Sentencia Civil 735/2024 Audiencia Provincial Civil de Barcelona nº 11, Rec. 1186/2022 de 08 de noviembre del 2024

Primer. Apel·la la part codemandada integrada pel Sr. Edmundo la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) Errònia valoració de la prova: quant a la interpretació que es fa del contracte d'adjudicació d'habitatge en amortització.Confon el Jutjat la titularitat de dit contracte i l'efecte dominical que produeix. En primer lloc, del bé encara és titular l'Ajuntament de Barcelona segons Registre. Els hereus encara no són propietaris d'aquest immoble. De manera que malament pot haver adquirit per la delació el legatari la propietat del mateix; ni tampoc és creditor de l'hereu gravat amb el llegat. No era, quant menys, reclamable fins l'acceptació (febrer de 2022). En segon lloc, la titularitat privativa del contracte no esdevé en propietat privativa per a dit titular del bé adquirit perquè està en règim de guanys ( art. 1347.3 CC i 94.1 RH). Invoca l' art. 1356 CC quant a la titularitat de guanys dels béns adquirits constant la societat de guanys. La meitat era de l'esposa. Des de la signatura del contracte d'adjudicació diferida.

2on) Des de la mort del causant, el pis ha tingut despeses de manteniment i fiscals. Es van anar pagant en part per qui administrava, sense que això comportés acceptació. L'acceptació de l'herència dels dos ascendents és de gener de 2022, ratificada el febrer de 2022. Segueixen incrementant-se. La cosa s'ha de lliurar en l'estat que tenia al moment de la mort del causant ( art. 427-19 CCC)

3er) Aquesta part s'oposa també al raonament de la sentència segons la qual l'esposa del causant i la societat de guanys res han adquirit respecte d'aquest immoble:invoca la sent. TS 12-3-1993 que va considerar aquests habitatges com béns de guanys, tant respecte de l'expectativa o dret en estat latent mentre dura el contracte com del domini en sí des de la consolidació per l'amortització total. Invoca en la mateixa línia les sents. AP Pontevedra -1a- de 22-3-2000, Madrid -22a- de 12-3-2002, A Coruña -4a- de 5-6-2006, Badajoz -3a- de 18-6-2007 i Sevilla -2a- de 29-10-2008. És en data de signatura del contracte, 18-6-1973 quan es crea el títol transmisiu del domini amb el lliurament de la possessió. I malgrat l'esposa mor l'any 1974, el bé no perd la condició de guany encara que l'amortització sigui anys després. Invoca la sent. AP Navarra 10-12-2008 que va considerar la reserva de domini de l'Administració adjudicant com una mera garantia, i la retroacció dels efectes de l'amortització al dia de signatura del contracte. I en aquest cas resta ben clar que per al cas de morir l'adjudicatari el substituïa -pacte 12è- l'esposa. Quan mor l'esposa l'any 1974 el seu dret expectant, guany, passa a la societat de guanys no liquidada o comunitat postganancial. Quan l'any 1998 s'acaba de pagar el pis dita comunitat consolida aquest domini. Si l'actora demostra que les càrregues les ha pagat ella fins avui, tindria un crèdit contra aquesta part, però res més. El règim de guanys s'ha de liquidar per a determinar el crèdit de participació ( art. 232-18 CCC). La sentència en canvi entén que la societat es va extingir a tots els efectes amb la mort de l'esposa. No és així. Qui la van succeir són els seus hereus.

Postula la revocació total de la sentència, que es declari que el causant estava casat en règim de guanys, que el bé objecte del llegat és guany, que van entrar en substitució de la mare els seus hereus intestats i que en conseqüència, els hereus del pare només poden lliurar de dita successió la meitat. Amb desestimació parcial de la demanda, amb imposició de costes.

Consta consignat el dipòsit per recórrer (EJCat).

S'oposa la part actora (EJCat) pels següents motius:

1er) Els motius que s'invoquen en apel·lació són nous:en cap moment, cap dels demandats, va qüestionar o suscitar debat sobre la naturalesa privativa o ganancial del pis. No es va establir a l'audiència prèvia com objecte de debat. Aquesta qüestió la van introduir després els demandats en intentar un acord amb aquesta part a fi de que acceptés el llegat de mig pis. Aquesta part s'hi oposà notarialment. No és fins al judici oral que sorgeix la qüestió.I ara el recurs segueix la mateixa tesi. Està preclòs ara ( art. 400 LEC) invocar aquesta qüestió. L'acceptació d'herència es permet introduir la qualificació de guany o privatiu de cada bé sense aportar cap títol i valorar el patrimoni total en 300.000 € sense cap prova.

2on) No hi ha cap error de valoració de prova: ni cap errònia confusió quant a titularitat contractual i dominical resultant. Contradictòriament, el recurrent primer ens diu que el titular és l'Ajuntament, després que la societat de guanys és titular, que han acceptat només l'herència del causant i, en conseqüència, el causant només podia transmetre la meitat. I per tant només poden lliurar la meitat. Però ateses les regles hermenèutiques dels arts. 1281 i ss. CC el contracte es va fer entre l'Ajuntament i el causant. Es cridava com a subrogant eventual la mare en cas de premoriència d'aquell. Del contracte queda ben clar que no s'adquiria el domini fins l'amortització. És una condició suspensiva que arribés aquest dia. El beneficiari és en aquests casos llogater en realitat (clàusula 11a) fins al moment de pagar la darrera quota.

3er) És dubtós quant menys que es pugui aplicar el CCC a uns guanys comuns constituïts segons el CC per raó del veïnatge civil de les parts a data de celebració del matrimoni. Ni ha complert la recurrent cap dels terminis de l' art. 461-12 CCC. Ni s'ha fet la interrogatio in iure.Ni s'ha pogut reclamar el llegat abans de l'acceptació ( art. 427-16 CCC). Tampoc en la pretesa meitat corresponent segons el recurrent.

4rt) Les despeses del llegat no estan acreditades documentalment, la mora en cap cas és deguda a aquesta part; d'una banda defensen que no han estat amos fins 2022 i per l'altra volen que se'ls indemnitzi d'aquestes despeses.

5è) La sentència raona que no és procedent el segon motiu d'oposició a la demanda, la consideració de que el pis és un guany. Es remet al raonat més amunt. I afegeix que la clàusula 12a només atorgava a la vídua el dret d'ús i habitació, mai la propietat. Ara s'hi afegeix que les quotes no haguessin estat pagades pel causant sinó pels fills, un argument també nou mai abans esgrimit.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda (19-9-2019) l'actora litiga contra la Sra. Carolina i el Sr. Edmundo; i contra l'herència jacent del seu avi, Sr. Ángel Jesús, mort el 7-1-2012 a Sant Adrià de Besòs (doc. 3, certificat de defunció), tot reclamant se li lliuri el llegat consistent en el pis situat al DIRECCION001 instituït al seu favor en el testament del Sr. Ángel Jesús de 25-7-2000 (doc. 1 testament -clàusula 2a-, doc. 2, certificat de darreres voluntats, on diu ostentar el veïnatge civil català), on nomenava hereus els demandats (clàusula 3a). Sosté l'actora que el gener de 2019 va comparèixer a la notaria de la Sra. Molinos i Gil a efectes de requerir a la codemandada Sra. Encarna d'acceptar o repudiar i per a que, per al cas d'haver-la acceptat, li lliurés el llegat, no havent pogut localitzar-los (doc. 4, acta de requeriment notarial). En no haver-ho pogut assolir, demana l'auxili judicial a l'efecte, interposant-se la demanda ad cautelamcontra l'herència jacent atesa la manca de localització dels hereus i en no saber si han acceptat o no formalment l'herència.

b) A la seva contestació (EJCat, 5-3-2020) la codemandada Sra. Carolina, admet que se la va intentar notificar el requeriment notarial, però no la van trobar perquè era per la tarda; i afirma no ser conscient d'haver rebut cap correu certificat; havent-se intentat sense èxit la interrogatiu i iure el que procedia era la notificació per edictes, que no li consta s'hagi fet. Entén que el problema rau en que les despeses d'escriptura del llegat segons el Dret Civil Català són de càrrec del legatari. L'ara actora ha deixat transcórrer els anys que disten des de la mort del causant, el 2012, per tal d'estalviar-se els impostos de successions i de plusvàlua municipal i es manifesta a favor de deixar passar aquest temps de comú acord amb els hereus. L'habitatge de l'avi encara consta inscrit a favor de l'Excm. Ajuntament de Barcelona,segons escriptura de compravenda de l'any 1973 (nota simple, doc. 1), de manera que amb caràcter previ al lliurament s'ha de subsanar aquest punt.Des de la mort del causant aquesta part ha mantingut i abonat els tributs i impostos de la propietat: com a mostra, acompanya rebuts per un total de 3.337'78 e (149,05 € d'IBI -doc. 2-, 728,29 € a Pla del Besòs -docs. 3-5- 49'59 e a Aigües de Barcelona, 60,45 € de gas -docs. 8-11-, 1.627,93 e d'assegurança a Allianz -doc. 12-, 721,97 € d'electricitat -docs. 13-41-); diu que està intentant saldar els deutes que pesen sobre l'immoble, ja que és la única persona que n'ha assumit la conservació, recorda que el llegat no pot ésser assolit directament pel legatari sinó que li ha d'ésser lliurat pels hereus ( art. 427-22 CCC, art. 14 LH i 81 RH). És llegat d'un bé indivisible. I pot resultar impossible lliurar-lo per inoficiositat(si no hi ha més béns per pagar la llegítima dels cohereus), considerant que la única sortida en aquest cas és que sigui taxat i que la legatària liquidi als hereus la llegítima que els pertoca.

c) Contesta la demanda (28-7-2020) el codemandat Sr. Edmundo negant que se l'hagi requerit mai d'acceptar o repudiar i diu que això es despèn del propi doc. 4 de la demanda on únicament es requereix la Sra. Carolina. Desconeixent altres temptatives de notificació. Ni li consta cap notificació edictal. Conclou que no ha existit aquesta interrogatio in iureformal, segons l' art. 461-12 CCC. En qualsevol cas, manifesta que accepta i compareix en qualitat d'hereu( arts. 461-4 i 461-5 CCC), malgrat remarcar que no s'ha procedit notarialment a fer-ho i per tant res s'ha rebut del pare. Sosté que és l'actora amb acceptació dels hereus qui decideix deixar passar el temps per a que prescriguin les obligacions fiscals sobre la finca. Per això insta la seva acció més de vuit anys després del traspàs de l'avi. Certament, la finca encara consta a nom de l'Ajuntament de Barcelona, de manera que primer s'ha solventar el problema del tracte successiu registral.Aquesta part no ostenta la possessió de la finca, n'és posseïdora la codemandada Sra. Carolina. Qui certament ha mantingut el pis. No aclareix, entén, l'actora si reclama el lliurament físic del pis o es conformaria amb ostentar una quota indivisa o pagar la quantitat corresponent als hereus per a salvaguardar el seu dret a llegítima. Per això, ad cautelams'oposa a la pretensió entenent que el que pretén l'actora és el lliurament del 100% del pis. Remarca que si se li lliurés a l'actora es deixaria els hereus sense res. Invoca la possibilitat d'instar la inoficiositatdel llegat en qüestió, avançant l'objecte de la reconvenció.

Reconvéinteressant la reducció del llegat exercitant cumulativament les accions de reducció de llegat per quarta falcídia o quota hereditària mínima ( art. 427-40 CCC ) i de reducció del llegat per inoficiositat ( art. 451-22 CCC )en base al dret del hereu legitimari de percebre aquesta quarta a més de la llegítima ( art. 427-39 CCC); quant a la quarta falcídia demana la quarta part -2/8 parts-) de l'actiu i el dret a retenir en propietat dita quarta part, al marge del que puguin reclamar altres cohereus. I la reducció per inoficiositat en 1/8 part de la quarta legitimària del cabal hereditari. En suma, que reclama 3/8 parts del llegat en propietat, llevat que la reconvinguda accepti abonar el valor corresponent ( arts. 427-45.2 i 451-22.4 CCC). Subsidiàriament, demana la reducció per excessiu per a que se li garanteixi 1/8 part de la finca o el pagament del seu valor, ja que el valor del llegat excedeix d'allà que l'hereu gravat obté per causa de mort, és a dir, de la llegítima. I subsidiàriament encara que se li aboni el valor d'aquesta vuitena part. Amb costes a l'actora.

d) Contesta la reconvenció l'actora (6-11-2020) invocant manca de legitimació activa del reconvinent, quant a l'acció de reducció de llegat per quarta falcídia, ja que no correspon en cap cas la reducció del llegat per dit concepte: en primer lloc, perquè l'hereu ha de formar primer inventari en el termini de sis mesos ( art. 426-20 CCC) i fer-ho en la forma legalment establerta. Està admès que l'hereu ara reconvinent no ha acceptat l'herència de moment ni ha fet dit inventari. La pràctica de dit inventari en termini i forma és un requisit ineludible per a la detracció de la quarta falcídia -per les normes d ela trebel·liànica-. L'inventari ha de quedar clos en 180 dies des de la mort del causant en territori nacional. Pensem que va morir l'any 2012. En segon lloc, subsidiàriament, perquè entén que hi ha una prohibició tàcita de detraure la falcídia per part del testador, atesa la sistemàtica de les disposicions que fa el causant, ja que en primer lloc llega la legítima, en segon lloc llega aquest pis a la neta i en tercer lloc institueix hereus. La Llei no exigeix una prohibició expressa ( art. 427-40.1 CCC) i la sent. TSJC 36/2010 s'ha pronunciat en aquest sentit. I abans del TS, sent. 22-4-1978). Per expressions significativament concloents del testador al testament, com quan es diu "sense detracció de cap mena" o "únicament amb la detracció de determinats béns o quantitats", com entén que passa aquí. La decisió de lliurar un llegat concret sembla excloure la seva possible reducció. En tercer lloc, perquè entén caducada l'acció de reducció de llegat per inoficiositat: des de 2018 hauria caducat dita acció atesa la data de la mort del causant (quatre anys atès l' art. 451-24 CCC). En quart lloc, entén que no procediria tampoc reduir el llegat per excessiu: amb el cabal relicte com s'acreditarà, n'hi ha prou per pagar la llegítima de tots els legitimaris. En tot cas, la prova de que no hi ha més béns és dels demandats. Més en concret del reconvinent que insta la reducció. S'ha limitat a dir que no hi ha més béns, sense cap prova. Abans de morir, el causant va donar en vida als seus dos fills dos habitatges, un a cadascun d'ells, després d'haver-ne pagat el preu, passant a ser-ne propietaris els successius hereus, Žñes a dir, l'actor reconvencional i la codemandada. Donacions fetes dintre dels 10 anys anteriors a la mort del causant. De manera que són imputables a la llegítima ( art. 451-8 CCC). De manera que la llegítima ja l'han percebut en vida. Finalment, remarca que manca un inventari del cabal relicte i addició de béns: a més d'aquesta finca en tenia d'altres, en concret diversos terrenys a Extremadura, a Esparragosa de Lares. I era soci de la cooperativa de dit municipi. Com s'acreditarà. Altrament, afirma que el reconvinent va fer seus en vida del causant més de 80.000 e. Postula la desestimació amb costes. Per atressí demana com a prova anticipada requerir ambdós demandats per tal que aportin les notes simples de les finques de la seva titularitat i l'acreditació de com les van pagar. I que s'oficiï al Registre de la Propietat de Puebla de Alcocer per tal que aporti notes simples de totes les finques propietat del causant a 7-1-2012, data del seu traspàs. I que es lliuri ofici a la cooperativa Finca Bodeguillas Altas d'Esparragosa de Lares per tal que certifiqui el seu legal representant si el causant n'era soci i si ostentava algun dret a la mateixa en data 7-1-2012.

e) La provisió de 18-11-2020 (EJCat) no dona lloc a la prova anticipada. La diligència de 27-11-2020 (EJCat) declara rebel l'herència jacent.

f) La diligència de 30-4-2021 va assenyalar audiència prèvia per al 16-11-2021. Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi. L'actora va demanar com a prova l'interrogatori dels codemnadats, la documental per reproduïda, més documental consistent en requerir l'actor reconvencional i demandat Sr. Edmundo i a la codemandada Sra. Edmundo per tal que aportin extractes dels comptes bancaris dels que foren cotitulars amb el difunt a data del seu traspàs, 7-1-2012, que s'oficiï al Registre de la Propietat de Puebla de Alcocer (Badajoz) als efectes de que s'aportin notes simples informatives de les finques que constaven a nom del difunt el 7-1-2012, que es lliuri ofici a la DIRECCION002 CB, d'Esparragosa de Lares (Badajoz) a fi que el seu legal representant indiqui si el difunt era soci de la mateixa el 7-1-2012 i si hi ostentava algun dret. El codemandat Sr. Edmundo va demanar com a prova l'interrogatori de l'actora i la documental per reproduïda. La part demandada va demanar

g) El 27-5-2021 va contestar l'ofici la cooperativa manifestant (EJCat) que no és una cooperativa sinó una CB, comunitat de béns, és a dir, que els integrants cedeixen els seus terrenys per a explotar en comú un determinat nombre de caps de bestiar, essent el rendiment obtingut directament proporcional a la grandària del terreny cedit. I si el cedent desisteix de la cessió, cessa en la percepció dels rendiments. De manera que no hi ha drets ni quotes preestablertes. Només una cessió de terres per a un temps determinat. De manera que el causant mai va tenir altres drets que el que va percebre mentre va tenir cedides les terres a dita CB Que dita cessió e sva acabar. No diu quan.

h) Un decret de 30-9-2021 va suspendre el procediment a petició d eles parts. Es va demanar la represa en data 20-12-2021 alçant-se la suspensió per diligència de 21-12-2021

i) En data 28-1-2022 la codemandada Sra. Carolina posa de manifesta al Jutjat que en data 26-1-2022 s'ha signat l'escriptura d'herència del Sr. Ángel Jesús i la Sra. Rocío (avis de l'actora) a la notaria de Puebla de Alcocer i que es ratificarà a Barcelona, el que es posa en coneixement de l'actora per tal que signi i se li posa a disposició el llegat. En data 3-1-2022 l'actora manifesta que no està d'acord amb l'acord privat assolit -durant la suspensió del procediment- perquè només se li lliurava la meitat del pis, que sempre ha considerat que la voluntat de l'avi era lliurar-li la nua propietat, perquè es considerava ple propietari en haver viscut allí més de trenta anys, des d ela mort d ela seva muller i sense que els presumptes hereus d'aquesta haguessin reclamat mai res. I fa saber que només acudirà a signar si se li lliura el 100% del pis. I avança que fins aleshores no demanarà la suspensió d ela vista prevista per al 21-2-2022.

La codemandada Sra. Carolina, per escrit de 9-2-2022, davant la reclamació de l'actora de que se li lliuri el llegat disposat pel causant a la clàusula segona del seu testament i consistent en el pis situat a Sant Adrià del Besós, DIRECCION001, manifesta que no s'ha fet abans, com ja es va dir a la contestació, perquè hereus i legataris estaven d'acord en deixar prescriure l'impost i perquè segons el Registre de la Propietat núm. 2 de Santa Coloma de Gramenet (doc. 1 contestació, nota simple) aquest pis segueix a nom de l'Ajuntament de Barcelona; que els hereus, en no poder-lo lliurar per no ser-ne propietaris, es van adreçar a l'Ajuntament amb el títol de propietat dels avis (dos. 2, contracte d'adjudicació de l'habitatge, d'1-6-1973 i compra de l'habitatge per 356.844 pta.) en règim de guanys. Els avis es van traslladar a Esparragosa de Lares (Badajoz). Explica també que el 19-2-1974 va morir la Sra. Rocío, sense testament, segons consta a la declaració d'hereus ab intestatode 24-1-2022 (doc. 3), àvia i mare dels hereus. Un cop aquests han estat instituïts hereus a l'herència del pare acceptaren l'herència a Puebla de Alcocer el 26-1-2022 per mandat sense representació (en base a l' art. 1888 CC) , escriptura ratificada el 8-2-2022 sense compareixença de l'ara actora (doc. 4). Tractant-se d'un bé indivisible, podia haver quedat com a copropietària amb els demés front de l'Ajuntament per demanar la formalització de l'escriptura de domini com a successors a favor d'aquests. Se li va comunicar a la legatària l'1-2-2022, negant-se a acceptar el llegat del seu avi. Considera que els hereus han complert el requeriment consistent en lliurament del llegat amb les seves càrregues, no havent-lo acceptat l'ara actora. I postula la desestimació de la demanda amb costes.

j) El Registre de la propietat d'Herrera del Duque va emetre nota simple de la finca DIRECCION003 d'Esparragosa de Lares a 27-1-2022 de la que apareixen com a copropietaris diversos cotitulars, entre ells el causant Sr. Ángel Jesús en quota del 16'666667% (f. 54), així com de les finques DIRECCION004 (f. 56), DIRECCION005 (f.57), DIRECCION006 (f. 58), DIRECCION007 (f. 59) DIRECCION008 (f. 60), DIRECCION009 (f. 61), DIRECCION010 (f. 62), DIRECCION011 (f. 63), DIRECCION012 (f. 64), DIRECCION013 (f. 65), DIRECCION014 (f. 66), DIRECCION015 (f. 67), DIRECCION016 (f. 68), DIRECCION017 (f. 69), DIRECCION018 (f. 70) i DIRECCION019 (f. 71) totes elles amb quota de domini del 16'66667%, la DIRECCION020 (f. 72) al 50%, la 1937 al 100% de quota de domini (f. 73), així com la DIRECCION021 amb quota del 16'66667% de domini

k) En data 15-2-2022 l'actora demana que es mantingui la vista. El codemandat Sr. Edmundo manifesta en data 16-2-2022 que havent refusat el llegat l'actora en la forma proposada (acompanya escriptura d'acceptació com a doc. 1) entén que per la seva part s'ha entregat el llegat i que s'ha produït la satisfacció extraprocessal de la pretensió als efectes de l' art. 22 LEC. La diligència de 17-2-2022 entén que no hi ha lloc a satisfacció extraprocessal i manté l'assenyalament de la vista. El 17-2-2022 es va persona l'herència jacent.

l) La vista es va assenyalar per al 16-11-2021 però es va ajornar fins al 21-2-2022 per diligència de 10-1-2022 (f. 52). Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerat).

S'aclareix per l'actora que s'ha fet un oferiment d'adjudicar a l'actora el 50% del pis i que aquesta no ha acceptat. I es considera que l'objecte ha variat i que el que cal debatre ara és que el pis era 100% del causant i s'ha de lliurar sencer.

I que s'ha acceptat el 26-1-2022 i s'ha valorat la massa hereditària, com ja consta per comunicació de la codemandada Sra. Carolina. I que l'actora no ha acceptat les condicions en que se li pretenia lliurar el bé.

La demandada pretén haver lliurat ja el llegat (al 50%).

L'altre codemandat afirma que l'objecte del procés és el lliurament del llegat. No es discuteix propietat. I entén que han complert oferint el que han ofert.

Declaren en interrogatori:

1) El Sr. Edmundo (min. 10:17 i ss. DVD) diu que sabia que el seu pare volia donar aquest pis a l'ara actora i que ell ho va delegar tot en els seus germans. No sap que el pare havia adquirit de l'Ajuntament. Tots els veïns estaven en les mateixes condicions. No sap que sigui de l'any 1973. No sap exactament quan va morir la mare, tenia tres anys. No ha vist cap contracte. No contesta si s'oposa o no a que es lliuri la totalitat del pis, això ho té delegat en la seva germana.

L'escriptura d'acceptació la va acceptar per mitjà de la seva germana, que el va representar en tot.

2) La Sra. Carolina (min. 13:05 i ss. DVD 1 i min. 0:11 i ss. DVD 2) -molt ansiosa, fins al punt que s'ha d'aturar el judici només començar a declarar- manifesta que el pis del seu pare es va posar a nom d'ella la part del pare perquè hi havia un divorci molt dolorós i per a que no li prenguessin la casa es va posar a nom d'ella la meitat (?). A la pregunta de si sap qui va adquirir el pis manifesta que va ser el seu pare en comú amb una senyora amb la que estava casada, ja venien d'Extremadura. La mare va morir el 1974 quan eren petits. Es va comprar quatre anys abans, venia el pare de Suïssa i Alemanys i es va portar la dona d'Extremadura. La seva mare va viure allí. Va morir allí, el 1974. Es pagava el pis al llarg de 40 anys. Era un pis de protecció oficial. Falta escripturar-lo encara. No sap si han obert l'herència de la seva mare. No li vol donar el 100% del pis a la filla; perquè el 2015 li va dir que no volia res d'ella a cap preu; sabia que no li pertanyia sencer. Desconeixia la seva filla que li corresponia aquell pis. Encara espera el seu condol. S'ha gastat 10.000 € en rebuts del pis i ella no en vol saber res. No considera just que se li doni el 50% de la mare, perquè és la seva part de la mare.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 2 de maig de 2022 (EJCat) estima íntegrament la demanda i desestima íntegrament la reconvenció.

Entén que l'acció és de petició de llegat, emparada en els arts. 427-1, 427-14.1, art. 427-18 i 427-22.1 CCC. Alhora que el reconvinent insta una reducció de llegat per quarta falcídia i per inoficiositat.

Analitzada la prova documental i distribuint la càrrega de la prova segons Llei, el Jutjat conclou que els demandats no han provat la seva tesi. No s'ha demostrat que el llegat perjudiqui la llegítima. No és l'únic bé de l'herència. La pròpia escriptura d'acceptació aportada demostra que hi ha una valoració del patrimoni relicte de més de 300.000 €.

Quant a que el pis no era de propietat del causant el dia de la seva mort, perquè es tractava d'un bé en règim de guanys que meitat era seu i meitat de la seva també difunta esposa, la documental demostra que era un pis adquirit en règim d'amortització , adjudicat l'any 1973quin únic beneficiari és el causant, que el fa seu en amortitzar totes les quotes, restant de titularitat del PMV fins aleshores. 300 quotes mensuals a 25 anys. Es va amortitzar, per tant, l'any 1998. L'esposa va morir l'any 1974, sense consolidar dit domini ni per aplicació del règim de guanys. Règim que s'extingeix per la mort d'un dels cònjuges. Per molt que no s'hagués liquidat la societat, , un cop dissolta, aquest dret mai va ingressar en la mateixa.

Ni tampoc es pot considerar, com pretén la codemandada Sra. Carolina, que es pugui considerar els hereus d'aquesta com titulars del dret que beneficiaria la seva causant, ja que aquesta no era beneficiària de l'habitatge.

L'objecte del llegat no era cap bé ganancial, sinó privatiu del causant adquirit o consolidat després de l'extinció de la societat de guanys.

Conseqüentment, els condemna a lliurar aquest bé. Amb costes.

Quart. 1. El recurs combat la sentència solament quant a la fonamentació i decisió d'aquesta entorn de la naturalesa del pis objecte de llegat com bé privatiu del causant i invocant, contradictòriament, la propietat de dit bé per part de l'Excm. Ajuntament de Barcelona alhora que sosté la propietat dels hereus demandats quant a una meitat per herència intestada de la mare i en una meitat per herència testada del pare, la successió que ens ocupa; i que, per tant, només es podria reclamar quant a aquesta meitat.

La naturalesa privativa o de guany de dit bé no fou objecte de la demanda, ni de la contestació ni de la reconvenció. Per tant, és una matèria aliena al debat sobre la qual no podem entrar (res nova).

2. Tot i això no ens estarem de dir que tot i que la titularitat del pis fora de la comunitat postganancial, això seria del tot irrellevant.

Aquesta seria una societat de guanys de règim comú, del CC; no pas una comunitat de les regulades al CCC.

Efectivament, en principi són cridats com a guanys tots els béns adquirits, sota règim de guanys comú, a títol onerós i per compte de diners comuns per qualsevol dels esposos durant la societat ( art. 1347 ap. 3er CC) , encara que l'adquisició es faci per a un sol d'ells formalment. També els drets reals i personals de crèdit, per analogia. I hi ha una presumpció general de que són guanys tots els béns adquirits onerosament durant el matrimoni ( art. 1354 CC) .

És clar que la societat de guanys conclou amb la dissolució del matrimoni ( art. 1392 1er CC) . En aquest cas, des de la mort de l'esposa l'any 1974.

La doctrina i la jurisprudència reconeixen, però, l'existència d'una comunitat postganancial, circumscrita als béns i drets que ja eren veritables guanys constant la societat o es consoliden després, fins a la seva liquidació. Si el dret expectant de l'esposa a consolidar en el futur per a la comunitat de guanys es pogués considerar com un ius ad rem,categoria discutible en el nostre sistema, aleshores s'hauria d'entendre que aquest dret real hauria passat per mort de la causant, intestada, a la comunitat postganancial i, en tant que quota abstracta d ela mateixa, als hereus intestats, que són, al capdavall, els demandats.

Aquest Tribunal sosté que en aquest cas els drets expectants de l'esposa no tenen naturalesa real sinó obligacional, merament contractuals, eventuals, en tant que sotmesos a una condició pura d'assolir la consolidació futura del domini per pagament de la darrera quota. Havent premort a dita consolidació.

Similar a allò que succeeix amb una opció de compra condicionada a un esdeveniment futur i incert quan no es compleix la condició per al titular i aquest no acaba podent optar per adquirir, l'opció com a dret desapareix. Per tant, s'haurien extingit per mort d'aquesta.

El que no significa que el marit, ara causant, en consolidar el domini l'any 1998 per a si, no ho hagi fet en realitat per a la comunitat postganancial, ja que l'expectativa arrenca sota la plena vigència d'aquella societat.

Un sector doctrinal sosté, a més, que cal entendre que la propietat diferida, un cop es consolida en domini definitiu, s'ha de considerar adquisicio des de la data de la contractació, 1973. Encara que la propietat no sorgeix fins dita consolidació.

La mera titularitat registral a favor de l'Excm. Ajuntament de Barcelona no és més que aparent. Res pot impedir als hereus elevar a pública escriptura l'adquisició ni a registrar-la, en conseqüència, un cop acceptada l'herència de l'únic titular, administrativament parlant, del bé, tot reconstruint el tracte registral interromput.

3. La conseqüència de tot això, però, al capdavall, és que encara que el pis en qüestió sigui propietat de la comunitat postganancial, des de la mort de l'àvia de l'actora el 1973 i des de la de l'avi el 2012 -havent estat la codemandada Sra. Carolina posseïdora del bé immediata i en nom propi i mediatament en nom de la massa hereditària-, d'aquesta comunitat en són titulars, per successió intestada de la primera i per successió testada del segon, els ara demandats.

4. Per tant, el que no pot mai prosperar és l'argument del recurs que entén que només se'ls pot obligar, des de l'acceptació de l'herència del Sr. Ángel Jesús, que no des de la demanda, a lliurar el bé perquè pel que fa a l'herència del pare només serien titulars de la meitat indivisa del pis.

5. El que va instituir el causant fou un llegat de cosa certa i determinada, en part aliena. És irrellevant que pensés que era pròpia del testador al 100%, com tot indica que així fou, atesos els termes del testament. Quelcom perfectament admès en Dret Civil català ( art. 427-10.3 CCC). És un llegat obligacional: els hereus haurien de comprar en el pitjor dels casos la part que no els pertanyés per complir-lo.

En el cas que ens ocupa és evident que són titulars del bé els hereus intestats; quant a la meitat provinent de la successió de la mare i de l'altra meitat quant a aquesta successió.

Per tant, res els impedeix, llevat de la necessitat de dur a terme tots els tràmits d'acceptació formal i prèvia inscripció al registre que fins ara no s'han fet. I que venen implícitament obligats a fer pel propi causant en ordenar el llegat.

Cinquè. No són objecte de recurs els pronunciaments d'instància que deneguen la possibilitat de detraure la quarta falcídia i la reducció o supressió del llegat per inoficiositat.

Tot això ens ha de dur a desestimar íntegrament el recurs i a confirmar la sentència d'instància pels seus propis fonaments i quants més amunt exposem. Complementant l'abast de la seva part dispositiva en que la condemna de lliurar el llegat comporta la de dur a terme tots els tràmits notarials i registrals precisos amb caràcter previ.

Sisè. La plena desestimació del recurs imposa a la part recurrent les costes de l'apel·lació ( art. 398 LEC ).

Setè.Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC , s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari de cassació per vici processal i substantiu, per interès cassacional; o per infracció de drets fonamentals, encara que no hi concorri interès cassacional, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen l' art. 477.2.3er i 3, 478.1 i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català, així com la recent reforma de la LEC per Decret-Llei 5/2023 de 28 de juny, en vigor des de 29-7-2023.