Sentencia CIVIL Nº 148/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 543/2016 de 21 de Marzo de 2018

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 148/2018

Secció Catorze

Rotllo núm. 543/2016

Il lustres senyors magistrats:

Agustín Vigo Morancho

Esteve Hosta Soldevila

Sergio Fernández Iglesias

Barcelona, 21 de març de 2018

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 543/2016 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 952/2014-J pel Jutjat de Primera Instància nº 9 de Barcelona a instancia del Sr. Severino i MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN CUBELLES, SL, contra la Sra. Miriam , en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part actora contra la Sentència dictada el 22 de desembre de 2015 pel magistrat de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que desestimo íntegramente la demanda interpuesta por D. Joan Grau Martí en nombre y representación de D. Severino y de MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN CUBELLES, S.L. contra Dña. Miriam , condenando a D. Severino y a MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN CUBELLES, S.L., al pago de las costas causadas.

SEGON.- La part actora hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 15 de març de 2018.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

S'accepten els de la Sentència recorreguda, complementats pels que es desenvolupen a continuació.

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

El plet porta causa del robatori de diversos objectes a l'habitatge situat al pis NUM000 NUM001 del carrer DIRECCION000 nº NUM002 de Barcelona el 25 de gener de 2014. El lladre o lladres van escalar la bastida que aleshores estava instal lada per a l'obra de rehabilitació de la façana de la finca fins a la terrassa de la planta cinquena i van entrar al pis forçant una finestra. Material de Construcción Cubelles, SL, era l'arrendatària del pis; Severino , empleat seu, l'ocupant; i Miriam , l'arrendadora. La part actora va reclamar el pagament d'una indemnització de 18.027,84 € pel valor dels objectes robats.

La Sentència d'instància va desestimar la demanda per manca de responsabilitat per culpa in eligendo o in vigilando de la demandada, a l'haver la propietat contractat l'execució de la rehabilitació de la façana a una empresa especialitzada.

El recurs d'apel lació de la part actora al lega error del magistrat a quo, per quant la demandada és responsable per la doctrina dels actes propis i pels actes d'aquelles persones per les quals ha de respondre.

SEGON.- La responsabilitat extracontractual per culpa in eligendo o in vigilando.

La responsabilitat extracontractual per culpa de tercers està recollida a l' art. 1903 del CC , que estableix que aquesta és exigible no només pels actes o omissions propis, sinó també pels d'aquelles persones per les quals s'hagi de respondre.

Quant a la possible responsabilitat del comitent per actes o omissions del contractista amb qui està lligat per un contracte d'obra, la STS 38/2016, de 8 de febrer , dictada en un cas de responsabilitat civil pels danys derivats d'unes obres de demolició en un edifici confinant, sintetitza la jurisprudència recaiguda al respecte:

La denominada responsabilidad por hecho ajeno ( articulo 1903 del Código Civil ) y su tratamiento sistematizado en el ámbito de la responsabilidad civil ( artículo 1902 del Código Civil ) .

Con carácter general, la responsabilidad por hecho ajeno, esto es, por los actos u omisiones de las personas de quienes se debe responder, trae causa del fundamento y caracteres que disciplinan la responsabilidad civil prevista en el artículo 1902 del Código Civil .

Esta perspectiva sistemática comporta importantes consecuencias en orden a la configuración básica de responsabilidad derivada en atención a los supuestos previstos en el artículo 1903 del Código Civil . Así, en primer término, y conforme a lo puntualizado en el último párrafo del precepto citado, la responsabilidad por hecho ajeno responde a una responsabilidad por culpa, si bien con inversión de la carga de la prueba. En segundo término, la responsabilidad por hecho ajeno permite reclamar la responsabilidad directa de la persona responsable y, en su caso, la responsabilidad solidaria de todos los autores materiales del daño o perjuicio ocasionado.

Por otra parte, dado que la responsabilidad contemplada en el artículo 1903 del Código Civil no responde a la contemplada en una norma penal, ni de ámbito temporal y tampoco tiene carácter excepcional (pues no excepciona lo dispuesto en el artículo 1902 CC , sino que al igual que éste, consagra una responsabilidad por culpa), se admite la aplicación extensiva por analogía respecto de los supuestos previstos en la norma, que no tienen el carácter de taxativos o de lista cerrada. Todo ello, conforme a la doctrina jurisprudencial de esta Sala declarada, entre otras sentencias, en las SSTS de 2 de noviembre de 2001 , 16 de enero de 2003 y 15 de noviembre de 2005 .

Sin embargo, y he aquí la precisión que resulta relevante, esta aplicación extensiva por analogía exige una identidad de razón que, de no darse plenamente, puede comportar alguna modificación significativa del régimen general o básico anteriormente señalado, especialmente con relación a la aplicación analógica del apartado cuarto del precepto (supuestos caracterizados por una relación de dependencia entre el autor material del daño y el llamado a responder por él, casos de los 'dueños o directores de un establecimiento o empresa').

En este sentido, en el caso que nos ocupa, responsabilidad por hecho ajeno del comitente en el contrato de obra, hay que señalar que esta razón de analogía no se da de un modo pleno, de forma que la delimitación básica que caracteriza la responsabilidad del artículo 1903 del Código Civil resulta matizada o particularizada.

3. Responsabilidad por hecho ajeno del comitente en el contrato de obra. Criterios delimitadores .

De acuerdo a lo anteriormente expuesto, la responsabilidad por hecho ajeno del comitente queda particularizada en atención a la propia naturaleza que presenta el contrato de obra, especialmente en relación a la autonomía del contratista en la organización y medios de la actividad profesional que desarrolla y, con ello, en la asunción de los riesgos derivados. De modo que la relación de dependencia o subordinación con el comitente, esencia y fundamento de la responsabilidad aquí tratada, resulta desdibujada en orden a la aplicación analógica del párrafo cuarto del artículo 1903 del Código Civil . De ahí, que sea necesario que esta inicial configuración de la relación contractual que vincula al comitente con el contratista resulte modificada a los efectos de que pueda operar la citada aplicación analógica del precepto.

Esta modificación, con base en la responsabilidad por culpa, y en atención a la doctrina jurisprudencial de esta Sala, entre otras, SSTS de 12 de enero de 2001 , 28 de noviembre de 2002 , 26 de septiembre de 2007 , 17 de septiembre de 2008 y 1 de octubre de 2008 , se produce en dos supuestos. Así, en primer lugar, la modificación opera cuando el comitente asume la dirección o el control de los trabajos encomendados al contratista, o bien debe responder por ciertos aspectos de la actividad de este que caen en su esfera de supervisión (culpa ' in vigilando '). En segundo lugar, la modificación se produce cuando se observa una negligencia en la elección del contratista con relación a su falta de idoneidad profesional respecto de la dificultad o complejidad que presenta la obra objeto de encargo ('culpa in eligendo ').

TERCER.- Decisió de la Sala. Desestimació del recurs.

Conforme a l'anterior doctrina legal cal desestimar el recurs de la part actora amb fonament a les següents dades fàctiques que consten acreditades a les actuacions:

1.- La propietat de la finca del carrer DIRECCION000 nº NUM002 de Barcelona va contractar la rehabilitació de la façana a una empresa, Prosire Ibérica, SL (document 3 de la contestació a la demanda).

Cal presumir que Prosire Ibérica, SL, es tracta d'una empresa especialitzada amb organització i mitjans de control, vigilància, direcció i execució propis, sense cap relació de dependència o subordinació amb la propietat. Si més no, la part actora no ha al legat el contrari.

2.- En la clàusula 1.2 del pressupost annex al contracte d'obra, la contractista es va obligar a instal lar unes alarma a la NUM003 planta de la bastida, consistent en una sirena exterior, pancarta i placa dissuasòria i tanques d'infrarojos de dos feixos (full 138 de les actuacions)

3.- La part apel lant efectua en el recurs una interpretació esbiaixada de la manifestació de la demandada en la vista en relació que la contractista s'havia oblidat de posar l'alarma, ja que del context de la seva declaració es dedueix que se'n va assabentar després del robatori.

D'altra banda, havent contractat la propietat una empresa professional, especialitzada, independent, etc. per a l'execució de l'obra, no li era exigible a la comitent la comprovació que efectivament la contractista havia instal lat l'alarma a la qual s'havia obligat contractualment. Una actuació d'aquesta mena excedeix de l'àmbit estricte de la responsabilitat 'in vigilando' a la qual es refereix la jurisprudència.

4.- L'administració de la finca la portava Finques Calvet, com ha reconegut el seu representant Sr. Fontseré en la vista.

Per això, subsidiàriament, en el cas d'una hipotètica responsabilitat de l' art. 1903 del CC per l'omissió de a instal lació de l'alarma per la contractista, aquesta responsabilitat hauria de recaure sobre l'administradora, atès que fou ella qui presumiblement va escollir la contractista, i qui havia de controlar la correcta execució del contracte d'obra, inclosa la instal lació de l'alarma.

5.- El recurs també invoca la carta remesa per Finques Calvet a l'arrendatària del NUM000 NUM001 -i cal suposar que igualment a la resta d'arrendataris de la finca- per a comunicar-li l'inici de lla rehabilitació de les obres de les façanes, en què també li va indicar que la propietat havia contractat un sistema d'alarma amb barreres d'infrarojos a la bastida (document 3 de la demanda).

Tanmateix, es tracta d'una carta el contingut de la qual no desplaça la responsabilitat pel robatori a la propietat, ja que la remitent de la missiva fou l'administradora de finques, que no feia més que traslladar als llogaters, per a la seva tranquil litat, allò al que s'havia obligat la contractista en el contracte de l'obra.

En conseqüència, doncs, desestimem el recurs d'apel lació.

QUART.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa la desestimació del recurs, s'imposa a la part apel lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

Desestimant el recurs d'apel lació interposat pel Sr. Severino i MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN CUBELLES, SL, contra la Sentència dictada el 22 de desembre de 2015 pel Jutjat de Primera Instància nº 9 de Barcelona , confirmem la resolució recorreguda i imposem el pagament de les costes de segona instància a la part apel lant.

Es declara la pèrdua per la part apel lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho acordem i signem.