Auto CIVIL Nº 190/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 956/2015 de 29 de Abril de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 956/2015

Jutjat de Primera Instància núm. 37 de Barcelona

Actuacions d' incident d'oposició en procediment d'execució hipotecària núm. 20/2015

Interlocutòria Definitiva nº 190/2016

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 29 d'abril de 2016

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 956/2015 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Santa María i Fernández, en representació dels Srs. Teodosio , Adela i Luis Angel , part executada, i ha pronunciat la següent Interlocutòria Definitiva.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.- Estimando parcialmente la oposición formulada por la procuradora Mª Isabel Santa María Fernández, debo mandar seguir adelante la ejecución por la suma de 188.821,91 € más las costas'

La part dispositiva de l'Acte d'aclariment de data 5-6-2015 és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.- Desestimo la petición formulada por la procuradora Mª Isabel Santa María Fernández de aclaración de la resolución dictada con fecha 25 de mayo de 2015 en el presente procedimiento y, en consecuencia, no ha lugar a variar su texto'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Santa María i Fernández.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. González i Recio.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 27 d'abril de 2016, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part executada la Interlocutòria Definitiva d'instància (f. 100 i ss.) pels següents motius:

1er) El primer motiu es limita a resumir els motius d'oposició sostinguts a primera instància i a localitzar un suposat error de la resolució en tant que d'una banda diu que continuï l'execució més costes i, de l'altra, no imposa costes de l'incident.

2on) infracció de la jurisprudència sobre la manca de legitimació activa. Invoca a l'efecte l' Acte d'aquesta AP de Barcelona de 22-12-2014 i els de 26-11-2014 - 16a - i 26-3-2015 -16a- tots en el sentit de que només està legitimat el creditor que té inscrit al seu nom el dret real d'hipoteca al registre.

3er) infracció d la jurisprudència del TS entorn de l'abusivitat de la clàusula sòl. En concret de la sent. 9-5-2013 .

4rt) Caire abusiu de la clàusula de venciment anticipat atès l'escàs import degut (13.543,13 euros front d'un préstec de 200.000 euros)

S'oposa la part executant (f. 128 i ss.) pels següents motius:

1er) Inexistència de clàusules abusives.

2on) La doctrina de l'AP Barcelona és reiterada en el sentit de que no s'aplica l' art. 149 LH en un supòsit de successió global d'actius i passius (Acte secc. 14a de 27-9-2013). I la sent. TS 29-6-1989 també ho defensa.

3er) Quant a la clàusula sòl diu que segueix la normativa administrativa bancària del sector i per tant no pot ser abusiva.

4rt) Quant al venciment anticipat, no és una clàusula abusiva i s'ha aplicat seguint la doctrina del TJUE. L'incompliment és el suficientment greu per a determinar la resolució del contracte.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la demanda executiva, Banco Sabadell SA (en tant que successora per absorció de caixa Penedès) exercita l'acció hipotecària i reclama 189.330,11 € (en corda fluixa, acta de liquidació de saldo de data 13-6-2014, resulten 7.111,93 de capital vençut i impagat, 6.431,20 € d'interessos remuneratoris al 3,2490% 5 rebuts i al 3% 9 rebuts més entre 18-2-2013 i 18-3-2014, 508,20 € d'interessos de demora al 19%, 420 e de comissions per impagats -per bé que s'acaba aplicant als 174.538,79 € 319,99 e d'interessos al 3% i es computen les quotes de capital i interessos vençuts i impagats en 13.543,13 €-) més altres 19.232 € per a interessos i costes als demandats Sr. Teodosio (prestatari hipotecant), Sr. Luis Angel (hipotecant no deutor) i Sra. Adela (hipotecant no deutora) solidàriament, per incompliment definitiu del contracte de préstec amb garantia hipotecària subscrit el 18-6-2009 amb Caixa Penedès (en corda fluixa, 200.000 €, a 25 anys, interès remuneratori 5,250% inicial, després variable -euríbor un any + 1,750 punts-, sòl del 3% i sostre del 19%, interès de demora 19%) contra la finca registral NUM000 full NUM001 , llibre NUM002 tom NUM003 del Registre núm. 21 de Barcelona, situada al c/ DIRECCION000 núm. NUM004 , NUM005 pis NUM005 porta.

b) Despatxada execució per les sumes reclamades per Acte de 6-2-2015, la part executada es va oposar per entendre que hi havia un error a la demanda sobre si tots els demandats són propietaris o no de l'immoble embargat; en segon lloc, van entendre mancada de legitimació activa l'actora per no estar inscrita la hipoteca a nom de l'executant; i per entendre abusives les clàusules sòl (del 3% i sostre del 19%), d'interès de demora (19%) i de venciment anticipat.

c) Consta per nota simple informativa de 24-1-2011 (f. 76-77) inscrita la hipoteca a nom de Caixa Penedès

d) No consten testimoniats ni la impugnació de la oposició per part de l'executant ni consta celebrada vista. Tampoc cap part ha denunciat cap defecte processal al respecte.

Tercer.La Interlocutòria d'instància, de data 25 de maig de 2015 (f. 89 i ss.) estima en part la demanda.

Entén que no és aplicable a les successions universals per fusió l' art. 149 LH seguint una sentència de l'AP Madrid -12a- de'11-1-2013

Entén, quant a la clàusula sòl del 3% és perfectament transparent i, per tant, lícita, vàlida i eficaç.

Entén abusiu i anul·la l'interès de demora del 19%

Entén que el venciment anticipat s'ha produït vàlidament en base a que hi ha més de tres rebuts mensuals consecutius impagats (14 rebuts impagats consten).

Conseqüentment, declara que ha de seguir endavant l'execució però per la xifra de 188.821,91 € (és a dir, descomptant els interessos de demora aplicats) més costes i sense interessos, per tant.

Sense costes.

Quart.El primer motiu que hem d'examinar del recurs és el relatiu a la manca de legitimació activa de Banco Sabadell SA per a instar l'acció hipotecària en la mesura que consta suficientment acreditat que a temps de la demanda el dret real d'hipoteca està encara inscrit a nom de Caixa d'Estalvis del Penedès.

S'ha d'acollir el motiu.

És notori que aquesta Secció entén absolutament necessari, des de fa molt de temps, la prèvia inscripció de dit dret per a poder-lo exercitar en procediment d'execució hipotecària, basat específicament dit procediment en el dret inscrit.

Sense quina inscripció no es dóna la condició de procedibilitat (l' art. 149 LH no distingeix entre bancs i particulars ni entre titularitats substantives derivades de successionsinter vivos-de lesmortis causas'ocupa l' art. 540 LEC i és més que dubtós que sigui aplicable a la normativa processal hipotecària- globals o cessions individuals perquè parteix de la base de que l'actor només pot ser qui té el seu dret real inscrit al seu nom) absolutament necessària per a poder instar dita acció amb èxit.

A títol d'exemple, exposem a continuació alguns dels arguments donats per aquest Tribunal en diferents decisions al respecte.

Així, al Rotlle 757/2015 vam dir:

'(...)Al rotlle 513/2015, potser el més recent, vam dir:

'(...)Quart(...) S'ha d'acollir plenament.

Certament, Caixabank SA acciona una garantia real hipotecària que no té inscrita al seu nom i que dimana d'una escriptura signada al seu moment per Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Huelva y Sevilla, entitat que, després de dos processos de fusió, actualment no existeix en estar absorbida (integrada a Banca Cívica SA) per l'actora però a quin nom encara consta inscrit el dret real de garantia en qüestió.

Tot i que hi ha disparitat de criteris entre les diferents Audiències, va cobrant cos la tesi mantinguda al llarg d'aquests anys per aquesta Secció i que l'executant coneix a bastament, que considera la necessitat de complir amb allò que disposa l' art. 149 LH en tota execució hipotecària o pignoratícia, ja que es tracta d'una acció eminentment registral.

Ens referirem a la recent resolució d'aquesta secció del Rotlle 636/2015 que simplement transcriurem en ares a la brevetat.

'(...)Com aquesta secció ha establert reiteradament (la darrera vegada per Acte resolutori del Rotlle 157/2015), cal complir escrupolosament l' art. 149 LH per a poder exercitar l'acció. En aquell cas (enlloc d'inadmetre la demanda el Jutjat havia decretat la nul·litat de l'actuat), reiterant doctrina anterior, vam dir:

'(...)Quart(...) El problema és de manca de pressupost processal del procés. La prèvia inscripció registral no solament determina la legitimació activa a efectes de l'acció real hipotecària sinó que és una condició de procedibilitat per a que la demanda sigui admissible.

Que els 'posseïdors' (en realitat propietaris per permuta quin títol de domini i d'accés al Registre de la Propietat expressa que van adquirir lliure de càrregues l'immoble, per bé que es veuen afectats per una hipoteca afectant la finca matriu) hagin estat notificats de l'acció hipotecària ja interposada (actor és el banc i demandat la promotora, no els titulars del pis) i no hagin reaccionat fins un any després és del tot irrellevant, doncs ho han fet en seu d'oposició, sota els termes de la LEC reformada per la llei 1/2013 invocar la manca de legitimació activa com una causa més a banda de les taxades per la LEC. No són ells qui plantegen la nul·litat com a conseqüència d'una actuació processal que els generi indefensió, sinó el Jutjat, d'ofici.

I el Jutjat ho ha fet bé perquè no es pot entendre (com exposarem a bastament més avall) el procediment real hipotecari en exercici d'un dret real (que, a més, es diu -encara que no està acreditat, de l'actuat- que és merament aparent, purament tabular, en haver-se pagat el crèdit) per qui no en sigui el titular registral i aquí és obvi que Banco Mare Nostrum SA no acredita tenir cedit ni inscrit un dret real que apareix ser de titularitat encara de Caixa d'Estalvis del Penedès.

La Sala comparteix el criteri de que la prèvia inscripció registral és un requisit de procedibilitat ( art. 149 LH i 244 RH ) quina absència, de no subsanar-se immediatament, dóna lloc a la inadmissibilitat a tràmit de la demanda executiva hipotecària (...)'.

En aquell cas s'hagués pogut admetre una subsanació del defecte inicial (doncs el tràmit havia començat i s'havia dictat l'Acte d'admissió a tràmit de la demanda) si dintre del termini concedit s'hagués aportat la prova de la inscripció registral. El mateix hauria succeït si s'hagués subsanat en compliment d'un termini o condicions més laxes, com en el cas en que es va admetre a tràmit condicionadament a que s'acredités el canvi registral a favor de l'executant abans de l'eventual adjudicació i en que, efectivament, l'executant va complir amb l'establert pel Jutjat en l'Acte que va admetre a tràmit la demanda condicionadament (videla molt recent resolució d'aquesta secció del Rotlle 582/2015).

No és el cas que ens ocupa. Certament la prèvia inscripció és un prius, una condició de procedibilitat i, literalment, de no donar-se, impedeix l'exercici de l'acció (...)'

En aquesta línia, a la resolució que va resoldre el Rotlle 983/2014 vam dir, exposant més a bastament la nostra anterior doctrina:

'(...)Cinquè.El recurs de la part executant insisteix en l'absorció d'Unnim Banc SAU per BBVA SA quant a la titularitat dels drets i deures derivats de l'absorció de Caixa d'Estalvis de Terrassa, titular formal del títol i titular registral del dret d'hipoteca que s'executa. Sosté la recurrent la seva legitimació activa en base a l'art. 540 i la jurisprudència que invoca.

No es pot acollir.

La Sala manté ja des de fa uns anys la doctrina de que és necessari que qui exercita l'acció registral hipotecària tingui prèviament inscrit el seu dret real ( art. 130 LH ) tot i que accepta la subsanació al llarg de la primera instància.

Habitualment, la tesi d'aquesta Secció ha estat aplicar l' art. 149 LH , pensat només per a cessions individuals, a les universals o per absorció, en defecte de norma que discrimini, en sentit contrari a aquella, particulars de societats.

Així, la darrera vegada amb ocasió del rotlle 948/2014, venim dient el següent:

'(...) Com ja vam dir al Rotlle 597/2014 i en molts altres anteriors (per darrera vegada aquest Ponent al Rotlle 841/2014), com és notori, aquesta Secció segueix el corrent doctrinal i jurisprudencial menor que considera imprescindible per a estar legitimat activament en una execució hipotecària que el dret real d'hipoteca que s'exercita estigui inscrit prèviament a nom de l'executant.

I és palès aquí ( art. 149 LH ) que qui actua ho fa en cessió, successió universal per fusió societària, etc. del titular registral del dret real en qüestió, de manera que si bé té el dret de crèdit, substantiu (el que no podria impedir, p. ex. l'exercici de l'execució dinerària en base a l'escriptura de préstec, exercitant el dret de crèdit), no té la titularitat de l'únic que aquí s'exercita, el dret real de garantia, la hipoteca.

Com ja hem dit en altres decisions similars, ben conegudes ja, els Rotlles 541/13, 617/2013 i 122/2014 entre d'altres, entén aquest Tribunal que el procediment hipotecari -no l'execució dinerària, del crèdit- exigeix que, prèviament a la demanda, el dret real que s'executa estigui registrat a nom de l'executant.

Així ho defensa, a més, la DGRN.

Al rotlle 617/2013 ja vam recollir aquesta doctrina i l'hem reiterat constantment fins al darrer cas anterior al present, el Rotlle 866/2014 (...)'.

En tots ells vam dir:

'(...) l'executant pretén fer prevaldre la titularitat substantiva del dret real de garantia sobre la registral i oposa l' art. 540 LEC i una sentència de la secc. 15a de l'AP de Barcelona de 15-3-2011 que referma el caire constitutiu de la inscripció d'hipoteca coma garantia, que no quant al crèdit. I posa al descobert la dualitat de doctrina existent entre el TS i la DGRN que defensen posicions contraposades entre la natura constitutiva o merament declarativa de la inscripció d'hipoteca.

No es pot acollir (...).

És cert que diverses sentències del TS, entre d'altres les de 5-11-1974 -EDJ 1974/85 -, de 11-1-1983 -EDJ 1983/163 - o 23-10-1984 -EDJ 1984/7427), defensen que la titularitat (substantiva, tant del dret real com del crèdit garantit) es pot acreditar amb l'escriptura de successió (testament, compravenda, donació) o de cessió (cessió de crèdit). Aquesta doctrina s'estableix en cassació respecte de litigis declaratius, no en processos de l' art. 131 LH . Per tant, on no s'estava ventilant de cap manera si l' art. 149 LH instaura una condició de procedibilitat en el exercici de l'acció executiva hipotecària especial i, en conseqüència, no ha pogut el TS establir veritable jurisprudència sobre la qüestió que estem tractant (tot i algun que altreobiter dictaque considera que l' art. 149 LH només es refereix a efectes de notificació al tercer i a impedir un pagament útil al titular aparent per part del deutor, com succeeix amb la sent. del TS de 4-6-2007 -Rec. 2438/2000 , EDJ 2007/68108- on només es discutia la legitimació d'un banc per cedir el seu crèdit durant el procés de fusió).

Entén aquesta Sala (ens remetem a les nostres pròpies resolucions dels rotlles 285/2013, 313/2013, 341/2013 i 541/2013, 617/2013 i 730/2013, entre d'altres), junt amb la secció 3a de l'AP de Castelló de 12-7-2012 i la secc. 9a de l'AP de València de 4-2-2013, entre d'altres Audiències) que per a poder instar l'execució de la garantia hipotecària pel procediment hipotecari cal tenir prèviament inscrit l'executant el seu dret d'hipoteca. És més un requisit de procedibilitat atès el rigorisme del procediment hipotecari i els escassos mitjans de defensa de l'executat (fins i tot titllats d'injustos per recents decisions del TJCE) que no pas de legitimació de fons. Però que en tot cas impedeix la legitimació activa entesa com a legitimació processal.

Extrem, a més, que sembla de pura lògica jurídica: si el sistema registral que tenim és constitutiu per a la creació de la hipoteca ( art. 145 LH ) ho ha de ser per a tota modificació, no solament material sinó subjectiva, dels seus titulars.

Mentre que és obvi que això no seria exigible per a una execució dinerària basada en l'escriptura de préstec.

Aquest és, d'altra banda, el criteri de sempre de la DGRN, que exigeix que la certificació de càrregues per a poder procedir constati que l'executant és el titular registral de la hipoteca que s'executa (Resolució DGRN de 19-3-2013 (BOE núm. 92 de 17-4-2013, pàg. 29172) que confirma les anteriors de 25-11-2002, 6-6-2009, 20-2-2012, 12-6-2012, 28-11-2012 i 29-11-2012 i que sosté que 'la expedición de la certificación de dominio y cargas para el procedimiento de ejecución hipotecaria y las consiguientes notificaciones a los titulares de cargas posteriores individualmente o a través de la extensión de la nota marginal cuando se trata de cargas posteriores a ésta última constituyen por esta razón requisito esencial del procedimiento' i continua 'no cabe duda que el procedimiento de ejecución hipotecaria es esencialmente de carácter registral, dado el carácter constitutivo que la inscripción tiene con relación al derecho real de hipoteca...De esta manera, el procedimiento de ejecución directa contra los bienes hipotecados...sólo podrá ejercitarse como realización de una hipoteca inscrita, sobre la base de aquellos extremos contenidos en el título que se hayan recogido en el asiento respectivo...Teniendo en cuenta...el carácter constitutivo que la inscripción tiene en relación a la hipoteca y sus modificaciones (cfr. Arts. 145 y 149 LH ) y el carácter esencialmente registral del procedimiento de ejecución hipotecaria, ...debe concluirse la imposibilidad de expedirse certificación de cargas a instancia de quien no figura aún como titular registral de la hipoteca. Defecto, por otra parte, fácilmente subsanable mediante la aportación de la titulación necesaria para operar registralmente la sucesión de la titularidad de la hipoteca')

La més recent decisió de la DGRN, de 9-10-2014, confirma la tesi de les anteriors, en tant que si bé entén que no estem en un cas d'aplicació estricta de l' art. 149 LH en tractar-se d'una cessió universal i no particular -la única prevista al precepte- exigeix que es subsani la manca de correspondència del Registre de la Propietat amb el Registre Mercantil als efectes de l'exercici de l'acció hipotecària per exigència de l' art. 130 LH :

Diu així: 'en efecto, la inscripción de la cesión del crédito hipotecario no tiene valor constitutivo: la transmisión se produce por la inscripción de la cesión en el Registro Mercantil, que sí tiene valor constitutivo (ver arts. 47, 73 y 89.2 LME y sent. 21-05-2012 ); y no procede la aplicación del art. 149 LH (cesión singular de crédito hipotecario), porque se trata de una sucesión universal. Pero el problema no es de constitución o de formalización de una cesión particular, sino de tracto sucesivo: 'tal suspensión [la realizada por el registrador en el caso concreto] encuentra su fundamento en el principio registral del tracto sucesivo y en la correlativa aplicación de los artículos 16 , 20 , 38 y 130 LH : [...] La hipoteca aparece inscrita a nombre de persona distinta de aquella que se adjudica la finca y que aparece como demandante en el procedimiento (Cfr. art. 20 LH )'; que tiene aún más significado si se considera que el procedimiento de ejecución hipotecaria es esencialmente de carácter registral y se realiza sobre la base de aquellos extremos contenidos en el título que se hayan recogido en el asiento respectivo ( art. 130 LH ); puede verse la sentencia de 29-6-1989 , que advertía de que esa falta de inscripción registral de la cesión constituye un 'defecto subsanable mediante la solicitud de la práctica de la inscripción', que, para títulos universales como el del caso, se trata en el art. 16 LH '(...)'

La Sala ja ha expressat amb anterioritat les seves raons, sempre de caire processal, sobre la base de que l'acció hipotecària és una acció netament registral i que s'ha d basar en allò que contingui el Registre ( art. 130 LH ) i ha invocat fins i tot la igualtat de tots els justiciables, doncs no s'entendria que tractéssim diferent el particular que no té inscrit el seu dret per no haver reprès un tracte interromput (p. ex. un successor que vol exercitar una hipoteca a favor del seu causant) d'aquelles entitats societàries que tampoc el tenen (i que també tenen títol derivat, 'successori').

(...).

Aquesta secció entén que l' art. 149 LH és de rigorosa aplicació a tothom en defecte d'un precepte explícit que discrimini (no en el substantiu, sinó en el processal i registral) les successions universals.

La Secció 16a, en Acte de 23-4-2015 (ROJ AAP B 625/2015), FJ Vuitè, després de dir que en el procediment hipotecari, ateses les escasses causes d'oposició, cal una escrupolosa observança de les normes processals, ens diu:

'una de esas especialidades consiste en que la legitimación activa para el ejercicio de esa acción corresponde no ya a todo aquel que 'aparezca como acreedor en el titulo ejecutivo' o a quien acredite ser su sucesor, tal como establecen para la ejecución común los artículos 538.2 primer inciso, y 540 LEC , sinó únicamente a quien figure como titular de la hipoteca en el registro de la propiedad, no en vano ese procedimiento especial es de base estrictamente registral, como proclama el articulo 130 de la ley Hipotecaria , según la redacción que le diera la ley 1/2000, modificada a su vez por la ley 41/2007, a cuyo tenor el procedimiento se desarrolla 'sobre la base de aquellos extremos contenidos en el titulo que se hayan recogido en el asiento respectivo'

I esmenta en favor de dita tesi les resolucions de la DGRN de 30-9-2013, 21-3-2013, 28-8-2013 i 2-10-2013, tot afegint:

'Lo auténticamente relevante es que la DGRN de 28 de agosto de 2013 distingue entre la legitimación estrictamente registral y la procesal, regulada esta última por la ley procesal y cuya apreciación compete en exclusiva al jugador, a diferencia del requisito del tracto sucesivo, que debe ser calificado por el registrador. En efecto, no cabe olvidar que la eficacia del proceso judicial de realización de un bien hipotecado está supeditada no sólo a la escrupulosa observancia de las regles procesales sino también a la mecánica registral, como lo prueba que la inscripción del auto previsto ene l art. 134 LH esté supeditada a la inexistencia de obstáculos que resulten de los asientos registrales, cuyo análisis corresponde al registrador (...)'.

La resolució de la DGRN de 9-10-2014, com hem vist, tot i incidir en que el 149 LH és només per a cessions particulars, imposa la mateixa solució via arts. 16 , 20 , 38 i 130 LH a les successions universals. Encara que sigui havent de restaurar el tracte successiu mitjançant la tècnica del tracte comprimit o abreujat (R. DGRN 31-12-2001 i disp. Addicional 2a de la Llei 8/2012 de 30 d'octubre sobre sanejament i venda d'actius immobiliaris del sector financer)(...)'.

Per tant, cal estimar el motiu i amb ell sencerament l'oposició i revocar la resolució d'instància i declarar inadmissible l'acció executiva exercitada en tant no posseeixi l'actor inscrit al seu favor el dret real que intenta executar.

Sense que calgui, per tant, examinar els altres motius d'oposició.

Cinquè.La prosperitat del recurs exclou la imposició de costes de l'alçada d'aquest incident ( art. 398 LEC ) alhora que l'estimació íntegra de la oposició determina la imposició de les costes de primera instància d'aquest incident a la part executant ( art. 561.1 in fine i 394 LEC ).

Fallo

LA SALA ACORDA: Estimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part executada contra la Interlocutòria dictada el 25 de maig de 2015 pelJutjat de Primera Instància núm. 37 de Barcelonaa les actuacions d'incident d'oposició en procediment d'execució hipotecària núm. 20/2015 (Rotlle núm. 956/2015) querevoquem íntegrament.

En conseqüència, estimem íntegrament la oposició, declarem no legitimada activament la part executant i manem sobreseure totalment el procediment, amb imposició de les costes de la primera instància d'aquest incident a la part executant i sense imposició de costes de l'alçada.

L'estimació total del recurs determina per al recurrent la devolució del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Interlocutòria Definitiva, ho acorda, mana i signa aquest Tribunal.

I, un cop esdevingui ferma aquesta Interlocutòria Definitiva, retorneu les actuacions al Jutjat de procedència amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.