Sentencia Administrativo Nº 79/2013, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Barcelona, Sección 6, Rec 417/2011 de 12 de Marzo de 2013

Encabezamiento

.

Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6

de Barcelona

Ronda de la Universitat, 18, 5a planta

08007 Barcelona

Recurs núm.: PA 417/2011 B

Part actora: LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA, SA I Noelia

Part demandada: DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

SENTÈNCIA NÚM. /13

Barcelona, 12 de març de 2013

Margarita Cuscó Turell, magistrada jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona, he vist el recurs promogut per LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA, SA I Noelia contra DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

Antecedentes

Primer. L'actora interposa el present recurs contenciós administratiu el 20 de juliol de 2011 contra la resolució desestimatoria presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada en relació amb els danys soferts el dia 8 d'agost de 2009, com a conseqüència de l'accident sofert quan circulava amb el vehicle matrícula ....FDD per la Carretera C-25 al seu pas pel municipi de Santa Maria d'Olo, a l'altura del punt quilomètric 163,800. A l'acte de la vista oral es va ampliar a la resolució expressa dictada el dia 21 de febrer de 2013.

Segon. Atès que aquest recurs va correspondre ser tramitat seguint les normes del procediment abreujat previst a l' article 78 de la Llei 29/98 , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, es va assenyalar la vista per al dia 7 de març de 2013. Comparegudes les parts el dia i hora esmentats, es va celebrar l'acte de la vista en què l'actora es ratificà en la demanda presentada, mentre que l'administració demandada s'hi oposà tot sol·licitant la desestimació d'aquest recurs. Acte seguit i a proposta de les parts hom fixà la quantia d'aquest procés en 1169,02 euros, desprès de la qual cosa les parts van proposar prova que va ser admesa i practicada amb el resultat que figura a les actuacions. Finalment, ambdues parts van formular les conclusions tot ratificant les pretensions respectives.

Únic.De la documentació que consta a les actuacions i de l'aportada en la fase de prova, es desprenen els següents fets, que es tenen per provats:

1.- Que el dia 8 d'agost de 2009 a les 19:10 hores aproximadament la recurrent circulava per la via amb nomenclatura C 25, en sentit Girona, quan a l'alçada del punt quilomètric 163,800, en un tram de via recte, a causa de la intensa pluja, es van desprendre del tal·lus ascendent dret, diverses pedres al mig de la via, en el moment en el que circulava el vehicle de la recurrent. La conductora va realitzar una frenada d'emergència però va passar per damunt d'una de les pedres, xocant contra el carter del mateix i provocant-li danys, suficients per a que el vehicle perdi part de l'oli lubricant del motor.

2.- Que segons l'atestat la causa principal i eficient de l'accident és 'Despreniment de pedres a la part transitable del carril, a causa de pluja intensa'.

3.- En el mateix atestat dels Mossos d'esquadra es fa constar que la causa de l'accident és 'Errada del conductor', que hi havia bona visibilitat, pluja forta, amb vent moderat i que la calçada tenia limitada la velocitat a 100 km/h.

4.- El director de Gestió Patrimonial de CEDINSA, empresa encarregada de la conservació i manteniment del tram de via de l'accident, de 15 de juny de 2010 posa de manifest que:

a) L'entitat contractista no va tenir constància de cap trucada informant d'una incidència a causa de pedres a la calçada del pk 163'800.

b) No es va assistir per part de l'equip de Vigilància a cap incidència en el pk 163,800 esmentat.

c) L'entitat no va tenir constància a posteriori d'un accident el dia 8-8-2009 al pk 163'800 a través dels Mossos d'esquadra.

d) No existeix cap tipus de senyalització vertical advertint del perill de despreniments en eles immediacions del pk 163+800, en ambdós sentits.

e) El talús existent al pk 163+800 està protegit per una malla protectora.

Aquest informe s'acompanya dels llistats de comunicacions al centre, de l'informe d'incidències, relatius al dia 8-8-2009 i fins la matinada del 9 d'agost.

5.- En data 23 de novembre de 2011 CEDINSA aporta un informe complementari on s'acredita:

a) CEDINSA va assumir, en data 1 de novembre de 2007, les tasques de conservació de la carretera C-25, en el marc del contracte per a la Projecció, Construcció i Explotació de l'Eix Transversal: Cervera-Caldes de Malavella, amb el que no es té constància de la sinistralitat de la via en dates anteriors.

b) Des de l'1 de novembre de 2007 fins a la data actual es té constància d'un accident de circulació localitzat a l'entorn del PK 163+800, propiciat per la presència de pedres en la via.

c) Que juntament amb aquest escrit s'acompanyen copia dels comunicats diaris de vigilància i ajuda a la vialitat dels dies 1-8- 2009 al 15-8-2009. En el comunicat del dia 8-8-2009 consta que l'equip de vigilància va efectuar el trajecte de control per la zona d'autes a les 9:00 hores.

6.-Consta, també, l'informe elaborat pel cap de Servei de Seguretat Viaria i Sistemes de Gestió de 4 de febrer de 2013, on expressa que no els consta que s'hagin produït accidents per despreniments de pedres a la carretera C-25 en l'àmbit del pk 163+ 800, només un accident lleu el dia 12-1-2009 amb una tipologia d'accident de resta de sortides de via.

Aquest informe també expressa:

'En l'àmbit del punt quilomètric 163+800 la carretera C-25 presenta un traçat recte que en el sentit Girona en què circulava el vehicle afectat, disposa amb caràcter general de més de 250 metres de visibilitat disponible, que és una distancia molt superior a la distància necessària per realitzar una frenada d'emergència amb condicions de seguretat davant la percepció d'un obstacle a la calçada per part d'un conductor d'un vehicle lleuger que circuli per aquest tram de carretera a una velocitat igual o inferior a la màxima permesa en aquest tram de via'.

Fundamentos

Primer.- Constitueix l'objecte d'aquestes actuacions la resolució desestimatòria presumpta i expressa de data 21 de febrer de 2013 de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada en relació amb els danys soferts el dia 8 d'agost de 2009, com a conseqüència de l'accident sofert quan circulava amb el vehicle matrícula ....FDD per la Carretera C-25 al seu pas pel municipi de Santa Maria d'Oló, a l'altura del punt quilomètric 163,800.

Segon.- En la demanda, el lletrat de la part actora sol·licita que es declari la responsabilitat de l'administració demandada i sol· licita una indemnització de 1169,02 euros. L'anterior pretensió la fonamenta en el fet que a conseqüència de les pedres que hi havia a la calçada el seu vehicle va patir uns danys. Reclama a l'administració demandada pel fet que els danys que va patir van ser a conseqüència d'una esllavissada de pedres a la part transitable del carril on circulava.

Tercer.- Per la seva banda, l'administració demandada admet els danys i la realitat de l'accident però nega el nexe causal i sol· licita una sentència desestimatòria de la demanda d'acord amb els fonaments que consten a les actuacions.

Quart.- Per l'adequada resolució de les pretensions de les parts en aquest procés és necessari, en primer lloc, fixar el marc normatiu de la responsabilitat patrimonial extracontractual de les Administracions Públiques. En segon lloc, determinar la concurrència o no en el present cas dels requisits necessaris per declarar la responsabilitat patrimonial de l'administració demandada.

En aquesta línia, cal tenir en compte que a partir del principi de responsabilitat dels poders públics constitucionalment reconegut a l' article 9.3, com element expressiu dels valors superiors de l'ordenament jurídic propugnats per l'Estat social i democràtic de dret, el particular sistema de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques té el seu fonament en l ' article 106.2 de la Constitució , que assenyala: ' Los particulares, en los términos establecidos por la ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios públicos'.

Aquest pronunciament de caràcter general va ser concretat per l' article 40 de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración del Estado i posteriorment pels números 1 i 2 de l'article 139 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común ,i pel Real Decreto 429/1993, de 26 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento de los procedimientos en materia de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas.

De l'esmentat article 139 es desprèn un règim de responsabilitat patrimonial segons el qual l'administració respon dels danys causats als ciutadans com a conseqüència de qualsevol lesió sempre que es donin les circumstàncies següents:

- Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics (article 139).

- Que el dany sigui efectiu, econòmicament avaluable i individualitzat en relació a una persona o grup de persones (article 139).

- Que el ciutadà afectat no tingui el deure jurídic de suportar el dany (article 141).

- Que no hi hagi força major (article 139).

- Que els fets no s'hagin pogut preveure o evitar segons l'estat dels coneixements o de la ciència o de la tècnica existents en el moment de producció dels danys (article 141).

- En darrer terme, cal que la reclamació s'interposi dins del termini legalment establert ( STS de 3 d'octubre de 2000 ).

La mera existència de les anteriors circumstàncies és determinat de la responsabilitat patrimonial de l'administració. Una responsabilitat configurada de forma objectiva -com a conseqüència de la mera existència d'un nexe causal entre el dany produït i l'acció o omissió administrativa- amb independència de la existència d'una culpa o negligència que es allò característic de la responsabilitat extracontractual de dret privat. Així l'element determinant de la responsabilitat és la relació de causalitat entre la lesió en sentit tècnic i el títol d'imputació, és a dir, el nexe causal entre el funcionament del servei públic i el dany o lesió produïts de tal manera que la lesió sigui conseqüència del funcionament del servei i no existeixin causes d'exoneració de la responsabilitat administrativa com la culpa de la pròpia víctima, la conducta de terceres persones o la força major.

Resulta d'això que encara que la jurisprudència del Tribunal Suprem té una concepció de la responsabilitat patrimonial com purament objectiva o de resultat, i que l'única qüestió rellevant i exigible és que sigui conseqüència del funcionament de l'administració, cal que concorri una relació de causa a efecte entre l'actuació administrativa i el dany invocat; ja que com assenyala la sentència del Tribunal Suprem de 13 de novembre de 1997 :

'aun cuando la responsabilidad de la Administración ha sido calificada por la jurisprudencia de esta Sala como un supuesto de responsabilidad objetiva, no lo es menos que ello no convierte a la Administración en un responsable de todos los resultados lesivos que puedan producirse por el simple uso de instalaciones públicas, sino que, como antes señalamos, es necesario que esos daños sean consecuencia directa e inmediata del funcionamiento normal o anormal de aquélla.'

Així mateix, la sentència del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 2003 assenyala:

' la prestación por la Administración de un determinado servicio público y la titularidad por parte de aquella de la infraestructura material para su prestación no implica que el vigente sistema de responsabilidad patrimonial objetiva de las Administraciones Públicas, convierta a éstas, en aseguradoras universales de todos los riesgos, con el fin de prevenir cualquier eventualidad desfavorable o dañosa para los administrados que pueda producirse con independencia del actuar administrativo, porque de lo contrario, como pretende el recurrente, se transformaría aquél en un sistema providencialista no contemplado en nuestro ordenamiento Jurídico.'

Cinquè.- Pel que fa la càrrega de la prova correspon inicialment a qui reclama, d'acord amb la regla establerta tradicionalment a l' article 1214 del Codi Civil , i ara a l' article 217.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil, de forma que quan es planteja el compliment d'una obligació per part d'altri -en aquest cas l'obligació de respondre dels danys causats- ' el litigante que reclame dicho cumplimiento debe acreditar los hechos constitutivos de su pretensión y los necesarios para el nacimiento de la acción ejercitada y la parte oponente ha de establecer los elementos obstativos de la misma' ( STS 3ª sec. 7ª, 20-04-1999 ). Aquest principi es tradueix en l'àmbit de la responsabilitat patrimonial en el fet que la càrrega de la prova correspon inicialment a qui planteja la reclamació. En aquest sentit s'expressa el Tribunal Superior de Justícia del País Basc en la sentència d'11 de novembre de 1999:

' es a la parte demandante a quien corresponde, en principio, la carga de la prueba sobre las cuestiones de hecho determinantes de la existencia, de la antijuridicidad, del alcance y de la valoración económica de la lesión, así como del substrato fáctico de la relación de causalidad que permita la imputación de la responsabilidad a la Administración.'

En canvi, que la càrrega de provar que la inicial imputació del dany al servei públic excedeix els estàndards exigibles correspon a l'Administració en expressió del principi de facilitat probatòria ( TC 2ª, S 17-01-1994, núm. 7/1994 ) i del principi general ' semper necesitas probandi incumbit illi qui agit', deduïble del article 217.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Dit en termes de la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 8 de juny de 2000:

' es a la parte demandante a quien corresponde, en principio, la carga de la prueba sobre las cuestiones de hecho determinantes de la existencia, de la antijuridicidad, del alcance y de la valoración económica de la lesión, así como del substrato fáctico de la relación de causalidad que permita la imputación de la responsabilidad a la Administración. En tanto que, en el caso de ser controvertido, le corresponde a la Administración la acreditación de las circunstancias de hecho que definan el estándar de rendimiento ofrecido por el servicio público para evitar las situaciones de riesgo de lesión patrimonial; y, también, le corresponde la carga de probar la concurrencia de acontecimientos que producen la ruptura del nexo causal, no siendo exigible de la parte reclamante ni demostrar que la Administración que causó el daño procedió con negligencia, ni probar que quien padeció el perjuicio actuó con prudencia ( sentencias de la Sala Tercera (6ª) del Tribunal Supremo de 9 de marzo y 28 de octubre de 1998 ).'

Sisè.- Tenint en compte el contingut dels fonaments jurídics anteriors i de la prova practicada es desprèn que la recurrent va patir un accident que va ser causat per una banda, pel despreniment d'unes pedres al mig de la via i per l'altra, per una 'errada del conductor', segons s'afirma a l'atestat de la policia.

En aquest punt cal tenir en compte que l'actuació del servei encarregat de la vigilància i manteniment de la carretera C-25 va ser adequada als estàndards de prestació del servei exigibles, tal com es desprèn dels informes i documents que consten a l'expedient.

Així, segons l'informe del director de Gestió Patrimonial de CEDINSA, empresa encarregada de la conservació i manteniment del tram de via de l'accident, de 15 de juny de 2010, aquesta entitat no va tenir constància de cap trucada informant d'una incidència a causa de pedres a la calçada del pk 163'800.; ni l'equip de Vigilància va assistir a cap incidència en el pk 163,800 esmentat, fins el moment de l'accident d'autes. Alhora, l'informe de CEDINSA de data 23 de novembre de 2011 acredita que des de l'1 de novembre de 2007 fins a la data actual no es té constància d'un accident de circulació localitzat a l'entorn del PK 163+800, propiciat per la presència de pedres en la via i acredita que el dia del sinistre s'havia efectuat un control de vigilància i ajuda a la vialitat a les 9:00 hores.

Fet corroborat per l'informe elaborat pel cap de Servei de Seguretat Viaria i Sistemes de Gestió de 4 de febrer de 2013, on expressa que no els consta que s'hagin produït accidents per despreniments de pedres a la carretera C-25 en l'àmbit del pk 163+ 800, només un accident lleu el dia 12-1-2009 amb una tipologia d'accident de resta de sortides de via.

En conseqüència de l'exposat es desprèn que el servei de vigilància de la carretera efectuat per la concessionària es va realitzar dins dels estàndards raonablement exigibles ja que el servei de vigilància efectua diversos trajectes, un dels quals el mateix dia a les 9 del matí. Així mateix, no s'aprecia una manca de manteniment a la carretera, ni manca de vigilància i la mera existència de pedres a la calçada no és suficient per imputar responsabilitat a l'administració.

Alhora, tampoc no s'ha apreciat retard per part de l'administració en la prestació del servei sinó que contràriament a això l'administració va mantenir una actuació diligent en la conservació i vigilància de la carretera i amb posterioritat al sinistre. Cal tenir en compte que l'actuació generadora de la responsabilitat sorgiria a partir del moment en què l'administració demandada tenint coneixement del fet no intervingués per solucionar-lo amb diligència, que no és el cas.

En darrer terme, com expressa l'atestat dels mossos d'esquadra l'accident es deu a una errada de la conductora. Fet corroborat a l'informe elaborat pel cap de Servei de Seguretat Viaria i Sistemes de Gestió de 4 de febrer de 2013 que assenyala:

'En l'àmbit del punt quilomètric 163+800 la carretera C-25 presenta un traçat recte que en el sentit Girona en què circulava el vehicle afectat, disposa amb caràcter general de més de 250 metres de visibilitat disponible, que és una distancia molt superior a la distància necessària per realitzar una frenada d'emergència amb condicions de seguretat davant la percepció d'un obstacle a la calçada per part d'un conductor d'un vehicle lleuger que circuli per aquest tram de carretera a una velocitat igual o inferior a la màxima permesa en aquest tram de via'.

Com dèiem, cal admetre responsabilitat de l'administració titular de la via quan es pot constatar un retràs no raonable en la retirada o senyalització d'obstacles de la via pública, però no quan l'accident es produeix sense donar temps raonable a l'Administració a resoldre el problema.

Per tot això, no es pot concloure que hi hagi una responsabilitat de l'Administració demandada en no reaccionar amb immediatesa, ja que no seria raonable exigir a l'administració un deure de manteniment de les vies públiques que comporti una reacció immediata a qualsevol obstacle que hi hagi a la via pública ni tampoc que assumeixi sense més les responsabilitats o els riscos que generen els altres usuaris de la via. En definitiva, no es pot atribuir a l'administració el deure de reaccionar de forma immediata davant de qualsevol incident ( STS 11-2-1987 ).

En darrer terme, no es pot imputar responsabilitat a l'administració pel fet que preventivament hagués col·locat una malla protectora en el lloc d'autes, quan ha quedat acreditat que no és un lloc en el que s'hagin produït accidents per despreniments de pedres.

En conseqüència procedeix desestimar el recurs interposat sense necessitat d'un pronunciament sobre els danys i les lesions al·legades.

Atesos els fonaments esmentats,

Fallo

He resolt desestimar el recurs presentat per LÍNEA DIRECTA ASEGURADORA, SA I Noelia contra DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES, sense imposició de costes.

Notifiqueu aquesta sentència a les parts, amb l'advertiment que no es pot interposar recurs ordinari d'apel·lació en contra, d'acord amb el que preveu l' article 81 de la Llei jurisdiccional .

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

La magistrada jutgessa

PUBLICACIÓ.Faig constar que avui la magistrada jutgessa ha llegit i publicat aquesta sentència en audiència pública. En dono fe.