Sentencia CIVIL Nº 189/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 450/2016 de 06 de Junio de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 450/2016

JUDICI ORDINARI Núm. 204/2015

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 1 - VALLS

SENTÈNCIA núm. 189/2017

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 6 de juny de 2017

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Severiano representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Buñuel Gual i defensat pel Lletrat Sr. Martínez Juvillar, contra la Sentència de 24 d'abril de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Valls , procediment ordinari núm. 204/2015, al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a part demandada PIROGESTIÓN, S.L. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Espejo Iglesias i defensada pel Lletrat Sr. Bosch Antonín.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'DESESTIMO la demanda interpuesta por la Procuradora D. María Casanovas Ripoll, en representación de D. Severiano , contra PIROGESTIÓN S.L..

Con expresa imposición de costas a la actora.'

Segon.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Severiano d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Per la representació processal de PIROGESTIÓN, S.L. s'ha presentat escrit d'oposició al recurs.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa el Sr. Severiano recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que desestima la seva demanda en exercici d'una acció de responsabilitat extracontractual derivada de la mort del seu fill el Sr. Cecilio com a conseqüència de l'explosió en l'empresa demandada PIROGESTIÓN, S.L. mentre treballava en la mateixa.

Al lega la part recurrent error en la valoració de la prova respecte a la declaració d'inexistència de retret culpabilístic en la conducta de l'empresa demandada; falta de motivació i error en l'aplicació de la doctrina dels actes propis.

Segon. Falta de motivació i actes propis.

Manifesta l'apel lant que'Evita la Juzgadora pronunciarse acerca del acto propio que supone a mi entender que su aseguradora hubiera indemnizado por los mismos hechos ... a la viuda e hijos del fallecido'(foli 351 revers).

Considera la Sala que la part està confonent el que és la falta de motivació de la resolució, amb la incongruència omissiva respecte de la qual sostenim el criteri de que estant la part degudament assessorada per professionals del dret, si considerava que reialment havia existit una incongruència omissiva en la resolució, havia d'haver instat el seu complement (ex. article 215,2º de la L.E.C .), la qual cosa no ho ha fet. En aquest sentit es va pronunciar la Junta de Magistrats de les Seccions Primera i Tercera, ordre civil, de l'Audiència Provincial de Tarragona en la seva sessió de 18 de juny de 2.009, assenyalant:'es preceptivo agotar el trámite previsto en el indicado artículo 215,2º de la L.E.C . (complemento de resoluciones) con carácter previo a denunciar, a través del recurso de apelación, el vicio de incongruencia omisiva respecto de una pretensión que hubiera sido oportunamente deducida y no resuelta por la resolución de primera instancia, de conformidad con lo establecido en el artículo 459 de la Ley Procesal que exige que el apelante acredite que denunció oportunamente la infracción, si hubiere tenido oportunidad procesal para ello'.

En qualsevol cas, no podem compartir la tesi del recurrent atès que la companyia asseguradora no va assumir la responsabilitat i es tracta d'una indemnització per accident laboral, afegint-se expressament al rebut d'indemnització:'La presente indemnización no implica el reconocimiento de responsabilidad de su asegurado PIROGESTIÓN, S.L., reservándose ZURICH INSURANCE PLC, SUCURSAL EN ESPAÑA expresamente las acciones que puedan corresponderle para reclamar a terceros responsables'(folis 201 i ss.).

Tercer. Responsabilitat extracontractual.

Tal i com assenyala la SAP de Múrcia, secció 5, del 13 de desembre de 2016 ROJ: SAP MU 2766/2016 - ECLI:ES:APMU:2016:2766, amb cita de la doctrina del Tribunal Suprem,'la creación de un riesgo no es elemento suficiente por sí mismo para decretar la responsabilidad, requiriéndose para ello 'lo que se ha venido llamando un reproche culpabilístico, que ha de referirse a un comportamiento no conforme a los cánones o estándares establecidos, que ha de contener un elemento de imprevisión, de falta de diligencia o de impericia, pero que, en definitiva, se ha de deducir de la relación entre el comportamiento dañoso y el requerido por el ordenamiento, como una conducta llevada a cabo por quien no cumple los deberes que le incumben, o como una infracción de la diligencia exigible, que en todo caso habría que identificar con un cuidado normal y no con una exquisita previsión de todos los posibles efectos de cada acto.' La tendencia jurisprudencial hacia una objetivación de la culpa extracontractual mediante los mecanismos de la inversión de la carga de la prueba y de la teoría del riesgo, no excluye de manera total y absoluta el esencial elemento psicológico o culpabilístico, como inexcusable elemento integrador, atenuado que no suprimido, de la responsabilidad por culpa extracontractual, de tal modo quesi de la prueba practicada, con inversión o sin ella, aparece plenamente acreditado que en la producción del resultado dañoso, por muy lamentable que sea, no intervino ninguna culpa por parte del demandado o demandados, ha de excluirse la responsabilidad de los mismos( SSTS, Sala 1ª, de 28 de noviembre de 1998 , de 8 Feb. y de 11 de junio de 2004). Ciertamente, la jurisprudencia ha ido evolucionando en el sentido de objetivizar la responsabilidad, pero semejante cambio se ha hecho moderadamente, recomendando una inversión de la carga de la prueba y acentuando el rigor de la diligencia requerida, según las circunstancias del caso, de manera que ha de extremarse la prudencia para evitar el daño, pero sin erigir el riesgo en fundamento único de la obligación de resarcir y sin excluir, en todo caso y de modo absoluto, el clásico principio de la responsabilidad culposa ( SSTS, Sala 1ª, de 23 abril de 1998 y de 23 enero de 2004 , entre otras muchas)'.

Amb caràcter previ s'ha de ressaltar un fet important a l'hora de resoldre el present recurs: com es diu a la resolució impugnada, el bidó que va causar l'explosió estava en una dependència independent d'aquella en que treballava la persona morta (Acta d'inspecció ocular dels Mossos d'Esquadra: 'Interiorment a la caseta té una distribució en quatre estances: tres magatzems i una zona de treball i es pot observar el següent: - El magatzem 1 i la zona de treball es trobaven separats per un envà d'obra ... Aquestes dues estances no tenen accés de l'una a l'altre', foli 111), complint la caseta les normes de seguretat exigides, fins al punt que al propi escrit d'interposició del recurs es reconeix que'Las medidas de seguridad aunque ajustadas a normativa desde una perspectiva administrativa...'(foli 350 revers); es a dir,no va explotar el producte que manipulava el treballador(amb lo que això comportaria respecte a les mesures personals de seguretat)sinó el que havia en una dependència independent.

D'altra banda, aplicant la doctrina exposada al present supòsit, i reexaminant la prova practicada, a més de la valoració que realitza la Jutgessa d'instància, aquest Tribunal destacarà dos d'elles per la seva objectivitat, com són:

Primera: Informe dels Mossos d'Esquadra sobre el sinistre:

'Amb les declaracions obtingudes i les evidències recollides, es desconeixen les causes concretes de la deflagració del material però una hipòtesi lògica és que hagués alguna impuresa d'origen dintre d'alguns bidons que contenien pols metàl lica que ha produït una reacció química exotèrmica (s'han pogut generar gasos inflamables) que ha incrementat la temperatura a nivell local dins del material i ha arribat a la temperatura d'autoignició del material, cosa que ha provocat la deflagració del bidó i per proximitat dels bidons del costat. ///No s'ha trobat cap indici de manipulació incorrecta del material ni d'imprudència manifesta,cosa que fa pensar que s'ha tractat d'un accident'(foli 136).

Segona: Informe de l'Àrea d'Indústria i Energia:

'De las visitas realizadas al lugar del suceso y de la información recibidano se observa infracción alguna, por lo que se considera que fue un accidente. /// Sobre las causas, todo apunta a la entrada de agua/humedad en los bidones debido a diseño defectuoso en su cierre'(foli 306).

En conseqüència, cap falta de diligència o negligència per part de l'empresa demandada ha quedat acreditada, de tal forma que com manifesta la STS del 20 de desembre de 2007 ROJ: STS 8265/2007 - ECLI:ES:TS:2007:8265,'A partir de la causalidad material o física, se ha de efectuar, pues, el posterior juicio de imputación para llegar a establecer la causalidad jurídica, que consiste en una valoración de las diversas conductas concurrentes y de sus respectivas circunstancias, al objeto de determinar si puede ponerse a cargo del agente el daño producido, o en qué medida es justo hacerlo, lo que depende de una serie de criterios de imputación objetiva, entre los cuales se encuentra el de la causalidad adecuada - Sentencias de 1 de abril de 1997 , 15 de octubre de 2001 , y 19 de octubre de 2007 -', i de la prova practicada entenem que cap responsabilitat es pot atribuir a la demandada.

Per tot el que s'ha exposat, i considerant correcta la valoració de la prova efectuada per la Jutgessa d'instància, el recurs d'apel lació ha de ser íntegrament desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Severiano contra la Sentència de 24 d'abril de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Valls , procediment ordinari núm. 204/2015 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.