Última revisión
06/06/2024
Auto Civil 39/2024 Audiencia Provincial Civil de Girona nº 1, Rec. 653/2023 de 08 de febrero del 2024
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 44 min
Orden: Civil
Fecha: 08 de Febrero de 2024
Tribunal: AP Girona
Ponente: CARLES CRUZ MORATONES
Nº de sentencia: 39/2024
Núm. Cendoj: 17079370012024200035
Núm. Ecli: ES:APGI:2024:93A
Núm. Roj: AAP GI 93:2024
Encabezamiento
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat
NIG 1718042120218196046
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners
Procediment d'origen: P.S. Oposició a l'execució hipotecària 58/2022
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 1663000012065323
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Concepte: 1663000012065323
Part recurrent / Sol·licitant: Modesta, Roman
Procurador/a: Miriam Verdaguer Crous, Miriam Verdaguer Crous
Advocat/ada: Francisco Jesus Becerra Ramirez
Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.
Procurador/a: Francina Pascual Sala
Advocat/ada: BORJA FRAGUAS CANOVAS
Carles Cruz Moratones Maria Loreto Campuzano Caballero Rebeca González Morajudo Javier Ramos De La Peña
Girona, 8 de febrer de 2024
Antecedentes
Es va designar com a ponent al
Fundamentos
Ara en aquesta alçada reprodueix els motius d'oposició que veurem a continuació.
Ja vàrem tenir ocasió de fer l'abordatge d'aquesta qüestió en la Interlocutòria 51/21 de 8 de març (recurs núm. 19/21) quan diguérem:
Per tant, en els casos en que existeix una oposició conjunta per motius de fons a l'empara de l' article 695 de la LEC també es podrà revisar en apel·lació per motius de defectes formals previstos en l' article 685 i en l' article 559 de la LEC. En el cas present, s'inclouen en el recurs els motius de fons (com la clàusula venciment anticipat, la clàusula sòl; els interessos de demora) i motius de forma com la legitimació activa de la part executant a l'empara de l'article 695-1-4; el pacte de liquiditat; les formalitats del títol executiu.
L' article 26.3 del Reial decret 716/2009, de 24 d'abril diu que
I l'article 30 regula l'acció executiva en els següents termes:
I l'article 31 regula les facultats del titular de la participació
En els casos previstos en les lletres c) i d), el titular de la participació podrà instar el jutge competent la incoació o continuació del corresponent procediment d'execució hipotecària, i acompanyar la seva demanda del títol original de la participació, del requeriment notarial previst en l'apartat c) precedent i de la certificació registral d'inscripció i subsistència de la hipoteca. A l'expedir-se aquesta certificació es farà constar en el registre, mitjançant nota marginal, que s'ha expedit la certificació registral i s'indicarà la data i la identitat del sol·licitant. Aquestes circumstàncies es faran constar en la certificació expedida.
Per tant, és clara la legitimació activa del creditor hipotecari per a l'inici de l'execució hipotecària, sense perjudici dels drets i accions dels partícips hipotecaris.
I tal legitimació també roman en els casos de titulització, ja que si la titulització hipotecària no és més que l'agrupació de participacions hipotecàries, mitjançant la creació d'un fons d'aquestes, sense personalitat jurídica, gestionat per una societat gestora que l'ha creat, sense que res s'estableixi en contra del que hem dit sobre la legitimació respecte a les participacions hipotecàries, l'entitat titular del préstec i crèdit segueix tenint la legitimació activa per exercir l'acció executiva, sense perjudici de la legitimació de la gestora del fons en els casos esmentats, fins i tot també l'entitat titular del préstec o crèdit tindria legitimació passiva per suportar qualsevol acció contra ella.
La qüestió ja ha estat resolta en aquests termes per alguna Audiència Provincial. Així, tenim el SAP de Tarragona de 17 de setembre del 2015 que diu:
I la sentència de l'Audiència de Barcelona de 3 de febrer del 2016 que diu que:
I així és ja que l' art. 26.3 del Reial decret 716/2009, de 24 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i unes altres normes del sistema hipotecari i financer, assenyala que: "
I per aquesta Sala s'ha resolt en similars termes per interlocutòries de 15 de setembre del 2016 i 16 de juny del 2017, entre d'altres.
Finalment la STS de 20.10.21 ha vingut a corroborar la jurisprudència menor quan diu:
En conseqüència no hi ha cap mena de manca de legitimació activa en el BBVA per causa de la titulització del préstec hipotecari.
El motiu ha de ser rebutjat.
Aquest motiu ha de venir precedit de la informació veraç sobre els esdeveniments que la part recurrent presenta de manera intencionadament confusa. La pòlissa de préstec hipotecari que aquí s'executa és la de data 30.8.2013, la qual venia precedida en el temps per l'originària constitució d'hipoteca per escriptura de 24.10.2002 atorgada per la Caixa d'Estalvis Sabadell i la posterior novació i compravenda amb subrogació d'hipoteca de data 15.4.2003. Doncs bé, de la primera escriptura es va expedir una primera còpia executiva en favor de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (en el mateix dia de l'autorització (foli 46) i posteriorment una segona còpia es va lliurar en 16.1.15 al BBVA sense eficàcia executiva per haver-se expedit a la Caixa esmentada (foli 46), com també una altra còpia en favor del BBVA el 22.10.22 també sense eficàcia executiva. Però això no afecta a la escriptura de novació del préstec que va tenir lloc en 30.8.2013 que és la que ara s'executa. Per tant la referència poc precisa en el temps cronològic dels esdeveniment fet a càrrec del recurrent ha de ser rebutjada. En efecte, considera la part promotora de l'incident que no acompleix el títol executiu els requisits de l' article 517-1, 4ª de la LEC i, per tant, manca la seva força executiva.
No podem compartir aquesta conclusió perquè fem nostra l'argumentació de l' AAP de Lleida de 25.9.15 i de les altres Audiències que s'esmenten en dita resolució i d'altres ( AAP Barcelona-13ena- de 28.2.20, i AAP Barcelona 19ena de 10.10.19, entre moltes altres) que serveix de suport al jutge d'instància per desestimació el motiu de nul·litat del títol executiu.
No hem d'oblidar que tant els articles 685-2 i 685-4 complementen la interpretació que cal donar a l'article 517 esmentat en determinats casos com el present en el qual hi ha hagut una successió de creditor. Així el primer article, el 685-2 segons paràgraf podem llegir:
I en el número 4 del mateix article 685 llegim:
"
Això significa que pel legislador el fet de que sigui primera o segona còpia no és essencial perquè pot donar-se el supòsit -en determinats casos- que no es pugui ni aportar el títol executiu i si es així tant per béns hipotecats (mobles o immobles) com per els que estan en règim de penyora sense desplaçament, resulta suficient presentar una certificació del Registre que acrediti la inscripció i subsistència de la hipoteca.
I aquest el cas en els que es troben també els Bancs els quals poden emetre cèdules hipotecàries o poden garantir crèdits o préstecs afectes a una emissió de bons hipotecaris, conforme a les lleis 2/1981 de Regulació del Mercat hipotecari i 41/2007 de Reforma del Mercat Hipotecari.
Aleshores, en aquest cas en haver la part executant -que era la successora de la precedent creditora Caixa d'Estalvis de Sabadell aportat amb el document número 2
Aquesta transcendental intervenció atribuïda al Registre de la Propietat també impedeix que pugui haver una doble execució pel mateix títol, perquè l' article 688.2 de la LEC ja preveu que el Jutjat en rebre la demanda executiva hagi d'instar al Registre de la Propietat una certificació de domini i càrregues per comprovar que efectivament no hi ha constància de cap altra execució derivada del mateix títol
El motiu no pot prosperar.
Referent al pacte de liquiditat pactat en l'escriptura de préstec hem de reiterar una vegada més el que ja vam dir en la nostra Interlocutòria 29/17 d'1 de febrer en els següents termes:
I en el present cas, també l'entitat prestamista ha presentat l'acta notarial de fixació de saldo en el qual figuren tots els conceptes reclamats, quotes impagades, capital pendent d'amortització, i l'aplicació del criteri recollit en la Llei 5/2019 de Contractes de crèdits hipotecaris (LCCI) el mateix interès ordinari més tres punts (sense aplicar els interessos de demora pactats ni les comissions pactades). Per això la part prestatària ha tingut perfecte coneixement dels imports reclamats i el seu mètode de càlcul i no ha impugnat de manera detallada quines són les operacions realitzades errònies, com l'obligava l' article 695.1.2 de la LEC.
Finalment pel que fa a la coincidència del número de contracte entre l'escriptura hipotecària originària de 2002 i l'acta de fixació del saldo de 2021 hem de dir que resulta irrellevant a efectes del recurs. En primer lloc, perquè es tractaria d'una qüestió merament formal que s'explica per la novació posterior amb ampliació del préstec que motiva un nou número de contracte i, en segon lloc, perquè ja no té accés a la apel·lació. Tampoc resulta rellevant el quadre d'amortització anterior a l'escriptura de 30.8.13 que és la que s'executa.
A més, resulta que en la liquidació del deute i tancament del compte de 4.2.21 es fixa el saldo pendent en 294.109,25€ amb la qual cosa -al seu parer- existeix un greu error de liquidació. En ell es recull l'impagament de quotes des de la de 31.8.14 a 31.1 21, és a dir per un total 77 quotes impagades, les qual en cap moment s'han negat i el tipus dels interessos de demora aplicat és dels remuneratoris més tres punts, aplicant el criteri de la Llei 5/2019 de Contractes de crèdits immobiliaris.
Es denuncia pel recurrent que no s'ha aportat la documentació relativa al saldo deutor que es reclama, però el cert és que s'hi va annexat a la liquidació notarial del saldo deutor, com també en la reclamació extrajudicial (document 4 i 4 bis) que se li va fer en temps i forma. Res tenen a veure altres crèdits concedits a la part prestatari aliens a a quest préstec hipotecari. Tampoc el motiu pot prosperar.
La interlocutòria recorreguda va denegar l'abusivitat de la clàusula de venciment anticipat en aplicar els paràmetres de l' article 24 de la Llei de Contracte de Crèdits Immobiliaris .
L'executada impugna tal decisió insistint en la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat.
Hem de començar indicant que segons la jurisprudència del TJUE, l'anàlisi de la clàusula de venciment anticipat s'ha de fer en abstracte amb independència que el creditor bancari hagi posposat la decisió del tancament del compte i aplicació del venciment anticipat a un import de quotes superior al previst en la clàusula que regula el venciment anticipat, així ho ha confirmat definitivament la sentència del TJUE de 26 de gener del 2.017 i 26 de març del 2.019 i les sentències del Tribunal Suprem de 23 de desembre del 2.015, 18 de febrer del 2016 i 11 de setembre del 2.019, dictada aquesta última després de la resolució de la qüestió prejudicial plantejada sobre la qüestió i resolta en la segona de les sentencia dictades.
El TJUE en la sentència de 26 de gener del 2.017 va sostenir que:
La Directiva 93/13 debe interpretarse en el sentido de que se opone a una interpretación jurisprudencial de una disposición de Derecho nacional relativa a las cláusulas de vencimiento anticipado de los contratos de préstamo, como el artículo 693, apartado 2, de la Ley 1/2000, modificada por el Real Decreto-ley 7/2013, que prohíbe al juez nacional que ha constatado el carácter abusivo de una cláusula contractual de ese tipo declarar su nulidad y dejarla sin aplicar cuando, en la práctica, el profesional no la ha aplicado, sino que ha observado los requisitos establecidos por la disposición de Derecho nacional.
I el TJUE (Gran Sala) en la sentència de data
"Los artículos 6 y 7 de la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, deben interpretarse en el sentido de que, por una parte, se oponen a que una cláusula de vencimiento anticipado de un contrato de préstamo hipotecario declarada abusiva sea conservada parcialmente mediante la supresión de los elementos que la hacen abusiva, cuando tal supresión equivalga a modificar el contenido de dicha cláusula afectando a su esencia, y de que, por otra parte, esos mismos artículos no se oponen a que el juez nacional ponga remedio a la nulidad de tal cláusula abusiva sustituyéndola por la nueva redacción de la disposición legal que inspiró dicha cláusula, aplicable en caso de convenio entre las partes del contrato, siempre que el contrato de préstamo hipotecario en cuestión no pueda subsistir en caso de supresión de la citada cláusula abusiva y la anulación del contrato en su conjunto exponga al consumidor a consecuencias especialmente perjudiciales".
El Tribunal Suprem en la sentència d'11 de setembre del 2.019 mantenir la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat en los següents termes:
"
I va entendre que el contracte no podia subsistir sense la dita clàusula, fent el següent raonament:
De ser así, no puede subsistir un contrato de préstamo hipotecario de larga duración si la ejecución de la garantía resulta ilusoria o extremadamente dificultosa.
Parece claro que, si el contrato solo fuera un préstamo, la eliminación de la cláusula de vencimiento anticipado no impediría la subsistencia del contrato. Pero si es un negocio jurídico complejo de préstamo con una garantía hipotecaria, la supresión de la cláusula afecta a la garantía y, por tanto, a la economía del contrato y a su subsistencia.
El negocio jurídico tiene sentido si es posible resolver anticipadamente el préstamo y ejecutar la garantía para reintegrarse la totalidad del capital debido y los intereses devengados, en caso de que se haya producido un impago relevante del prestatario."
Per tant, la clàusula objecte d'examen per la resolució recorreguda al permetre la resolució o venciment del contracte i la reclamació integra del capital deixat per incompliment d'una sola quota no modula la gravetat de l'incompliment en funció de la durada i quantia del préstec, pel que ha de ser reputada abusiva, ja que no es vincula a paràmetres quantitativament o temporalment greus.
"11.- Conforme a todo lo expuesto, procede aplicar las siguientes pautas u orientaciones jurisprudenciales a los procedimientos de ejecución hipotecaria en curso, en los que no se haya producido todavía la entrega de la posesión al adquirente:
a. Los procesos en que, con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 1/2013, se dio por vencido el préstamo por aplicación de una cláusula contractual reputada nula, deberían ser sobreseídos sin más trámite.
b. Los procesos en que, con posterioridad a la entrada en vigor de la Ley 1/2013, se dio por vencido el préstamo por aplicación de una cláusula contractual reputada nula, y el incumplimiento del deudor no reúna los requisitos de gravedad y proporcionalidad antes expuestos, deberían ser igualmente sobreseídos.
c. Los procesos referidos en el apartado anterior, en que el incumplimiento del deudor revista la gravedad prevista en la LCCI, podrán continuar su tramitación.
d. Los autos de sobreseimiento dictados conforme a los apartados a) y b) anteriores no surtirán efecto de cosa juzgada respecto de una nueva demanda ejecutiva basada, no en el vencimiento anticipado por previsión contractual, sino en la aplicación de disposiciones legales ( ATJUE de 3 de julio de 2019, asunto C-486/16). Solución que no pugna con el art. 552.3 LEC, puesto que no se trata de un segundo despacho de ejecución con fundamento en el mismo título, sino de ejecuciones basadas en diferentes títulos (el contrato, en el primer caso, y la ley en el segundo).
e. Debe entenderse que las disposiciones legales mencionadas en el apartado anterior son las contenidas en la Ley de Contratos de Crédito Inmobiliario, pese a que las resoluciones del TJUE se refieran expresamente al art. 693.2 LEC en la redacción dada por la Ley 1/2013 y pueda haber alguna discordancia con la disposición transitoria primera 4ª de la Ley 5/2019. Y ello, porque:
El art. 693.2 LEC, en su redacción anterior a la Ley 5/2019, era una norma de Derecho dispositivo, mientras que el art. 24 LCCI, al que ahora se remite, es imperativa.
La disposición transitoria primera 4ª LCCI, fruto de una enmienda transaccional en el Congreso y una enmienda en el Senado, optó por la retroactividad limitada para evitar que una sentencia del TJUE contraria al informe del Abogado General en la cuestión prejudicial que había presentado esta sala, pudiera hacer directamente aplicable el 693.2 LEC en su anterior redacción. Por lo que sería contradictorio que la voluntad del legislador se volviera en contra del consumidor, cuando lo que se pretendió es protegerlo más allá de lo previsto en el art. 693.2 LEC anterior a la reforma."
En consideració als esmentats criteris, i atès que la clàusula de venciment anticipat ja va ser declarada nul·la per la Secció Segona d'' aquesta Audiència en sentència de 25.11.19 (recurs 833/17) examinat el venciment acordat per l'entitat recurrent i executant i la liquidació realitzada s'aprecia que es va donar per vençut el préstec per l'incompliment de 77 quotes, per la qual cosa fins i tot sent la clàusula contractual nul·la per abusiva, resulta que es compleixen els requisits de l'article 24-1 lletra b) ii) de la LCI (més de 12 quotes impagades o més del 3% del capital prestat), pel que en ser substituïda l'esmentada clàusula per l'esmentat precepte, resulta que va ser vençut el préstec de forma correcta el que comporta la confirmació de l'auto recorregut i la continuació de la demanda d'execució.
Entrant ja en els motius subsidiaris plantejats per la recurrent hem d'indicar que quan els interessos de demora pactats i la clàusula terra hem de ratificar que la resolució d'instància resol encertadament ja que no han estat objecte de liquidació per part de la prestadora i per això no
Pel que fa a les causades d'aquesta alçada atesa la desestimació del recurs, és procedent imposar les costes a la part recurrent ( art. 398.1 de la LEC).
Fallo
Contra aquesta interlocutòria no hi cap recurs ordinari de cap classe.
Així ho acorda la Sala i signem els magistrats esmentats a l'encapçalament.
Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
