Sentencia CIVIL Nº 127/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 28/2018 de 13 de Abril de 2018

Encabezamiento

Secció 1a Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.1)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120170061660

Recurs d'apel lació 28/2018 1

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners

Procediment d'origen: Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 213/2017

Part recurrent / Sol licitant: Mario

Procurador/a: Mª Elisa Martinez Pujolar

Advocat/ada: Cesar Blanco Ribot

Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO SANTANDER S.A.

Procurador/a: EVA MARIA GARCIA FERNANDEZ

Advocat/ada: Iñigo Carrion Garcia De Parada

SENTÈNCIA NÚM. 127/2018

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, 13 d'abril de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 15 de gener de 2018 es van rebre les actuacions de Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 213/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Mª Elisa Martinez Pujolar en representació de Mario , contra la sentencia de data 08/11/2017 , en què consta com a part apel lada la procuradora EVA MARIA GARCIA FERNANDEZ, en representació de BANCO SANTANDER S.A.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

SE ESTIMA ÍNTEGRAMENTE la demanda formulada por la BANCO SANTANDER S.A., representada por la Procuradora EVA GARCÍA FERNÁNDEZ; contra Mario y, en consecuencia:

1º SE DECLARA la efectividad del Derecho de Propiedad de la demandante sobre la finca sita en Polígono NUM000 , parcela NUM001 , BARRIO000 , NUM002 de la localidad de Sant Hilari Sacalm., nº de Finca Registral NUM003 inscrito en el Registro de la Propiedad de Santa Coloma de Farners, Tomo NUM004 , libro NUM005 , folio NUM006

2º SE CONDENA al demandado y cualquier otro ocupante a estar y pasar por la anterior declaración, debiendo restituir a la actora dentro del plazo legal de un mes, la posesión de la citada finca, dejándola libre, vacua y expedita; bajo apercibimiento de lanzamiento a su costa si no lo verifican en dicho plazo.

3º SE CONDENA al al demandado al pago de las costas causadas en este procedimiento.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 09/04/2018.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent elmagistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon.En el present procediment verbal de protecció dels dret reals inscrits, la part demandant reclama el fi de la pertorbació de la finca registral NUM003 inscrita en el Registre de la propietat de Santa Coloma de Farners en el tom NUM004 , llibre NUM005 de Sant Hilari Sacalm, foli NUM006 ,inscripció 16ena.la qual ha resultat estar ocupada pel Sr. Mario .

Aquest ha al legat l'existència d'un contracte d'arrendament, però la sentència no ho considera acreditat i ha estimat íntegrament la demanda.

Contra tal decisió, s'alça la part demandada.

Tercer. Hem de recordar que, el procediment l'actual procediment verbal contingut en els articles 250.1.7 , 439.2 , 440.2 , 444.2 i 447.3 de la LEC és el successor del previst en els articles 41 de la llei hipotecaria i 137 i 138 del reglament hipotecari , el que ja hem dit en altres ocasions en relació a l'antic procediment de l' article 41 de la LH , les característiques que definirien aquest procediment singular regulat de la LEC podrien ser les següents:a)la seva finalitat essencial és la d' atorgar una protecció especial a la inscripció registral, conforme els principis hipotecaris i, en especial, la protecció atorgada per l' article 38 de l'esmentada llei hipotecaria i això enfront de qui oposi a la titularitat inscrita actes de pertorbació;b)la seva finalitat, per tant, no consisteix en una declaració jurisdiccional (que es reserva al procediment declaratiu ordinari) sinó en la realització d'una conducta física. El titular registral pot voler fer coincidir la veritat 'registral' amb la veritat 'fàctica' i no té efectes de cosa jutjada (447.3);c)s'estableixen en aquest procediment uns requisits per a l'èxit de l'acció exercitada (439.2) i unes taxatives causes d'oposició per enervar aquesta acció i, per això, se'l denomina procediment 'sumari' perquè concorren totes les causes típiques del mateix: cognició limitada, limitació de mitjans de defensa i, sobretot, que no produeix efectes de cosa jutjada (art. 444.2);d)es permet al demandat (abans denominat contradictor), al qual li correspon la càrrega de la prova per destruir la presumpció 'iuris tantum' que suposa pel titular registral l'article 38 de la llei, més que fer valer o fer efectiu processalment el seu dret, invocar aquest al sol efecte d'impedir el procés instat pel titular registral, sense pretendre que es faci una declaració de drets en favor del demandat;e)d'aquí que el procés, en principi d' execució, es transformi en un procés declaratiu 'abreujat' o 'limitat' per la abans denominada 'demanda de contradicció' encaminat a dilucidar, en una fase contenciosa, si la causa d' oposició al legada té o no la suficient entitat o consistència com per fer inviable el procés incoat if)en els supòsits en que s' invoca pel demandat una relació jurídica, la qüestió és concreta en determinar si existeix - fins i tot de manera indiciària - alguna relació que legitimi l'ús i la possessió sense que faci falta una prova plena i l'estudi de qüestions complexes que excedeixen del seu àmbit especial i reduït, restant aquestes declaracions i qüestions complexes per ser discutides en total profunditat i llibertat de mitjans de defensa en el procés declaratiu corresponent (SAP Cadis de 17.2.98 i SAP Les Palmes de Gran Canària 18.2.00, entre d'altres posteriors).

Quart.En el present cas, la part demandada al lega l'existència d'un suposat contracte d'arrendament amb l'anterior propietari, contracte que posteriorment i durant una temporada no concretada no va ser efectiu perquè el demandat al lega que va deixar d'ocupar la casa per tornar a viure amb la seva parella i que aleshores no pagava renda, ocupació que posteriorment en data no concretada va reprendre en cessar la dita convivència. I com a prova indiciària argumenta que va fer millores a la casa per fer-la mínimament habitable, atès l'estat de ruïna que presentava. Estem doncs davant de l'al legació d'obres inconsentides.

Per tant, davant de tot contracte d'arrendament el que resulta rellevant és que es pagui una renda ('merced') i no si, per decisió unilateral de l'ocupant i a la conveniència i benefici del propi ocupant, es facin obres per acomodar en millors condicions l'ocupació. Els contractes bilaterals exigeixen el consentiment i la voluntat de les dues parts i en aquest cas això no ha existit, sinó únicament la decisió unilateral de l'ocupant de posseir una finca que no era seva ni li havia autoritzat el propietari, i decidir fer les obres 'per si mateix' que li semblessin convenients per gaudir l de l'ocupació. Recordem que la STS de 29.6.12 diu expressament. '...En efecto, la situación arrendaticia no queda acreditada por el mero hecho de la ocupación o detentación posesoria, incluso consentida por el titular dominical, ya que tal situación de hecho puede responder a otras relaciones jurídicas -que, en este caso, ni siquiera ha alegado el demandado- o a la posesión precaria como en el caso reconoció documentalmente el propio demandado. Además, esta Sala ha declarado, en las sentencias citadas por la parte recurrente y en otras, como las de 30 noviembre 1964 , 21 noviembre 1967 , 22 marzo EDJ 1968/232 y 8 mayo 1968 EDJ 1968/363 , y 30 octubre 1986 EDJ 1986/6860 , que no constituyen merced que desvirtúe el precario ciertos pagos o gastos que haga el ocupante de la finca si no fueron aceptados por el dueño en concepto de contraprestación y mucho menos si no son periódicos y equiparables al pago comúnmente usual del alquiler..'

En el mateix sentit respecte les despeses per obres no acordades amb el propietari que no poden ser considerades equiparables a renda, podem citar les de SAP Barcelona-13- de 14.10.15 ; SAP Ourense -1- de 8.11.16 ; SAP Còrdova -1- 19.5.17; SAP Barcelona-4- de 7.7.16 ; SAP A Corunya de 26.6.15, entre d'altres.

Tota la jurisprudència esmentada en relació a un situació de precari es plenament aplicable al cas present atesa la idèntica similitud quan es reclama contra l'ocupació per la via del procediment previst en el número 7 de l'apartat 2 de l'article 250 de la LEC .

En conclusió, davant l'ocupació sense contracte o títol que justifiqui la seva existència, no és suficient acreditar que s'han fet obres (no consentides pels titular inscrit) d'habitabilitat de la finca en qüestió.

El recurs ha de ser desestimat.

Cinquè.La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs, en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Mario .

2. CONFIRMEMla Sentència de data 08/11/2017 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners , en les actuacions de judici verbal núm. 213/2017 de les quals dimana aquests Rotlle.

Imposem el pagament a la part apel lant de les costes causades en aquesta alçada.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Ordenem la pèrdua del dipòsit de la part demandant en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ .

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.