Auto CIVIL Nº 297/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 948/2014 de 31 de Julio de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 948/2014

Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Terrassa

Actuacions d' incident d'oposició en procediment d'execució hipotecària núm. 107/2012

Interlocutòria Definitiva 297/2015

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 31 de juliol de 2015

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 948/2014 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Dagnino i Puig, en representació del Sr. Carlos Daniel , part executada, i ha pronunciat la següent Interlocutòria Definitiva.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.- Dispongo: Desestimar la oposición presentada por la procuradora Dª Agnès Dagnino Puig en representación de D. Carlos Daniel ; y, en su virtud, se acuerda continuar con la presente ejecución hipotecaria conforme a derecho, sin efectuar con expresa imposición de las costas causadas en el presente incidente'

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procuradora Sra. Dagnino.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Izquierdo.

No ha comparegut la representación de Rentespais Penedes S.L.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia de de 2015, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part demandada la Interlocutòria Definitiva d'instància (f. 92 i ss.) pels següents motius:

1er) nul·litat del títol executiu. Manca de legitimació activa per manca d'inscripció en el registre de la titularitat de la hipoteca a nom de l'executant. Ni quan es va plantejar l'oposició (la cessionària era Banco Mare Nostrum) ni ara (actualment l'absorbent és Banco Sabadell SA) l'executant ha inscrit a nom seu la hipoteca que encara consta a nom de Caixa Penedès. Invoca la doctrina i jurisprudència favorables a la seva tesi.

2on) Subsidiàriament, invoca l'abusivitat i nul·litat de les clàusules de pacte de liquiditat i liquidació unilateral del deute, la nul·litat de la clàusula sòl del 3% (que diu no negociada, mai advertida, ni pel notari, que no formava part dels anuncis de l'entitat), de les comissions per gestió de reclamació de quotes impagades i moratòries, dels interessos de demora (del 19%), el venciment anticipat, la responsabilitat il·limitada dels deutors i la imposició de costes.

S'oposa la part executant (f. 122 i ss.) pels següents motius:

1er) Considera que no són d'aplicació al cas ni els arts. 149 LH ni el 1562 CC sinó el 540 LEC i la Llei 3/2009 de 3 d'abril sobre modificacions estructurals de els societats mercantils. Estem en un cas de successió universal, no d'un crèdit en particular a que es refereix l' art. 149 LH . Entén que el criteri de l'AP de Barcelona éds ara majoritari al respecte en favor de la seva tesi però només cita l'Acte de la secc. 1a de 23-11- 2012 i l' Acte de la secc. 2a de l'AP de Girona de 13-2-2013 .

2on) S'ha de tenir en compte que aquest incident extraordinari d'oposició es va promoure pels demandats un cop ja s'havia adjudicat la finca i pendent només de la possessió i que l'oposició és per les causes taxades a l' art. 695 LEC .

3er) Entén que no hi ha cap clàusula abusiva. Reitera la seva impugnació i explica que el venciment anticipat fou per un mínim de sis mensualitats impagades, en realitat set mesos d'incompliment. Que el pacte de liquiditat i determinació unilateral de deute és legal i que el notari diu que està ben fet, que la clàusula sòl no va arribar a aplicar-se mai, que la clàusula d'interessos de demora del 19% és en si mateixa nul·la però que l'execució s'ha acabat i que el propi executat es va conformar amb la liquidació d'interessos. Subsidiàriament demana la prossecució al 12%.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la demanda (f. 131 i ss.) Banco Mare Nostrum, l'entitat actora, reclama al deutor 800.180,05 Â? (788.591,82 Â? de capital, 10.956,29 Â? per interessos ordinaris vençuts -al 3,096% els set darrers mesos per bé que es venia aplicant el 3% des de jul. 2009 (aquí s'hauria d'haver aplicat euríbor + 0,95 l'any 2009 -> 1,626+0'950= 2,576%; l'any 2010-> 1,262 + 0,950= 2,212%; l'any 2011-> 2,137+0'950=3,087%; l'any 2012-> 1,228+ 0'950=1,328%; en realitat, el 3,095% no se sap d'on surt)- i 631,94 e per interessos de demora -a 19%-, acta de liquidació 13-12-2011, f. 204 i ss.) en exercici de l'acció hipotecària per incompliment del préstec amb garantia hipotecària a favor de Caixa Penedès de data 3-7-2008 (f. 137 i ss., 824.000 Â? de capital, interès remuneratori inicial al 5'40%, després variable des de març de 2008 -euríbor + 0,95-, sòl del 3%, sostre del 19% (clàusula situada força lluny del remuneratori variable), interès de demora del 19%) contra la finca núm. NUM000 del registre de la Propietat de Terrassa.

b) Despatxada execució per Acte de data 31-1-2012 (f. 225-226) i decret de 14-5-2013 (f. 228-230) la part demandada es va oposar en data 13-6- 2013 a l'empara de la nova Llei 1/2003.

Al marge de qüestions com la petició d'elevació de qüestió prejudicial al TJUE per vulneració de la sent. TJUE de l'afer Cofidis per part de la DT Quarta de la Llei 1/2013 i de demanar el plantejament d'una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la preclusió de la DT Quarta de la Llei 1/2013 , els executats van oposar sobreseïment de l'execució per manca d'inscripció prèvia de la hipoteca a nom de l'executant, i nul·litat de tot l'actuat.

I subsidiàriament que es tinguessin per abusives i nul·les les clàusules relatives a liquidació unilateral del deute, clàusula sòl i sostre, , comissió per gestió de quotes impagades, venciment anticipat, responsabilitat il·limitada de deutors, costes, interessos de demora.

c) En data 18-7-2013 la part executant va impugnar la oposició (f. 55 i ss.) partint de que només es podien invocar i examinar causes d'oposició taxades a l' art. 695 LEC . Limitada la qüestió, per tant, a les anomenades clàusules abusives. Quant a la clàusula sòl va expressar que es va liquidar el deute per set impagaments consecutius al 3,096%, per tant, no s'ha arribat a aplicar la clàusula sòl en aquesta execució ni l'ha determinat. Quant als interessos de demora pactats efectivament al 19% interessa la prossecució de l'execució ajustant-los al màxim del 12%.

d) La vista es va celebrar el 5-11-2013 (DVD).

En ella la part opositora es ratifica en el seu escrit d'oposició (min. 0:52 i ss. DVD) i diu que ja s'han resolt les qüestions preliminars, insistint-se en la necessitat de dita qüestió prejudicial (sobre la possibilitat d'integrar per part de la Llei espanyola i cita la qüestió del Jutjat de Marchena - aquesta qüestió ja està resolta per la sent,. TJUE 25-1-2015 - i de qüestió d'inconstitucionalitat, així com quant a les clàusules nul·les, especialment quant al venciment anticipat, ja que la considera nul·la objectivament. A partir de tres quotes es pot executar, però de capital, no de capital més interessos, i tractant-se d'una clàusula nul·la no es pot integrar d'ofici. No hi ha incompliment essencial del contracte aquí. Considera que no s'ha incomplert obligació principal, sinó accessòria, d'interessos. Invoca l' art. 217 LEC . Sobre la informació prèvia.

La part executant s'hi oposa (min. 7:14 i ss. DVD) en el sentit de ratificar-se en el seu escrit i manifestant simplement que estem en un procediment sumari per causes taxades, inclòs el debat sobre clàusules abusives que hagin determinat l'execució o la quantitat reclamada. Que no es pot debatre aquí el tema de l' art. 149 LH . Les seccions 1a, 4a, 13a i 14a estan d'acord amb aquesta tesi. Hi ha cinc hipoteques consecutives registrades aquí i sorprèn que es digui que no es coneix bé el sistema. Quant al venciment anticipat és perfectament legal i aquí no se n'ha fet cap abús. No s'ha fet cap gestió per a pagar. També les altres de la mateixa entitat. S'ha esperat set mesos per a accionar. Hi ha amortitzacions també de capital. El pacte de liquiditat és perfectament legal ( art. 573 LEC ). Quant als interessos de demora s'ha adjudicat ja, el preu és del 60% i els interessos de demora estan ja dintre l'execució. La DT Segona permet liquidar al límit de l ' art. 114 LH , s'haurà d'ajustar al 12%. No és nul·la. Quant a la clàusula sòl no s'aplicà mai, s'aplica en execució el 3,096%.

La prova es va limitar a la documental per reproduïda.

Tercer.La Interlocutòria d'instància, de data 7 de novembre de 2013 (f. 66 i ss.) desestima íntegrament l'oposició a la demanda d'execució.

Entén que no s'invoquen ni les causes 1a, 2a i 3a de l' art. 695 LEC i, quant a la 4a, s'invoquen de forma genèrica i sense especificar la raó d'abusivitat que s'invoca de cada clàusula en concret. De manera que entén que no procedeix examinar, ni tan sols d'ofici, el seu pretès caire abusiu.

Però acaba analitzant-ho una per una:

a) del pacte de liquiditat destaca la seva previsió legal ( art. 572.2 LEC ) i l'acceptació per la jurisprudència així com que l'acta notarial expressa que s'ha liquidat de forma correcta segons el pactat.

b) de la clàusula sòl-sostre entén que s'ha de discutir en el procés declaratiu ja que la prova de la transparència excedeix en molt el que exigeix un judici sumari com aquest. I entén que de la sent. TJUE 14-3-2013 es desprèn que només quan el Jutge nacional tingui a disposició els elements de fet i de dret necessaris a l'efecte, cosa que no pot passar en un executiu hipotecari. I, en qualsevol cas, ressalta que quan es va tancar l'operació l'interès remuneratori aplicat estava al 3,096% i la clàusula sòl no va arribar, per tant, a ser efectiva mai.

c) quant a la comissió per gestió de reclamació de quotes impagades i de demora està pactada però mai s'ha exigit, ni en la liquidació que dóna peu a l'execució.

d) quant al venciment anticipat, destaca que es devien les quotes de juliol de 2011 a gener de 2012 al moment de la demanda i que fou al desembre que es va declarar vençut anticipadament el préstec, extrem que ningú qüestiona. Sis quotes mínim.

e) responsabilitat il·limitada de deutors: no es pot apreciar per cap causa de l' art. 695 la manca d'informació prèvia sobre la possibilitat de fer una hipoteca de l ' art. 140 LH .

f) imposició de costes: no es pot analitzar perquè no determina l'execució i en tot cas és matèria d'ordre públic.

g) quant als interessos de demora, si bé entén que objectivament el 19% és una taxa abusiva, superant la limitació de l' art. 114 LH , el cert és que en aquest cas el demandat no va qüestionar-ne l'import a la liquidació d'interessos i taxació de costes que es van aprovar per Decret de 13-3- 2013 sense que s'hagi presentat recurs.

Entén, quant al plantejament de qüestió prejudicial al TJUE que ja fou desestimada aquesta pretensió per Acte de 8-7-2013 que no ha estat recorregut.

Entén, quant a la manca de titularitat inscrita de la hipoteca a nom de l'executant, que no és causa d'oposició de l' art. 695 LEC i que ja està justificada la titularitat del dret en base a l'escriptura de fusió. Repassa la jurisprudència en el seu estat actual i es decanta per la posició que entén declarativa la inscripció i, per tant, innecessària. I arriba a dir que el possible problema de tracte successiu es pot resoldre aportant l'escriptura de cessió després de l'adjudicació en subhasta a l'hora d'inscriure la nova titularitat.

Conseqüentment, declara que l'execució segueixi endavant

Sense costes en consideració al caire netament jurídic de les qüestions plantejades, susceptible d'interpretacions dispars.

Quart.El primer motiu de recurs postula la nul·litat de tot l'actuat per manca de legitimació activa de l'executant ja que no consta inscrit al seu nom el dret d'hipoteca que es tracta d'executar.

S'ha d'acollir.

Com ja vam dir al Rotlle 597.14 i en molts altres anteriors (per darrera vegada aquest Ponent al Rotlle 841/2014), com és notori, aquesta Secció segueix el corrent doctrinal i jurisprudencial menor que considera imprescindible per a estar legitimat activament en una execució hipotecària que el dret real d'hipoteca que s'exercita estigui inscrit prèviament a nom de l'executant.

I és palès aquí ( art. 149 LH ) que qui actua ho fa en cessió, successió universal per fusió societària, etc. del titular registral del dret real en qüestió, de manera que si bé té el dret de crèdit, substantiu (el que no podria impedir, p. ex. l'exercici de l'execució dinerària en base a l'escriptura de préstec, exercitant el dret de crèdit), no té la titularitat de l'únic que aquí s'exercita, el dret real de garantia, la hipoteca.

Com ja hem dit en altres decisions similars, ben conegudes ja, els Rotlles 541/13, 617/2013 i 122/2014 entre d'altres, entén aquest Tribunal que el procediment hipotecari -no l'execució dinerària, del crèdit- exigeix que, prèviament a la demanda, el dret real que s'executa estigui registrat a nom de l'executant.

Així ho defensa, a més, la DGRN.

Al rotlle 617/2013 ja vam recollir aquesta doctrina i l'hem reiterat constantment fins al darrer cas anterior al present, el Rotlle 866/2014. En tots ells vam dir:

'(...) l'executant pretén fer prevaldre la titularitat substantiva del dret real de garantia sobre la registral i oposa l' art. 540 LEC i una sentència de la secc. 15a de l'AP de Barcelona de 15-3-2011 que referma el caire constitutiu de la inscripció d'hipoteca coma garantia, que no quant al crèdit. I posa al descobert la dualitat de doctrina existent entre el TS i la DGRN que defensen posicions contraposades entre la natura constitutiva o merament declarativa de la inscripció d'hipoteca.

No es pot acollir (...).

És cert que diverses sentències del TS entre d'altres, com les sents. del TS de 5-11-1974 -EDJ 1974/85-, de 11-1-1983 -EDJ 1983/163- o 23-10- 1984 -EDJ 1984/7427) defensen que la titularitat (substantiva, tant del dret real com del crèdit garantit) es pot acreditar amb l'escriptura de successió (testament, compravenda, donació) o de cessió (cessió de crèdit). Aquesta doctrina s'estableix en cassació respecte de litigis declaratius, no en processos de l' art. 131 LH . Per tant, on no s'estava ventilant de cap manera si l' art. 149 LH instaura una condició de procedibilitat en el exercici de l'acció executiva hipotecària especial i, en conseqüència, no ha pogut el TS establir veritable jurisprudència sobre la qüestió que estem tractant (tot i algun que altre obiter dictaque considera que l' art. 149 LH només es refereix a efectes de notificació al tercer i a impedir un pagament útil al titular aparent per part del deutor, com succeeix amb la sent. del TS de 4-6-2007 -Rec. 2438/2000 , EDJ 2007/68108- on només es discutia la legitimació d'un banc per cedir el seu crèdit durant el procés de fusió).

Entén aquesta Sala (ens remetem a les nostres pròpies resolucions dels rotlles 285/2013, 313/2013, 341/2013 i 541/2013, 617/2013 i 730/2013, entre d'altres), junt amb la secció 3a de l'AP de Castelló de 12-7-2012 i la secc. 9a de l'AP de València de 4-2-2013, entre d'altres Audiències) que per a poder instar l'execució de la garantia hipotecària pel procediment hipotecari cal tenir prèviament inscrit l'executant el seu dret d'hipoteca. És més un requisit de procedibilitat atès el rigorisme del procediment hipotecari i els escassos mitjans de defensa de l'executat (fins i tot titllats d'injustos per recents decisions del TJCE) que no pas de legitimació de fons. Però que en tot cas impedeix la legitimació activa entesa com a legitimació processal.

Extrem, a més, que sembla de pura lògica jurídica: si el sistema registral que tenim és constitutiu per a la creació de la hipoteca ( art. 145 LH ) ho ha de ser per a tota modificació, no solament material sinó subjectiva, dels seus titulars.

Mentre que és obvi que això no seria exigible per a una execució dinerària basada en l'escriptura de préstec.

Aquest és, d'altra banda, el criteri de sempre de la DGRN, que exigeix que la certificació de càrregues per a poder procedir constati que l'executant és el titular registral de la hipoteca que s'executa (Resolució DGRN de 19-3-2013 (BOE núm. 92 de 17-4-2013, pàg. 29172) que confirma les anteriors de 25-11-2002, 6-6-2009, 20-2-2012, 12-6-2012, 28-11-2012 i 29-11-2012 i que sosté que 'la expedición de la certificación de dominio y cargas para el procedimiento de ejecución hipotecaria y las consiguientes notificaciones a los titulares de cargas posteriores individualmente o a través de la extensión de la nota marginal cuando se trata de cargas posteriores a ésta última constituyen por esta razón requisito esencial del procedimiento' i continua 'no cabe duda que el procedimiento de ejecución hipotecaria es esencialmente de carácter registral, dado el carácter constitutivo que la inscripción tiene con relación al derecho real de hipoteca...De esta manera, el procedimiento de ejecución directa contra los bienes hipotecados...sólo podrá ejercitarse como realización de una hipoteca inscrita, sobre la base de aquellos extremos contenidos en el título que se hayan recogido en el asiento respectivo...Teniendo en cuenta...el carácter constitutivo que la inscripción tiene en relación a la hipoteca y sus modificaciones (cfr. Arts. 145 y 149 LH ) y el carácter esencialmente registral del procedimiento de ejecución hipotecaria, ...debe concluirse la imposibilidad de expedirse certificación de cargas a instancia de quien no figura aún como titular registral de la hipoteca. Defecto, por otra parte, fácilmente subsanable mediante la aportación de la titulación necesaria para operar registralmente la sucesión de la titularidad de la hipoteca')

La més recent decisió de la DGRN 9-10-2014 confirma la tesi de les anteriors, en tant que si bé entén que no estem en un cas d'aplicació estricta de l' art. 149 LH en tractar-se d'una cessió universal i no particular -la única prevista al precepte- exigeix que es subsani la manca de correspondencia del registre de la propietat amb el Registre mercantil als efectes de l'exercici de l'acció hipotecària per exigencia de l' art. 130 LH :

Diu així: 'en efecto, la inscripción de la cesión del crédito hipotecario no tiene valor constitutivo: la transmisión se produce por la inscripción de la cesión en el Registro Mercantil, que sí tiene valor constitutivo (ver arts. 47, 73 y 89.2 LME y sent. 21-05-2012 ); y no procede la aplicación del art. 149 LH (cesión singular de crédito hipotecario), porque se trata de una sucesión universal. Pero el problema no es de constitución o de formalización de una cesión particular, sino de tracto sucesivo: 'tal suspensión [la realizada por el registrador en el caso concreto] encuentra su fundamento en el principio registral del tracto sucesivo y en la correlativa aplicación de los artículos 16 , 20 , 38 y 130 LH : [...] La hipoteca aparece inscrita a nombre de persona distinta de aquella que se adjudica la finca y que aparece como demandante en el procedimiento (Cfr. art. 20 LH )'; que tiene aún más significado si se considera que el procedimiento de ejecución hipotecaria es esencialmente de carácter registral y se realiza sobre la base de aquellos extremos contenidos en el título que se hayan recogido en el asiento respectivo ( art. 130 LH ); puede verse la sentencia de 29-6-1989 , que advertía de que esa falta de inscripción registral de la cesión constituye un 'defecto subsanable mediante la solicitud de la práctica de la inscripción', que, para títulos universales como el del caso, se trata en el art. 16 LH '(...)'

La Sala ja ha expressat amb anterioritat les seves raons, sempre de caire processal, sobre la base de que l'acció hipotecària és una acció netament registral i que s'ha d basar en allò que contingui el Registre ( art. 130 LH ) i ha invocat fins i tot la igualtat de tots els justiciables, doncs no s'entendria que tractéssim diferent el particular que no té inscrit el seu dret per no haver reanudat un tracte interromput (p. ex. un successor que vol exercitar una hipoteca a favor del seu causant) d'aquelles entitats societàries que tampoc el tenen (i que també tenen títol derivat, 'successori').

(...).

Cinquè.Concorrent aquesta causa d'inadmissió de la demanda executiva hipotecària el que procedeix és la plena estimació de l'oposició i l'immediat sobresseïment del procediment, de manera que, devent-se de declarar nul per inadmisible tot el procediment resulta també inadmisible el recurs de l'executant, i, per tant, desestimat totalment, resultant inútil, per tant, l'examen dels altres motius de recurs de l'opositora i dels de l'executant i, cas de reiterar-se una demanda executiva hiotecària un cop subsanada la causa d'inadmissibilitat, s'haurà de tornar a ventilar el procediment sencer (...).

Aquesta secció entén que l' art. 149 LH és de rigorosa aplicació a tothom en defecte d'un precepte explícit que discrimini les successions universals.

La secció 16a en Acte de 23-4-2015 (ROJ AAP B 625/2015) FJ Vuitè després de dir que en el procediment hipotecari, ateses les escasses causes d'oposició, cal una escrupolosa observança de les normes processals, en diu:

'una de esas Especialidades consiste en que la legitimación activa para el ejercicio de esa acción corresponde no ya a todo aquel que 'aparezca como acreedor en el titulo ejecutivo' o a quien acredite ser su sucesor, tal como establecen para la ejecución común los artículos 538.2 primer inciso, y 540 LEC , sinó únicamente a quien figure como titular de la hipoteca en el registro de la propiedad, no en vano ese procedimiento especial es de base estrictamente registral, como proclama el articulo 130 de la ley Hipotecaria , según la redacción que le diera la ley 1/2000, modificada a su vez por la ley 41/2007, a cuyo tenor el procedimiento se desarrolla 'sobre la base de aquellos extremos contenidos en el titulo que se hayan recogito en el asiento respectivo' i que esmenta en favor de dita tesi les resolucions de la DGRN de 30-9-2013, 21-3- 2013, 28-8-2013 i 2-10-2013, afegint: 'Lo auténticamente relevante es que la DGRN de 28 de agosto de 2013 distingue entre la legitimación estrictamente registral y la processal, regulada esta última por la ley processal y cuya apreciación compete en exclusiva al jugador, a diferencia del requisito del tracto sucesivo, que debe ser calificado por el registrador. En efecto, no cabe olvidar que la eficacia del proceso judicial de realización de un bien hipotecado està supeditada no solo a la escrupolosa observancia de las regles procesales sinó también a la mecánica registral, como lo prueba que la inscripción del auto previsto ene l art. 134 LH esté supeditada a la inexistència de obstáculos que resulten de los asientos registrales, cuyo análisis corresponde al registrador (...)'.

La resolució de la DGRN de 9-10-2014, com hem vist, tot i incidir en que el 149 LH és només per a cessions particulars, imposa la mateixa solució via arts. 16 , 20 , 38 i 130 LH a les successions universals. Encara que sigui havent de restaurar el tracte successiu mitjançant la tècnica del tracte comprimit o abreujat (R. DGRN 31-12-2001 i disp. Addicional 2a de la Llei 8/2012 de 30 d'octubre sobre sanejament i venda d'actius immobiliaris del sector financer).

Concorrent la causa d'inadmissió de la demanda hipotecària i no havent-se subsanat cal declarar nul tot l'actuat i l'arxiu del procediment.

No procedeix entrar a examinar la resta de motius de recurs relatius al fons de l'oposició.

Cinquè.Atesa la prosperitat del recurs i la disparitat doctrinal existent la Sala no imposarà costes de l'alçada ni de la primera instància de l'incident.

Fallo

LA SALA ACORDA: Estimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la Interlocutòria dictada el 7 de novembre de 2011 pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Terrassa a les actuacions d'incident d'oposició en procediment d'execució hipotecària núm. 107/2012 (Rotlle núm. 948/2014) querevoquem íntegrament.

En conseqüència, estimem íntegrament la oposició a la demanda i declarem la nul·litat de tot l'actuat i l'arxiu del procediment, sense imposició de costes tant de primera instància com de l'alçada.

L'estimació total del recurs determina per al recurrent el retorn del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Interlocutòria Definitiva, ho acorda, mana i signa aquest Tribunal.

I, un cop esdevingui ferma aquesta Interlocutòria Definitiva, retorneu les actuacions al Jutjat de procedència amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.