Sentencia Administrativo Nº 134/2014, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 475/2012 de 12 de Junio de 2014

Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6

de Barcelona

Recurs núm.: PA 475/12 F

Part actora: Faustino

Part demandada: AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS

SENTÈNCIA NÚM.

Barcelona, 12 de juny de 2014.

Margarita Cuscó Turell, Magistrada jutge del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de la Província de Barcelona, he vist el recurs promogut per Faustino contra AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS.

Antecedentes

Primer. L'actora interposa el present recurs contenciós administratiu el 22 de novembre de 2012 contra la resolució desestimatòria presumpta del recurs de reposició interposat contra la resolució 19 de juny de 2012 que desestima la reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys soferts el dia 11 de juliol de 2011, aproximadament a les 7:00 del matí a conseqüència de l'accident sofert quan anava amb bicicleta per la N- 152a (carrer Catalunya) a la intersecció amb la BV-1433 (carrer Cardenal Jubany) i a la rotonda va caure degut a una taca d'oli o gasoil que hi havia a la calçada.

Segon. - El recurs va ésser admès a tràmit, s'assenyalà l'acte del judici pel dia 5 de juny de 2014 i s'ordenà reclamar l'expedient administratiu. Un cop rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest a les parts fins el dia anterior a l'acte del judici.

Tercer . En l'acte de la vista oral, el lletrat de la part actora s'afirmà i ratificà en la seva demanda. El lletrat de l'Administració va emetre la seva contesta, afirmant la conformitat a dret de l'actuació administrativa i s'oposà a l'estimació del recurs. Es fixa la quantia del present procediment en 9000 euros. Desprès de practicar-se la prova proposada i admesa amb el resultat que figura a les actuacions, els lletrats d'ambdues parts van exposar les seves conclusions, declarant-se les actuacions concluses i vistes per sentència.

Fundamentos

Primer.- Constitueix l'objecte d'aquestes actuacions la resolució desestimatòria presumpta del recurs de reposició interposat contra la resolució 19 de juny de 2012 que desestima la reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys soferts el dia 11 de juliol de 2011, aproximadament a les 7:00 del matí a conseqüència de l'accident sofert quan anava amb bicicleta per la N-152a (carrer Catalunya) a la intersecció amb la BV-1433 (carrer Cardenal Jubany) i a la rotonda va caure degut a una taca d'oli o gasoil que hi havia a la calçada.

Cal assenyalar que el recurrent va formular recurs de reposició tot seguint les indicacions que consten al peu de recurs de la resolució administrativa dictada en data 19 de juny de 2012 per la qual cosa no és procedent plantejar una eventual causa d'inadmissibilitat del present recurs en virtut del que disposa l' article 142.6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic i procediment administratiu comú, per considerar que l'errònia indicació dels recursos que conté l'esmentada resolució administrativa probablement ha induït a error a l'actora.

Segon.- En la demanda, el lletrat de la part actora sol·licita que es declari la responsabilitat de l'administració demandada i se la condemni a indemnitzar a l'actora en la quantitat de 9000 euros i les costes processals. L'anterior pretensió la fonamenta en el fet que va caure de la bicicleta degut a l'existència d'una taca d'oli o gasoil i va patir uns danys. Aquesta acció va provocar també lesions al recurrent, de les quals va ser ates a l'Hospital General de Granollers. Reclama a l'administració demandada pel fet d'ésser titular de la via i responsable del seu manteniment i vigilància.

Tercer.- Per la seva banda, el lletrat de l'administració en l'acte de la vista va sol·licitar una sentència desestimatòria de la demanda tot negant el nexe de causalitat i planteja pluspetició en l'import de la indemnització que es reclama.

Quart.- Per l'adequada resolució de les pretensions de les parts en aquest procés és necessari, en primer lloc, fixar el marc normatiu de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les Administracions Públiques. En segon lloc, determinar la concurrència o no en el present cas dels requisits necessaris per declarar la responsabilitat patrimonial de l'administració demandada.

En aquesta línia, cal tenir en compte que a partir del principi de responsabilitat dels poders públics constitucionalment reconegut a l' article 9.3, com element expressiu dels valors superiors de l'ordenament jurídic propugnats per l'Estat social i democràtic de dret, el particular sistema de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques té el seu fonament en l ' article 106.2 de la Constitució , que assenyala: ' Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos'. Pronunciament de caràcter general que va ser concretat per l' article 40 de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración del Estado i posteriorment pels números 1 i 2 de l'article 139 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común ,i pel Real Decreto 429/1993, de 26 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de los procedimientos en materia de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas.

De l'esmentat article 139 es desprèn que:

' los particulares tendrán derecho a ser indemnizados por las Administraciones Públicas correspondientes, de toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento anormalo anormal de los servicios públicos.

En todo caso, el daño alegado habrá de ser efectivo, evaluable económicamente e individualizado con relación a una persona o grupo de personas.'

D'acord amb aquestes normes i amb reiterada i constant doctrina jurisprudencial d'aquest ordre jurisdiccional contenciós administratiu (des de la positivització en el nostre ordenament jurídic administratiu del sistema de responsabilitat administrativa extracontractual amb els articles 121 i següents de la Ley de Expropiación Forzosa de 1954 i dels articles 40 i concordants de la posterior Ley de Régimen Jurídico de las Administración del Estado de 1957 ),els requisits que necessària i simultàniament han de concórrer per donar lloc al dret a ser indemnitzat a conseqüència de la responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública són els següents:

1. L'existència i realitat d'un dany. Aquest dany per transformar-se d'un simple dany o perjudici en una autèntica lesió indemnitzable requereix, a la vegada, de:

- la concurrència simultània de tres circumstàncies fàctiques:

a) certesa o efectivitat;

b) individualització amb relació a una persona o grup de persones; i c) possibilitat de ser avaluable econòmicament;

- i l'antijuridicitat del dany, és a dir, que el particular no tingui el deure jurídic de suportar el dany.

La jurisprudència entén per dany el que és cert, ja produït, no simplement possible, real, efectiu i avaluable econòmicament. Alhora el dany ha de ser individualitzable en relació a una persona o grup de persones, i antijurídic, de tal manera que si la persona té el deure jurídic de suportar la lesió, decau l'obligació d'indemnitzar.

2. La lesió antijurídica ha de ser imputable al funcionament normal o anormal dels serveis públics, en l'accepció més amplia d'aquest concepte que comprèn tant l'eventual responsabilitat per fets com per actes, lícits o il·lícits, així com per acció o per omissió o inactivitat administrativa.

Per la jurisprudència, el dany s'ha d'haver causat en virtut d'un acte emmarcat en la gestió pública, i és indiferent que la gestió del servei, això és, que el funcionament del servei públic, sigui normal o anormal, en tant que solament decau l'obligació d'indemnitzar en els supòsits de força major.

3. La relació de causalitat entre la lesió en sentit tècnic i el títol d'imputació, és a dir, el nexe causal entre el funcionament del servei públic i el dany o lesió produïts de tal manera que la lesió sigui conseqüència del funcionament del servei i no existeixin causes d'exoneració de la responsabilitat administrativa com la culpa de la pròpia víctima, la conducta de terceres persones o la força major.

Ha de concórrer un nexe causal entre l'activitat administrativa i el dany causat, assenyalant la STS de 6 d'octubre de 1998 que 'Aun cuando la jurisprudencia ha venido refiriéndose con carácter general a un carácter directo, inmediato y exclusivo para particularizar el nexo causal entre la actividad administrativa y el daño o lesión que debe concurrir para que pueda apreciarse responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas, no queda excluido que la expresada relación causal -especialmente en los supuestos de responsabilidad por funcionamiento anormal de los servicios públicos- pueda aparecer bajo formas mediatas, indirectas y concurrentes, circunstancia que puede dar lugar o no a una moderación de la responsabilidad.'

Resulta d'això que encara que la jurisprudència del Tribunal Suprem té una concepció de la responsabilitat patrimonial com purament objectiva o de resultat, i que l'única qüestió rellevant i exigible és que sigui conseqüència del funcionament de l'administració, cal que concorri una relació de causa a efecte entre l'actuació administrativa i el dany invocat; doncs com assenyala la sentència del Tribunal Suprem de 13 de novembre de 1997 :

'aun cuando la responsabilidad de la Administración ha sido calificada por la jurisprudencia de esta Sala como un supuesto de responsabilidad objetiva, no lo es menos que ello no convierte a la Administración en un responsable de todos los resultados lesivos que puedan producirse por el simple uso de instalaciones públicas, sino que, como antes señalamos, es necesario que esos daños sean consecuencia directa e inmediata del funcionamiento normal o anormal de aquélla.'

Així mateix, la sentència del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 2003 assenyala:

' la prestación por la Administración de un determinado servicio público y la titularidad por parte de aquella de la infraestructura material para su prestación no implica que el vigente sistema de responsabilidad patrimonial objetiva de las Administraciones Públicas, convierta a éstas, en aseguradoras universales de todos los riesgos, con el fin de prevenir cualquier eventualidad desfavorable o dañosa para los administrados que pueda producirse con independencia del actuar administrativo, porque de lo contrario, como pretende el recurrente, se transformaría aquél en un sistema providencialista no contemplado en nuestro ordenamiento Jurídico.'

4.- En darrer terme, cal que la reclamació s'interposi dins del termini legalment establert ( STS de 3 d'octubre de 2000 ).

Cinquè.-Pel que fa la càrrega de la prova correspon inicialment a qui reclama, d'acord amb la regla establerta tradicionalment a l' article 1214 del Codi Civil , i ara a l' article 217.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil, de forma que quan es planteja el compliment d'una obligació per part d'altri -en aquest cas l'obligació de respondre dels danys causats- ' el litigante que reclame dicho cumplimiento debe acreditar los hechos constitutivos de su pretensión y los necesarios para el nacimiento de la acción ejercitada y la parte oponente ha de establecer los elementos obstativos de la misma' ( STS 3ª sec. 7ª, 20-04-1999 ). Aquest principi es tradueix en l'àmbit de la responsabilitat patrimonial en el fet que la càrrega de la prova correspon inicialment a qui planteja la reclamació. En aquest sentit s'expressa el Tribunal Superior de Justícia del País Basc en la sentència d'11 de novembre de 1999:

' es a la parte demandante a quien corresponde, en principio, la carga de la prueba sobre las cuestiones de hecho determinantes de la existencia, de la antijuridicidad, del alcance y de la valoración económica de la lesión, así como del substrato fáctico de la relación de causalidad que permita la imputación de la responsabilidad a la Administración.'

En canvi, que la càrrega de provar que la inicial imputació del dany al servei públic excedeix els estàndards exigibles correspon a l'Administració en expressió del principi de facilitat probatòria ( TC 2ª, S 17-01-1994, núm. 7/1994 ) i del principi general ' semper necesitas probandi incumbit illi qui agit', deduïble del article 217.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Dit en termes de la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 8 de juny de 2000:

' es a la parte demandante a quien corresponde, en principio, la carga de la prueba sobre las cuestiones de hecho determinantes de la existencia, de la antijuridicidad, del alcance y de la valoración económica de la lesión, así como del substrato fáctico de la relación de causalidad que permita la imputación de la responsabilidad a la Administración. En tanto que, en el caso de ser controvertido, le corresponde a la Administración la acreditación de las circunstancias de hecho que definan el estándar de rendimiento ofrecido por el servicio público para evitar las situaciones de riesgo de lesión patrimonial; y, también, le corresponde la carga de probar la concurrencia de acontecimientos que producen la ruptura del nexo causal, no siendo exigible de la parte reclamante ni demostrar que la Administración que causó el daño procedió con negligencia, ni probar que quien padeció el perjuicio actuó con prudencia ( sentencias de la Sala Tercera (6ª) del Tribunal Supremo de 9 de marzo y 28 de octubre de 1998 ).'

Sisè.- Si traslladem els fonaments jurídics anteriors al cas que ens ocupa resulta que entre la documentació aportada consta l'informe de la policia local núm. 3765/2011 que indica:

'La probable evolució de l'accident va poder estar la següent:

El vehicle A circulava per la rotonda de Llerona, provinent del C/Pas de la creu, i va relliscar a causa d'una taca d'oli i gasoil que bastava la rotonda des de l'accés a aquesta per la N-52a sentit La Garriga, fins a la sortida de la crta BV-1433.

Com a conseqüència de l'accident el vehicle A va anar recte, el seu conductor va resultar ferit, essent traslladat per la unitat d'ambulància 055 al servei d'urgències de l'Hospital general de Granollers on va ser ates. Es desconeix l'abast de les lesions que va patir.

Els vehicles presentaven els següents danys:

Vehicle A: Danys a la palanca de fre i al canvi.'

En conseqüència, a la vista de l'informe de la policia local -que gaudeix de presumpció de veracitat pel fer d'haver estat elaborat per una autoritat pública ( article 137.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de règim jurídic i procediment administratiu comú)-, cal concloure que la causa de l'accident s'ha d'atribuir a l'existència d'una taca d'oli a la calçada que va provocar que el recurrent rellisques i caigués de la bicicleta. Per tant, a manca de prova en contra que ni tan sols ha estat proposada, cal admetre que tant l'accident com la seva causa s'han de tenir per provats.

Consta a les actuacions informe tècnic de l'Àrea d'Obres de l'Ajuntament demandat que assenyala que:

' Que l'11 de juliol de 2011 la policia municipal .... va demanar als serveis municipals una neteja especial a la zona de la rotonda de Llerona ja que semblava que un vehicle havia deixat un rastre d'oli o gasoil en el paviment.

L'empresa responsable de la neteja viaria , F.C.C., va realitzar aquesta neteja el mateix dia al matí tant bon punt van rebre la petició dels serveis municipals, ja que el contracte de neteja viaria contempla un servei d'urgències 24 hores per casos d'emergència.'

Val a dir, però, que l'administració no ha acreditat haver realitzat tasques de vigilància i manteniment de l'estat de la calçada previs a l'accident per la qual cosa la mera referència a un contracte de neteja no és suficient per considerar acreditat el compliment dels estàndards de prestació del servei. En conseqüència, no es pot més que afirmar que en el cas que ens ocupa existeix una deficiència en la prestació del servei públic de vigilància, neteja i conservació de la via pública que va derivar en els danys patits pel recurrent.

Per tant, d'acord amb els anteriors fonaments, no es pot concloure que l'administració hagi complert amb uns estàndards acceptables de prestació de servei. En aquest context, cal deduir que el dany concret patit pel recurrent va ser produït pel funcionament del servei , és a dir, és un dany antijurídic ja que el risc inherent a la utilització de la via pública ha superat els límits imposats pels estàndards de seguretat exigibles segons la consciència social. En definitiva, cal admetre la responsabilitat patrimonial de l'Administració demandada.

Setè.- Pel que fa a la quantificació del dany, ponderant els informes mèdics d'assistència que consten a les actuacions, els dies de baixa laboral, la factura de reparació de la bicicleta, l'atestat de la policia i la resta de documents que consten a les actuacions es considera que s'hauria d'indemnitzar a l'actora per un import total actualitzat de 2000 euros.

Vuitè .-. A tenor dels articles 68.2 i 139.1 de la vigent llei jurisdiccional , modificat aquest últim per la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilització processal, les costes processals s'imposaran en primera o única instància a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions en la sentència o en la resolució del recurs o de l'incident, excepte que s'apreciï i així es raoni, que el cas presentava series dubtes de fet o de dret.

En els supòsits d'estimació o desestimació parcial de les pretensions, cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comuns per meitat, excepte que l'òrgan jurisdiccional les imposi a una d'elles i així ho raoni per haver sostingut l'acció o interposat el recurs per mala fe o temeritat.

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

ESTIMAR parcialment el recurs contenciós administratiu presentat per Faustino anul·lar la resolució impugnada i condemnar a l'AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS a indemnitzar a la recurrent en la quantitat de 2000 euros, sense costes.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que no es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional .

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública .En dono fe.

.