Sentencia Civil Nº 4/2014...ro de 2014

Última revisión
09/04/2014

Sentencia Civil Nº 4/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 43/2013 de 20 de Enero de 2014

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 30 min

Orden: Civil

Fecha: 20 de Enero de 2014

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ABRIL CAMPOY, JUAN MANUEL

Nº de sentencia: 4/2014

Núm. Cendoj: 08019310012014100001


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 43/2013

SENTÈNCIA núm. 4

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 20 de gener de 2014

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat pel Sr. Remigio , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Mª Cecilia de Yzaguirre Morer i dirigit per l'advocat Sr. Carlos de Yzaguirre Morer, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 12.11.12 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Mollet el 10.05.11 en el procediment de modificació de mesures de divorci núm. 828/09. La Sra. María Cristina , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Carmina Torres Codina i dirigida per l'advocada Sr. Raquel Rodríguez Jover.

Antecedentes

Primer.El procurador Sr. Jorge Cot Gargallo, en representació Don. Remigio , va formular demanda de judici de modificació de mesures de divorci núm. 828/09 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 4 de Mollet. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 10 de maig de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que estimo parcialmente la demanda interpuesta por D. Remigio , representado por el Procurador de los Tribunales, D. Jorge Cot Gargallo, y dirigidos contra Dª María Cristina , representada por la Procuradora de los Tribunales, Dª Consol Cuadra Baile, y en consecuencia, MODIFICO la sentencia de divorcio de fecha 5 de mayo de 2.009, dictada por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 4 de Mollet del Vallès , en el procedimiento divorcio mutuo acuerdo 136/2009, y se dejan sin efecto los efectos regulados en el Convenio regulador de fecha 18 de diciembre de 2008, cuyo texto estaba integrado en la indicada sentencia, que se sustituyen por los efectos siguientes:

1.- La guarda y custodia de las 3 hijas menores de edad, Maribel , Adelaida y Felicisima , se atribuye al padre, D. Remigio , permaneciendo la patria potestad compartida por ambos progenitores.

2.- En cuanto al régimen de visitas y comunicación de las menores a favor de la madre, Dª María Cristina , se establece con carácter subsidiario, en defecto de acuerdo entre las partes, el siguiente:

- Fines de semana alternos desde el viernes a la salida del colegio hasta el domingo a las 20 horas, en que la madre retornará a las menores al domicilio de éstas.

- Mitad de vacaciones escolares de Navidad, semana blanca o semana de interrupción lectiva, en su caso, Semana Santa y Verano, debiéndose efectuar las entregas y recogidas de las menores, en el domicilio de las mismas. Correspondiente al padre la primera mitad en los años impares y a la madre en los años pares.

Las vacaciones empezarán a contar desde el día siguiente a la finalización de la actividad lectiva a las 10 horas y finalizarán el último día de vacaciones a las 20 horas. El primer fin de semana después del periodo de visitas le corresponderá a aquel progenitor con quien las menores hayan estado la primera mitad.

3. En concepto de contribución a los ALIMENTOS para las tres hijas se establece la cantidad mensual total de SEISCIENTOS EUROS (600 euros), a razón de 200€ para cada una de las hijas, cantidad que será actualizada cada primero de enero según las variaciones el IPC aplicable a Cataluña, que publique el Instituto Nacional de Estadística o en su caso Organismo oficial que le sustituya.

4. Ambos progenitores deberán soportar el 50% del importe de los gastos extraordinarios, consensuados o autorizados judicialmente y los urgentes.

5. Se atribuye el derecho de uso de la vivienda familiar, vivienda número NUM000 del edificio sito en Mollet del Vallès, procedentes del Plan parcial del Sector 'Sa Garbi', en las CALLE000 y la Avinguda DIRECCION000 , a D. Remigio mientras dura la custodia a favor del mismo de cualquiera de las hijas comunes, que salvo modificación expresa de los efectos de la presente resolución, obviamente desaparecerá con la mayoría de edad de la menor de las hijas comunes.

Se concede el plazo de 30 días naturales a contar desde el día de la notificación de la presente resolución a la parte demanda para que Dª María Cristina deje de residir en el domicilio familiar, facultando así al padre y a las hijas comunes a que se trasladen y puedan fijar en dicha vivienda su domicilio,

Todo ello rige sin perjuicio de todo aquello que los progenitores establezcan de mutuo acuerdo en interés de las hijas comunes.

No procede hacer expresa imposición de costas'.

Segon.Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 12 de novembre de 2012 , amb la següent part dispositiva:

'Que DESESTIMANDO el recurso de apelación formulado por la representación de D. Remigio , contra la sentencia dictada en fecha 10 de mayo de 2011 por el juzgado de Primera Instancia 4 de Mollet del Vallès en autos de Modificación de medidas definitivas 828/2009, de los que el presente rollo dimana, debemos CONFIRMAR Y CONFIRMAMOS íntegramente la expresada resolución, con imposición e costas de esta alzada ala parte apelante'

Tercer.Contra la Sentència anterior, Don. Remigio va interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 25 de juliol de 2013, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre parcialment el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 19 de desembre de 2013, en què es va celebrar.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.


Fundamentos

PRIMER.- Esdevé oportú establir els antecedents fàctics necessaris per a la resolució del present recurs de cassació, els quals resten incòlumes en cassació, tota vegada que la part recurrent no han interposat recurs d'infracció processal contra la sentència d'apel·lació.

Des d'aquesta òptica, els fets que es consideren rellevants són els que segueixen:

1.- El Jutjat de 1ª instª. Instr. núm. 4 Mollet del Vallès va dictar sentència, de data 5-05-2009 , segons la qual decretava el divorci de mutu acord entre els consorts Don. Remigio i Sra. María Cristina .

El pare va interposar una demanda de modificació de mesures, de data 24-11-2009, respecte de la guarda i custòdia de la menor Maribel , amb la sol·licitud que li fos atribuïda i amb rebaixa de la pensió alimentària que abona el pare, a la vegada que advertia que la menor havia vingut a viure amb ell. Així mateix, per nova demanda de modificació de mesures, de data de registre 13-04-2010, es sol·licitava que es modifiqués la guarda de les menors Adelaida i Felicisima , de manera que li fos conferida al pare, a la vegada que s'interessava la condemna de la mare a l'abonament de les pensions d'aliments. També instava l'adopció de mesures provisionals, a l'empara de l' article 775.3 LEC , per a l'abonament de la pensió d'aliments per la mare de 200 euros per cadascuna de les dues filles, l'atribució de l'ús del domicili familiar i l'establiment d'un règim de visites.

2.- En el tràmit de vista del procediment, el pare va fer constar que les menors ja conviuen amb ell: la menor Maribel des de febrer de 2009, la menor Felicisima des de febrer de 2010 i la menor Adelaida des de juny de 2010.

Malgrat aquestes declaracions, consta a l'interrogatori que la menor Maribel va començar a viure amb el pare el dia 24-11-2009, la menor Felicisima el 28-02-2010 i la menor Adelaida des del dia 24 de juny de 2010.

3.- La sentència de primera instància de 10-05-2011 , dictada en primera instància, atribueix la guarda i custòdia de les tres menors al pare i determina, a càrrec de la mare, d'una pensió d'aliments de 200 euros per filla.

Instat aclariment pel pare de les menors, en relació a que l'obligació d'aliments de la mare s'ha d'iniciar des de la data d'interposició judicial de les demandes, el Jutjat per Interlocutòria de 1-06-2011 va desestimar l'aclariment, atès que es tractava d'un pronunciament no sol·licitat.

La Sala d'apel·lació va desestimar el recurs interposat per la representació processal del pare i en el seu fonament de dret tercer va indicar que la doctrina del Tribunal Suprem i d'aquest Tribunal Superior, aplicada al cas, comporta que el pagament dels aliments a càrrec del pare operaven fins el dictat de la sentència de modificació de les mesures definitives.

SEGON.- L'únic motiu de cassació que ha resultat admès,i en el qual es denuncia la infracció del que es disposa a l' article 262 del Codi de Família , aplicable al present procés de família, és centra en l'estudi del dia d'inici d'abonament de les pensions d'aliments, a càrrec de la mare, per import de 200 euros per cada filla menor, en un supòsit en el qual, la sentència dóna lloc a la modificació de les mesures definitives de divorci, de manera que atribueix la guarda al pare de les menors i, com a conseqüència d'aquesta mutació en el règim de guarda, imposa a la mare el pagament de les pensions d'aliments de les filles.

L' article 262 del Codi de Família estableix, sota el títol 'Inici del dret' que 'Hom té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial, degudament provada'. Aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se en relació a l'inici del dret d'aliments, i així ha mantingut que ' L' art. 262 del Codi de Família de Catalunya que atorga el dret d'aliments des de la data de la reclamació judicial (o des de l'extrajudicial degudament provada) és un precepte general de l'aplicació del qual no n'estan exclosos els processos matrimonials, ja que tot aquell que té dret a aliments en té des de que els reclama segons aquell precepte general. L'única particularitat dels processos matrimonials és que en ells els interessats tenen la facultat processal de sol·licitar mesures provisionals prèvies a la demanda de nul·litat, separació o divorci'. I també el Tribunal Suprem, en la seva sentència de 3-10-2008 , ha sostingut que ' Sobre tal cuestión sería de aplicación lo dispuesto en el artículo 106 del Código Civil que establece: 'los efectos y medidas previstas en este capítulo terminan en todo caso cuando sean sustituidos por los de la sentencia o se ponga fin al procedimiento de otro modo', y en el artículo 774.5 de la Ley de Enjuiciamiento Civil : 'los recursos que conforme a la Ley se interpongan contra la sentencia no suspenderán la eficacia de las medidas que se hubieran adoptado en ésta', por lo que cada resolución desplegará su eficacia desde la fecha en que se dicte y será sólo la primera resolución que fije la pensión de alimentos la que podrá imponer el pago desde la fecha desde la interposición de la demanda, porque hasta esa fecha no estaba determinada la obligación, y las restantes resoluciones serán eficaces desde que se dicta, momento en que sustituyen a las dictadas anteriormente, criterio seguido por la sentencia recurrida en el fundamento de derecho segundo'.

Establerta l'anterior consideració, no es pot compartir amb la recurrent que la sentència d'apel·lació incideixi en una errada material, consistent en que s'assenyala que la part recurrent no ha sol·licitat l'adopció de mesures provisionals, sinó que es tracta de la cita literal d'una sentència, per a determinar els efectes materials i processals de les resolucions judicials que resolen sobre els drets d'aliments.

En el present cas, és cert, com addueix el recurrent en cassació, que en la segona demanda de modificació de mesures va demanar l'adopció de mesures provisionals i que les mateixes no foren tramitades, però convé, en ares a la resolució del present recurs, determinar quina és la doctrina que aquesta Sala ha establert en relació al dies a quo de l'abonament dels aliments, en relació als diferents procediments i instàncies en els quals es pot plantejar la reclamació. Des d'aquest punt de vista, les sentències d'aquesta Sala, de 16 de juny de 2011 i 26 de setembre de 2011 , aquesta darrera del Ple, han precisat la distinció entre els efectes materials i processals de les sentències i s'ha establert el següent :' SEGUNDO Para resolver adecuadamente la cuestión planteada, cabe distinguir entre los efectos jurídicos materiales de las sentencias de condena y sus efectos procesales.

Ordinariamente los efectos sustantivos o materiales de las sentencias se producen ex nunc, esto es, desde que son definitivamente dictadas, si bien en algunos casos, la ley permite retrotraer sus efectos a un momento anterior, sea al de la interposición de la demanda, sea al de la reclamación extrajudicial. Así ocurre con los intereses moratorios ( art. 1100 y 1108 Código Civil de 1889 (LEG 1889, 27)) o con los alimentos, que permite su concesión desde la interposición de la demanda - art. 148 CC - o bien desde ese mismo momento o desde la reclamación extrajudicial probada ex art. 262 del Código de Familia , texto normativo aplicable, en nuestro caso, por razones temporales.

En concreto, en relación con el derecho de alimentos, tanto la doctrina del Tribunal Supremo ( STS Sala 1ª de 8-4-1995 (RJ 1995 , 2991) , 3-10-2008 (RJ 2008, 7123)y STS 14-6-2011 (RJ 2011, 4527)), como la de esta Sala ( STSJC de 6-11-2003 (RJ 2003 , 8906) y 21-3-2005 ) ha señalado que la aplicación retroactiva de los efectos jurídico-materiales de las sentencia que previenen las normas citadas en materia de alimentos, es operativa, también, cuando los alimentos se reclaman en sede de procedimientos de nulidad, separación o divorcio, cuando la petición se realiza por vez primera, cuestión que venía siendo discutida por la doctrina.

Por regla general son las sentencias firmes -aquellas en que definitivamente se reconoce la realidad del derecho afirmado por no caber contra ellas recurso alguno- las que originan el proceso de ejecución. Sin embargo, la Ley procesal ( art. 524 y ss LEC 1/2000 (RCL 2000, 34, 962)) dota también de ejecutividad a las sentencias declaradas provisionalmente ejecutables, que no obstante permiten, si la sentencia es revocada, reponer la situación a aquella definitivamente juzgada. Tampoco son desconocidas aquellas resoluciones que tienen inmediatos efectos ejecutivos (no retroactivos) por no reconocerse al recurso que pueda interponerse contra ellas más que el efecto devolutivo pero no el suspensivo. Así el antiguo art. 1615 de la LEC 1881 (LEG 1881, 1)en sede de alimentos provisionales y el actual artículo 774,5 de la LEC 1/2000 (RCL 2000, 34, 962).

De otro lado, para evitar los perjuicios que pueda ocasionar la duración del proceso judicial las leyes posibilitan el establecimiento de medidas cautelares que suponen, en algunos casos, verdaderas medidas provisionales anticipativas que regulan jurídicamente la situación transitoria existente entre su solicitud y el reconocimiento definitivo de las pretensiones ejercitadas.

En materia de procedimientos de familia (nulidad, separación o divorcio) tanto las normas sustantivas, artículos 102 y 103 del CC (LEG 1889, 27), ahora en Catalunya, artículo 233-1 del Libro II del Código Civil de Catalunya (LCAT 2010 , 534) (CCCat ) -no aplicable, como ya se ha dicho, al presente supuesto por razones temporales- como otras normas procesales instrumentales, artículos 769 y ss de la LEC 1/2000 , establecen un conjunto legislativo específico que pretende dotar a las nuevas relaciones que surgen en tiempos de crisis matrimonial de cierta seguridad jurídica al tiempo que impiden que la demora en la sustanciación de los procedimientos produzca perjuicios a las partes, en especial, a los hijos menores de edad.

De este modo, el artículo 771 de la LEC autoriza a solicitar las medidas provisionales previstas en el artículo 102 y 103 del CC con carácter previo a la interposición de la demanda de nulidad, separación o divorcio y el art. 773 de la misma Ley , regula la posibilidad de que tanto actor/a como demandado/a puedan solicitar medidas provisionales coetáneas a la sustanciación del procedimiento.

Estas medidas provisionales, que no son recurribles, quedan sin efecto cuando sean sustituidas por las que establezca definitivamente la sentencia o cuando se ponga fin al procedimiento de otro modo ( art. 773,5 ) pues en el caso de la sentencia, el órgano judicial está obligado, por el interés público del procedimiento, a resolver en todo caso, respecto de determinadas cuestiones. Al efecto dispone el art . art. 774-4 LEC que en defecto de acuerdo de los cónyuges o en caso de no aprobación del mismo, el tribunal determinará, en la propia sentencia, las medidas que hayan de sustituir a las ya adoptadas con anterioridad en relación con los hijos, la vivienda familiar, las cargas del matrimonio, disolución del régimen económico y las cautelas o garantías respectivas, estableciendo las que procedan si para alguno de estos conceptos no se hubiera adoptado ninguna.

El artículo 774,5 de la LEC dispone, finalmente, que los recursos que, conforme a la Ley, se interpongan contra la sentencia no suspenderán la eficacia de las medidas que se hubieren acordado en ésta.

De dicha normativa cabe colegir, de un lado, la eficacia ejecutiva de las medidas provisionales, en relación con los hijos, que serán sustituidas con igual eficacia ex nunc por las medidas que se acuerden en la sentencia que se dicte, las cuales serán igualmente ejecutivas no obstante se hubiese presentado un recurso contra ellas.

Al no remitirse la normativa referida a la ejecución provisional debe entenderse, al menos en relación con las medidas a las que se refiere el artículo 774-4 de la LEC , que se trata de una ejecución definitivamente anticipada, por lo que no cabe en el caso de los pronunciamientos de condena económicos ni pedir complementos dinerarios, ni solicitar devoluciones de cantidades en el caso de que se modifiquen las cuantías dispuestas como consecuencia de los recursos. Entenderlo de otro modo atentaría contra el principio de seguridad jurídica, que exige que los alimentos consumidos no deban devolverse y que el obligado a darlos pueda prever y provisionar, para disponer también de los propios, las sumas que debe satisfacer en cada momento.

De otro lado, la cosa juzgada de las medidas adoptadas en sede de los procedimientos de nulidad, separación o divorcio es temporalmente limitada en tanto no se modifiquen las circunstancias, de forma que se posibilita la interposición de un nuevo procedimiento de modificación de los efectos de la sentencia anterior ( art. 775 LEC ), así como ( art. 775,3 LEC ) la petición de medidas provisionales durante la sustanciación del mismo, que siempre podrán interesarse en caso de urgencia y claro perjuicio por la mora procesal (tras la reforma operada en el párrafo 2 del artículo 775,2 por la Ley 15/2005 de 8 de julio (RCL 2005, 1471), ahora ya, sin ningún obstáculo procedimental).

En estos casos, siempre que no se soliciten medidas provisionales, los efectos de la sentencia anterior operan hasta que se modifican por los de la nueva sentencia, la cual será determinativa si fija de nuevo el contenido de una obligación declarada. Así se pronuncia el art. 80 del Código de Familia de 1998 (LCAT 1998, 422)a cuyo tenor les mesures establertes per la sentencia poden esser modificades, en atenció a les circumstàncies sobrevingudes, mitjançant resolució judicial posterior.

El nuevo artículo 233,7 del CCCat , regula, en la misma línea, que la modificación de los efectos de la sentencia por una nueva que contemple alteraciones sustanciales de las circunstancias tenidas en cuenta anteriormente, se producirán a partir de ésta, si bien para favorecer los acuerdos extrajudiciales y en especial la mediación, faculta al juez a retrotraerlos a la fecha de inicio del proceso de mediación.

El Tribunal Supremo en la Sentencia de 3-10-2008 (RJ 2008, 7123), a la que se remite la de 14 de junio 2011 , resuelve en igual sentido al proclamar que: 'Sobre tal cuestión sería de aplicación lo dispuesto en el artículo 106 del Código Civil que establece: 'los efectos y medidas previstas en este capítulo terminan en todo caso cuando sean sustituidos por los de la sentencia o se ponga fin al procedimiento de otro modo', y en el artículo 774.5 de la Ley de Enjuiciamiento Civil : 'los recursos que conforme a la Ley se interpongan contra la sentencia no suspenderán la eficacia de las medidas que se hubieran adoptado en ésta', por lo que cada resolución desplegará su eficacia desde la fecha en que se dicte y será sólo la primera resolución que fije la pensión de alimentos la que podrá imponer el pago desde la fecha desde la interposición de la demanda, porque hasta esa fecha no estaba determinada la obligación, y las restantes resoluciones serán eficaces desde que se dicta, momento en que sustituyen a las dictadas anteriormente, criterio seguido por la sentencia recurrida en el fundamento de derecho segundo.

Siguiendo esta tesis, la pretensión de devolución o pago por diferencias que solicita el recurrente es improcedente, en aras del principio de seguridad jurídica, ya que la resolución dictada despliega sus efectos desde que se dicta, no dándose la situación de injusticia que denuncia, en la medida que cuando se planteó la demanda de modificación de medidas pudo, a tenor de lo dispuesto en el artículo 775. 3 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , haber solicitado la modificación provisional de las medidas definitivas concedidas en el pleito anterior de divorcio, mecanismo procesal que no utilizó.'

También esta Sala se ha pronunciado en la Sentencia de 14-10-2009 (RJ 2010, 74)en el sentido de que: 'Tampoco, con carácter general, puede establecerse que toda sentencia deba producir sus efectos desde la fecha de la demanda, con independencia de la mayor o menor duración del proceso.

Ciertamente, la demanda determina y fija, no sólo los hechos, de forma que no puede darse relevancia ni valor jurídico a los acaecidos con posterioridad -ni siquiera por razón de la sucesión del actor (S TS 1ª 22 jun. 1992)-, sino también el derecho transitorio aplicable para la resolución de la cuestión en ella planteada (entre las antiguas, las SS TS 1ª 20 mar. 1982 (RJ 1982 , 1386) , 17 feb. 1992 , 16 jun. 1993 ; y entre las más recientes, las SS TS 1ª 1160/1993 de 11 dic (RJ 1993 , 9604 )., 464/1994 de 21 may ., 378/1996 de 13 may . y 373/1998 de 23 abr .), salvo supuestos excepcionales de retroactividad de grado máximo ( S TS 1ª 1077/1993 de 12 nov (RJ 1993, 8762).), por lo que se afirma, con fundamento en ella, la vigencia en el procedimiento civil de los principios de la 'perpetuatio iurisdictionis' y de 'lite pendente nihil innovetur'( SS TS 1ª 10/1994 de 9 may . Y 968/1997 de 8 nov (RJ 1997, 7874).; S TSJC 12/2002 de 18 abr.), de forma que, en consecuencia, tampoco puede ser apreciada la legitimación adquirida con posterioridad a su interposición ( S TS 1ª 158/1996 de 7 mar (RJ 1996, 1882).).

Pero sólo en los supuestos expresamente previstos en la ley -el delrt. 262 CF es uno; el del art. 1.100 C.C . en relación con el devengo de los intereses de demora es otro ( SS TS 1ª 1201/1994 de 30 dic (RJ 1994 , 10242 ). Y 1234/2009 de 20 ene (RJ 2009, 1623).), al margen de los que son consecuencia de su admisión (ad exemplum, art. 102 C.C .)- pueden adelantarse todos o parte de los efectos de la sentencia al tiempo de la interposición de la demanda.

De cualquier manera, nada de lo hasta aquí razonado obsta para que, en virtud de la proscripción de la 'reformatio in peius' y teniendo en cuenta que el actor ha sido el único recurrente ante esta Sala, puedan reconocerse efectos a nuestra sentencia desde la fecha de la de apelación por lo que se refiere a las nuevas medidas derivadas del divorcio, cuyos efectos sustituyen a los declarados en la previa Sentencia de separación, lo cual no supone en absoluto admisión parcial de este recurso.'

Y en la misma línea lo hizo la STSJC de 16-6-2011 (RJ 2011, 6106)al establecer que '... Por el contrario, teniendo en cuenta: a) que lo que se pidió fue la modificación de una pensión alimenticia ya acordada en su día en el anterior procedimiento de separación matrimonial de los hoy litigantes, lo que haría inaplicable el artículo 262 del CF y sí el art. 80,1 del CF , conforme al criterio sentado en la STS de 3-10-2008 (RJ 2008, 7123)y STSJC de 14-10-2009 (RJ 2010, 74)-; b) que se instaron medidas cautelares que se resolvieron sin dar lugar a la disminución de la pensión, por lo que conforme a lo dispuesto en el artículo 773,5 de la LEC , estas medidas permanecen en vigor hasta que sean sustituidas por las que se establezcan definitivamente en la Sentencia ( STSJC de 6-11-2003 (RJ 2003, 8906)); y c) que una vez dictada la misma, de conformidad con el artículo 774,5 de la LEC , los recursos no suspenden la eficacia de las medidas acordadas en ellas, que son directamente ejecutables, procede rechazar el recurso, también, en relación con este concreto punto' ( STSJC 26-09-2011 ).

TERCER.- En el cas present, i en ares a atorgar completesa a l'anterior doctrina del Ple, no es pot mantenir que sigui aplicable l' article 80.1 del Codi de Família i no l'article 262 del mateix text, tota vegada que no es tracta de modificar una pensió d'aliments ja determinada, i fixar de nou el seu contingut, de manera que la seva modificació comencés a produir efectes des de la modificació, sinó que ens trobem amb l'establiment de l'obligació d'aliments a càrrec de la mare i a favor de les menors, i, per consegüent, es tracta de la determinació ex novo d'aquesta obligació. Consegüentment, s'ha determinat mitjançant la modificació de les mesures establertes, i per primera vegada, l'obligació alimentària a càrrec de la mare i en favor de les menors, de forma que ens trobem, conforme a la doctrina d'aquesta Sala, en la primera resolució judicial que estableix l'obligació d'aliments, i, per tant, en consonància amb el que estableix l' article 262 CF els efectes de la mateixa s'han d'iniciar des de la reclamació judicial. I en aquest mateix sentit, ja es va pronunciar, en un cas similar, la sentència d'aquesta Sala de 6-11-2003 : ' Però quan, com succeeix en aquest cas, les mesures provisionals per durant la sustanciació del procés, no han estat adoptades (malgrat que s'havien aquí demanat tal com ha ressenyat el PRIMER fonament d'aquesta resolució en el seu apartat c), és clar que llavors la sentència que acull la modificació de mesures per circumstàncies sobrevingudes, ha d'estendre els seus efectes al moment de la presentació de la demanda per aplicació del ja esmentat art. 262 del Codi de Família ; sense que es pugui argüir que tal sentència és constitutiva i no pot tenir cap efecte fins que és ferma, ja que pel que fa a l'obligació del pare de contribuir a l'alimentació de la seva filla des de que va passar a conviure amb la mare, és simplement declarativa d'aquest obligació derivada de la filiació, i és de condemna a complir aquella obligació. Pel que fa per tant aquest aspecte, la sentència és declarativa de condemna i no constitutiva; sí que és constitutiva en quant declara la nul·litat, el divorci o la separació judicial del matrimoni, perquè quan es ferma confereix als cònjuges un nou estat que no podien ells assolir abans per la seva sola voluntat'.

A les consideracions anteriors s'han d'afegir raons d'evitació de l'enriquiment injust i d'exoneració injusta des deures legals que corresponen al progenitor, atès que, respecte de les menors Maribel i Felicisima , la mare no ha exercit la guarda i custòdia des de les dates indicades (24-11-12009 i 28-02-2010) i ha seguit percebent les pensions d'aliments o les ha reclamat (assenyala a l'acta de la vista del procediment que s'ha presentat una demanda d'execució per impagament de pensions i despeses extraordinàries), mentre aquestes estaven sota la guarda del pare i alimentades amb càrrec al mateix. En canvi, respecte de la menor Adelaida , solament procedirà l'abonament des del dia 24-06-2010, data en la qual la menor comença a conviure amb el pare.

En consonància amb els arguments anteriors, procedeix l'estimació del motiu del recurs de cassació i procedeix cassar la sentència de la Sala d'apel·lació, en el sentit d'establir que els aliments a favor de les menors s'han de meritar des de la data de la reclamació judicial, amb excepció de la pensió d'aliments de la menor Adelaida , que es meritarà des del dia 24-06-2010.

QUART.- En virtut del que es preveu a l' article 398 LEC , en relació amb l' article 394 LEC , no procedeix efectuar imposició de les costes processals, atesa l'estimació del recurs de cassació. L'acolliment del motiu del recurs de cassació determina que la sentència d'apel·lació sigui cassada en part, la qual cosa comporta deixar sense efecte també la imposició de les costes processals al recurrent en apel·lació (arg. Art. 398 LEC ).

Fallo

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix:

ESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal Don. Remigio contra la sentència dictada, en data 12-11-2012, per la Secció 18 de la Audiència Provincial de Barcelona i la cassen en part, i determinen que l'obligació de pagament d'aliments a càrrec de la mare i a favor de les menors s'inicia des de la data de la reclamació judicial dels mateixos per la menor Maribel (24-11-2009)i per la menor Felicisima (13-04-2010) i des de la data de 24-06-2010 per la menor Adelaida , i deixem sense efecte el pronunciament d'imposició de les costes processals a l'apel·lant, de manera que cada part haurà de pagar les causades a la seva instància i les comunes per meitat, amb el manteniment de la resta de pronunciaments.

No procedeix efectuar imposició respecte a les costes d'aquest recurs i s'escau la devolució del dipòsit constituït.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades, i juntament amb un testimoniatge remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.La sentència ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat i publicada de conformitat amb la Constitució i les Lleis. En dono fe.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.