Sentencia Administrativo ...zo de 2014

Última revisión
02/02/2015

Sentencia Administrativo Nº 60/2014, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 108/2013 de 13 de Marzo de 2014

Relacionados:

Tiempo de lectura: 16 min

Orden: Administrativo

Fecha: 13 de Marzo de 2014

Tribunal: Juzgado de lo Contencioso Administrativo Barcelona

Ponente: CUSCO TURELL, MARGARITA

Nº de sentencia: 60/2014

Núm. Cendoj: 08019450062014100021


Encabezamiento

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6

de Barcelona

Recurs núm.: PA 108/13 F

Part actora: PELAYO MUTUA DE SEGUROS

Part demandada: DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES

Part codemandada: AJUNTAMENT D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT

SENTÈNCIA NÚM. 60/14

Barcelona, 13 de març de 2014.

Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona, he vist el recurs promogut per PELAYO MUTUA DE SEGUROS contra DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES i AJUNTAMENT D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT.

Antecedentes

Primer. L'actora interposa el present recurs contenciós administratiu el 19 de març de 2013 contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada contra la Direcció General de Carreteres en relació amb els danys soferts el dia 2 de novembre de 2011 a les 6,40 hores quan el vehicle matrícula 1111-HCN va xocar amb una tapa de clavegueram que estava fora de la seva ubicació. Posteriorment, va ampliar el recurs a la resolució expressa dictada pel director general de carreteres en data 12 de març de 2013. A l'escrit d'interposició del recurs exposa que també formula demanda contra l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat sense identificar, però, una actuació o acte concret dictat per dita Administració i que constitueixi l'objecte d'aquest recurs.

En aquest escrit va demanar que es dicti sentència que declari la nul·litat de la resolució impugnada i reconegui el dret de la mercantil recurrent a ser indemnitzada en la quantitat de 1348,40 euros, més els interessos legals i les costes.

Segon. - Atès que per quantia va correspondre el procediment abreujat previst a l' article 78 de la Llei 29/98 , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es va assenyalar la vista per al dia 6 de març de 2014. Comparegudes les parts el dia i hora esmentats, es va celebrar l'acte de la vista, en què l'actora es ratificà en la demanda presentada, mentre que l'administració demandada i la codemandada s'hi van oposar tot sol·licitant la desestimació d'aquest recurs i la condemna en costes de la part actora. Acte seguit i a proposta de les parts hom fixà la quantia d'aquest procés en 1348,40 euros, desprès de la qual cosa les parts varen proposar prova que va ser admesa i practicada amb el resultat que figura a les actuacions. Finalment, ambdues parts van formular les conclusions tot ratificant les pretensions respectives.


Únic.De la documentació aportada en la fase de prova es desprenen els següents fets, que es tenen per provats:

1.- Que el dia 2 de novembre de 2011 a les 6,40 hores el vehicle matrícula 1111-HCN circulava per la carretera C-245, pk 15+ 780 al terme municipal d'Esplugues de Llobregat i va topar amb una tapa de clavegueram que es trobava fora del seu lloc d'ubicació.

2.- La unitat C-7 de la policia local d'Esplugues de Llobregat va elaborar un informe d'accident de circulació sense ferits en el que consta:

' Accidente no presenciado por los agentes actuantes y según manifestación del conductor implicado este se produce cuando el vehiculo A circula por .... golpea una tapa de alcantarilla la cual está fuera de su sitio.

Que a consecuencia de la lluvia caída las tapas de alcantarillado se han salido de su sitio y a consecuencia de este hecho el conducto del vehiculo A golpea con una de las tapas que se encuentra en medio de la vía.'

3.- Consta informe del Servei Territorial de carreteres que posa de manifest:

'Les vigilàncies al tram de la C-245 al seu pas pel T.M. d'Esplugues es realitzen amb periodicitat mínima setmanal, realitzant-se els recorreguts més propers a la data de l'accident el dia 25 d'octubre de 2011 i el dia 3 de novembre de 2011, segons consta als comunicats de vigilància realitzats, no detectant-se cap incidència en el punt de la carretera on es va produir l'accident.'

4.- El Servei Meteorològic de Catalunya informa que el dia 2 de novembre de 2011 segons el manual d'estil , la intensitat de les precipitacions que es van produir es poden catalogar entre fortes i moderades i amb acumulació d'aigua molt abundant i abundant.

5.- Mitjançant escrit presentat el dia 16 d'abril de 2012 el recurrent presenta reclamació de responsabilitat patrimonial davant l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat. Reclamació que va ser inadmesa a tràmit per decret de 26 d'abril de 2012, notificat el dia 4 de maig de 2012.

6.- Mitjançant escrit presentat el dia 17 de maig de 2012 el recurrent presenta reclamació de responsabilitat patrimonial davant la Generalitat de Catalunya, Direcció general de Carreteres que es desestima per resolució de data 12 de març de 2013.


Fundamentos

Primer.- Constitueix l'objecte d'aquestes actuacions la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada contra la Direcció General de Carreteres en relació amb els danys soferts el dia 2 de novembre de 2011 a les 6,40 hores quan el vehicle matrícula 1111-HCN va xocar amb una tapa de clavegueram que estava fora de la seva ubicació, i la posterior resolució expressa dictada pel director general de carreteres en data 12 de març de 2013.

Segon.- D'entrada cal admetre la manca de legitimació passiva de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en aquest recurs ja que l'actora impugna una actes (presumpte i exprés) dictats únicament per la Generalitat de Catalunya i no impugna cap actuació, inactivitat, ni acte (exprés o presumpte) de l'esmentat Ajuntament per la qual cosa no es podrà en aquest procés imputar cap tipus de responsabilitat patrimonial a l'Ajuntament esmentat.

Val a dir que, si s'empra una interpretació generosa del principi pro actionehom podria deduir que el que s'impugna és la resolució d'inadmissió a tràmit dictada per l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat el 26 d'abril de 2012 i notificada el 4 de maig de 2012. En aquest cas, però, el present recurs contenciós interposat en data 19 de març de 2013 seria extemporani en virtut del que disposa l' article 46 de la llei jurisdiccional . D'acord amb aquests fonaments aquesta sentència solament haurà d'analitzar si els actes dictats per la Generalitat de Catalunya són o no ajustats a dret sense que sigui viable jurídicament una eventual condemna a l'Ajuntament 'Esplugues de Llobregat.

Tercer.- En la demanda, el lletrat de la part actora sol·licita que es declari la responsabilitat de l'administració demandada i se la condemni a indemnitzar a l'actora en la quantitat de 1348, 40 euros, més els interessos legals i al pagament de les costes processals. L'anterior pretensió la fonamenta en el fet que a conseqüència de la tapa del clavegueram que estava fora del seu lloc el vehicle del seu assegurat va patir una danys. Reclama a l'administració demandada pel fet d'ésser titular de la carretera.

Per la seva banda, l'administració demandada no qüestiona ni l'accident ni els danys però nega el nexe de causalitat i sol·licita una sentència desestimatòria de la demanda. Al·lega, en síntesi, que l'Administració de la Generalitat , com titular de la carretera, ha acreditat un control, revisió i manteniment de la carretera, adequada als estàndards socialment admesos, en la mesura que hi havia un control d'un cop per setmana i en aquests controls no s'havia detectat cap incidència relacionada amb les tapes de clavegueres. Que la conservació, manteniment i control de les tapes de clavegueres correspon a l'Administració municipal, com a titular de la xarxa de clavegueram, així com a diferents companyies de serveis, per la qual cosa la competència de les citades tapes no correspon a la Generalitat. Alhora posa de manifest que la intensitat de la pluja caiguda el dia d'autes va ser forta, amb abundant acumulació d'aigua i així va provocar la sortida de les tapes de clavegueram, que va ser un fet immediat que no es podia evitar.

Quart.- Per l'adequada resolució de les pretensions de les parts en aquest procés és necessari, en primer lloc, fixar el marc normatiu de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les Administracions Públiques. En segon lloc, determinar la concurrència o no en el present cas dels requisits necessaris per declarar la responsabilitat patrimonial de l'administració demandada.

En aquesta línia, cal tenir en compte que a partir del principi de responsabilitat dels poders públics constitucionalment reconegut a l' article 9.3, com element expressiu dels valors superiors de l'ordenament jurídic propugnats per l'Estat social i democràtic de dret, el particular sistema de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques té el seu fonament en l ' article 106.2 de la Constitució , que assenyala: ' Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos'.

Aquest pronunciament de caràcter general va ser concretat per l' article 40 de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración del Estado i posteriorment pels números 1 i 2 de l'article 139 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común ,i pel Real Decreto 429/1993, de 26 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de los procedimientos en materia de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas.

De l'esmentat article 139 es desprèn un règim de responsabilitat patrimonial segons el qual l'administració respon dels danys causats als ciutadans com a conseqüència de qualsevol lesió sempre que es donin les circumstàncies següents:

- Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics (article 139).

- Que el dany sigui efectiu, econòmicament avaluable i individualitzat en relació a una persona o grup de persones (article 139).

- Que el ciutadà afectat no tingui el deure jurídic de suportar el dany (article 141).

- Que no hi hagi força major (article 139).

- Que els fets no s'hagin pogut preveure o evitar segons l'estat dels coneixements o de la ciència o de la tècnica existents en el moment de producció dels danys (article 141).

- En darrer terme, cal que la reclamació s'interposi dins del termini legalment establert ( STS de 3 d'octubre de 2000 ).

La mera existència de les anteriors circumstàncies és determinat de la responsabilitat patrimonial de l'administració. Una responsabilitat configurada de forma objectiva -com a conseqüència de la mera existència d'un nexe causal entre el dany produït i l'acció o omissió administrativa- amb independència de la existència d'una culpa o negligència que es allò característic de la responsabilitat extracontractual de dret privat. Així l'element determinant de la responsabilitat és la relació de causalitat entre la lesió en sentit tècnic i el títol d'imputació, és a dir, el nexe causal entre el funcionament del servei públic i el dany o lesió produïts de tal manera que la lesió sigui conseqüència del funcionament del servei i no existeixin causes d'exoneració de la responsabilitat administrativa com la culpa de la pròpia víctima, la conducta de terceres persones o la força major.

Resulta d'això que encara que la jurisprudència del Tribunal Suprem té una concepció de la responsabilitat patrimonial com purament objectiva o de resultat, i que l'única qüestió rellevant i exigible és que sigui conseqüència del funcionament de l'administració, cal que concorri una relació de causa a efecte entre l'actuació administrativa i el dany invocat; ja que com assenyala la sentència del Tribunal Suprem de 13 de novembre de 1997 :

'aun cuando la responsabilidad de la Administración ha sido calificada por la jurisprudencia de esta Sala como un supuesto de responsabilidad objetiva, no lo es menos que ello no convierte a la Administración en un responsable de todos los resultados lesivos que puedan producirse por el simple uso de instalaciones públicas, sino que, como antes señalamos, es necesario que esos daños sean consecuencia directa e inmediata del funcionamiento normal o anormal de aquélla.'

Així mateix, la sentència del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 2003 assenyala:

' la prestación por la Administración de un determinado servicio público y la titularidad por parte de aquella de la infraestructura material para su prestación no implica que el vigente sistema de responsabilidad patrimonial objetiva de las Administraciones Públicas, convierta a éstas, en aseguradoras universales de todos los riesgos, con el fin de prevenir cualquier eventualidad desfavorable o dañosa para los administrados que pueda producirse con independencia del actuar administrativo, porque de lo contrario, como pretende el recurrente, se transformaría aquél en un sistema providencialista no contemplado en nuestro ordenamiento Jurídico.'

Cinquè.- Pel que fa la càrrega de la prova correspon inicialment a qui reclama, d'acord amb la regla establerta tradicionalment a l' article 1214 del Codi Civil , i ara a l' article 217.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil, de forma que quan es planteja el compliment d'una obligació per part d'altri -en aquest cas l'obligació de respondre dels danys causats- ' el litigante que reclame dicho cumplimiento debe acreditar los hechos constitutivos de su pretensión y los necesarios para el nacimiento de la acción ejercitada y la parte oponente ha de establecer los elementos obstativos de la misma' ( STS 3ª sec. 7ª, 20-04-1999 ). Aquest principi es tradueix en l'àmbit de la responsabilitat patrimonial en el fet que la càrrega de la prova correspon inicialment a qui planteja la reclamació. En aquest sentit s'expressa el Tribunal Superior de Justícia del País Basc en la sentència d'11 de novembre de 1999:

' es a la parte demandante a quien corresponde, en principio, la carga de la prueba sobre las cuestiones de hecho determinantes de la existencia, de la antijuridicidad, del alcance y de la valoración económica de la lesión, así como del substrato fáctico de la relación de causalidad que permita la imputación de la responsabilidad a la Administración.'

En canvi, que la càrrega de provar que la inicial imputació del dany al servei públic excedeix els estàndards exigibles correspon a l'Administració en expressió del principi de facilitat probatòria ( TC 2ª, S 17-01-1994, núm. 7/1994 ) i del principi general ' semper necesitas probandi incumbit illi qui agit', deduïble del article 217.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Dit en termes de la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 8 de juny de 2000:

' es a la parte demandante a quien corresponde, en principio, la carga de la prueba sobre las cuestiones de hecho determinantes de la existencia, de la antijuridicidad, del alcance y de la valoración económica de la lesión, así como del substrato fáctico de la relación de causalidad que permita la imputación de la responsabilidad a la Administración. En tanto que, en el caso de ser controvertido, le corresponde a la Administración la acreditación de las circunstancias de hecho que definan el estándar de rendimiento ofrecido por el servicio público para evitar las situaciones de riesgo de lesión patrimonial; y, también, le corresponde la carga de probar la concurrencia de acontecimientos que producen la ruptura del nexo causal, no siendo exigible de la parte reclamante ni demostrar que la Administración que causó el daño procedió con negligencia, ni probar que quien padeció el perjuicio actuó con prudencia ( sentencias de la Sala Tercera (6ª) del Tribunal Supremo de 9 de marzo y 28 de octubre de 1998 ).'

Sisè.- Tenint en compte el contingut dels fonaments jurídics anteriors i de la prova practicada es desprèn que l'actor va patir un accident que va ser causat per la presència d'una tapa de claveguera que estava al mig de la calçada. Ara bé, també ha quedat acreditat -segons el comunicat de l'accident de la Guàrdia Urbana- que ' a consecuencia de la lluvia caída las tapas de alcantarillado se han salido de su sitio y a consecuencia de este hecho el conducto del vehiculo A golpea con una de las tapas que se encuentra en medio de la vía.'

En aquest context, cal admetre responsabilitat de l'administració titular de la via quan es poden constatar mancances en el control, revisió o manteniment de la carretera, però no quan l'accident es produeix sense donar temps raonable a l'Administració a resoldre el problema. En aquest sentit es desprèn de l'informe del Servei Territorial de carreteres que:

'Les vigilàncies al tram de la C-245 al seu pas pel T.M. d'Esplugues es realitzen amb periodicitat mínima setmanal, realitzant-se els recorreguts més propers a la data de l'accident el dia 25 d'octubre de 2011 i el dia 3 de novembre de 2011, segons consta als comunicats de vigilància realitzats, no detectant-se cap incidència en el punt de la carretera on es va produir l'accident.'

Consta també a l'expedient que amb anterioritat no s'havia produït cap altre accident per la qual cosa tampoc es pot imputar cap mena de retard en la prestació del servei.

Ultra l'anterior, el Servei Meteorològic de Catalunya informa que el dia 2 de novembre de 2011 segons el manual d'estil , la intensitat de les precipitacions que es van produir es poden catalogar entre fortes i moderades i amb acumulació d'aigua molt abundant i abundant.

Per tot això, no es pot concloure que hi hagi una responsabilitat de l'Administració demandada i procedeix desestimar el recurs interposat.

Setè.- A tenor dels articles 68.2 i 139.1 de la vigent llei jurisdiccional , modificat aquest últim per la Llei 37/2011, de 10 d'octubre, de mesures d'agilització processal, les costes processals s'imposaran en primera o única instància a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions en la sentència o en la resolució del recurs o de l'incident, excepte que s'apreciï i així es raoni, que el cas presentava series dubtes de fet o de dret.

En aquest cas es considera que, certament, el supòsit presentava series dubtes de dret, la qual cosa justifica la no imposició de les costes tot i la integra desestimació de la demanda.

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

He resolt desestimar el recurs presentat per PELAYO MUTUA DE SEGUROS contra la DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES i l'AJUNTAMENT D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT, sense imposició de costes.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que no es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional .

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública. En dono fe.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.