Sentencia Civil 206/2026 Audiencia Provincial Civil de Lleida nº 2, Rec. 550/2024 de 26 de febrero del 2026

PRIMER. RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.

En la demanda que va donar inici al procediment el senyor Abel al·legava que era propietari d'una 111a part indivisa de la finca registral número NUM000 situada en la partida rural DIRECCION000 de Finestres, del terme municipal de Cabó.

La finca formava part de les terres comunals del municipi que van quedar subjectes a la Desamortització de Madoz de 1855, van estar adquirides pels veïns del poble en subhasta pública i el 1872 en van cedir la gestió a l'Associació Comunal en Terrenys i Boscos de la Vall de Cabó. Se sostenia que els pactes de gestió es van atorgar abans de l'entrada en vigor del Codi civil espanyol i que aquesta Audiència Provincial n'ha declarat seva validesa en diferents ocasions.

Els dos demandats persones físiques eren també copropietaris de la finca NUM000, concretament el senyor Emilio de dues porcions i el senyor Florentino d'una, tots dos a títol d'herència. Les seves participacions i títols adquisitius constaven en la nota simple registral de la finca que s'aportava com a document 1.

Es continuava indicant que des de la seva creació l'Associació ha gestionat les finques cedides pels propietaris "amb els drets propis d'un usdefruit i de manera pacífica i ininterrompuda" i que cap dels copropietaris originals ni els seus hereus n'havien transmès les seves participacions, de manera que en el Registre de la Propietat encara hi constaven com a propietaris aquells primers partícips.

No obstant això, a partir de l'any 2010 vint-i-un propietaris van començar a actualitzar els seus títols tal com consta en la mateixa nota aportada, "siendo los restantes propietarios desconocidos, puesto que datando la inscripción de sus títulos del año 1873 necesariamente han fallecido, no constando quienes puedan ser sus sucesores".

Segons les normes de l'Associació, els copropietaris de les finques podien conrear les parcel·les que en fossin aptes, i quan es va formar el Cadastre i es va determinar el pagament de la "contribució rústica" es va acordar que en constessin com a titulars cadastrals no pas el propietaris reals sinó els conreadors, "a fi d'agilitzar el pagament de l'impost", la qual cosa va donar lloc a que la finca NUM000 estigui subdividida en el cadastre en múltiples parcel·les, els titulars de les quals són els seus conreadors encara que no siguin propietaris.

Aquest fet va propiciar que alguns dels titulars cadastrals, "invocant aquesta titularitat i la possessió immemorial, habitualment mitjançant transferències hereditàries", aconseguissin inscriure el seu dret de domini en el Registre de la Propietat. Això ha donat lloc a diferents litigis i a que existeixi una doble immatriculació de les finques, ja que les noves registrals són en realitat parcel·les enclavades en les finques comunals gestionades per l'Associació i que ja hi estaven inscrites pel seu titular respectiu.

Per això l'Associació ha vingut requerint aquests titulars registrals "ficticis" perquè "retrocedan sus títulos y devuelvan la titularidad de las parcelas a los propietarios con su título inscrito en el Registro de la Propiedad desde hace 150 años".I un d'aquells propietaris requerits va estar el codemandant senyor Jeronimo, qui constava com a titular registral de diverses parcel·les de la finca NUM000 i d'una altra que realment pertanyien a l'altre condemandant, el Sr. Abel; el senyor Jeronimo havia adquirit la propietat d'aquelles parcel·les per herència del seu pare, qui les havia immatriculat l'any 1954 tot aprofitant que n'era el titular cadastral i pels motius ja explicats. Les cinc registrals enclavades en la registral NUM000 eren les referenciades amb la numeració NUM001 a NUM002.

El Sr. Jeronimo va prestar la seva conformitat al requeriment i a que s'iniciés el corresponent expedient registral d'esmena, la tramitació legal del qual obligava a notificar-lo als confrontants i per tant a tots els copropietaris de la registral NUM000.

Tots els copropietaris coneguts van acceptar expressament la modificació, tret dels ara codemandats. El senyor Emilio s'hi va oposar i va manifestar que no existia doble immatriculació ja que les finques NUM001 a NUM002 no estaven integrades en la NUM000, mentre que el senyor Florentino no va contestar el requeriment, actuació que conforme l' article 209 Lh produeix els mateixos efectes que l'oposició.

El senyor Emilio va plantejar la seva oposició en un escrit entre els motius del qual al·legava que "no m'he integrat en l'Associació de Veïns de la Vall de Cabó per no considerar-la hereva de la primitiva associació constituïda en el moment de la compra i adquisició d'aquesta i altres finques del districte municipal de Cabó, i així li ho vaig fer saber al seu president",entre altres raons per la modificació dels estatuts realitzats els anys 2010 i 2012 i que "van voler al meu mode d'entendre associar la condició de veí amb la de propietari, en nom d'en un futur no gaire llunyà adjudicar-se aquesta i altres finques al seu favor".També, i en relació als límits de la finca inicialment Comunal, que sempre havia considerat com propietari de les cinc registrals discutides al senyor Jeronimo i els seus antecessors, i que mai no havia entès que en formaren part de la registral NUM000.

D'aquesta manera, els actors van haver de presentar la demanda que va donar origen aquest procediment i en la qual exerciten l'acció reivindicatòria de l' article 544-1 Ccc i l'acció negatòria de l'article 544-4.

Així, el que pretenen dels demandats és que acceptin que la cinc finques que consten en el RP a nom del codemandant Sr. Jeronimo formen part de la registral NUM000 i que pertanyen als propietaris que la tenen inscrita al seu nom per 111a parts, a més que van estar cedides a l'Associació en 1872, la qual cosa ha de motivar la cancel·lació de les inscripcions registrals a favor del Sr. Jeronimo i "la nulidad radical de las escrituras en base las cuales fueron inmatriculadas".

El demandat senyor Emilio, qui s'havia oposat expressament al procediment notarial antecedent, va assentir a la demanda i va sol·licitar que no se li imposessin les costes pels motius que resoldrem posteriorment.

I el senyor Florentino, que no havia acudit al requeriment notarial, es va oposar a la demanda per diferents motius.

La seva contestació s'iniciava al·legant que "se desconoce si la finca es Comunal, como se afirma la demanda"i "si esta finca fue vendida como consecuencia de una ley de fecha 01-05-1855"(de desamortització), doncs l'única cosa que es pot afirmar és que és propietat de les 111 persones que apareixien en el document núm. 1 de la demanda, de les quals únicament 16 (i no pas 21) havien actualitzat el seu títol de propietat. També al·legava que "se desconoce si los pactos contenidos en dicha escritura son válidos, pero sí lo son carecen de virtualidad ya que nada tienen que ver con los tiempos actuales, o dicho en otros términos su desfase es evidente; se desconoce si su validez ha sido declarada en numerosas ocasiones por los tribunales; se desconoce porqué nació la asociación Comunal; se desconoce quién gestiona la asociación Comunal y qué destino da a su gestión, lo único que conocemos y sabemos es que a mi representado jamás se le ha comunicado nada por parte de dicha asociación".I tot seguit plantejava les següents causes concretes d'oposició.

En primer lloc, "la falta de litisconsorcio activo necesario, en este caso falta de legitimación activa o ad causam".

Se sostenia que s'exercitava "una acción de nulidad del título del demandante y también una acción reivindicatoria y negatoria, resultando que el titular registral de las fincas es el demandante, hecho a nuestro juicio insólito, pues resulta sorprendente que se ejercite una acción de nulidad y reivindicatoria contra una de las fincas de la que es propietario el propio demandante, siendo ello contrario a derecho, siendo en realidad un fraude procesal o un ardid como razonaremos seguidamente".

Això és, que es pretenia que es declarés que les cinc finques registrals escrites a nom de l'actor (números NUM001 a NUM002) formen part de la registral NUM000 i que pertanyen als propietaris que les tenen inscrites al seu nom per 111a parts i que van ser cedides a l'Associació; que es declari la "nul·litat de les escriptures" sobre la base de les quals es van matricular aquelles finques; i que es produeixi la modificació cadastral i la cancel·lació dels assentaments registrals.

I argumentava que l'acció hauria d'haver-se exercitat de manera conjunta per tots els titulars de la finca NUM000 i contra el propi demandant senyor Jeronimo "y contra las personas que se opongan a las pretensiones o acciones ejercitadas",el que suposava "una falta de litisconsorcio activo necesario, en este caso falta de legitimación activa o ad causam".

I a més a més se sostenia que si l'actor no estava d'acord amb el seu propi títol de propietat podria haver acudit al notari i atorgar una escriptura de rectificació d'escriptura, en la qual hagués fet constar que el seu títol és nul, que les cinc finques formen part de la registral NUM000 i que amb això hauria solucionat la qüestió.

I que el que realment pretén l'actor és "un pueril engaño y que mi mandante, que también tiene fincas en Vall de Cabó, se avenga a realizar una declaración de voluntad en el sentido expuesto en la demanda para a continuación y en base a esa declaración, y teniendo en cuenta que la situación es la misma, pedirle que graciosa y altruistamente haga lo mismo con sus fincas, es decir, las ceda a cambio de nada, o mejor dicho, las ceda gratuitamente y además pagando todos los gastos que ello comporte, pretensión sencillamente inadmisible, pues las fincas a que me refiero son sobradamente conocidas por este "grupo de demandantes" que en realidad representan poco más del 10% de los propietarios".

A més, al·legava que tampoc no s'havia aportat cap document que legitimi a l'Associació per l'exercici de l'acció exercitada, això és, cap acord per l'exercici de les accions.

La segona excepció plantejada en la contestació era la falta de legitimació passiva, que es fonamentava en "todo lo antes expuesto"sobre la falta de legitimació activa, perquè la demanda s'havia d'haver dirigit contra el propi actor senyor Jeronimo, qui s'insisteix que podia haver acudit a un notari per rectificar les seves escriptures o per fer una donació de les finques que diu estan doblement immatriculades.

En el tercer motiu d'oposició, el demandant al·legava "prescripción de cualquier acción y/o subsidiaria o alternativamente usucapión; ejercicio desleal del derecho".

Quant a la prescripció, sostenia que les finques discutides pertanyien a la família del senyor Jeronimo almenys des de 1954: l'actor les va adquirir del seu pare mitjançant una escriptura de 2014 i aquest del seu en aquell any, segons les escriptures que aportava el propi actor. Per tant, "estaria prescrita qualsevol acció que pogués exercitar-se" i entre elles la declarativa i reivindicatòria objecte d'aquest procediment.

Respecte a la usucapió, al·legava que l'actor i la seva família les havien posseït en concepte d'amo des d'aquell mateix any i que per tant n'havia adquirit la propietat.

I quant a l'exercici deslleial del dret, reiterava que la família de l'actor havia posseït les finques durant més de 66 anys "sense cap queixa per part de ningú" i que la reclamació que ara es pretén vulneraria el que s'estableix en l' article 111-7 Ccc.

Finalment, en el Fet cinquè de la contestació es feien al·legacions referents a la falta d'identificació de les finques discutides.

Se sostenia "como resumen" que l'actor "graciosa y altruistamente ceda sus fincas a un grupo de vecinos entre los que está el mismo, para que gestionen sus fincas y las comunes, porque en realidad según ese grupo son todas comunes, para que así otros que estén en la misma situación tengan la obligación de hacer lo mismo y el grupo que las gestiona tenga el máximo beneficio y el que las aporta al no formar parte de ese grupo vea como otros se comen sus frutos".

Que "curiosamente se apela al catastro por los demandantes e incluso afirman que tienen las fincas delimitadas, pero sin aclarar cómo, cuándo, quién y ante quien fueron delimitadas"i se sosté que no s'aporta ni una sola dada que permeti identificar la finca NUM000 en el cadastre, com tampoc les altres dues que es diu que són comunals. Únicament s'aporta un dictamen pericial, discutit pel demandat, que parteix de la base que en 1940 es va fer una partió que també discuteix el demandat, perquè ni es va citar als propietaris confrontants ni s'hi van fixar fites per delimitar les diferents finques.

També s'aporta un planell com a document cinc de la demanda que "adolece a todas luces de la más mínima concreción y en el que ni siquiera se determina la cabida superficial de las fincas que se consideran comunales, ni los linderos de los propietarios afectados".Això a més que únicament està signat per poc més de 20 persones i tan sols en l'última pàgina, per la qual cosa no es pot descartar que hagi estat alterat o manipulat ni tampoc que la data sigui la real.

S'insisteix que aquest planell manca de rigor perquè la superfície de les cinc finques ara discutides seria de 11.400 m² i la de la registral NUM000 de 132.920 m² (13 ha, 29 a i 20 centiàrees), per la qual cosa les primeres representarien el 8,57% de la segona. I s'al·lega que "no hace falta tener ningún conocimiento técnico para llegar a la conclusión de que la representación gráfica de estas parcelas en el plano del señor Ricardo no es del 8,50 y 7% sino mucho menor, y que la superficie grafiada es muy superior a las 3 ha 29 a y 20 ca que otorga el título según el Registro de la Propiedad, y por ese motivo probablemente el perito aún cuál es la superficie que otorga su para la finca NUM000".

Plantejada així la discussió, la Sentència d'instància va desestimar la demanda en considerar que no s'ha acreditat que les cinc finques discutides formin part de l'anomenat "comunal" i la registral NUM000, per motius que es resumeixen en un paràgraf de poc més de mitja pàgina i que valora la prova pericial i testifical practicada a instàncies dels demandants.

Així, la jutgessa considera que les seves pretensions es fonamenten "en un informe pericial elaborado sobre la base de un documento privado de 1940, supuestamente otorgado por todos los asociados y que altera los límites de la escritura pública de 1872, con una alteración de 487 ha, el cual carece de valor probatorio suficiente para desvirtuar lo dispuesto en una escritura pública dado que no consta en ningún archivo documental y tampoco el correspondiente pronunciamiento de socios en el libro de actas por el que se aprobara el acuerdo, al parecer por no disponerse del mismo; aparte de ello, el informe pericial se funda en la información obtenida por el perito a través de su experiencia profesional como técnico de DIRECCION001 forestales del Valle de Cabó y por la información obtenida a través de los vecinos, vecinos que ni identifica ni aparecen relacionados en el informe, al igual que los trabajos realizados".

I quant als testimonis, la jutgessa indica que encara que van manifestar "que los límites de la escritura de 1872 no coinciden con los límites reales, no fueron taxativo en sus respuestas, mostrándose dudosos, no parece que nadie sepa dónde comienza y dónde termina el comunal y además se duda sobre su imparcialidad en el proceso pues son miembros de la asociación por vecindad, por tanto la obtención de una sentencia estimatoria les favorecería al ampliarse la superficie cultivable".

Els actors apel·len tots els pronunciaments, la qual cosa ens obliga a resoldre totes les qüestions que no va analitzar la Sentència d'instància.

SEGON. RESOLUCIÓ SOBRE LA FALTA DE LEGITIMACIÓ ACTIVA DE L'ASSOCIACIÓ DEMANDANT EN NO CONSTAR ACORD per LA PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA.

En la contestació a la demanda es plantejava l'excepció en aquests termes concrets:

Para acabar, tampoco se ha aportado documento alguno que legitime a la "Associació de Veïns de la Vall de Cabo" para el ejercicio de las acciones que aquí se instan, es decir no se ha aportado el acuerdo de la asociación para el ejercicio de acciones, por lo que la falta de legitimación es a nuestro juicio "patente", y no solo por eso, sino además porque la finca a la que se refiere este proceso tiene unos propietarios que son los únicos legitimados para el ejercicio de acciones, sin que exista cesión conocida a favor de tal asociación.

En l'audiència prèvia es va discutir la qüestió i la jutgessa a quo no la va resoldre, en entendre que afectava al fons de l'assumpte i que havia de fer-se en sentència.

En les seves conclusions finals, el lletrat del demandat va tornar a plantejar expressament l'excepció i finalment la sentència no va resoldre-la ni tampoc no la resta d'al·legacions sobre la legitimació activa, quan hauria d'haver-ho fet en primer lloc i com a premissa per analitzar la resta de qüestions discutides. Per tant, i en tractar-se d'una qüestió que s'ha d'examinar d'ofici, haurem de resoldre-la en aquesta alçada.

I per això haurem de comprovar quins eren els requisits estatutaris i legals per la interposició d'una demanda judicial en nom de la societat actora.

Com a document número 4 de la demanda es va aportar l'acta de "la reunió extraordinària" de 30 de juny de 2011, que va tenir per objecte "la modificació d'aspectes puntuals dels estatuts de l'associació per adaptar-los a la legislació i normativa catalana d'associacions".

L'article 13 d'aquells nous estatuts estableix quines són les atribucions de l'Assemblea General, i entre elles no s'inclou la decisió d'interposar una demanda judicial. El seu últim apartat preveu una clàusula de competència residual a favor de l'assemblea, perquè li atorga "qualsevol altra funció que no hagi estat atribuïda a un altre òrgan de l'associació; la relació de les facultats que es fa en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les atribucions de l'Assemblea General".

En els articles 15 i següents es regulen les funcions de la "Comissió directiva", formada per un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i un vocal.

I en l'article 17 s'estableix com una de les seves facultats "prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant els organismes públics i per exercir tota mena d'accions i interposar els recursos pertinents".Per tant, en principi la potestat per interposar la demanda que ara examinem correspon a aquesta Comissió directiva.

Quant a les facultats del president de l'associació, s'enumeren en l'article 22 i entre elles es troben "dirigir i representar legalment en tots els àmbits a l'associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Comissió directiva",així com "les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per les quals li deleguin l'Assemblea General o la comissió directiva".

Així és, doncs, com es regula la qüestió en els estatuts.

Exposat això, en el poder per plets aportat a les actuacions apareix com a atorgant el senyor Antonio, qui "intervé en nom i representació" de l'associació en virtut "dels acords adoptats en reunió de 28 de novembre de 2013, en què es faculta el president de l'associació per poder atorgar poders per plets a favor dels procuradors i dels advocats que s'indicaran en la present escriptura".El notari autoritzant hi indica tot seguit que "de la documentació ressenyada resulta l'atribució al compareixent de facultats que considero suficients per l'atorgament de la present escriptura de poder per plets".

En aquesta escriptura s'atorguen poders tant a la procuradora com al lletrat que intervenen en aquest procediment, en termes amplis, però no hi consta cap autorització per la presentació de la demanda present. Però, la indicació que fa el notari de suficiència del poder pot fer presumir que el president tenia facultats per atorgar la representació en qüestió i malgrat no disposar de l'acta de la reunió de 28 de novembre de 2013. Cosa distinta és que la tingués per decidir la interposició de la demanda.

Això perquè cal recordar que malgrat l'excepció es va plantejar en la contestació a la demanda, en l'audiència prèvia l'actora no va aportar cap acord de la Comissió directiva que disposés l'exercici d'accions ni la delegació a favor del president. Tampoc ho va fer en l'acte del judici ni en el recurs, en el qual no es fa cap indicació a la qüestió.

I pel que fa a l'interrogatori del senyor Antonio, se li va preguntar si "per a l'exercici de la demanda es van reunir o va haver acord de junta", al que va respondre que "suposo que sí, però fa tant de temps...", així com que sempre que presentaven una demanda prèviament hi adoptaven un acord, que no recordava perquè no s'hi havia presentat en el procediment i que tampoc recordava la data de l'acta. Se li va preguntar quantes actes havien confeccionat en els anys 2022 i 2023, i va respondre que no ho recordava però "es poden aportar, no hi ha problemes".

I fins aquí les dades de què disposem per resoldre la qüestió.

La Sentència de la Secció 1 de l'AP Zamora número 151/2025, de 25 d'abril, examina un supòsit similar al present i nega legitimació al president d'una associació per interposar una demanda judicial.

Efectivament, també en aquell supòsit els estatuts atribuïen al president la facultat de representació ordinària de la societat i a més a més li reconeixien la facultat per "exercitar les accions que fossin convenients en defensa dels interessos socials", per designar-hi advocats i procuradors i per atorgar poders notarials, tot i que "dins del marc dels acords adoptats per l'Assemblea General i la junta directiva".

I la Sala estimà l'excepció de falta de legitimació activa "al no existir acuerdo, ni tampoco acta alguna de la junta directiva que habilite al presidente de la misma para proceder a la reclamación judicial de las rentas debidas"(l'acció exercitada en aquell procediment).

A més a més, la resolució distingeix entre les facultats representatives ordinàries que corresponen al president i l'autorització de l'òrgan competent que era necessària per l'exercici de la demanda en qüestió. Reproduirem tot seguit el text que ara interessa:

SEGUNDO.- DE LA FALTA DE LEGITIMACIÓN ACTIVA.

La sentencia de instancia estima la excepción de falta de legitimación activa en base al artículo 63 de los Estatutos, que establece que el Presidente ostentará la representación legal de la Asociación ante toda clase de Autoridades, Tribunales, Organismos o Entidades, tanto de carácter público como privado, pudiendo ejercitar las acciones que fueron convenientes en defensa de los intereses sociales y designar abogados, procuradores, mandatarios, con delegación de facultades e incluso confiriéndoles las que serán precisas para el desempeño de la misión específica que se les encomiende y otorgando poderes notariales y cualesquiera otros documentos procedentes, todo ello "dentro del marco de los acuerdos adoptados por la Asamblea General y la Junta Directiva", y concluye que, no existiendo acuerdo, ni tampoco acta alguna de la Junta Directiva que habilite al Presidente de la misma para proceder a la reclamación judicial de las rentas debidas procede, como ya se declaró en un supuesto idéntico en la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº1 de Zamora de fecha 9/2/22 , estimar la excepción alegada por la parte demandada, sin entrar a conocer del resto de motivos suscitados, lo que implica la desestimación integra de la demanda.

No resulta controvertido que con fecha 26/10/2020, D. Mateo, en nombre y representación de CÍRCULO DE ZAMORA, S.R., "en calidad de Presidente de la misma y en uso de las atribuciones que el artículo 63 y concordantes del Estatuto de dicha sociedad le confieren", y D. Constancio, suscribieron un contrato de arrendamiento sobre el inmueble ubicado en la DIRECCION002, pactándose una renta mensual de 2.000 euros, así como el pago de suministros, todo ello en los términos que figuran en el contrato aportado por la actora como documento número 2 de su demanda, contrato que se pactó con una duración de diez años, reduciéndose las rentas a 1.200 euros mensuales mientras existieran restricciones que afectaran o limitaran el aforo del negocio.

En dicho contrato se estipuló, asimismo, en su cláusula 1.3, la posibilidad de cesión del contrato de arrendamiento y los términos y condiciones fijados para ello, cesión que se llevó a cabo el 18/12/2020 a favor de la entidad WANABE MODERNOS, S.L.

Por la Procuradora Dª EVA VICTORIA ARIZA VARA, en representación de la Sociedad Recreativa Círculo De Zamora SR en virtud de escritura pública de poder otorgada en Zamora ante el Notario Don Juan Francisco Jiménez Martín, de fecha 21 de julio de 2022, y actuando bajo la dirección técnica del Letrado Don Óscar Rodríguez Sánchez, se presentó demanda acumulada de desahucio por falta de pago de la renta y reclamación de cantidad contra WANABE MODERNOS SL., demanda que ha sido desestimada al apreciar la sentencia de instancia la excepción de falta legitimación activa, cuestión que es objeto de impugnación en esta alzada.

A) ERROR EN LA VALORACIÓN DE LA LEGITIMACIÓN ACTIVA

Basa el recurrente su impugnación, en primer término, en el error en que considera que ha incurrido la resolución impugnada al valorar la falta de legitimación activa de SOCIEDAD RECREATIVA CÍRCULO DE ZAMORA, por no haber aplicado los artículos 97, 98 y 99 de los Estatutos de la Asociación, artículos que establecen el marco jurídico completo para impugnar acuerdos internos y la legitimación de los asociados, aspectos que han sido ignorados en la resolución combatida y que considera que privan al demandado de legitimación para impugnar la falta de legitimación activa del Presidente de la Asociación, al no acreditar interés legítimo para impugnar acuerdos internos, resultando además extemporánea dicha impugnación.

Al hilo de lo anterior, considera también el apelante que la sentencia recurrida ha incurrido en incongruencia y falta de motivación al fundamentar su decisión, únicamente, en el artículo 63 de los Estatutos de la Asociación, omitiendo la consideración de los artículos 97, 98 y 99 citados.

Expuesto cuanto antecede, debemos adelantar que procede desestimar los motivos invocados por el apelante, por cuanto del examen de lo actuado se concluye, en primer término, que no existe acuerdo alguno que haya sido objeto de impugnación por parte de la entidad demandada, ni la sentencia apelada basa su decisión en ningún acuerdo o acta de la sociedad cuya impugnación pueda ser objeto de valoración en esta alzada, por cuanto precisamente la decisión recurrida se fundamenta en la inexistencia de acuerdo alguno que habilite al demandante para accionar, por lo que los artículos que ahora invoca el apelante no resultan de aplicación en este supuesto.

La sentencia impugnada se limita a analizar y estimar una excepción procesal, cual es la habilitación del Presidente de la Asociación para poder accionar en nombre de la SOCIEDAD RECREATIVA CÍRCULO DE ZAMORA e interponer demanda de resolución del contrato de arrendamiento y reclamación de cantidad por las rentas adeudadas, no existiendo por tanto incongruencia ni falta de motivación por inaplicación de los preceptos invocados por el apelante en relación con la impugnación de acuerdos de la sociedad, debiendo ser desestimados los motivos de apelación invocados en relación con la falta de valoración y aplicación de los preceptos indicados, y con la pretendida indefensión y vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva que se pretende hacer valer por el apelante en base a los mismos.

B) ACREDITACIÓN ADECUADA DE LAS FACULTADES REPRESENTATIVAS CONFERIDAS POR LA JUNTA DIRECTIVA.

Considera también el apelante que, en contra de las conclusiones expuestas en la resolución impugnada, las facultades representativas de don Mateo fueron debidamente acreditadas mediante la escritura de poder notarial autorizada por el Notario Juan Francisco Jiménez Martín el 22 de julio de 2022, por cuanto este poder notarial, respaldado por un acuerdo de la Junta Directiva de la Asociación de fecha 21 de julio de 2022, otorga expresamente la facultad de iniciar acciones legales, cumpliendo con los requisitos del artículo 98.2 de la Ley 24/2001 .

Ahora bien, las manifestaciones expuestas no desvirtúan las conclusiones alcanzadas en la resolución impugnada respecto a la falta de autorización para ejercitar la presente acción, por cuanto el acuerdo de la Junta Directiva al que se refiere el apelante no tiene el alcance que pretende, sino que en la certificación aportada al acontecimiento 58, simplemente se certifica la autorización de la Junta de Gobierno para que D. Mateo otorgue poder notarial para pleitos a favor de los profesionales que se indican, certificación que aparece expedida por doña Apolonia, en su condición de secretaria de la Junta Directiva del Círculo de Zamora, constando al acontecimiento 49 de las actuaciones certificado de 23/03/2023 de la Junta de CyL que establece que "Consta asiento registral de la elección de la Junta Directiva de la entidad según certificación acreditativa del acuerdo adoptado en la Asamblea General de fecha 10/09/2021 en el que Dª Apolonia no se encuentra incluida en dicha junta", lo que lleva a la juzgadora de instancia a concluir la inexistencia de acuerdo que habilite al Presidente de la Junta para litigar en nombre de la misma, conclusión que, a la vista de las circunstancias expuestas, es compartida por esta Sala.

En efecto, el acuerdo exigido por el artículo 63 de los Estatutos tiene por finalidad impedir que sea la voluntad personal del Presidente la que vincule a la Asociación, lo que se consigue sometiendo al conocimiento de la Asamblea o de la Junta Directiva la cuestión que va a plantearse en sede judicial, impidiendo dejar al arbitrio y consideración exclusiva del Presidente cuestiones como la que aquí nos ocupa, requiriendo previo acuerdo de la Asamblea o Junta Directiva que legitime al Presidente para instar acciones judiciales en nombre y defensa de ésta.

En el presente supuesto la entidad actora no ha acreditado, ni en la instancia ni esta alzada, la existencia de un acuerdo que legitime al presidente para ejercitar la acción pretendida, pese a que dicha circunstancia y en idéntico supuesto ya le fue exigida en un procedimiento anterior, defecto que motivó la desestimación de la demanda en aquel momento interpuesta, y que pese a ello reitera en el presente, por lo que ante la constancia en autos de la falta de acuerdo que sustente la actuación del presidente la conclusión ha de ser la de falta de legitimación de éste para formular la demanda interpuesta en defensa de la Asociación, sin perjuicio del derecho que asiste a la misma para ejercitar la reclamación que estime oportuna, de acuerdo con lo expuesto, y con los requisitos necesarios a fin de determinar con claridad y precisión las cantidades y conceptos por los que se decida, en su caso, ejercitar la acción que se considere procedente, requisitos que, insistimos, no se cumplen en el supuesto de autos.

De tot plegat resulta que escau estimar l'excepció plantejada i sense que entenguem que s'hagi produït cap indefensió a la part actora, doncs reiterarem que malgrat la jutgessa a quo no va resoldre la qüestió ni en l'audiència prèvia ni en la sentència, l'actora va conèixer l'excepció des de la contestació a la demanda, se'n va interrogar expressament al president, i ni en l'audiència prèvia, ni en la vista ni en aquesta alçada ha aportat cap document que acrediti l'acord de la comissió directiva per a la interposició de la demanda.

Tot plegat implica la desestimació de la demanda quant a l'associació actora i sense perjudici del que direm respecte a les costes processals.

TERCER. RESOLUCIÓ SOBRE LA LEGITIMACIÓ ACTIVA DELS ALTRES DOS ACTORS I LA LEGITIMACIÓ PASSIVA DEL SR. Florentino.

Quant als primers, el Sr. Florentino entén que la demanda s'hauria d'haver exercitat "per tots els titulars de la finca NUM000" i a més a més contra el Sr. Jeronimo i "contra las personas que se opongan a las pretensiones o acciones ejercitadas"(i d'això darrer arrenca la seva al·legació de manca de legitimació passiva).

Així les coses, és clar que els actors tenen legitimació per exercitar l'acció doncs pretenen el reconeixement o adequació de la seva titularitat sobre les porcions discutides i no pas sobre tota la finca i, com insistirem a bastament, resulta que ells i només ells en son els titulars en el Registre de la Propietat i el Cadastre (o els seus hereus) i a més a més no existeix conflicte d'interessos entre tots dos.

Quant a la "falta de legitimació passiva", també insistirem que es fonamenta en que "mi representado no debería haber sido demandado, sino que la demanda debería haberse dirigido contra el señor Jeronimo, quien como hemos dicho podía haber acudido a un notario y rectificar sus escrituras o hacer donación de las fincas que dice que están doblemente inmatriculadas".

De la manera en què es planteja l'excepció està abocada al fracàs, perquè no es discuteix que el demandat no va acudir al requeriment administratiu precedent i que això va donar lloc a la finalització de l'expedient ex article 209 Lh, ni que el que pretén la demanda és que es declari judicialment el mateix pronunciament que no va poder obtenir-se en aquella via precisament per l'actuació del senyor Florentino. Per tant, és evident que el demandat té legitimació per a suportar l'acció.

QUART. RESOLUCIÓ SOBRE LA CONCURRÈNCIA DELS REQUISITS PER L'ÈXIT DE LES ACCIONS EXERCITADES.

Tal i com han recordat les parts, no és pas el primer cop que resolem una discussió com la quina ara examinem.

Així, en la nostra Sentència 492/2018, de 22 de novembre, dictada en el recurs d'apel·lació 706/2017 (ponent senyora Bernat), vam revocar la resolució d'instància i vam estimar la demanda presentada per l'Associació ara demandant i un dels seus membres i copropietari contra la demandada que constava com a titular en el RP tenint com a base la titularitat cadastral pels fets que s'han discutit en aquest procediment. I conseqüentment vam declarar que la superfície de les finques registrals inscrites a nom de la demandada formaven part de la finca dels actors, vam declarar la nul·litat radical de les escriptures d'herència i donació que constituïen el títol de la demandada i també la cancel·lació dels assentaments registrals corresponents. I evidentment ho vam fer així perquè vam entendre que ho acreditava la prova practicada en aquell procediment.

I en la valoració d'aquella prova vam tenir en compte les escriptures dels anys 1872 i 1940 que també s'han aportat a aquestes actuacions, un dictamen pericial la finalitat i el contingut del qual és semblant al d'aquest procediment i les declaracions escoltades en l'acte del judici.

Així, quant al dictamen pericial i les manifestacions del seu autor vam indicar això següent:

Lo expuesto fue ratificado por el perito en el acto de juicio, manifestando que para emitir su informe ha tenido en cuenta el Registro de la Propiedad, el Catastro, los planos acompañados a la demanda, la información de personas del pueblo de cierta edad que tienen conocimientos antiguos de la zona no legados por escrito, por cuanto hay cosas que no hay otra manera de saberlas, y el conocimiento que tiene en la zona. Precisó que la finca del Bosc del Vilà es fácilmente identificable dado que tiene unos linderos muy claros, que describió, siendo la finca que se extiende desde el Camí DIRECCION003 hacia arriba. Añadió que las parcelas que la actora afirma que son suyas forman parte de esta finca NUM003, estando superpuestas tanto a nivel catastral como de Registro. Refirió igualmente que las fincas catastrales que la componen, muchas de ellas están catastradas a nombre de personas distintas de la Asociación y otras a nombre de ésta.

I quant als testimonis i l'interrogatori de la demandada, això següent:

Los testigos que depusieron en el acto de juicio coincidieron en señalar que las parcelas que cultivaba el Sr. Eulogio formaban parte de la finca del "comunal", al estar situadas por encima del Camí DIRECCION003. Así lo indicaron no solo los socios de la Associació, vecinos de la Vall de Cabó, de los municipios de El Vilar en unos casos y Cabó, Cap de la Vall y El Pujal en otros, Sres. Ramón, Oscar, Eusebio, Eutimio, Ángel Daniel y Ignacio; sino también la testigo propuesta por la actora, Sra. Soledad, que afirmó que había oído hablar que del Camí DIRECCION003 para arriba todo era comunal y que las fincas que dice la actora que son suyas están del Camí DIRECCION003 para arriba todas.

En tal sentido depuso también el Presidente de la Asociación demandada, Sr. Abelardo.

Y la actora, Sra. Amparo, en su interrogatorio, aun no reconociendo que dichas parcelas pertenezcan a las fincas del Comunal, situó las tres fincas objeto de litigio por encima del Camí DIRECCION003, dentro del DIRECCION004.

En conclusió, vam entendre que les proves practicades acreditaven que les finques discutides es trobaven dins de la registral pertanyent als actors i a més a més vam desestimar la resta d'arguments jurídics de la demandada, entre les quals es trobava la usucapió.

Per contra, en la nostra Sentència número 201/2020, de 23 d'abril, dictada en el recurs d'apel·lació 187/2018 (ponent senyora Carlota), vam arribar a una conclusió distinta i vam confirmar la sentència d'instància que havia declarat que l'associació actora i un dels seus propietaris no havien provat que la finca del demandat es trobés enclavada en la seva. I, com no podia ser d'una altra manera, també vam arribar a aquelles conclusions tot valorant les proves practicades.

Així, vam examinar la descripció de les finques que apareixia tant en els títols de domini del propietari actor com en les escriptures de 1872 i 1940 i vam exposar de manera detallada perquè vam entendre que els límits que defensaven els actors no eren coherents.

També vam analitzar el dictamen pericial i vam coincidir essencialment amb el jutge a quo que "se desconoce cuáles son los trabajos previos efectuados por el perito y, lo que es más importante, las fuentes de que se habría servido para realizarlos y obtener las conclusiones, que también se ignoran", "lo mismo cabe decir en cuanto a los datos recabados de los prácticos del valle, que vendrían a corresponderse con la afirmación contenida en el informe en el sentido que los límites sobre el terreno de la finca son reconocidos claramente por los vecinos de la Vall de Cabó, pero no se precisa quiénes son esas personas, porqué se les atribuye tal cualificación ni cuáles son esos datos más allá de la referencia al camí de Carro y al río, respectivamente, no siendo aventurado entender que estos prácticos sus entendidos del valle son los mismos que la parte propuso como testigos".

I quant a la testifical:

"Por último, en cuanto a los testigos, tampoco puede conferirse a sus manifestaciones los efectos que se pretenden en lo que se refiere a la identificación de las fincas puesto que los propuestos por la representación del Sr. Victor Manuel no corroboraron la versión ofrecida por los propuestos por los apelantes, indicando en su mayor parte que no sabían hasta donde llegaban los terrenos del comunal, y que ellos tenían fincas escrituradas que lindaban con el camí de carro (Sr. Ovidio, Sr. Abilio Sr. Millán, respecto de las fincas de su madre) y, en cualquier caso, sigue sin ofrecerse una explicación razonable y plausible sobre los motivos por los que el título adquisitivo no se refiere para nada a tan fundamentales elementos delimitadores"; "Además, en relación con los testigos, teniendo en cuenta que son vecinos de la localidad y, en algún caso, descendientes de aquellos que en el título de 1.872 constan como colindantes, no se alcanza a comprender el motivo por el que ningún dato o explicación se les solicitó sobre aquellas fincas colindantes a las que fueron objeto de transmisión en 1.872, y sobre cuál sería la causa -con relevancia jurídica- y el momento en el que, de ser correcta la delimitación que se propone, dichas fincas habrían dejado de ser colindantes para pasar a formar parte del terreno comunal".

Així les coses, i en conclusió, la valoració de les mateixes escriptures públiques, del dictamen pericial i de les declaracions poden portar a conclusions distintes segons les circumstàncies de cada supòsit. I en el cas d'aquest procediment entenem que els actors sí han aconseguit acreditar que les finques discutides es troben en la ubicació que defensen, per diversos motius.

El primer d'ells, per descomptat molt rellevant, és que a diferència dels supòsits analitzats en els dos procediments anteriors no ens trobem davant una demanda adreçada contra el titular cadastral a qui se l'actora li nega la propietat de les finques, sinó que precisament la demanda s'interposa per aquest titular i per qui es considera autèntic propietari, doncs tots dos estan d'acord en la propietat de les porcions discutides.

Per tant, els titulars de totes dues inscripcions registrals concorden en la ubicació i titularitat de les finques i recordarem que la demanda es dirigeix contra dos copropietaris de la registral NUM000 que no van estar conformes amb el procediment administratiu antecedent malgrat l'acord entre les úniques dues persones que es consideren propietàries de les finques. I resulta que d'aquests dos copropietaris un d'ells ha assentit a la demanda, per la qual cosa en principi els motius d'oposició i les proves del segon codemandat haurien de ser molt sòlides per a la desestimació de la demanda.

En segon lloc, i enllaçant amb això darrer, ja vam exposar que el Sr. Florentino va manifestar "desconèixer" molts dels fets fonamentals de la discussió, com la validesa dels pactes de l'escriptura de 1872, el funcionament de l'Associació, etc. I, a més de plantejar altres objeccions jurídiques que examinarem posteriorment, sembla que el motiu de la seva oposició no es troba tant a discutir l'acord dels actors en la titularitat i límits de les finques sinó en altres raons que ja vam avançar:

En realidad la interposición de esta demanda y la precedente solicitud del expediente registral, no es más que un posible engaño, por lo que se quiere en realidad es que mi mandante, que también tiene fincas en aquel lugar (Vall de Cabó) se avenga a realizar una declaración de voluntad en el sentido expuesto en esta demanda, para continuación y en base a esa declaración y teniendo en cuenta que la situación en la misma (fincas del Sr. Jeronimo - fincas del Sr. Florentino), pedirle que graciosa y altruistamente haga lo mismo con sus fincas, es decir la ceda a cambio de nada, o mejor dicho, la ciudad gratuitamente y además pagando todos los gastos que ello comporte, pretensión sencillamente inadmisible.

Per descomptat que el demandat podrà estar en desacord amb la constitució i funcionament de l'Associació, però el que pugui succeir en un eventual procediment posterior que es decideixi adreçar contra ell escapa a l'objecte del quin ara examinem. És clar que el que es resolgui en aquest no té perquè prejutjar una futura acció i bona mostra d'això són les dues sentències que vam exposar amb anterioritat i que van arribar a decisions distintes segons les circumstàncies de cada cas.

El tercer motiu per estimar el recurs en aquest punt és que, a més de plantejar les excepcions que resoldrem en els fonaments jurídics següents, en les pàgines 15 a 19 el demandat sosté que els actors "no aportan ni un solo dato que permita identificar la finca NUM000 en el catastro, ni las otras dos que se dicen comunales".

Concretament, impugna les conclusions del dictamen pericial perquè es basa en que l'any 1940 es va fer una partió que realment no va tenir lloc, ja que no consta que s'hi col·loquessin fites.

A més a més, que el plànol aportat "adolece de la más mínima concreción y ni siquiera se determina la cabida superficial de las fincas que se consideran comunales, ni los linderos de los propietarios afectados"i que "apenas viene firmado por poco más de 20 personas y tan sólo en la última página, por lo que no se descarta que haya podido ser alterado o manipulado".

I, essencialment, es discuteix la cabuda real de la finca NUM000 pels motius que ja vam exposar en els fonament primer.

No podem, però, estar conformes amb la declaració de la sentència d'instància.

Insistirem que és una circumstància molt rellevant que els actors siguin les dues persones que apareixen com a propietaris de les finques i titulars registrals, els quals no discuteixen la ubicació de les finques ni les seves fites.

També insistirem que un dels codemandats va assentir a la demanda, amb els efectes processals que això comporta, això és, que no es poden tenir en compte ja no els arguments que va presentar en el procediment administratiu antecedent sinó tampoc les indicacions de la seva contestació referents a "un relat i un mapa fictici". Si volia haver plantejat aquestes objeccions, hauria d'haver-se oposat formalment a la demanda i en no fer-ho queden fora de l'objecte processal i únicament es podien tenir en compte, de ser el cas, per al pronunciament a costes derivat de l'assentiment.

I també recordarem que el senyor Florentino ha plantejat una oposició que sembla més preocupada per una futura demanda que es pugui adreçar contra ell que per contradir els fets discutits en aquest procediment.

A part de les excepcions que resoldrem en els fonaments jurídics següents i que tenen un fonament distint, la seva oposició a la demanda es va basar exclusivament en la falta de coincidència cadastral de les superfícies entre les finques, però a pesar que en contestar-la ja coneixia el dictamen pericial de l'actora i la resta de documentació, no va identificar on es trobaven els errors concrets sobre la ubicació de les finques, quins dels seus límits presentava dubtes o incorreccions i perquè.

A més a més, com a mitjans de prova s'ha limitat a aportar la primera pàgina de l'escriptura de manifestació d'herència que constituïa el seu títol de propietat sobre una porció de la finca NUM000 i un rebut de l'IBI. Ni ha aportat una pericial alternativa, ni cap documentació que contradigui l'àmplia prova documental aportada per l'actora i ni tan sols ha proposat la declaració de cap testimoni que desacrediti les al·legacions de la demanda.

Enfront d'això, els testimonis de l'actora van manifestar conèixer on es trobaven les finques discutides i que formaven part de la registral NUM000. Quant a les seves declaracions hem d'indicar, d'una banda, que és cert que en alguna de les resolucions en què hem resolt una discussió similar hem tingut en compte la condició de copropietaris per a valorar l'eficàcia del seu testimoniatge, però això ho vam fer tot valorant la resta de mitjans de prova; mitjans de prova que plantejaven dubtes molt rellevants o inconsistències evidents sobre la posició dels actors, cosa que no és pas el cas present. I, d'altra banda, haurem de recordar que l' article 217.7 Lec estableix que els tribunals han de tenir en compte la facilitat i disponibilitat probatòria de cadascuna de les parts en litigi, i els actors difícilment podrien aportar com a testimonis persones que coneguin el lloc i que no siguin copropietaris de parcel·les de la mateixa finca.

Dit l'anterior, també és cert que els testimonis i els actors no van ser terminants a l'hora de fixar els límits de la finca NUM000, però a diferència del que hem resolt en casos anteriors en el present això no ens porta a dubtar que les finques discutides es troben enclavades en aquella registral. Així, en la segona de les nostres resolucions citades vam fer un examen detallat de quins eren els punts concrets que presentaven incoherències en la delimitació de les finques, i en el primer d'ells ens vam referir al riu com un punt essencial per a valorar si les finques formaven o no part de les dels actors. Pel contrari, insistirem que en el cas present l'oposició del demandat s'ha basat exclusivament en la diferència de cabuda que apareix en el cadastre i no ha especificat quins són els punts o accidents geogràfics que acrediten que les finques no són realment les que es pretenen i més enllà d'insistir que la registral NUM000 no té tanta extensió com es pretén.

Així, a pesar que durant les declaracions es va fer referència a molts punts de referència (El Vilar, El Pujal, Cabó, El Cap de la Vall de Cabó, Senyús Montanisell, camí dels Carros, L'Oliva, La Solana), el lletrat del demandat únicament es va referir a ells per intentar acreditar que ni tan sols els actors sabien quins eren els límits de la registral NUM000, però no pas per a concretar quins d'aquells punts demostrava que les finques discutides no es troben enclavades en aquella finca i perquè. I això tant en les seves preguntes als testimonis com al perit.

Finalment, la tan debatuda diferència de cabuda de la finca NUM000 va ser explicada pel president de l'associació i pel perit conforme a la intenció de reduir en el seu moment el preu de la "contribució rústica". Explicació que per descomptat podia haver estat contradita per altres declaracions o mitjans de prova, però resulta que no se n'ha practicat cap en contrari.

En conclusió, insistim que a diferència del que hem resolt en algun supòsit anterior conforme a les proves practicades, en aquest cas entenem que partim d'un acord entre els dos titulars registrals sobre la ubicació de les finques, que l'únic copropietari que es va oposar expressament al procediment administratiu va assentir a la demanda i no va mantenir cap de les seves causes d'oposició, que els actors acompanyen un dictamen pericial que no ha estat contradit per un altre de contrari, que han aportat una àmplia prova documental tampoc contradita per una altra d'alternativa, que els únics testimonis van declarar a instàncies dels actors per a ratificar que coneixien les finques discutides i que es trobaven enclavades en la registral NUM000, i que el Sr. Florentino sembla més preocupat per una futura demanda que es pugui adreçar contra ell que a plantejar motius d'oposició fundats en dret. Així, insistirem que les diferències de cabuda en la registral NUM000 van ser perfectament explicades i que els dubtes dels testimonis sobre els límits són insuficients per a desacreditar l'acord referent als titulars registrals i l'àmplia bateria de proves que han aportat al procediment. Escau, doncs, revocar la decisió d'instància en aquest punt.

CINQUÈ. RESOLUCIÓ DE LA PRESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS, LA USUCAPCIÓ I EL RETARD DESLLEIAL.

Pel que fa a la prescripció de les accions exercitades, s'al·lega que "los demandantes ejercitan una acción declarativa o reivindicatoria consistente en que se declare la nulidad del título de propiedad del Sr. Jeronimo referida a cinco parcelas catastrales, que corresponden a cinco fincas registrales" i que, en haver pertangut les finques a la seva família des de 1954, l'acció estaria prescrita.

Cal recordar que l' article 121-5 Ccc estableix qui pot al·legar i fer valer la prescripció:

a) Les persones obligades a satisfer la pretensió.

b) Les terceres persones perjudicades en els seus interessos legítims per la falta d'oposició o per la renúncia a la prescripció consumada, excepte si ha recaigut sentència ferma sobre aquesta.

Podríem entendre que senyor Florentino pot invocar la prescripció de l'acció exercitada en aquest procediment per trobar-se en el primer suposat anterior, això és, en ser demandat i per tant "obligat a satisfer la pretensió", però cal aclarir quina pretensió estaria obligat a satisfer.

En la demanda s'exerciten, a més d'una acció de nul·litat radical que seria imprescriptible, les accions reivindicatòria i negatòria, i cal recordar que l' article 544-3 Ccc estableix que "l'acció reivindicatòria no prescriu, sense perjudici del que s'estableix per la present llei en matèria d'usucapió",i que l'article 544-7 disposa que "l'acció negatòria pot exercitar-se mentre es mantingui la pertorbació, tret que tractant-se d'un dret usucapible s'hagi consumat la usucapió".

La disposició transitòria quarta de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya estableix això següent:

1. L'acció reivindicatòria nascuda i no exercitada abans de l'entrada en vigor del present llibre subsisteix si qui no és propietari del bé en manté la possessió, amb l'abast i en els termes que li reconeixia la legislació anterior, però subjecta al que s'estableix pel present codi en el que concerneix l'exercici, durada i procediment.

I la STSJ Catalunya de 3 de juliol de 2023 ja ha declarat el caràcter imprescindible de l'acció.

Les finques objecte de discussió pertanyen al senyor Jeronimo des de 2014, quan les va adquirir en l'escriptura d'acceptació de substitució fideïcomissària de residu i cancel·lació d'usdefruit que es va aportar com a document 8. I les notes simples registrals aportades com a documents 9 i següents fan constar que una meitat indivisa li pertanyia per la inscripció de 13/03/2003 i l'altra meitat per una de 17/06/2014, per la qual cosa ni tan sols es podria fixar l'inici del còmput de la prescripció en el moment que pretén el demandat.

Escau, doncs, desestimar també aquesta excepció.

Respecte a la usucapió, el que pretén el demandat és que es reconegui que el senyor Jeronimo ha adquirit la propietat de les finques per aquest títol. Argument absolutament insostenible, perquè no es pot sol·licitar un reconeixement de la propietat a favor d'una persona que no és que no l'invoqui sinó que directament presenta una demanda perquè es declari precisament que no és propietari de la finca i que per tant és evident que no té cap interès a al·legar la usucapió al seu favor i menys encara ho tindria un tercer que no actua en el seu nom.

I el mateix, finalment, ha d'indicar-se quant a l'exercici deslleial del dret, perquè únicament podria invocar-la el senyor Jeronimo i pels mateixos motius exposats. El demandat únicament podria oposar aquesta excepció quant a l'acció que s'adreça contra ell, la qual té el seu fonament en la falta d'acceptació del requeriment que se li va dirigir en el procediment administratiu antecedent. I és evident que el lapse de temps transcorregut entre aquell procediment administratiu i l'exercici de l'acció judicial en absolut pot justificar l'aplicació de la teoria del retard deslleial.

SISÈ. COSTES PROCESSALS.

La demanda dels Srs. Jeronimo i Abel s'estima íntegrament, per la qual cosa tots dos demandats haurien d'abonar les costes que se'ls han generat en primera instància.

El Sr. Emilio, però, sosté que va assentir a la demanda i que no escauria la seva condemna a costes. Però, no cal més que comprovar el contingut del seu escrit d'oposició al procediment notarial per constatar que la posició va estar amplament exposada i motivada, per la qual cosa el seu assentiment a la demanda no pot enervar la condemna a costes per la via de l' art. 395 Lec en base a que, com es pretenia en la seva contesta, "el meu representat no vol ni pot oposar-se a la renúncia de drets efectuada pel Sr. Jeronimo", ni en que la demanda "hagués estat del tot bon punt innecessària si els actors haguessin presentat el corresponent recurs governatiu",dons no estaven obligats a esgotar aquella via. Escau, dons, la seva condemna a costes.

En el cas del Sr. Florentino, en haver-se oposat a la demanda, la condemna és clara.

Resta, però, determinar quin ha d'ésser el pronunciament quant a les costes de l'associació actora, que ha vist desestimada la seva demanda per motius que no reiterarem. I per a resoldre-ho recordarem la doctrina del TS en el casos de pluralitat d'actors i demandant, com en la seva Sentència d'11 de febrer de 1992:

La acumulación de autos y de acciones es la manifestación más clara de los principios de congruencia y de economía procesal, pero no inciden sobre el concepto de parte y su individualidad, ni son elementos suficientes, por sí mismos, para convertir un proceso con varias partes en otro con una parte plurisubjetiva. (...) condena en costas es un crédito entre partes, y que "parte" es aquel que pide o contra quien se pide y como tal actúa en el proceso en defensa de su propio interés, y de forma independiente, aunque pueda tener, con otros, cierta similitud en los fines. Por eso, todos los que se constituyen en parte pueden ser sujetos activos o pasivos de la condena en costas.

En el cas d'aquestes actuacions, entenem que cada part ha d'assumir les costes pròpies generades per l'actuació de l'associació i per dos motius.

El primer, que a diferència del que succeeix en altres supòsits, en el present les pretensions de tots tres demandants eren coincidents i es fonamentaven en els mateixos fets i arguments jurídics. No és, doncs i per exemple, el cas en què dos lesionats per un accident de trànsit demanen una indemnització de quantia diferent, en base a punt diferents del barem legali per proves diferents per cadascun, de manera que la resolució ha de ser també diferent per cadascun. Això és, que el pronunciament final quant als altres dos demandants satisfà exactament l'interès de l'associació, i bona prova d'això és que han litigat amb la mateixa defensa i representació.

I el segon argument, que l'actuació de l'associació actora no ha suposat per la defensa dels demandats un esforç addicional de defensar respecte al que havien de fer quant als altres dos demandats. Això és, que s'haurien hagut de defensar dels mateixos arguments en el cas que l'associació ni tan sols no hagués estat codemandant. I a més a més, reiterarem que tots tres actors han intervingut amb una mateixa defensa i representació.

Així, entenem que l'associació demandant haurà d'abonar les seves pròpies costes per la seva actuació i que els demandats n'hauran d'assumir també les pròpies per la defensa envers la seva cció.

Quant a les costes d'aquest recurs, la redacció dels articles 394 i 398 Lec vigent en el moment de la seva interposició i l'exposat quant a l'associació demandant ha dur a que cada part n'assumeixi les seves.