Sentencia Civil Nº 1/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 169/2015 de 11 de Enero de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 169/2015

JUDICI ORDINARI Nº 646/2013

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6 - TARRAGONA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 12 de gener de 2.016.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per CAJA RURALES UNIDAS, SOCIEDAD COOPERATIVA DE CREDITOrepresentada per la Procuradora dels Tribunals Sra. García Díaz i defensada pel Lletrat Sr. Lao Morales, contra la Sentència de 13 de novembre de 2.014 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Tarragona , judici ordinari núm. 646/2013, al qual figura com a part demandant DÑA. Virginia representada por el Procurador dels Tribunals Srs. Gracia Marías i assistida pel Lletrat Sr. Moreno García, i com a part demandada a més de l'entitat apel·lant, D. Felicisimo representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Granadero Jiménez i assistit per la Lletrada Sra. Llitra Dalmau.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Se estima íntegrament la demanda interpuesta por el/la Procurador/a D/oña GRACIA MARÍAS, en nombre y representación de Virginia , contra la Felicisimo Y CAJA MAR RURAL SOCIEDAD COOPERATIVA DE CRÉDITO, representada por el/la Procurador/a GARCÍA DÍAZ, y ALEJANDRO GRANADERO y, en su virtud, se DECLARA la existencia de una subrogación en el préstamo hipotecario fruto del cual sólo resulta prestatario el señor Felicisimo , desde el 27 de febrero de 2009, sin obligaciones ni responsabilidades derivadas de este préstamo por parte de Doña Virginia a partir de dicha fecha.

Las costas se imponen a las demandadas.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de CAJA RURALES UNIDAS, SOCIEDAD COOPERATIVA DE CREDITO d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER.Per les representacions processals de la part demandant i del codemandat es van presentar escrits d'oposició al recurs.

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal de CAJA RURALES UNIDAS, SOCIEDAD COOPERATIVA DE CREDITO el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per la Sra. Virginia exercitant una acció de declaració de l'existència de subrogació en el préstec hipotecari de forma que l'únic prestatari és el codemandat Sr. Felicisimo , sense responsabilitat de l'actora; així com també una acció de nul·litat de determinades clàusules del contracte de préstec amb garantia hipotecària subscrit entre les parts en data 04-agost-2006, acció respecte de la qual es va dictar Interlocutòria de 12 de novembre de 2.014 declarant la falta de competència objectiva del Jutjat d'instància a quoi la competència del Jutjat de lo Mercantil.

Impugna la part recurrent CAJA RURALES UNIDAS la no resolució de l'acció de nul·litat de les clàusules contractuals abusives formulada per la Sra. Virginia ; igualment, al·lega error en la interpretació de la llei i en la valoració de la prova respecte a l'estimació de l'acció d'existència de subrogació en el préstec hipotecari; finalment, impugna la imposició de les costes de la instància perquè no més ha existit una estimació parcial de la demanda, així com l'existència de 'serias dudas de hecho y de derecho'(foli 477 de les actuacions).

SEGON. No resolució de l'acció de nul·litat de les clàusules contractuals abusives.

Critica l'entitat apel·lant el que la Jutgessa a quohagi declarat la falta de competència objectiva del Jutjat d'instància i la competència del Jutjat de lo Mercantil per resoldre aquesta acció.

Amb independència de si aquest Tribunal considera o no encertada aquesta decisió de la Jutgessa quan l'acció exercitada pretenia la declaració de nul·litat de determinades clàusules del contracte subscrit entre les parts, el cert és que CAJA RURALES UNIDAS no ha impugnat la resolució que declarava aquesta falta de competència objectiva, es a dir, la Interlocutòria de 12 de novembre de 2.014, raó per la qual aquesta resolució és ferma, sense que cap indefensió pugui al·legar la part ja que com assenyala la STS de 4 d'abril de 2011 , la indefensió 'según ha reiterado el Tribunal Constitucional, para que alcance relevancia constitucional es necesario que sea imputable y que tenga su origen directo en actos u omisiones de los órganos judiciales, esto es, que la indefensión sea causada por la actuación incorrecta del órgano jurisdiccional. Queda excluida de la protección del artículo 24 CE la indefensión debida a la pasividad, desinterés, negligencia, error técnico o impericia de la parte o de los profesionales que la representen o defiendan ( SSTC 109/2002, de 6 mayo , 87/2003, de 19 de mayo . SSTS de 6 de marzo de 2009, RC n.º 204/2004 , 23 de marzo de 2010 , RIP n.º 1335/2006 )'.

A més, consta a les actuacions Decret de 03-07-2013 del Jutjat de lo Mercantil nº 1 de Tarragona d'admissió de la demanda presentada per l'ara codemandat Sr. Felicisimo en sol·licitud de declaració de nul·litat de determinades estipulacions del contracte subscrit entre les parts (folis 396 i ss.).

TERCER. Error en la interpretació de la llei i en la valoració de la prova respecte a l'estimació de l'acció d'existència de subrogació en el préstec hipotecari.

Considera la part recurrent que s'equivoca la Jutgessa d'instància quan manifesta que 'resulta evidente que de la prueba realizada existió una aceptación tácita en dicha subrogación, infiriéndose de forma inequívoca que consintió dicha subrogación'(foli 459), ja que al seu parer no va existir aquesta acceptació tàcita i, a més, no es van complir el requisits per a la subrogació previstos a la clàusula 14ª de l'escriptura de préstec amb garantia hipotecària.

Sobre la qüestió ara debatuda aquest mateix Tribunal va declarar a la nostra sentència de 17 de gener de 2012 (ROJ: SAP T 441/2012 - ECLI:ES:APT:2012:441), amb cita de la STSJC de 10 de Setembre de 2010 (ROJ: STSJ CAT 8051/2010 ) que 'que los contratos sólo producen efecto entre las partes que los otorgan -y sus herederos- ( Art. 1.257 CC ) y los referidos pactos del convenio no tienen virtualidad alguna para alterar la posición de los deudores hipotecarios, en relación con el acreedor hipotecario ... En efecto, del tenor del artículo 118 de la Ley Hipotecaria , se colige, de una parte, que en ausencia de consentimiento del acreedor no se produce novación alguna en la posición del deudor, sin perjuicio de los efectos jurídico-reales que en orden a la transmisión de la finca haya producido la enajenación, y, de otra, que el consentimiento del acreedor, prestado de modo expreso o tácito, es requisito absolutamente indispensable para que se produzca la asunción de la deuda por el adquirente de la finca hipotecada y, como consecuencia de ello, quede plenamente liberado el primer deudor. En idéntico sentido se pronuncia el artículo 1.205 del Código Civil para toda clase de obligaciones'. I igualment ha declarat el Tribunal Suprem a la seva sentència de 28-11-2014 (ROJ: STS 4841/2014 - ECLI:ES:TS:2014:4841) que 'el consentimiento tácito se ha de deducir de actos concluyentes'.

Aquesta Sala comparteix el pronunciament de la Jutgessa d'instància al sentit de quedar acreditat que va existir una acceptació tàcita per l'entitat bancària: el codemandat va acudir a l'entitat comunicant l'extinció del condomini i la subrogació del Sr. Felicisimo en exclusiva en el crèdit hipotecari amb alliberament de la Sra. Virginia (v. escriptura pública de 28-12-2007). Conseqüència d'haver efectuat aquesta comunicació a l'entitat bancària és: * que es constitueixi nova hipoteca sobre l'immoble, formalitzada el dia 27-frebrer-2009, únicament pel Sr. Felicisimo titular del 100%, tal i com resulta de la nota simple informativa del Registre de la Propietat (folis 66 i 67); * la pròpia entitat no nega que, des del 2.008, el compte vinculat al pagament de la hipoteca i els rebuts van a nom exclusivament del Sr. Felicisimo (v. contingut del punt 2, foli 142 revers, de l'escrit de contestació de CAJA RURALES UNIDAS). Com s'expressa en la resolució recorreguda, 'conocía la extinción del condominio, y no hay que olvidar que en la misma escritura de extinción del condominio, se pacta esa subrogación, por lo que la conocían, y la consienten así derivándose de sus actuaciones. La entidad emite ... recibos en exclusiva a nombre del señor Felicisimo del préstamo hipotecario y lo comienza a cargar a una cuenta cuya titularidad es del mismo, por lo que, resulta evidente que de la prueba realizada existió una acetación tácita en dicha subrogación, infiriéndose de forma inequívoca que consintió dicha subrogación' (foli 459).

I pel que fa a l'al·legació de que no es van complir el requisits per a la subrogació previstos a la clàusula 14ª de l'escriptura de préstec amb garantia hipotecària (v. escrit de contestació a la demanda, foli 143), reproduït a l'escrit de recurs (foli 476), l'única referència realitzada en la sentència d'instància es molt tangencial i únicament es pot entendre que es refereix a la qüestió quan diu que 'conocía la extinción del condominio, y no hay que olvidar que en la misma escritura de extinción del condominio, se pacta esa subrogación, por lo que la conocían, y la consienten'. En qualsevol, entenent que ha existit una acceptació tàcita per part de l'entitat bancària, igualment hem de considerar que els actes posteriors de la mateixa constitueixen un supòsit de confirmació.

El motiu es rebutja.

QUART. Impugnació de la imposició de les costes de la instància.

La part apel·lant està oposant dos motius (foli 477 de les actuacions):

a) no més ha existit una estimació parcial de la demanda: això no és cert ja que ha existit una estimació total d'una de les accions exercitades; com vam dir a la nostra sentència de 26-06-2012 , 'debe reiterarse el criterio conforme al cual, en aquellos supuestos en que se ejercitan acumuladamente diferentes acciones (que podrían ejercitarse por separado), las costas deben determinarse individualmente para cada una de las acciones, de acuerdo con el artículo 394 de la L.E.C ., precepto que expresamente habla de pretensiones (v. sentencias de 13-12-2011 ; de 02-12- 2010, rollo 8/2010 ; de 25-05-2010, rollo 464/2009 ; de 10-07-2008, rollo 321/2007 ; ...)'.

b) existència de 'serias dudas de hecho y de derecho': si bé l' article 394 de la LEC compatibilitza el sistema del venciment objectiu amb la facultat discrecional del Jutge, per a això és necessari que s'aprecien 'serias dudas de hecho o de derecho', i al present supòsit considera aquest Tribunal que no existeixen les mateixes, fet que determina l'aplicació del principi victus victori.

Per tot el que s'ha exposat, i considerant encertada la valoració de la prova efectuada per la Jutgessa a quo, el present recurs ha de ser íntegrament desestimat.

CINQUE. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per CAJA RURALES UNIDAS, SOCIEDAD COOPERATIVA DE CREDITO contra la Sentència de 13 de novembre de 2.014 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Tarragona , judici ordinari núm. 646/2013 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.