Sentencia Administrativo Nº 701/2015, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 424/2007 de 10 de Diciembre de 2015

Encabezamiento

T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00701/2015

SENTÈNCIA núm. 701

Palma, a 11 de desembre de 2015

Il·lès. Srs.

PRESIDENT:

Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón. ------------------------- VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 424 de 207, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandants, els Srs. Candelaria i Carlos Francisco i els Srs. Pablo Jesús , Enriqueta , Eulalia i Agustín , representats per la procuradora dels Tribunals Sra. Truyols Álvarez Novoa i assistits per l'advocada Sra. Eugenia Mir Barceló, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut l'entitat S'Estel Nou SL., representada pel procurador Sr. Tomàs Tomàs i dirigida pel lletrat Sr. Mayol Genovart.

L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 27 d'abril de 2007 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de Balear, estimant parcialment el recurs de reposició aixecat contra anterior de 30 de juny de 2006 mitjançant la qual es fixava el preu just dels béns expropiats al Srs. Candelaria i Carlos Francisco i als Srs. Pablo Jesús , Enriqueta , Eulalia i Agustín , expedient NUM000 , de la UE 2-B, PERI de Sa Gerreria de Palma, en la quantia de 46.055,86 €.

La quantia es fixà en 226.147,16 €.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la part codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts.

Les actuacions varen tenir que reconstruir-se el mes d'abril de 2014, donat que des del 2009 no es trobaven a la Sala. Una vegada reconstruïda, la prova proposta i admesa que ho havia estat en forma, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 24 de novembre de 2015.

Fundamentos

PRIMER .- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 27 d'abril de 2007 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de Balear, estimant parcialment el recurs de reposició aixecat contra anterior de 30 de juny de 2006 mitjançant la qual es fixava el preu just dels béns expropiats als Srs. Candelaria i Carlos Francisco i als Srs. Pablo Jesús , Enriqueta , Eulalia i Agustín , expedient NUM000 , de la UE 2-B, PERI de Sa Gerreria de Palma, en la quantia de 46.055,86 €.

La finca afectada és la del carrer Ferreria núm. 32 de Palma, en concret, la parcel·la cadastral núm. NUM001 . El resultat del preu just derivava de l'aplicació que va fer el Jurat del sistema de taxació conjunta.

Són dates fàctiques importants i que hem de destacar, les següents:

1era.- El dia 27 de maig de 1999 l'Ajuntament de Palma, en sessió plenària, va aprovar iniciar l'expedient expropiatori de la Unitat d'Execució 2-B del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Sa Gerreria que comprenia, entre d'altres, la referida parcel·la cadastral núm. NUM001 , propietat dels recurrents i fixant-se, com hem dit abans, el sistema de taxació conjunta.

2na.- L'expedient va tenir entrada a la seu del Jurat d'Expropiació Forçosa el dia 3 d'octubre de 2001 després dels preceptius tràmits; és a dir, informació pública, informe de les al·legacions presentades i aprovació definitiva per la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca.

3era.- L'expropiat no va fixar preu just en la mesura que la notificació fou incorrecta; consideració que el Jurat, després, quan va resoldre el recurs de reposició va prendre en compte i ho estimar. L'Administració expropiant ho va determinar en la quantia de 6.276.713 pessetes.

4rta.- Els, avui, recurrents, el dia 10 de gener de 2002, aquell en què es va aixecar l'acta d'ocupació, varen presentar escrit on incloïen el seu full d'apreciació o valoració sol·licitant 45.373.965 pessetes, és a dir, 272.203,02 €.

5ena.- Transcorregut 3 anys sense noticia de cap tipus, presentaren un escrit a la seu del Jurat on deixaven constància que no havien estat inclosos en la relació de propietaris afectats. Aquesta petició fou desestimada pel Jurat en resolució del 17 de gener de 2006. Interposat el recurs de reposició, el resultat fou l'avançat; o sigui, estimació parcial, però, si més no, i en la consideració que havien presentat el full d'apreciació i per no torbar-se més en la resolució final de valoració, no optaven per la retroacció sinó per procedir a valorar els béns expropiats. Valoració que va determinar el preu que hem assenyalat a l'inici, el de 46.055,86 €., inclòs en ell el premi d'afecció, i

6ena.- Tota l'edificació existent en el que era la parcel·la cadastral referida fou objecte d'enderroc a rel d'expedient municipal iniciat l'any 1981, tal com figura a la documental acompanyada amb la demanda i de les consideracions que ens fa aquesta en el 1r. punt de la seva narració fàctica.

El Tribunal, per altra banda i/o a més a més, accepta, per la seva conformitat amb el que hi ha constància documentada, el 5è dels punts de fet de la demanda en relació a com es produí l'acta d'ocupació i realment l'efectiva. Punt també acceptat pel Jurat segons els termes en què ve redactada la resolució estimant parcialment la reposició.

En qualsevol cas, assenyala, la parcel·la afectada és de 171 m2, valorats en la resolució administrativa, però també, altres 37 m2 incorrectament atribuïts a la propietat del Sr. Jose Luis .

A la demanda, la part actora, ens diu:

1r.- Que es va produir una incorrecta determinació de l'aprofitament lucratiu imputat al subsòl amb destí a aparcament ja que és molt major que el que va determinar el Jurat.

2n.- Que hi ha hagut una incorrecta determinació de la normativa aplicable, ja que es varen aplicar normes amb redacció de l'any 2003 així com també la de la fórmula per determinar el valor de repercussió del mètode residual sent així que, ho afirma, havia d'estar-se a l'any 1999, i

3r.- Determinació de valors de partida inferiors als del mercat immobiliari en l'any al qual devia referir-se la valoració i costos massa alts que feien inviable l'execució amb un mínim de rendibilitat per al propietari. En definitiva, valors confiscadors que buiden el contingut patrimonial del dret de propietat en sòl urbà.

Interessa la indemnització de 272.203,02 €, a més de la declaració que han de ser indemnitzats pels 37 m2 que li foren incorrectament atribuïts a altre propietari, l'abonament d'interessos i a la condemna a l'Ajuntament de Palma i al beneficiari de l'expropiació de l'abonament del preu just que resti per pagar.

És evident, les altres parts, demandada i codemandada, mantenen que els acords fixant el preu just són conformes amb l'ordenament jurídic i que, per tant, la demanda ha de desestimar-se. És més, la direcció lletrada de l'Estat planteja la declaració d'inadmissibilitat parcial envers la possible declaració de la titularitat dels 37 m2. Decisió sobre la qual no es podia pronunciar un Jurat de valoració de béns expropiats.

SEGON .- L'expropiació forçosa es fonamenta en la preferència dels interessos públics davant a les concretes situacions dominicals que, en cada cas, resulten especialment sacrificades.

És precisament per aquest motiu pel qual els expropiats deuen ser compensats. Sí, així no ho fos, a l'aixecament de les càrregues públiques contribuirien de manera més feixuga els expropiats que no pas els no expropiats. En definitiva, l'equivalent econòmic es rompria a un i a l'altre cas. La indemnització no podria ser la mateixa, de manera que 'la corresponent indemnització' a la qual es refereix l' article 33.3 de la Constitució , és a dir, la deguda o adequada indemnització compensatòria deixaria de ser-ho, aquí o allí, ja que no en tot lloc podria ser 'la corresponent'. Per tant, podent ser una o altra la reparació del dany, la garantia constitucional de l'equilibri raonable, és a dir, del valor real, o de substitució, dels béns i drets expropiats resultaria afectada (en aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional 166/1986 ).

A tota expropiació, i en tot lloc, correspon una compensació real, que en cap cas ha de ser un valor de millora i superior, si no el corresponent valor de substitució.

TERCER .- Els acords del Jurat disposen de la presumpció iuris tantumd'encert en la fixació del just preu del bé expropiat. Però, això, no és impediment perquè les seves decisions puguin ser posades en qüestió i que la part actora afronti la modificació de l'acord adoptat.

Els acords han de motivar-se i raonar-se, art. 35.1 de la Llei d'Expropiació For çosa, els criteris de valoració. Motivació racional i suficient. No cal, no obstant, una detallada constància de dates.

Així, amb aquesta línia, podem assenyalar, per totes, la ja llunyana sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 26 d'octubre de 1991 , en la qual es deia:

'la presunción iuris tantum de veracidad y acierto de los acuerdos del Jurado de Expropiación puede ser combatida y revisada en vía jurisdiccional, tanto en los supuestos de notorio error material o infracción de preceptos legales, como en aquellos en que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente'.

A aquest mateix sentit, recordant també la reiterada i constant doctrina del Tribunal Suprem, la sentència de 17 de febrer de 1997 , assenyalava que:

'las resoluciones de los Jurados de Expropiación gozan de una presunción de acierto que está basada en la competencia, especialización y presumible objetividad de sus componente, presunción que por su naturaleza puede y debe ser revisada en vía jurisdiccional, correspondiente a la jurisdicción contencioso-administrativa decidir sobre el acierto de la resolución impugnada, sin que pueda legalmente mantenerse la tesis de que sólo pueden reformarse las valoraciones de los Jurados en los dos únicos supuestos de que incurran en un notorio error material o de preceptos legales, ya que las facultades revisoras se extienden, además, a los casos en los que acredite una desajustada apreciación de los datos materiales o cuando la valoración no esté en consonancia con la resultancia fáctica del expediente o represente un desequilibrado justiprecio en atención a datos, referencias o circunstancias que acrediten la falta o exceso de compensación material para el expropiado que el instituto jurídico de la expropiación debe necesariamente comportar para él, resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv , por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación, por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial, el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana critica'.

Tesi referendada posteriorment per nombrosos sentències de la referida Sala Tercera del Tribunal Suprem i de les quals podem citar, entre d'altres moltes, les de 13 de juny i 26 de setembre de 2012 , on es digué:

'... en relación al principio de presunción de acierto de los acuerdos del Jurado, no puede olvidarse que la doctrina sobre la materia establece que tal principio, habida cuenta su naturaleza de presunción ' iuris tantum ', puede desvirtuarse mediante prueba en contrario, fundamentalmente, por medio de prueba pericial . Ahora bien, para que tal efecto se produzca es necesario aportar al proceso una prueba de tal naturaleza apta a dicho fin y que según reiterada jurisprudencia de esta Sala, la citada presunción de acierto puede ser destruida, en principio, por cualquier medio de prueba admitido en derecho y debidamente valorado por el órgano judicial. Véanse, entre otras muchas, las sentencias de 5 de abril de 2001 , 1 de febrero de 2003 y 10 de octubre de 2006 . Ciertamente, el informe de un perito judicial, por las especiales garantías de que está revestida su designación y por el examen crítico a que es sometido su parecer, tiene frecuentemente una fuerza persuasiva superior a otros medios de prueba; pero ello no significa que esos otros medios de prueba no puedan razonablemente conducir a la conclusión de que el acuerdo del Jurado está equivocado. De esta manera, la Sala de instancia procede, en su fundamento de derecho tercero, a valorar el informe pericial aportado por los expropiados junto con la hoja de aprecio, prueba ésta que pudo haber sido desvirtuada a través de la proposición, en el trámite procesal oportuno, de las pruebas que la Administración recurrente tuviese por conveniente a los efectos de apoyar su pretensión, por lo que de la falta de práctica de toda prueba en contrario no se puede deducir que la apreciación por la Sala de instancia de las distintas pruebas obrantes en las actuaciones conlleve la vulneración de la jurisprudencia en relación con la presunción de acierto de los acuerdos del Jurado ' resultando un medio eficaz para desvirtuar tal presunción el dictamen pericial emitido en la vía jurisdiccional con las garantías procesales establecidas en los artículos 610 y siguientes de la LECiv , por tener las mismas características de imparcialidad y objetividad que el acuerdo del Jurado de Expropiación , por lo que, si existen discordancias entre las valoraciones a que llega el órgano tasador administrativo y el dictamen pericial , el Tribunal puede fijar el justiprecio siguiendo el dictamen emitido en autos, valorado conforme a las reglas de la sana crítica'..

Per altra banda, i en relació al valor probatori que capi reconèixer en el judici als dictàmens pericials encarregats per l'Administració expropiant, ja hem anat assenyalant des de la sentència núm. 819 de 2009 el següent:

'A la luz de la Ley de Enjuiciamiento Civil de 2000 se podrá discutir acerca de si en realidad nos encontramos con una prueba 'documental' - que en realidad sería ratificación de la que ya obra en el expediente administrativo - o una prueba 'pericial' de los arts. 335 y ss. de la LEC/2000 , pero más importante que su calificación lo es el valor probatorio que quepa otorgar a un informe pericial emitido con anterioridad al informe del Jurado Provincial de Expropiación, el cual, ya efectuó valoración tomando en consideración el indicado dictamen de parte. Así las cosas, el dictamen adjunto a la hoja de aprecio de la propiedad no tendría mayor valor que el informe en el que el que el Jurado justifica su valoración, por lo que desde luego el repetido informe de la propiedad no es medio de prueba con suficiente carga argumental para desvirtuar la valoración del Jurado y por la sencilla razón de que se emitió antes de dicha valoración.

El difícil encaje del procedimiento previsto en la LEC/2000 en cuanto a la práctica de la prueba pericial - aplicable de modo supletorio en el proceso contencioso -administrativo - adquiere su máxima expresión en los recursos en los que se impugnan acuerdos del Jurado Provincial de Expropiación ya que si el mecanismo inicialmente previsto en la LEC/2000 es el de presentación de dictamen junto a la demanda del particular, ello obligaría a la Administración a recabar informe que a su vez ratificase lo sostenido en el escrito de contestación, de tal modo que sólo una nueva pericial judicial tendría verdadera fuerza probatoria para desvirtuar el acuerdo del Jurado. Si expropiado y expropiante presentan como 'pericial' los informes adjuntos a sus hojas de aprecio previas al acuerdo del Jurado, su valor probatorio es nulo ya que precisamente el acuerdo del Jurado tomó como punto de partida de su valoración tales informes, y desde luego discrepará de uno de ellos o de los dos, sin que el preterido o preteridos informes sean merecedores de constituir 'prueba judicial' para desvirtuar la presunción de acierto del acuerdo del Jurado.

En definitiva, es insuficiente el valor probatorio consiste en documental o pericial tendente a que se dé por reproducido el informe adjunto a la hoja de aprecio o que su autor se ratifique en su íntegro contenido sin valorar para nada los criterios técnicos del posterior acuerdo del Jurado.

Como quiera que para el caso el Jurado ya rechazó el criterio del informe adjunto a la hoja de aprecio y estableció un criterio de valoración diferente, desde luego para combatir este acto administrativo no es suficiente con reiterar el informe sino en su caso interesar la práctica de una nueva prueba pericial que desvirtúe el criterio del Jurado y la repetida presunción de acierto.'

QUART .- És rellevant destacar, i deixar-ne constància, que el Tribunal ja ha dit la seva a altres sentències anteriors on es dilucidava la conformitat a dret d'altres habitatges i locals afectats per l'expedient NUM000 , de la UE 2-B, PERI de Sa Gerreria de Palma. La primera fou la que dictàrem el 11 de novembre de 2010, núm. 991, a les actuacions, 803 de 2006. Altres, les núm. 438 i 683, els dies 29 de juny i 4 de desembre de 2015 a les actuacions 857 de 2006 i 384 de 2007 .

Doncs bé, en aplicació dels principis d'unitat de doctrina, igualtat i seguretat jurídica, i en la mesura que són semblant els assumptes, seguirem el raonaments continguts en elles. De fet es va incorporar com a prova a les presents el dictamen emès a la primera de les citades, la 803 de 2006, per part de l'arquitecte Sra. Benjamín . Prova valorada en el seu conjunt amb les altres, entre les qual cal destacar la de l'entitat Ibertasa, societat de taxació, amb més tota la documental incorporada en el ram de prova de la part actora, i, amb més, també, el posterior dictamen que, específicament, per aquestes es va elaborar com a millor proveir per part de la citada Sra. Benjamín .

En els 6è i 7è fonament de dret de la sentència 991 de 2010 , assenyalàvem:

' SEXTO. Sobre el plazo en el que ha de resolver el Jurado.

La Ley 14/00 modificó el artículo 34 de la ley de Expropiación Forzosa y suprimió los plazos en los que el Jurado Provincial de Expropiación tenía que decidir ejecutoriamente sobre el justiprecio.

Con esa supresión, abierto así un vacío legal, se ha de atender al plazo que, con carácter general, establece el artículo 42.3. de la Ley 30/1992 , en la redacción dada por la Ley 4/1999, sin perjuicio de la suspensión del transcurso de ese plazo conforme a lo previsto en el artículo 42.5 . y 6. de la Ley 30/1992 -en ese sentido, sentencia del Tribunal Supremo de 23 de febrero de 2002 -.

Ahora bien, el computo ha de atender a lo previsto en el artículo 39 del Reglamento de la Ley de Expropiación Forzosa , precepto no derogado expresamente, tampoco implícitamente y que constituye lex specialis en la materia, con lo que ha de contarse a partir del día siguiente a aquél en que el Jurado Provincial de Expropiación hubiera registrado la entrada el expediente de justiprecio.

SEPTIMO. Sobre el método de valoración del suelo urbano y sobre la determinación del valor del suelo y la construcción en la presente expropiación.

La Unidad de Ejecución 2-B, incluida en el Plan Especial de Protección y Reforma Interior de Sa Gerreria, sujeta a proyecto de expropiación por el procedimiento de tasación conjunta, se concretaba en suelo clasificado como urbano -14.302 m2, situado entre las calles Ferreria, Ballester, Socors y Plaça de Sant Antoni, en Palma de Mallorca- y de su valoración debía referirse al momento de exposición al público, lo que tuvo lugar en julio de 1999.

Pues bien, modificado el Plan General con posterioridad a la redacción de la Ponencia de Valores Catastrales, al fin, cuando en 2006 se fijó el justiprecio en la resolución ahora combatida, no eran de aplicación los valores catastrales, de manera que tenía que aplicarse el valor de repercusión obtenido por el método residual, en concreto lo previsto en el artículo 28.2 . y 4. de la Ley 6/98 , en la redacción dada por la Ley 10/03 -Disposición Transitoria Quinta - que, conforme señala en su Exposición de Motivos, no innovó sino que aclaró lo ya previsto antes en la Ley 6/98'.

A la reiterada sentència 911 de 2010 vàrem prendre en compte, entre altres consideracions, per la seva envergadura, l'informe emès per l'arquitecte Don. Benjamín . Dèiem, aleshores, i ho reproduïm:

'Ese dictamen de la Sra. Benjamín ha desvirtuado el resultado alcanzado por el Jurado Provincial de Expropiación, para lo que ofrece una carga argumental convincente, que arranca de los valores establecidos normativamente y que establece los demás sobre la base de la doctrina existente y sus propios conocimientos, del mercado y del sector de las tasaciones, resultado de su experiencia en lo privado y en lo público, incluyendo aquí tanto el Departamento de Visados del Colegio de Arquitectos como al Universidad o la Administración de la Comunidad Autónoma.

En efecto, el dictamen de la Sra. Benjamín atiende en cuanto es preciso al Real Decreto Legislativo 1/92, al Real Decreto 1020/93, a la Ley 6/98, a la Ley 10/03 que la modificó y a la Orden ECO/805/2003. Toma como fecha de referencia para la valoración la de publicación del acuerdo plenario de 27 de mayo de 1999, esto es, el 15 de julio siguiente. Y seguidamente obtiene el valor unitario de repercusión del suelo a partir del valor de mercado del producto inmobiliario terminado, siendo éste el resultado de multiplicar el aprovechamiento de referencia de cada parcela por el valor de mercado homogenizado obtenido a partir de testigos reales del mercado. Considera así la perito las muestras del informe de los Vocales del Jurado, pero se aparta de los coeficientes de homogenización aplicados por el Jurado'.

Hem deixat remarcat en el 1r fonament de dret que la part actora interessava a la pètita de la demanda la indemnització de 272.203,02 €.

La perícia duta a terme per la referida Sra. Benjamín arriba a la conclusió que el preu just ha de fixar-se en el final de 155.630,67 € que comprèn ja el 5% del premi d'afecció. Pren en compte les característiques de l'immoble expropiat i du a terme una fitxa individualitzada del càlcul del preu just, explicant, de forma acurada, els elements que valora en funció de les referides característiques.

En conseqüència, assumim el referit dictamen i cloem el debat en l'estimació parcial del contenciós, ja que el preu just resta fixat en la quantia de 155.630,67 €. Quantia a la qual hauran de afegir-se els interessos legals guanyats i que pertoquin.

No ens pronunciem sobre els 37 m2 que hi vol afegir la part recurrent en tant aquesta és una qüestió sobre la qual no s'hi podia pronunciar el Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa. La valoració es va fer sobre el total dels béns expropiats i dels quals es varen tenir noticia real. La titularitat dels metres afectats, segons les paraules de la referida part, no es pot discutir a n'aquest procediment. És, sens dubte, una qüestió aliena a les competències de la Jurisdicció contenciosa i ha de residenciar-se en la via civil tal i com es preveu a l' article 22 de la Llei orgànica del Poder Judicial .

Esdevé, doncs, en inadmissible per falta de jurisdicció conforme assenyala l' article 69.a) de la Llei jurisdiccional 29/1998 i en relació al 5 del referit Text legal. És una qüestió d'ordre públic.

CINQUÈ .- En relació a la fixació dels interessos hem de prendre en compte que opera ope legisi la seva determinació i abonament, si és el cas, dels interessos no correspon al Jurat sinó a l'Administració expropiant.

En relació als interessos guanyats el dies a quoserà el del dia 16 de gener de 2000, 6 mesos després de la publicació de l'acord en el BOIB núm. 90 del 15 de juliol anterior, que s'expandirà com a dies ad quemfins l'efectiu abonament del preu just. Criteri aquest seguit de forma reiterada per la jurisprudència del Tribunal Suprem en aplicació i interpretació de l'article 58 de la Llei d'Expropiació forçosa - sentències de 22 de mar ç i 24 de juliol de 2001 i 30 d'octubre de 2012 , entre altres -.

La imputació d'abonament dels interessos de demora ho serà en funció de les distintes fases del procediment per tal de fixar el preu just; responsabilitat que en qualque d'elles, si així es verifica, serà del Jurat d'Expropiació Forçosa quan a ell, i a ningú més, li sigui atribuïble el retard.

La sentència del Tribunal Suprem de 30 d'octubre de 2012 , al respecte, va assenyalar:

'Conforme a la Sentencia del Tribunal Supremo de 30 de octubre de 2012 , entre otras muchas, la imputación del pago de intereses de demora se realizará 'en atención a quién sea el imputable de la demora del pago del justo precio, es decir, la Administración expropiante, el beneficiario de la expropiación o el propio Jurado de Expropiación, atendidos los distintos estadios o fases del procedimiento de justiprecio'.

De manera que 'La responsabilidad recae sobre el Jurado de Expropiación cuando a éste sea atribuible la tardanza en la parte correspondiente.... y en las expropiaciones urgentes cabe también responsabilidad del Jurado por demorar la fijación del justiprecio más allá de los plazos establecidos en la ley para resolver'.

En consecuencia con los preceptos y la jurisprudencia descrita cabe ya concluir que la responsabilidad por demora exigida en el artículo 72.1 del Reglamento de Expropiación Forzosa se imputará al causante de la misma, ya sea la Administración expropiante, el beneficiario o el Jurado Provincial de Expropiación'.

SISÈ .- No s'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals de conformitat amb l' article 139 de la Llei Jurisdiccional .

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- ESTIMARparcialment el present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARARinadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals ANUL·LEM.

TERCER.- El preu just del bé immoble expropiat als recurrents és el de 155.630,67 €.Quantitat sobre la qual haurà d'operar el descompte de les prèviament ja percebudes per aquest concepte i a la qual hauran de afegir-se els interessos legals guanyats i que pertoquin segons els termes del 5è fonament de dret de la present.

QUART .- No es fa una expressa imposició de costes processals.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.