Sentencia Civil Nº 108/2010, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 246/2009 de 19 de Marzo de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 246/09

Verbal 200/08 del Jutjat de 1a Instància 3 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 19 de març de 2010

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Salvadora , representada en aquesta instància pel

Procurador/a Sra. Pallach Olivé i defensada pel Lletrat Sr. Granados i Wehrle, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 del Vendrell de data 29-9-2008 , en

procediment Verbal 200/08, en el que figura com a demandant la recurrent i com a demandat Bienvenido .

Antecedentes

PRIMER.- En data 4-12-2008 es va presentar per Salvadora recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Desestimo íntegrament la demanda interposada per Salvadora contra Bienvenido . Les costes processals s'imposen a la part actora".

SEGON.- Bienvenido en data 21-4-2009 es va oposar al recurs.

TERCER.- En data 16-3-2010 s'ha practicat prova en aquesta instància.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- Contra sentència que desestima interdicte de retenir la possessió, per no acreditar l'actora tenir la possessió que -diu- ha estat pertorbada, interposa recurs aquesta al·legant error en la valoració de les proves.

SEGON.- L' interdicte de retenir/recobrar la possessió "es un procedimiento sumario posesorio y no declarativo del dominio o de cualquier otro derecho real, cuya finalidad no puede ser otra que la de conseguir un rápido aquietamiento entre las personas que se crean poseedoras de un mismo bien o con un mejor derecho a poseerlo y, en definitiva, el mantenimiento de la paz social; centrado o mejor aún, limitando el debate a dilucidar, de forma rápida y provisional, si se ha justificado o no, convincentemente, un simple hecho: si el o los actores ejercitantes del interdicto tienen -modalidad del de retener- o han tenido la posesión del terreno o del bien, en general, que se discute en el último año contado desde que se produjo la presunta perturbación -en el primer caso- o despojo -en el que nos ocupa- hasta la fecha en que la demanda interdictal se ha presentado ante el juzgado; dejando para el juicio declarativo correspondiente el examen sobre la existencia o no del derecho que legitime la posesión proclamada -dominio, usufructo, arrendamiento, etc.- puesto que, en el presente momento solo interesa resolver la cuestión de hecho dicha, cual es la relativa a quien es el poseedor actual al que se debe proteger o reintegrar en la posesión de la que ha sido indebidamente privado, con independencia de que ésta venga o no amparada por el derecho correspondiente que la avale.

La legitimación activa en el interdicto de recobrar la posesión perdida la tiene u ostenta, de conformidad con lo prevenido por los arts. 446 del Código Civil y 250-4 de la Ley Procesal , que viene a plasmar el clásico principio "spoliatus ante omnia restituendum", todo poseedor o tenedor de una cosa mueble o inmueble o cualquier titular de un derecho susceptible de ser poseído que haya sido despojado de la posesión.

Tal legitimación, de otro lado, tratándose de bienes inmuebles y, por ende, susceptibles de inscripción en el Registro de la Propiedad, viene facilitada por este asiento; puesto que, según determina el art. 38 de la Ley Hipotecaria "se presumirá que quien tenga inscrito el dominio de los inmuebles o derechos reales tiene la posesión de los mismos" debiendo entenderse, como mantienen Roca Sastre, que "a todos los efectos ha de reputarse como poseedor al titular registral, al objeto de ser tratado como tal poseedor en el orden o tráfico jurídico" sin perjuicio de que esta presunción, "iuris tantum", pueda ser desvirtuada por los medios ordinario de prueba poniendo de manifiesto la falta de concordancia entre el Registro y la realidad jurídica extra-registral.

Finalmente, para que pueda prosperar la acción interdictal que nos ocupa, es preciso -aparte de los requisitos ya dichos de posesión y plazo de ejercicio dentro del año desde la perturbación o desde el despojo- que se determine con precisión y claridad los actos que integren el mismo y la persona o personas que los hayan realizado o intentado o bien de quien haya partido la orden de ejecución".

En el mateix sentit, les SSAP Tarragona, sec. 1ª, S 2-11-2005, rec. 324/2005, AP Tarragona, sec. 3ª, S 12-1-2005, nº 145/2005, AP Tarragona, sec. 3ª, S 12-7- 2002, rec. 470/2001, entre moltes.

TERCER.- Respecte al recurs d'apel·lació i a la valoració de la prova, segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel· lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent (SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998, entre moltes).

En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

Efectivament, si bé l'actora manifesta tenir la possessió de la finca -requisit bàsic perquè tingui operativitat l'acció interdictal que exercita- des de fa quasi bé cent anys, no ho acredita suficientment, tot i la facilitat probatòria que hauria de suposar tant llarg període de temps de possessió. Així, aporta únicament: a) Les testificals del seu marit i del seu fill, persones amb un obvi interès en el plet, que declaren, a més, que des de fa tres o quatre anys que no s'ocupen de la finca per no ser rentable el seu cultiu d'arbres fruiters; b) La testifical de la Sra. Rosalia , que si bé declara que des de sempre havia vist ocupant i conreant la finca a l'actora, manifesta també que era la testimoni la que conreava una part de la finca i va ser requerida per burofax l'any 2007 per la mare del demandat per evacuar tal finca; c) Haver presentat una denúncia als Mossos l'1-4-2008, quan el demandat va entrar a la finca amb una excavadora per a netejar-la, denúncia que no acredita per a res tenir la possessió. Front a tant escassa prova, resulta que la finca està inscrita al Cadastre a nom de la mare del demandat (Certificat del Cadastre), la qual paga l'IBI de la mateixa, manifestant el testimoni Sr. Juan Pablo que sempre l'ha vist ocupada pel demandat, contradient aquest testimoni doncs la testifical de la Sra. Rosalia , i havent fet la mare del demandat actes evidents de possessió (requerir per burofax l'any 2007 a la Sra. Rosalia per evacuar tal finca). Finalment, cap operativitat té la presumpció al·legada per la recurrent de l'art. 521.6.1 CCCat ., ja que tal presumpció requereix que quedi acreditada una possessió anterior de l'actora o del seu causant, cosa de la que tampoc ha aportat aquest prova.

Procedeix desestimar en conserqüència el recurs.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Salvadora , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 del Vendrell de data 29-9-2008 , en procediment Verbal 200/08. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.