Sentencia Administrativo Nº 276/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 206/2014 de 14 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DE LO CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ PRIMERA

Rotlle d'apel·lació nº 206/2014

Parts : TURISME I MUNTANYA, S.A. C/ AJUNTAMENT D'ALP

S E N T È N C I A Nº 276

Il.lmos. Srs.:

MAGISTRATS

D.ª NÚRIA CLÈRIES NERÍN

D. RAMÓN GOMIS MASQUÉ

D. JOSE LUIS GÓMEZ RUIZ

Barcelona, 15 de març de 2016

LA SALA DE LO CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (Secció Primera),ha pronunciat en nom del Rei, la següent Sentència en el procediment abans esmentat, seguit en virtut d'un recurs d'apel·Iació interposat per TURISME I MUNTANYA, S.A., representada per la Procuradora LAURA DE MANUEL TOMAS contra la Sentència núm. 221/2014, de 30 de juny, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona, en el recurs jurisdiccional núm. 3 /2010

Ha comparegut com a part apeI·lada l' AJUNTAMENT D'ALP representat pel Procurador . IVO RANERA CAHIS

Ha estat ponent la Il·Ima Sra Magistrada Dª NÚRIA CLÈRIES NERÍN

Antecedentes

PRIMER.-La resolució apel· lada conté la part dispositiva següent :

'Primer.- Desestimar el present recurs contenciós administratiu per ser l'actuació administrativa impugnada plenament ajustada a dret.

Segon.- Sense especial pronunciament sobre costes'

SEGON.-. En la substanciació d'aquest recurs s'han observat totes les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER.-La representació processal de la companyia Turisme i Muntanya, S.A. recorre en apel·lació contra la Sentència núm. 221/2014, de 30 de juny, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona , que desestima el recurs interposat contra la Resolució de 29 d'octubre de 2009, del Ple de l'Ajuntament d'Alp, desestimatoria del recurs de reposició formulat contra el projecte d'urbanització, l'ordenança fiscal i l'acord plenari de 21 de juny de 2009, que aprovà definitivament l'expedient d'imposició de contribucions especials, per les obres del projecte complementari de serveis del carrer Parc Anglès de La Molina'.

El recurs d'apel·lació sol·licita que es declari la nul·litat del projecte d'obres, de l'ordenança fiscal i de l'expedient de contribucions especials pels següents motius:

1.-El projecte d'obres no és coherent i no s'empara en el planejament vigent.

2.-Manca d'aprovació definitiva de l'ordenança fiscal corresponent.

3.-Improcedència de la imposició de contribucions especials i de l'aplicació de l'ordenança fiscal.

4.-Cost excessiu no justificat.

L'Ajuntament d'Alp s'oposa al recurs i defensa la legalitat de l'ordenança fiscal i de l'expedient de contribucions especials, alhora que ressalta la qualitat de beneficiari de l'obra a realitzar i l'adequació del cost d'aquesta i de la repercussió realitzada. Exposa que la Sala no pot revisar la valoració de la prova realitzada per la Magistrada ad quo.

SEGON.-En primer lloc, hem de delimitar quin és l'objecte del recurs, atès que la recurrent en el seu escrit sol·licita, de forma bastant genèrica, la nul·litat del projecte d'obres, però en el petitumno hi fa cap esment.

El que marca l'àmbit del recurs és la petició que es realitza en la pètita del recurs, i en aquesta cas, sols es demana que es declari la invalidesa de l'ordenança fiscal i de l'expedient de contribucions especials, i no es fa cap menció al projecte d'obres; malgrat que si ho fes, atès que la impugnació ho era amb caràcter indirecte, tampoc podria ser objecte de revisió, ja que com repetidament ha dit la Jurisprudència els projectes d'urbanització tenen la naturalesa d'un projecte d'obres i, en cap cas, són una norma de caràcter general (per totes STS 30.10.2001 rec. 1874/1997 ), raó per la qual no poden ser objecte de la impugnació indirecta a què es refereix l' article 26 de la LJCA .

TERCER.-Entén la recurrent que l'ordenança fiscal reguladora de les contribucions especials, que es va aprovar provisionalment el 26 de febrer de 2009, no ha estat aprovada definitivament, ja que en el seu dia es varen fer al·legacions i en l'acord d'aprovació definitiva de l'expedient de contribucions especials no es va fer cap referència expressa a l'aprovació definitiva de l'ordenança fiscal.

Aquest motiu d'impugnació ha d'ésser rebutjat perquè com bé reconeix la recurrent en el punt cinquè de l'acord d'aprovació provisional, expressament s'indicava que ' en cas que no es presentin al·legacions s'entendria aprovada definitivament', i examinades les al·legacions presentades s'observa que totes es refereixen a l'expedient de contribucions especials i cap menciona l'ordenança fiscal, raó per la qual, i de conformitat amb el que disposa l'article 17,3 de la Llei reguladora de les hisendes locals aprovada per RDLeg 2/2004, de 5 de març (LRHL), l'acord d'aprovació provisional es considera definitivament adoptat, sense que calgués un acord plenari.

QUART.-Abans d'entrar en l'anàlisi del motiu d'impugnació referent a la improcedència de la imposició a la societat recurrent de les contribucions especials, hem de donar resposta a la qüestió plantejada pel lletrat municipal referent a les facultats que té aquest Tribunal per valorar la prova practicada en la instància.

La finalitat del recurs d'apel·lació implica la depuració d'un resultat processal obtingut en la instància, per la qual cosa, el recurs ha de contenir una crítica a la sentencia apel·lada, en què el Tribunal s'ha de basar per revisar i, si s'escau, substituir el pronunciament realitzat. Aquest criteri ha estat recollit per l' article 456.1 de la LEC 1/2000 , de 7 de gener, quan diu: 'En virtut del recurs d'apel·lació es pot perseguir, d'acord amb els fonaments de fet i de dret de les pretensions formulades davant el tribunal de primera instància, que es revoqui una interlocutòria o sentència i que, en lloc seu, se'n dicti una altra de favorable al recurrent, mitjançant un nou examen de les actuacions portades a terme davant aquell tribunal i d'acord amb la prova que, en els casos que preveu aquesta Llei, es practiqui davant el tribunal d'apel·lació', definició que resulta d'aplicació supletòria en la jurisdicció contenciosa administrativa, per prescripció de la disposició final primera de la llei jurisdiccional 29/1998.

El recurs d'apel·lació, i dins els límits en ell plantejats, transfereix al Tribunal ' ad quem' el coneixement de ple de la qüestió litigiosa i pot, dins del seu marc cognitiu, revisar la valoració de la prova que ha dut a terme el jutge a quo, si bé el Tribunal d'apel·lació no pot, sense més, substituir la valoració del jutjador d'instància per una altra valoració subjectiva del Tribunal o de la part apel·lant. Des de la seva competència funcional el Tribunal ha de rectificar la valoració feta en la primera instància si els raonaments del jutge a quosón il·lògics, incomplets, arbitraris, contradictoris en el seu conjunt, desprovistos del més mínim suport probatori o notòriament erronis, contraris a les normes de la sana crítica, o quan els mitjans de prova han estat aportats al procés indegudament o defectuosament o amb infracció de les normes que regulen la prova.

En el cas que ens ocupa, la Sentència, quan estudia la improcedència de la imposició de contribucions especials es refereixi únicament a l'informe emès per l'arquitecte municipal i no fa cap referència al dictamen pericial judicial emès en el període probatori. Raó per la qual, en ometre la valoració de tota la prova practicada, i en base als paràmetres abans esmentats, entrarem a valorar la prova practicada en la instància.

Acarrer, i per raó de la seva topografia, ja que desaigua de forma natural directament a aquest carrer.

La recurrent nega que la seva finca augmenti de valor amb l'execució de l'obra de sanejament, sobre la qual es desconeix si en el moment de desenvolupar el sector on es troben emplaçades serà una obra d'utilitat o no. En tot cas, ara no aporta cap utilitat ni valor afegit. I en la hipòtesi que efectivament aportés valor, òbviament no ho és en la mateixa proporció que les finques urbanes que se'n veuen directament beneficiades de forma immediata .En base a l'informe pericial judicial manté que la seva finca està fora de l'àmbit d'urbanització, i que amb el Planejament actual no es podria edificar sense abans presentar un projecte d'urbanització i executar-lo, i amb el nou POUM que s'està tramitant prèviament s'hauria d'aprovar un Pla de Millora Urbana.

Pel contrari, el representant municipal considera que la finca de TIMSA està en la mateixa situació urbanística que la resta de les finques del Parc Anglès, que podrà desaiguar directament a la canonada de sanejament del c/Puigdellançada i que el futur POUM no altera la condició de finca beneficiada.

CINQUÈ.-L' article 2.2.b) de la Llei 58/2003 , general tributaria (LGT) defineix les contribucions especials com aquells tributs, el fet imposable dels quals consisteix en l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics. En el mateix sentit l' article 30,1 de la LRHL indica que 'Són subjectes passius de les contribucions especials les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l ' art. 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària especialment beneficiades per la realització de les obres o per l'establiment o l'ampliació dels serveis locals que originin l'obligació de contribuir'.

Perquè existeixi el fet imposable es requereix que el subjecte passiu obtingui un benefici o un augment de valor del seus béns, el qual ha de ser sensiblement superior al benefici general. El benefici ha de ser real, concret, i actual , de forma que com indica la STS, de 30 de desembre de 2008 i 10 de juliol de 1998 , no pot dependre ' de circunstancias hipoteticas y aleatorias de un futuro, eventual e incierto'. L'Administració ha de provar el benefici que tindrà el subjecte passiu, i malgrat aquest es pot presumir, el supòsit enjudiciat no està emparat per una presumpció iuris et de iure (l'obra no s'inclou en cap dels supòsits previstos en l'art 30,2 LRHL), sinó, si s'escau, en una presumpció iuris tantumque admet prova en contrari.

L'ordenança fiscal d'ordenació de les contribucions indica que 'seran subjectes passius els propietaris dels immobles situats al Parc Anglès de La Molina que es delimita en el projecte de l'obra', projecte que no s'ha aportat. Per la seva banda, en l'acord d'aprovació de l'expedient de contribucions especials, quan contesta les al·legacions fetes per l'avui recurrent indica que la part de la superfície gravada 'està perfectament inclosa dins de l'àmbit d'actuació en quant l'àmbit del sanejament, no és tan sols el Parc Anglès sinó també el Carrer Puigllançada, amb el qual llinda la superfície indicada i la que es beneficiaria del servei amb el consegüent augment de valor'.

Examinada la documentació que consta en l'expedient administratiu i la que s'adjunta al dictamen pericial judicial, s'observa que la finca de la recurrent no està inclosa dins l'àmbit del Parc Anglès, raó per la qual, no se la grava amb el pagament de les contribucions especials referents a les obres d'urbanització del carrer. La part de la finca de la recurrent, que es grava amb el pagament de les contribucions especials referents a les obres de sanejament, llinda amb el carrer Puigdellança, carrer per on transcorrerà el ramal de connexió de la claveguera del Parc Anglès a la xarxa general de sanejament.

L'acord d'imposició de les contribucions, quan contesta les al·legacions fetes per la recurrent, fonamenta el benefici especial en el fet que la finca està classificada com a sòl urbà, i que aquesta classe de sòl 'es beneficia de la possible utilització del servei de sanejament a instal·lar'. Afirmació que es correcta sols en part, atès que la finca si bé esta classificada com a sòl urbà, a diferència de les incloses dins de l'àmbit que delimita el Parc Anglès, no està consolidat, i per tant, subjecte a cessions i a l'execució del planejament derivat. Per aquest motiu, la recurrent avui per avui no es pot beneficiar de la possible utilització del servei de sanejament a instal·lar, ja que com indica el pèrit judicial la finca no es pot connectar a la xarxa de clavegueram perquè 'amb el pla actual no es podria edificar en aquesta finca sense abans presentar un projecte d'urbanització i executar-lo, i amb el nou POUM, que està en tramitació no solament s'hauria de presentar un projecte d'urbanització, sinó que s'hauria de presentar per la seva tramitació un pla de millora urbana, amb tot el que comporta', com són per exemple les cessions, i si s'escau, l'aprovació d'un projecte de reparcel·lació, raó per la qual no es pot assegurar que quan s'aprovi aquest planejament derivat la recurrent continuï essent propietària de la finca gravada amb la imposició de contribucions especials

L'única relació que té amb les obres sanejament és que la canonada passa per sota del carrer amb què llinda la seva finca, però en cap cas, aquesta obra, a diferència del que li suposa als propietaris que tenen la seva finca dins el Parc Anglès, li possibilita tenir accés a la xarxa de sanejament. Per tant, no hi ha dubte que, de tenir un benefici, aquest seria molt inferior al que obtindrien la resta de propietaris, circumstàncies no previstes quan s'ha fet el repartiment de càrregues i s'han determinat les quotes a pagar. Tampoc es justifica quin benefici especial tindria front a la resta dels propietaris que tenen parcel·les dins d'aquest sector pendent d'urbanitzar, els quals si s'escau també podrien veure's beneficiats del fet que el ramal de connexió de la claveguera del Parc Anglès a la xarxa general de sanejament, passi pel carrer Puigllançada.

Per tant, considerem que en l'acord d'aprovació definitiva de l'expedient de contribucions especials no es desprèn quin és el benefici especial que obtindria la recurrent. Val a dir, que en tot l'expedient es fa menció els propietaris de solars, quan resulta que la finca de la recurrent encara no ha obtingut la qualificació de solar.

L'arquitecte municipal coneixedor d'aquest fet justifica el benefici especial 'per raó de la seva topografia la part de la finca que confronta directament amb el carrer Puigdellançada desaigua de manera natural sobre el carrer Puigdellançada, d'aquesta manera, la finca de referència resulta beneficiada per la instal·lació de la claveguera per quan quedarà dotada d'aquest servei'.

Ara bé, si la finca que està pendent d'urbanitzar, desaigua de manera natural sobre el carrer Puigdellançada, i l'única relació que té amb l'obra de sanejament és que el ramal de connexió passa pel carrer que confronta amb la finca, és obvi que aquesta obra no li suposa cap benefici especial, perquè la finca continuarà desaiguant de manera natural sobre el carrer Puigdellançada, que no s'urbanitza. Per altra banda, l'interés que en el seu cas tindria una connexió futura no es pot fer descansar amb l'orografia del terreny, atès que el mateix interès tindria el propietari d'una finca que confrontés amb el carrer indicat però que per la seva topografia no desaigüés de forma natural sobre aquest.

Així, doncs, entenem que l'Administració no ha justificat l'existència d'un benefici especial, raó per la qual la recurrent no pot ser considerada subjecte passiu de les contribucions especials, i en conseqüència, s'anul·la l'acord d'imposició de les contribucions especials atès que considera a Turisme i Muntanya, S.A. subjecte passiu de les contribucions girades per les obres de sanejament del Projecte denominat Parc Anglès. Pel contrari, es desestima el recurs quant que impugna indirectament l'ordenança fiscal, atès que en aquesta no es fa cap concreta menció a la finca propietat de la recurrent.

SISÈ.-Segons disposa l' article 139 de la Llei jurisdiccional , atès que el recurs s'estima en part, no correspon fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes processals.

Atesos els articles esmentats i la resta d'aplicació general i pertinent.

Fallo

1r.Estimar en part el recurs d'apel·lació i revocar la Sentència núm. 224/2014, de 30 de juny de 2014, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Girona , quant que desestima el recurs interposat contra l'acord d'aprovació de contribucions especials perquè considera la recurrent beneficiària especial de les obres de sanejament a realitzar i, per tant, subjecte passiu de les contribucions especials.

2n.Confirmar la Sentència en la resta del seus pronunciaments.

3r.No efectuar atribució sobre el pagament de les costes processals.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i feu-los saber que no hi poden interposar cap recurs. Expediu una certificació d'aquesta resolució i adjunteu-la a les actuacions originals, les quals s'han de trametre al Jutjat de procedència. El Jutjat n'ha de justificar la recepció.

Aquesta és la nostra Sentència, que pronunciem, manem i signem.

E/

PUBLICACIÓ.-Avui la magistrada ponent ha publicat la Sentència anterior. En dono fe.