del procediment de selecció del contractista,

? la valoració no ha estat assumida per la mesa de contractació,

? la manca de constància del respecte de l?ordre d?obertura dels sobres,

constitueix un vici greu, vulnerant la clàusula 20.5 del PCAP, on no s?indicava

de manera clara que s?optés per la publicació pública, sinó que deixava l?opció

sense concretar i que ?entre una simple previsió del plec que permetia les dues

opcions i la concreció de l?anunci al DOUE determinant que l?obertura del sobre

3 seria pública és evident que preval la segona?. En aquest cas, sosté que, al

marge dels requisits que indiquen els plecs tipus de la Direcció General de

Contractació Pública per a poder procedir a l?obertura del sobre núm. 3

únicament amb mitjans electrònics ?de manera presencial o per streaming-,

l?opció de fer l?obertura electrònic, si no estava completament implantat

mitjançant seguiment per streaming, havia de fer-se de manera presencial. Per

aquestes raons, afirma que això comporta no només que s?hagin incomplert les

previsions de la licitació previstes en el DOUE, sinó que, a més, s?hagi vulnerat

les previsions de la LCSP en relació a la dinàmica de l?obertura del sobre núm.

3 mitjançant procediments electrònics, a més d?una manca de constància que

l?obertura fos posterior a la del sobre núm. 2.

Al seu torn, TB informa que la mesa de contractació ha revisat els informes tècnics ?amb la

corresponent supervisió, avaluació i posterior determinació d?idoneïtat per continuar amb el

procediment? i que:

22

A més, retreu que la part actora no acredita l?al·legació que l?obertura del sobre núm. 3 es

produís amb anterioritat a la valoració del sobre núm. 2, i afegeix que d?acord amb la

jurisprudència, la mesa de contractació es pot veure auxiliada per personal tècnic no només

per a la redacció d?informes, sinó també que la motivació de les seves decisions pot donar-se

en al·lusió a aquests fent el contingut seu, fent esment a una Resolució del TACRC que fa

esment a la possibilitat que la motivació sigui in alliunde.

En relació a l?obertura del sobre C, sosté que el ?DEUC? [sic] ?s?entén que vol referir-se al

DOUE- recull un error, mentre que els plecs són els que tenen força contractual i, precisament,

la clàusula 20.5 del PCAP i l?article 157.4 de la LCSP que preveu que l?obertura podrà no ser

en acte públic, si s?utilitzen els mitjans electrònics. Per tant, considera ajustada l?actuació de

TB.

En fase d?al·legacions, EXTERION manifesta que la mesa de contractació ha assumit el judici

tècnic i imparcial dels tècnics que l?assisteixen, en concret, defensa que la proposta

d?adjudicació de la mesa de contractació indica que s?adjunten els informes de valoració

corresponents.

Respecte a l?obertura del sobre B, afirma que es va realitzar d?acord amb el PCAP, utilitzant

mitjans telemàtics que, d?acord amb la doctrina, garanteixen la integritat dels sobres i dona a

conèixer als interessats els imports econòmics de les ofertes.

Quant a l?omissió de l?anunci d?obertura del sobre B, s?oposa a la retroacció sol·licitada per

PROMEDIOS atès que es tornaria a repetir l?obertura del sobre núm. 3 mantenint-se els

termes de l?oferta, mentre que l?oferta de PROMEDIOS no és l?econòmicament més

23

avantatjosa, i per tant, conclou que aquest eventual defecte formal no és causa per a anular

el procediment de licitació.

DESÈ. Exposades les postures de totes les parts, pertoca, en primer lloc, l?anàlisi del

compliment de les previsions establertes en el plec respecte a la constitució i funcionament

de la mesa de contractació en aquesta licitació, per posteriorment analitzar la tramitació

efectuada per TB, per tal de comprovar si ha estat ajustada a Dret.

Sobre la constitució de les meses de contractació en els poders adjudicadors no administració

pública, si bé l?article 326 de la LCSP regulador de les meses de contractació només fa

referència a les administracions públiques, no es pot obstar que els poders adjudicadors que

no tiguin la condició d?administracions públiques deixideixin, com aquest supòsit, constituir

meses de contractació com a òrgans d?assistència tècnica especialitzada en els procediments

de licitació. En aquest sentit, es pronuncia la Junta Consultiva de Contratación Pública del

Estado (JCCAE) en la Recomendació de 28 de febrer de 2018, Informe núm. 32, tot portant

a col·lació que ja, la Instrucció 1/2008, de 5 de febrer, de l?advocacia general de l?Estat va

assenyalar la conveniència per a garantir els principis d?objectivitat i transparència, de

l?establiment en aquests casos d?un òrgan de valoració que, amb una composició

preestablerta, s?encarregui de qualificar la documentació presentada, valorar les ofertes i

elevar una proposta d?adjudicació a l?òrgan de contractació, tot apuntant que seria

aconsellable que la seva composició s?inspirés a la prevista en la llei per a les administracions

públiques.

També, resulta avinent fer esment a l?Informe 5/2011 de 2 de febrer, de la Junta Consultiva

de Contratación Administrativa de la Comunidad Autónoma de Aragón (JCCAA) que seguint

precisament allò indicat en la Instrucció 1/2008, afegeix que la regulació i la composició de

l?organ de valoració de les ofertes pot realitzar-se bé d?acord amb les instruccions o bé d?acord

amb allò establert en els plecs, i que si l?entitat en qüestió decideix potestativament constituir

una mesa de contractació, haurà d?observar el règim jurídic d?aquest òrgan d?assistència en

la normativa de contractes del sector públic i a aquest s?haurà d?atenir.

Vist que en aquesta licitació està previst, doncs, l?existència de la mesa de contractació, això

significa que de les reunions de la mesa de contractació s?ha d?aixecar acta pel secretari, que

ha de reflectir fidelment allò que ha succeit en cada sessió (Informe 1/2016 de la Junta

Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya ?JCCAGC- sobre la

necessitat d?aixecar actes de les sessions en general) i que ha de ser signada, si més no, pel

president i el secretari.

24

A més, des del punt de vista de la obligació de publicar en la PSCPGC la totalitat dels

documents necessaris previstos a l?article 63 de la LCSP ?qüestió al·legada per PROMEDIOS,

en tant que retreu l?existència d?una única acta en tota la tramitació de l?expedient-, cal

destacar que aquest precepte estableix l?obligació que constin publicades en el perfil de

contractant totes les actes de les meses de contractació, sense distingir si només aquesta

obligació abasta a les administracions públiques o també als poders adjudicadors no

administració pública. I és que el compliment d?aquesta previsió no és una qüestió merament

formal, sinó que deriva dels principis de publicitat i de transparència en la contractació pública.

En aquest sentit, s?ha pronunciat també la JCCAE en l?informe 34/2019:

2. Es claro que la ley exige la aprobación del acta en estos casos y exige para ello la prestación

consentimiento por parte de los miembros del órgano colegiado. A partir de su aprobación el

acta desplegará todos sus variados efectos jurídicos, que no podrá emanar si falta aquella.

Entre ellos no es desdeñable, por ejemplo, el que menciona el artículo 63.3 e) de la Ley 9/2017,

de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, que exige que en el perfil del contratante

se publique obligatoriamente la información relativa a los contratos y, dentro de ella, todas las

actas de la mesa de contratación relativas al procedimiento de adjudicación en el caso de actuar

en él. Tales actas deberán ser aprobadas como expresión fehaciente de los acuerdos de la

mesa.(el subratllat és nostre).

Per tant, cal concloure que en aquesta licitació, les actes de cada sessió de les meses de

contractació d?obertura dels sobres, havien d?aixecar-se mitjançant acta i que, una vegada

signades si més no per la presidenta i pel secretari/ària, havien de ser publicades en el perfil

de contractant.

ONZÈ. Doncs bé, d?acord amb l?anterior, en aquesta licitació, atesa la naturalesa i el règim

jurídic de TB i que el PCAP preveu la constitució de la mesa de contractació com a òrgan

d?assistència tècnica especialitzada, previsió que ha esdevingut lex inter partes, la tramitació

de la licitació ha d?observar el règim i funcionament establert, si més no, en els propis plecs

(tal i com també es pronuncia l?OARCE en la Resolució núm. 113/2015).

En concret, el punt K del QC estableix que la constitució de la mesa de contractació d?aquesta

licitació estarà formada per un/a president/a, que és la directora de l?Àrea Comercial,

responsable comercialització negoci no tarifari; un secretari/a, i quatre vocals

(Aprovisionaments, Logística i Contractació; Assessoria Jurídica; Servei Financer i

Intervenció/control econòmic financer) i a continuació indica el nombre d?aquests membres.

25

Mentre que la clàusula 11 del PCAP estableix les funcions de la mesa de contractació en

aquesta licitació -que queda complerta per la clàusula 20 del PCAP relativa a les seves

funcions respecte a la peça d?anormalitat-:

I la clàusula 19 del PCAP relativa a les intervencions de la mesa de contractació en aquesta

licitació, estableix la necessitat de constituir-se en l?obertura del sobre núm. 1 i l?examen dels

sobres:

26

27

I la clàusula 20 del PCAP preveu la seva participació respecte a l?obertura dels sobres núm. 2

i sobre núm. 3.

D?acord amb aquestes previsions i de l?examen de l?expedient, respecte a les concretes

al·legacions de PROMEDIOS, resulta no queden ?validades? les diferents actuacions per la

mesa de contractació com afirma TB.

En efecte, per una banda, consta en l?expedient (document núm. 53) i en el perfil de

contractant, la data d?obertura del sobre núm. 1 pel custodi, membre de la mesa de

contractació, i l?informe 1 (document núm. 55 intitulat ?anàlisi de la solvència tècnica i

econòmica?) signat el 25 de juny de 2019 pel responsable de la Unitat d?Aprovisionaments i

Serveis, és a dir, per un vocal de la mesa de contractació. Aquest informe va ser publicat al

perfil de contractant el 2 de setembre de 2019.

De l?anterior s?observa, a més d?una demora gens menyspreable en la publicació en el perfil

de contractant de l?informe ?aspecte que s?abordarà més endavant-, que la qualificació del

sobre núm. 1 no va ser realitzada per la mesa de contractació, tal i com està previst en la

clàusula 11 del PCAP, sinó per un únic membre de la mateixa. Al respecte, al marge de la

possibilitat que la mesa d?adjudicació rebés assessorament tècnic ?qüestió que ha de resultar

pacífica i no objecte de cap controvèrsia-, si bé TB defensa que la mesa de contractació ha

28

revisat, supervisat, avaluat i determinat les ofertes, el cert és que no queda constància en

l?expedient que la mesa de contractació, tal i com es determina en el punt K del QC, hagi

procedit a l?obertura del sobre 1.

Atès l?anterior, cal concloure que no queda reflectit en l?informe que la mesa de contractació

estigués constituïda per a l?obertura del sobre núm. 1, ni per a l?assumpció de l?informe, ni que

efectués les funcions que estableix l?article 11 del PCAP, ni està signada per la presidenta i

secretari/ària de la mesa de contractació.

Del contingut del sobre núm. 2, consta l?obertura en data 27 de juny de 2019 pel custodi, que

és un membre de la mesa (document núm. 59), i l?informe de valoració signat per la presidenta

de la mesa de contractació (document núm. 61). La publicació de l?informe en el perfil de

contractant es va realitzar també, com el de l?informe núm. 1, el 2 de setembre de 2019. De

tot això, es desprèn, a més de la demora en la publicació en el perfil de contractant, que la

valoració del sobre núm. 2 no ha estat assumida només per la presidenta. Així les coses, no

constant la signatura pel secretari/ària de la mesa de contractació en l?acta, manca la

constància que s?hagi efectuat fefaentment.

Respecte al sobre núm. 3, consta l?obertura en data 5 de setembre de 2019, i un informe

d?anàlisi de les ofertes econòmiques signat per la responsable de la Unitat d?Aprovisionaments

i Serveis responsable de la Unitat d?Aprovisionaments i Serveis, membre de la mesa de

contractació, i per la presidenta de la mesa de contractació (document núm. 65). En aquest

sobre, succeeix el mateix que l?anterior, és a dir, no està signat pel secretari/ària de la mesa

de contractació.

Ultra això, respecte a la demora molt considerable en la publicació dels informes en el perfil

de contractant, cal apuntar que la finalitat d?aquesta obligació és per tal de donar a conèixer

els resultats de manera immediata per tal que, si escau, es pugui reaccionar contra aquestes.

En aquest sentit, en l?Informe de la JCCAE núm. 59/2018 ha assenyalat:

?3. En el caso de los supuestos de la letra e) del artículo 63 lo que procede es publicar la información en

cuanto sea posible, y si fuera necesario realizar trámites previos antes de la publicación en el perfil del

contratante, tan pronto como todos esos trámites finalicen.?

Per tant, difícilment s?aconseguirà aquesta finalitat de publicar-se aquests documents més de

dos mesos desprès de tenir lloc.

De tot l?anterior, si bé es desprèn que no consta en l?expedient la corresponent cap acta ni

document que acrediti l?assistència dels membres de la mesa de contractació en l?obertura

29

dels sobres, ni estan signades al menys per el/la secretari/ària i la presidenta de la mesa, el

cert és que aquestes irregularitats, en aquesta licitació, atesa la naturalesa jurídica de l?òrgan

de contractació, no necessàriament comporten la invalidesa de tot el procediment, sinó que

seria possible una convalidació d?aquestes mancances, sense que comportés l?alteració, per

aquest sol fet, del resultat de la licitació i, per tant, cal desestimar la pretensió d?anul·lar la

licitació per aquest fet.

DOTZÈ. Seguint l?examen procedimental de la licitació i per les qüestions plantejades per la

part actora per pretendre l?anul·lació de tot el procediment, PROMEDIOS retreu que no va

tenir coneixement de l?obertura del sobre núm. 3 fins el moment de l?accés a l?expedient perquè

no constava en el perfil de contractant cap anunci relatiu a l?obertura d?aquest sobre. Afegeix

que no consta cap acta d?aquesta obertura, que no s?ha observat l?ordre temporal de les

diferents obertures dels sobres, i que no s?ha realitzat en sessió pública, tal i com estava

previst al DOUE de 13 de maig de 2019 i a la clàusula 20.5 del PCAP.

Atès això, juntament amb el fet que la publicació de l?informe es va efectuar en el moment de

l?adjudicació del contracte, li porten a afirmar que l?obertura no és ajustada a Dret i que no

observa les garanties com és el seguiment per streaming com indica la Direcció General de

Contractació Pública.

Per a l?anàlisi d?aquestes al·legacions, cal indicar que de l?examen de l?expedient no es pot

desprendre que l?obertura del sobre núm. 3 (data d?obertura del custodi dia 5 de setembre de

2019, a les 11:29 hores) fos anterior a la publicació de l?informe del sobre núm. 2 en el perfil

de contractant (a les 9:50 hores), tal i com s?ha pogut evidenciar de l?exposició de les dates

dels successius actes, per la qual cosa, no s?ha vist compromesa ni la imparcialitat, ni

l?objectivitat en la valoració de les ofertes.

No obstant això, quant a la forma en què s?ha realitzat l?obertura del sobre C, cal tenir en

compte la regulació prevista en els plecs.

D?una banda, en el DOUE s?indica que les ofertes s?havien de presentar de forma telemàtica:

30

I, respecte a les condicions d?obertura dels sobres, que l?obertura del sobre 3 seria en acte

públic.

Per un altra banda, la clàusula 15 del PCAP, relativa a la presentació d?ofertes estableix que

les ofertes es farien emprant mitjans electrònics:

En el mateix sentit, el punt T del QC:

31

Mentre que la clàusula 20.5 del PCAP, relativa a la valoració de les ofertes, indica que

l?obertura del sobre C serà pública, llevat que s?utilitzin mitjans electrònics, però amb la

següent previsió:

És a dir, que, en tot cas, que els plecs, tal i com estan configurats, estableixen que en l?obertura

del sobre núm. 3 es procedirà a donar a conèixer la puntuació obtinguda en els judicis de valor

i, posteriorment, es procedirà a l?obertura el sobre 3. I tal i com s?ha exposat, així en va procedir

el dia 5 de setembre de 2019: primer publicant l?informe tècnic i desprès procedint a l?obertura

del sobre núm. 3.

La part actora també retreu el fet que no s?hagi fet l?acte públic d?obertura dels sobres núm. 3.

Al respecte, cal incidir que l?òrgan de contractació va optar per establir en el PCAP que les

ofertes s?havien de presentar mitjançant l?eina de sobre digital2 i, per tant, la redacció de la

2 La JCCAA en l?Informe núm. 5/2019, d?adaptació dels mitjans tipus del plec de clàusules administratives

particulars de procediment obert, a la Llei 5/2019, de 21 de març, de drets i garanties de les persones amb

discapacitat en Aragó, així com la seva adequació a una licitació per mitjans electrònics exigida per la LCSP, afirma

que en l?obertura del sobre 3, per tal que els poders públics facin efectiva la plena publicitat i transparència dels

seus actes, assenyala la possibilitat de realitzar una obertura pública de caràcter telemàtic o virtual, ja sigui

mitjançant mecanismes que ofereixi la pròpia eina electrònica de licitació o mitjançant retransmissions en temps

real al de l?obertura en streaming, videoconferència o qualsevol mitjà que permeti la publicitat de l?acte de l?obertura

i no només la publicitat del resultat i, en el cas que no sigui possible, garantir l?obertura pública dels sobres.

32

clàusula 20.5 del PCAP es decanta per efectuar l?obertura del sobre C telemàticament, si bé

la indicació en el DOUE genera dubtes de la manera com s?havia de realitzar aquesta previsió.

Per analitzar l?abast de la previsió dels plecs, cal remetre?ns a la dicció de l?article 157.4 de la

LCSP:

?En todo caso, la obertura de la oferta económica se realizará en acto público, salvo cuando se

prevea que en la licitación puedan emplearse medios electrónicos?.

La JCCAE en l?Informe 69/2018 va indicar que amb la tramitació electrònica, ja queden

garantits tant la integritat, com el secret de les proposicions en l?obertura dels sobres que

contenent els criteris avaluables mitjançant fórmules, i per tant, no serà necessari celebrar

l?acte públic:

?la ley es clara al establecer la regla general de apertura pública de los documentos que aluden

a los criterios evaluables mediante fórmulas, bien que con la matización de que en los casos

de tramitación electrónica, que serán la regla general como ya expusimos en nuestros Informes

1 y 2 de 2018, no será necesario celebrar este acto público, seguramente por considerar el

legislador que el procedimiento electrónico ya garantiza la integridad y el secreto de las

proposiciones y permite el acceso a la documentación correspondiente a los aspectos

dependientes de la aplicación de una fórmula.? (el subratlla és nostre)

Sobre aquest punt, certament, l?article 157.4 de la LCSP no conté una redacció el

suficientment acurada en aquest sentit, com tampoc no ho ha estat la documentació

contractual i els plecs d?aquesta licitació: el DOUE fa esment que sí s?efectuarà l?obertura del

sobre núm. 3 de manera pública, però posteriorment no va ser així.

Arribats a aquest punt, cal distingir que, una cosa és que amb la utilització dels mitjans

electrònics quedi garantida la integritat, l?autenticitat i la confidencialitat de les ofertes, i una

altra que permeti afirmar també que en aquesta licitació s?hagi observat necessàriament i, en

tot cas, la màxima transparència. Per tant, aspectes com la desmesurada demora en la

publicació en el perfil de contractant (l?obertura del sobre núm. 3 és el 5 de setembre de 2019

i la publicació en el perfil de contractant de l?informe el 20 de setembre de 2019 ?apartat

avisos, ?tauler d?avisos? del perfil de contractant-; mentre que la proposta de la mesa és de

data 9 de setembre de 2019 i l?adjudicació del 10 de setembre de 2019 i llurs publicacions

són el 19 de setembre de 2019) i la manca de comunicació de l?obertura del sobre núm. 3,

qüestionen la màxima transparència que s?havia d?haver observat. Ara bé, dit això, cal

33

entendre que es tracta d?irregularitats que, en principi, tampoc, per sí soles no haurien de

comportar la nul·litat del procediment atès que, en cap cas, han afectat els principis

d?objectivitat, igualtat i imparcialitat en la valoració de les ofertes.

D?acord amb això l?anterior, en aquesta licitació, cal desestimar aquesta al·legació.

TRETZÈ. Seguint l?enjudiciament de les al·legacions de PROMEDIOS, la part actora retreu

l?acceptació de l?oferta d?EXTERION que estava incursa en presumpció d?anormalitat, sense

que existeixi cap motivació per part dels serveis tècnics.

Al respecte, l?òrgan de contractació afirma que la proposta d?adjudicació està motivada amb

remissió als informes de valoració de les ofertes.

Al seu torn, EXTERION manifesta que si bé per diligència va justificar la seva oferta,

pròpiament no estava incursa en presumpció de temeritat, ni en la taula núm. 1 Publicitat

estàtica; ni en la taula núm. 2 Publicitat estàtica BBT, i només, de manera residual, tenint en

compte la seva incidència en el còmput anual del cànon, del 3,5%. A tals efectes, incorpora

uns quadres explicatius i explica que en data 6 de setembre de 2019 TB li va requerir per tal

que justifiqués la seva oferta, donant compliment dins de termini amb la presentació d?un escrit

que conté dades confidencials i informació sensible, atès el caràcter estratègic de la mateixa.

Exposades les posicions de les parts, respecte a la situació d?anormalitat o desproporcionalitat

de l?oferta presentada per EXTERION, si bé consta en l?expedient el requeriment

d??Aprovisionaments TMB? rebut per aquesta empresa el 8 de setembre de 2019 i l?escrit

justificatiu signat el mateix dia per aquesta empresa, en l?informe intitulat ?anàlisi de les ofertes

avaluables mitjançant fórmules, sobre 3? (document núm. 65) de manera telegràfica indica

que es sol·licita l?aclariment per tal de saber si és viable, i que aquesta empresa justifica la

seva oferta i que es acceptada, sense determinar per què considera que és viable i completa:

De l?examen de l?expedient no consta cap informe de valoració de la justificació de l?oferta

d?EXTERION. D?acord amb això, la tramitació d?aquesta peça no compleix amb allò establert

ex clàusula 21.5 del PCAP i 149.4 de la LCSP aplicable a aquest tipus de poders adjudicadors,

això és, el requeriment efectuat per la mesa de contractació, l?informe de valoració i que

constin les raons per les quals s?ha acceptat.

34

En relació a aquest tema, la doctrina i la jurisprudència són constants a considerar que ?en

contraposició amb el supòsit d?exclusió d?ofertes per incloure valors anormals o

desproporcionats, en els quals la motivació ha de ser ?reforçada? i, per desvirtuar les

justificacions presentades per l?empresa afectada, poder afirmar que no han trencat la

presumpció de ?temeritat? en què s?havia inclòs inicialment i concloure que, per tant, aquelles

justificacions no demostren que l?oferta pugui ser complerta correctament amb els preus

oferts? en els supòsits d?admissió o conformitat amb l?oferta i la seva justificació no es

requereix especialment que s?explicitin de manera exhaustiva els motius de l?acceptació de tal

manera que l?obligació de motivació té un abast limitat (en aquest sentit, entre moltes altres,

resolucions 201/2019, 69/2019, 93/2017, 174/2016, 213/2015, 119/2015, 62/2015, 55/2015,

33/2015, 53/2014 i 132/2013 del Tribunal i 112/2017, 1013/2015, 513/2015, 60/2015,

826/2014 i 174/2013 del TACRC, i la StTJUE de 4 de juliol de 2017, T-392/15).

No obstant, una cosa és que l?obligació de motivació de l?acceptació d?una oferta inicialment

considerada anormal o desproporcionada tingui, com s?ha dit, un abast limitat i l?altra que, com

succeeix en el cas examinat, la motivació sigui inexistent. Certament, de la lectura de l?informe

d?anàlisi de 10 de setembre de 2019, s?aprecia que, lluny de motivar, ni que sigui succintament,

la decisió d?admetre l?oferta de l?adjudicatària, permetent a aquest Tribunal exercir la seva

funció de revisió de l?acte de tràmit impugnat, es limita a validar amb caràcter genèric la

justificació de no temeritat presentada per EXTERION, sense fer constar cap valoració ni

observació al respecte.

Ultra això, s?adverteix de l?examen de l?expedient administratiu tramès a aquest Tribunal, i ho

confirma la relació ordenada d?antecedents continguda en l?informe de l?òrgan de contractació,

que la documentació justificativa de l?adjudicatària va ser ?analitzada? als efectes de

determinar la viabilitat de la seva oferta únicament per la presidenta de la mesa i una vocal en

aquell informe i sense recavar l?emissió de cap informe d?anàlisi de la viabilitat de l?oferta ni,

en definitiva, el preceptiu assessorament tècnic que exigeix la norma.

Així, l?article 149.4 de la LCSP disposa (el subratllat és nostre):

?4. Cuando la mesa de contratación, o en su defecto el órgano de contratación hubiere identificado

una o varias ofertas incursas en presunción de anormalidad, deberá requerir al licitador o licitadores

que las hubieren presentado dándoles plazo suficiente para que justifiquen y desglosen razonada

y detalladamente el bajo nivel de los precios, o de costes, o cualquier otro parámetro en base al

cual se haya definido la anormalidad de la oferta, mediante la presentación de aquella información

y documentos que resulten pertinentes a estos efectos.

35

La petición de información que la mesa de contratación o, en su defecto, el órgano de contratación

dirija al licitador deberá formularse con claridad de manera que estos estén en condiciones de

justificar plena y oportunamente la viabilidad de la oferta.

Concretamente, la mesa de contratación o en su defecto el órgano de contratación podrá pedir

justificación a estos licitadores sobre aquellas condiciones de la oferta que sean susceptibles de

determinar el bajo nivel del precio o costes de la misma y, en particular, en lo que se refiere a los

siguientes valores:

a) El ahorro que permita el procedimiento de fabricación, los servicios prestados o el método de

construcción.

b) Las soluciones técnicas adoptadas y las condiciones excepcionalmente favorables de que

disponga para suministrar los productos, prestar los servicios o ejecutar las obras,

c) La innovación y originalidad de las soluciones propuestas, para suministrar los productos, prestar

los servicios o ejecutar las obras.

d) El respeto de obligaciones que resulten aplicables en materia medioambiental, social o laboral,

y de subcontratación, no siendo justificables precios por debajo de mercado o que incumplan lo

establecido en el artículo 201.

e) O la posible obtención de una ayuda de Estado.

En el procedimiento deberá solicitarse el asesoramiento técnico del servicio correspondiente.?

En efecte, l'assessorament tècnic que l?òrgan de contractació ha de procurar-se segons

l?article 149.4 de la LCSP no és un simple formalisme legal, sinó que serveix com a base per

garantir els drets dels licitadors, doncs ningú millor que els serveis tècnics saben com és

l?oferta i les necessitats de la contractació i, donada la seva experiència, poden saber si una

oferta es pot arribar a complir tècnicament. D?aquí que, d?acord amb la doctrina, aquest

informe ha d?existir a l?efecte, s?ha d?emetre explícitament, essent la peça cabdal del

procediment, juntament amb la justificació donada per l?empresa en el tràmit d?audiència, ha

d?estar motivat i aquesta motivació pot ser succinta, per tal que pugui ser confrontat per l'òrgan

de contractació a l?hora de prendre la decisió i per aquest Tribunal en via de revisió (entre

d?altres, les resolucions 182/2016, 80/2016, 53/2014, 13/2014, 133/2013 i 132/2013 d?aquest

Tribunal, amb cita de la STJUE de 21 de maig de 2008, T-495/2004). Aquesta és, en definitiva,

la voluntat del legislador per confrontar les opinions de les parts i, en conseqüència, evitar una

possible arbitrarietat en l'actuació de l'administració mitjançant el seu control jurisdiccional.

36

En termes similars s?expressa també la doctrina d?altres tribunals administratius, resultant la

conclusió assolida, entre d?altres, en els acords 132/2017 i 96/2017 del Tribunal Administrativo

de Contratos Públicos de Aragón ?TACPA-.

Més enllà de la preceptivitat formal d?aquest assessorament tècnic, la seva omissió en aquest

cas agreuja encara més la manca de motivació i, en definitiva, transparència quant als motius

que avalarien la viabilitat de l?oferta incursa en presumpció d?anormalitat. Aquesta mancança

tampoc s?ha vist suplerta per l?informe de l?òrgan de contractació previst per l?article 56.2 de la

LCSP ?que cal recordar que és l?actuació procedimental en què correspon a aquest contestar

el recurs i defensar, si s?escau, les seves actuacions així com proveir aquest Tribunal de tots

els elements que s?estimin necessaris per a la formació del seu judici (per totes, les resolucions

41/2018 i 180/2017 d?aquest Tribunal, i la doctrina citada)? i que, tanmateix, es limita a afirmar

que la proposta d?adjudicació està motivada amb remissió als informes de valoració de les

ofertes però sense donar resposta a les concretes qüestions plantejades en el recurs.

En definitiva, el Tribunal considera que l?acte impugnat no conté la motivació suficient i omet

el preceptiu assessorament tècnic, impedint així la tasca de control d?aquest Tribunal.

Ultra això, tampoc consta que, acceptada l?oferta d?EXTERION, la mesa contractació establís

mecanisme per a realitzar un seguiment de l?execució del contracte ex clàusula 21.7 del

PCAP.

Per tot això, aquesta al·legació també s?ha d?estimar, als efectes de retrotraure les actuacions

al moment de la valoració de la justificació presentada per aquesta empresa, a fi de recavar

l?assessorament tècnic preceptiu de l?article 149.4 de la LCSP i elevar a l?òrgan de contractació

la resolució de la peça contradictòria de justificació de la viabilitat de l?oferta, per tal que

resolgui conforme a dret.

CATORZÈ. Continua al·legant PROMEDIOS que la valoració del sobre núm. 2 no és ajustada

a dret, perquè l?informe de valoració del sobre existeixen vicis:

- Els criteris de valoració de les ofertes no s?ajusten als definits en el PCAP

de la licitació, és a dir, es fixen nous criteris en la valoració de les ofertes.

- S?ha valorat negativament la presentació d?ofertes variants quan aquesta

possibilitat està prevista expressament en el PCAP de la licitació.

- La valoració feta de les diferents ofertes vulnera el principi d?igualtat entre

licitadors i resulta arbitrària atès que part de l?oferta de PROMEDIOS s?ha

37

considerat inexistent quan es troba clarament prevista i definida en la seva

oferta.

I retreu la valoració efectuada a determinats criteris d?adjudicació, tot incidint en la limitació

que ha tingut en l?accés de l?oferta d?EXTERION, en la que la major part estava declarada

confidencial. En concret:

-?viabilitat i coherència del pla de comercialització, la política tarifària i la seva evolució? -4

punts, dels quals PROMEDIOS ha obtingut 3,2 punts-, perquè no s?adequa amb el que

indiquen els plecs, sinó que es valora segons l?explicació sigui més o menys detallada, però

no segons que sigui més o menys viable i coherent, com s?indica en els plecs. Dit això,

qüestiona que l?oferta d?EXTERION sigui precisament detallada i les previsions de creixement

contingudes en el Pla Comercial.

A més, defensa que la seva proposta està detallada i es remet a la seva proposta (pàgs. 275

a 279 i 415 a 476).

-?solidesa de la previsió de vendes i facturació en l?entorn offline i online? -3 punts, dels quals

PROMEDIOS ha obtingut 2,8 punts-, perquè l?únic que es té en compte en la valoració és que

?no presenten xifres per l?any de pròrroga?, sense que es digui res del grau de solidesa diferent

de cada empresa que justifiqui la puntuació diferent atorgada.

-?compatibilitat dels formats estàtics proposats amb la flota? -4 punts del quals PROMEDIOS

ha obtingut 2,1 punts-, afirma que és contrària a la clàusula 4.1.1.1. del PPT, a la lletra H i la

clàusula 9 del PCAP que permeten la presentació de variants, atès que en l?informe tècnic

consta que la part actora proposa nous formats que no estan definits, altres que no són

compatibles i d?altres que no són viables. Rebutja que la valoració indiqui que els formats no

estiguin definits (es remet a les pàgines 119-133 i 157-170 de la seva proposta), la manca de

detall (es remet a les pàgines 40-132 de la seva proposta), i afirma que la seva proposta

explicita clarament en quins termes es fa per tal de ser compatible amb els requeriments

normatius (pàgines 417 i 421), de manera que proposa solucions a la compatibilitat dels

formats a la flota i a la Llei d?indústria i deixant condicionat a què TB decideixi quina és la millor

solució per la flota. Afegeix que no és funció de la mesa de contractació ni dels seus tècnics

determinar si els nous formats seran acceptats o no per TB perquè és una tasca pròpia de

l?execució i no del procés d?adjudicació. Per tant, conclou que l?actuació de TB contravé el

sentit de la clàusula H del PCAP.

-?operativa del pla de treball? -3 punts dels quals ha obtingut 2 punts- retreu que no s?ha tingut

en compte la totalitat de la seva oferta i explica les bondats de la mateixa (carregar directament

38

la informació en temps real al sistema i també enviar-la per correu electrònic, pàgines 5, 6, 19,

47, 77, 126, 132, 133, 142, 144 i 152 del Pla de Treball).

Al seu torn, TB defensa la valoració efectuada, atesa la discrecionalitat tècnica de què disposa,

i explica diverses raons que motivaren la puntuació atorgada:

-?viabilitat i coherència del pla de comercialització, la política tarifària i la seva evolució? justifica

que la valoració està fonamentada en l?estudi de l?oferta tenint en compte l?estratègia comercial

i el pla de comercialització en tot el seu treball, la política tarifària prevista i el coneixement del

mercat, així com l?evolució al llarg de l?execució, criteris que en tot el seu contingut mostren la

viabilitat i coherència del pla. En concret, respecte a la puntuació a PROMEDIOS de 3,2 punts

-considerablement alta al seu parer-, afirma que es deu al fet que, en general, va ser valorada

positivament, però que la seva estratègia comercial compta amb una força de vendes nacional

i local, excessivament centrada en la ciutat de Barcelona i que mostra poc recorregut

internacional. També exposa que es va trobat a faltar que la política tarifària comptés amb

unes tarifes segmentades.

Ultra això, indica que la manca d?obtenció de la puntuació total ve motivada per la manca

d?interrelació entre tota la informació exposada, i que la visió global que ofereix l?oferta dificulta

conèixer en detall de la viabilitat de la proposta.

-?solidesa de la previsió de vendes i facturació en l?entorn offline i online?. TB informa que

aquesta valoració es fonamenta, entre altres, en l?estimació de les vendes de la publicitat

estàtica digital i la seva conjugació i que la proposta de PROMEDIOS aconsegueix el 93,33%

del criteri, però que no es van presentar xifres per l?any de pròrroga, de manera que no s?ha

atorgat la màxima puntuació.

-?compatibilitat dels formats estàtics proposats amb la flota?, TB explica que la puntuació

atorgada a PROMEDIOS està fonamentada en l?estudi dels diferents formats proposats i la

seva compatibilitat amb la flota actual de TMB en relació a la publicitat estàtica exterior o

interior dels autobusos convencionals i la publicitat estàtica exterior i interior del Barcelona

Bus Turístic (BBT).

Afegeix que la puntuació atorgada representa el 52,5% del criteri, que respon mitjanament a

allò sol·licitat atès que aporta part de la informació requerida al plec, però no compleix en la

seva totalitat amb el requeriment, i fa remissió a determinades referències del plecs -sense

indicar exactament la clàusula-, tot completant i desenvolupant cada aspecte apuntat en

l?informe tècnic de 4 de setembre de 2019 de manera extensa, explicant per què es va

considerar determinats formats no definits ?i fa esment que no compleix amb les mides i

39

proposa formats sense mides concretes-, no viables ?elements informatius cap al client:

talonari descompte, plànol desplegable-, i no compatibles ?afirma que l?oferta de

PROMEDIOS no permet saber quin tipus de formats dels proposats admet cada model

d?autobús-, qualificant l?oferta de PROMEDIOS com generalista.

-?operativa del pla de treball?, en relació als aspectes que defensa PROMEDIOS, oposa que

la connexió de les pàgines 5-6-19-47-132-133-142-144-151 és absolutament subjectiva,

mostrant un sistema de gestió que no concreta conceptes, esdevenint informació dispersa,

difusa entre diferents apartats que no estan connectats i amb informació contradictòria,

convidant a fer interpretacions subjectives contínuament.

EXTERION, per la seva banda, defensa la valoració efectuada per TB, atesa la discrecionalitat

tècnica, i el fet que PROMEDIOS no desacrediti aquesta valoració, ni l?existència d?arbitrarietat

o error en la valoració, i conclou que s?ha valorat de conformitat amb els plecs i el principi

d?igualtat.

Vistes les postures de les parts, i atès que la part actora en refereix, en general, a tota la

valoració dels criteris subjectes a judici de valor, si bé, es focalitza en quatre, perquè afirma,

no va poder accedir a la totalitat de la vista de la proposta d?EXTERION, cal analitzar el

contingut de l?informe tècnic emès el 4 de setembre de 2019 (document núm. 61):

40

41

42

43

44

Doncs bé, de l?examen de l?informe tècnic de valoració de les propostes avaluables mitjançant

judici de valor emès el 4 de setembre de 2019 (document núm. 61 de l?expedient) resulta que

en la valoració de determinats criteris no queden explicades ni exterioritzades les concretes

raons que han portat a TB a atorgar una determinada puntuació, sense que això comporti

qüestionar la discrecionalitat tècnica que té aquest òrgan de contractació, sinò que, des de la

vessant revisora del Tribunal de garantia dels principis rectors de la contractació pública, no

s?aprecia que la valoració estigui suficientment motivada més enllà dels quadres de puntuació

que es plasmen en l?informe i d?un breu comentari de cada criteri que s?hauria d?ajustar, si més

no, a allò exigit en el PCAP, per tal explicar en aquell moment procedimental -i no en l?informe

de l?article 56 de la LCSP respecte als criteris qüestionats per la part actora- les raons per les

quals s?arriba a aquell judici (així succeix en el criteri relatiu a ?viabilitat i coherència pla de

comercialització, política tarifaria i la seva evolució?, ?solidesa de la previsió de vendes i

facturació en l?entorn offline i online? i ?compatibilitat dels formats estàtics proposats amb la

flota?).

Igualment, manca en aquest informe l?explicació de com ha afectat de manera negativa

determinats aspectes que comporten una deducció en la puntuació (entre d?altres, en el criteri

?operativa el pla de treball?). En efecte, sobre l?abast de l?informe tècnic, val a portar a col·lació

la jurisprudència del Tribunal General en la Sentència de 27 d?abril de 2016 assumpte T-

556/11 que ha afirmat en l?apartat 250:

45

?...Por otro lado, cuando la entidad adjudicadora asigna evaluaciones específicas a la manera

en la que la oferta de que se trate se ajusta o no a esos diferentes criterios y subcriterios, que

son manifiestamente pertinentes para la puntuación global de dicha oferta, la necesidad de

explicar de qué forma las evaluaciones negativas provocaron una deducción de puntos forma

parte necesariamente de la obligación de motivación.?

I és que no pot ser d?una altra manera en l?àmbit de la contractació pública, ja que es tracta

d?un procediment competitiu on les ofertes tècniques dels licitadors presenten ?aspectes

contraposats? que requereixen un examen individualitzat i, en funció d?aquestes diferències

s?atorgui la puntuació de manera motivada. És per aquests motius que tant l?article 35.2 de la

Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions

públiques, com l?article 151 de la LCSP, exigeixen l?exteriorització de les característiques i

avantatges de la proposició de l?adjudicatari determinants que hagi estat seleccionada amb

preferència a la resta del licitadors.

El propi TS, en la Sentència de 24 de setembre de 2014, aclareix quin ha de ser el contingut

de l?informe tècnic:

?Y a este respecto se ha declarado que ese contenido debe cumplir al menos estas principales

exigencias: (a) expresar el material o las fuentes de información sobre las que va a operar el

juicio técnico; (b) consignar los criterios de valoración cualitativa que se utilizarán para emitir

el juicio técnico; y (c) expresar por qué la aplicación de esos criterios conduce al resultado

individualizado que otorga la preferencia a un candidato frente a los demás.

També és doctrina reiterada aquella segons la qual no cal que aquest informe sigui exhaustiu,

però sí ha de ser racional i suficient (Sentències del TS de 20 de gener de 1998, 9 de març

de 1998, 15 de juny de 1998 i 13 de gener de 2000 entre d?altres).

En definitiva, no es pot considerar suficientment motivat l?informe tècnic, que no concreta i

especifica el per què s?arriba a atorgar una determinada puntuació, sense que aquesta

mancança pugui ser suplida en l?informe de l?article 56 de la LCSP com succeeix principalment

en l?explicació dels criteris ?viabilitat i coherència del pla de comercialització, la política tarifària

i la seva evolució? i ?compatibilitat dels formats estàtics proposats amb la flota?. Això comporta

la retroacció d?actuacions al moment de la seva emissió per tal que, es torni a motivar de nou

amb indicació de les concretes raons que determinen les puntuacions atorgades, sense

modificar les puntuacions atorgades (per totes, Resolució núm. 1134/2019 del TACRC) ?per

tal de garantir la deguda imparcialitat, objectivitat en la valoració, atès que ja s?han obert els

sobres 3 i ja es coneix la puntuació atorgada-, permetent així donar la possibilitat a

PROMEDIOS de conèixer totes les raons que han portat a TB a atorgar la puntuació

46

controvertida, atesa la parquedat de l?informe tècnic de 4 de setembre de 2019 i la limitació

de l?accés de la gran part de la proposta d?EXTERION.

QUINZÈ. L?empresa PROMEDIOS al·lega també: (i) la vulneració del moment en què es va

realitzar el requeriment a EXTERION per a l?aportació acreditativa per l?adjudicació del

contracte en contra de la clàusula 22.8 del PCAP i posposant-lo al moment de la formalització,

(ii) que l?acord d?adjudicació és anòmal: no està motivat ni de forma in alliunde, sense fer cap

consideració respecte a l?acceptació d?un oferta desproporcionada, (iii) l?adjudicació s?ha

produït abans que EXTERION aportés la documentació requerida, i (iv) la notificació no

s?ajusta als termes de l?article 151 de la LCSP sinó que més aviat, es tracta d??una comunicació

informal d?agraïment per haver participat en la licitació?, limitant les mínimes garanties per qui

vulgui reaccionar i contra aquesta decisió, ho pugui fer.

Al respecte, si bé TM en l?informe de l?article 56 de la LCSP no tracta aquestes qüestions, sí

ho fa EXTERION en la fase d?al·legacions, tot defensant la motivació in alliunde de

l?adjudicació, per remissió als informes tècnics, que entén ajustats i correctes, i l?ordre

procedimental seguit per TB ja que, una vegada adjudicat el contracte:

Respecte al contingut de la notificació de la resolució d?adjudicació, defensa que està motivada

i que PROMEDIOS coneix les raons per les quals la seva oferta no ha rebut una puntuació

superior i que, fins i tot en la notificació conté peu de recurs.

De l?examen de l?expedient consta la proposta d?adjudicació (el document núm. 66 intitulat

?proposta d?adjudicació?):

47

I. De la simple lectura d?aquesta proposta, val a dir el següent:

A. Respecte a la pretesa suficiència de la motivació in alliunde, cal recordar que una resolució

d?adjudicació es pot entendre correctament motivada mitjançant la ?motivació in alliunde?

admesa en Dret, consistent a fonamentar el sentit de l?acte administratiu sobre informes o

documents tècnics que consten en l?expedient administratiu. El fonament d?aquest tipus de

motivació es troba en l?article 88.6 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment

administratiu comú de les administracions publiques (L 39/2015), conforme al qual: ?5. La

aceptación de informes o dictámenes servirá de motivación a la resolución cuando se

incorporen al texto de la misma?. Per tant, la proposta estarà motivada en la mesura que

l?informe al que es remet també estiguin motivats, i al respecte cal tenir en compte allò

assenyalat en els fonaments de dret tretzè i catorzè.

.

48

B. En un altre ordre de coses, de l?examen de l?expedient queda també palés que no s?ha

elevat la proposta d?adjudicació a l?òrgan competent com estableix la clàusula 22 del PCAP,

per tal que aquest decidís bé l?acceptació de l?oferta o bé el rebuig de l?oferta d?EXTERION ex

clàusula 21.6 del PCAP. Existeix una proposta d?adjudicació de data 9 de desembre de 2019,

però no s?eleva a l?òrgan de contractació, el contingut de la qual, a mode de formulari

(document núm. 66) una vegada determinats, ara sí, tots els membres de la mesa de

contractació (president, secretari i quatre vocals), és la notificació de la proposta d?adjudicació

a EXTERION, delegar al Servei d?Aprovisionaments, Logística i Contractació la preparació del

contracte i validació de la documentació, i posteriorment adjudicar definitivament la resolució,

notificar a tots els licitadors la resolució i publicar-la al perfil i requerir a l?adjudicatari per tal de

formalitzar el contracte.

II. Respecte al que l?expedient identifica com a ?adjudicació?, que es va realitzar al dia següent

a la proposa (document núm. 67), el 10 de setembre de 2019, amb el mateix contingut que la

proposta i ara sí, amb la presència en aquesta ocasió de cinc membres de la mesa de

contractació. El contingut és el següent:

indicant, a continuació un peu del recurs, sense que contingui cap motivació en el sentit de

l?article 151.1 de la LCSP. És a dir, la proposta és de 9 de desembre de 2019 i el 10 de

desembre de 2020 s?emet aquest acord intitulat d?adjudicació mitjançant el qual es torna

notificar la proposta d?adjudicació a EXTERION, es delega al Servei d?Aprovisionaments,

Logística i Contractació la preparació del contracte i validació de la documentació, i

posteriorment s?acorda adjudicar definitivament la resolució, notificar a tots els licitadors la

resolució i publicar-la al perfil i requerir a l?adjudicatari per tal de formalitzar el contracte.

49

III. Mentre que el requeriment3 per a l?aportació de determinada documentació (escriptura de

constitució, comptes anuals del darrer exercici, document nacional d?identitat del representant,

poders del representant, document acreditatiu d?estar al corrent pagament de la Seguretat

Social, document acreditatiu d?estar al corrent pagament d?Hisenda, aval per a la garantia

definitiva, assegurança responsabilitat civil) es va efectuar el mateix dia de l?adjudicació, 10

de desembre de 2019, i no ho és en el sentit d?aportar la documentació a la que fa esment

l?article 150.2 de la LCSP en el termini de deu dies abans de l?adjudicació (per totes,

resolucions 29/2020, 384/2019 ja esmentades), sinó ho és per formalitzar el contracte.

De tot l?anterior, queda palès que no s?ha observat l?íter normal de la tramitació de la licitació

?abans de l?adjudicació, s?ha de procedir a requerir la documentació de l?article 150.2 de la

LCSP, i entre adjudicació i formalització s?ha de respectar el termini de l?article 153.3 de la

LCSP per la possible interposició del recurs i no per requerir en aquell moment a l?empresa ja

adjudicatària per presentar determinada documentació- i dels extrems indicats en l?article 151

de la LCSP.

IV. Finalment, i també com a qüestió al·legada per PROMEDIOS, respecte a la notificació de

l?adjudicació -documentació que no consta en l?expedient, però que sí ha estat aportada per

la part actora-, cal dir que tampoc s?adequa a allò establert en l?article 151.2 de la LCSP:

3 La clàusula 22.8 del PCAP preveu que de conformitat amb l?article 140.3 de la LCSP ?relatiu a la

presentació de la documentació acreditativa del compliment dels requisits previs- es requerirà al

licitador proposat que presenti determinada documentació, alguna de la qual pròpiament és la que fa

referència l?article 150.2 de la LCSP, com el reguard acreditatiu de la garantia definitiva i pòlissa

d?assegurances.

50

Al respecte, cal recordar que l?article 151.2 de la LCSP, regula, per una banda, el contingut de

l?adjudicació del contracte, que ha de quedar motivat i, per una altra, el contingut de la

notificació de l?adjudicació que ha de contenir, com a mínim, el següent:

?2. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado 1 del artículo 155, la notificación y la publicidad a

que se refiere el apartado anterior deberán contener la información necesaria que permita a los

interesados en el procedimiento de adjudicación interponer recurso suficientemente fundado contra

la decisión de adjudicación, y entre ella en todo caso deberá figurar la siguiente:

a) En relación con los candidatos descartados, la exposición resumida de las razones por las que

se haya desestimado su candidatura.

b) Con respecto a los licitadores excluidos del procedimiento de adjudicación, los motivos por los

que no se haya admitido su oferta, incluidos, en los casos contemplados en el artículo 126,

apartados 7 y 8, los motivos de la decisión de no equivalencia o de la decisión de que las obras,

los suministros o los servicios no se ajustan a los requisitos de rendimiento o a las exigencias

funcionales; y un desglose de las valoraciones asignadas a los distintos licitadores, incluyendo al

adjudicatario.

c) En todo caso, el nombre del adjudicatario, las características y ventajas de la proposición del

adjudicatario determinantes de que haya sido seleccionada la oferta de este con preferencia

respecto de las que hayan presentado los restantes licitadores cuyas ofertas hayan sido admitidas;

y, en su caso, el desarrollo de las negociaciones o el diálogo con los licitadores.

En la notificación se indicará el plazo en que debe procederse a la formalización del contrato

conforme al apartado 3 del artículo 153 de la presente Ley.

51

3. La notificación se realizará por medios electrónicos de conformidad con lo establecido en la

disposición adicional decimoquinta.?

Al respecte, aquest Tribunal ja s?ha pronunciat (Resolucions núm. 17/2018, 69/2015, entre

d?altres) que manca d?ajust als dictats de l?article 151.2 de la LCSP, no comporta la nul·litat

del procediment, sinò que hauria de comportar també la retroacció d?actuacions al moment

procedimental en què es va efectuar la notiifcació, per tal d?efectuar-la de nou d?acord amb

aquest precepte.

De tot l?analitzat en aquesta Resolució, l?estimació de les diferents al·legacions efectuades per

PROMEDIOS que comporta la retroacció al moment de la valoració dels criteris subjectes a

judici de valor per tal de motivar de nou les concretes raons que determinen les puntuaicons

atorgades (fonament jurídic catorzè) i, posteriorment, procedir també per tal que quedi

constància de la valoració de la justificació d?EXTERION de la seva oferta presumptament

anormal o desproporcionada i l?elevació per part de la mesa de contractació de la proposta a

l?òrgan de contractació (fonament jurídic trezè), l?atorgament dels 10 dies de l?article 150.2 de

la LCSP per tal que l?empresa que resulti adjudicatària aporti la documentació corresponent

(fomanet jurídic quinzè), en especial, l?acreditació de la solvència tècnica o professional en el

sentit exigit en els plecs (fonament jurídic vuité); i efectuar de nou la notificació de l?adjudicació

d?acord amb l?article 151.1 de la LCSP (fonament jurídic quinzè), amb el recordatori de la

necessitat de publicar en el perfil de contractant, de manera raonable en el temps els

documents indicats en l?article 63 de la LCSP, per tal que les empreses licitadores puguin tenir

coneixement en el moment corresponent.

SETZÈ. Atès tot l?enjudiciat, aquest Tribunal no considera necessària la pràctica les proves

testificals proposades per les parts.

D?acord amb l?exposat, i vistos els preceptes legals d?aplicació, reunits en sessió, aquest

Tribunal

ACORDA

1.- Estimar el recurs especial en matèria de contractació presentat per la senyora M.E.R.F.,

en nom i representació de l?empresa PROMEDIOS EXCLUSIVAS DE PUBLICIDAD, SL contra

la resolució d?adjudicació del contracte de concessió de serveis relatiu a la publicitat als

52

autobusos de TRANSPORT DE BARCELONA, SA (expedient núm. 14783788b), en el sentit

exposat en els fonaments de dret vuitè, tretzè, catorzè i quinzè.

2.- Aixecar la suspensió automàtica de l?adjudicació prevista en l?article 53 de la LCSP, a

l?empara del que disposa l?article 57.3 del mateix cos legal.

3.- Declarar que no s?aprecia la concurrència de mala fe o temeritat en la interposició del

recurs, per la qual cosa no escau la imposició de la sanció prevista en l?article 58.2 de la LCSP.

4.- Indicar a l?òrgan de contractació que, d?acord amb l?article 57.4 de la LCSP, ha de donar

coneixement a aquest Tribunal de les actuacions que adopti per complir aquesta Resolució.

5.- Notificar aquesta resolució a totes les parts.

Aquesta resolució posa fi a la via administrativa i és directament executiva sense perjudici que

es pugui interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa

del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des de

l?endemà de la recepció d?aquesta notificació, de conformitat amb el disposat en els articles

10.1 k) i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa

administrativa, i l?article 59 de la LCSP.

Aprovat per unanimitat pels membres del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic

assistents en la sessió de 20 de maig de 2020

Vist i plau

M. Àngels Alonso Rodríguez Neus Colet i Arean

Secretària Presidenta