Sentencia CIVIL Nº 202/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 737/2018 de 31 de Julio de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona

08013 Barcelona

Tel. 934866180

Fax: 934867112

A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120168154572

Recurs d'apel·lació 737/2018 E

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 818/2016

Part recurrent / Sol·licitant: AUTO OCASIÓN DIFI, S.L., FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, MAPFRE ESPAÑA, CÍA. DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.

Procurador/a: Carlos Pons De Gironella, Carlos Pons De Gironella, Carlos Pons De Gironella

Advocat/ada:

Part contra la qual s'interposa el recurs: María Cristina

Procurador/a: Blanca Soria Crespo

Advocat/ada: Miguel Angel Herrera Bustamante

SENTÈNCIA NÚM. 202/2020

magistrats:

Agustín Vigo Morancho Esteve Hosta Soldevila Antonio José Martínez Cendán

Barcelona, 31 de juliol de 2020

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo núm. 737/2018 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el núm. 818/2016-B pel Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona a instància de la Sra. María Cristina contra FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, AUTO OCASIÓN DIFI, SL, i MAPFRE ESPAÑA, en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 18 de juny de 2018 per la magistrada de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és del tenor literal següent:

Que, estimando la demanda deducida por María Cristina

Declaro civilmente responsables de forma solidaria a FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, AUTO OCASIÓN DIFI, S.L. por los daños causados a la actora objeto del presente pleito por no haber comprobado que el poste con focos que cayó sobre la actora se encontraba debidamente asegurado.

Declaro la obligación de MAPFRE ESPAÑA en su condición de aseguradora de las codemandadas a abonar a la actora el importe de 51.471,29 euros, más los intereses del artículo 20 de la LCS y costas.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 16 de juliol de 2020.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Resum d'antecedents.

La Sentència d'instància va estimar íntegrament la pretensió de l'actora María Cristina (pretensió final fixada en la vista pel lletrat de la part) que es condemnés les demandades Fira Internacional de Barcelona, Auto Ocasión Difi, SL, i l'asseguradora d'ambdues, Mapfre España, a pagar-li 51.471,29 € com indemnització dels danys personals i despeses patits en un accident que va ocórrer el 28 de novembre de 2015 a l'estand d'Auto Ocasión, SL, en el recinte firal de Fira Internacional de Barcelona, on es portava a terme una fira de cotxes d'ocasió que l'actora estava visitant, quan sobre ella va caure de sobte un post o pal amb focus, que li va fracturar el turmell trimaleolar esquerre. La part dispositiva de la Sentència va declarar la responsabilitat civil solidària de Fira Internacional de Barcelona i d'Auto Ocasión Difi, SL, per no haver comprovat que el pal amb focus es trobava degudament assegurat, va condemnar Mapfre España a abonar a l'actora els 51.471,29 € de la seva pretensió final més els interessos de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança, i va imposar a les demandades, que litigaven juntes, el pagament de les costes.

Hi interposa recurs d'apel·lació la part demandada amb fonament al error en la valoració de la prova i l'aplicació errònia del dret.

S'oposa al recurs la part actora, que sol·licita la confirmació de la Sentència.

SEGON.- L'acció de responsabilitat extracontractual.

Està recollida a l' art. 1902 del CC, que estableix que el que per acció o omissió causi dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el mal causat.

A tenor del precepte, pel naixement de la responsabilitat cal (i) l'existència d'una acció o omissió culposa de l'agent, (ii) l'existència d'un dany, i (iii) una adequada relació de causalitat entre els dos elements anteriors.

Tot i que en la jurisprudència la responsabilitat per culpa ha anat evolucionant en la jurisprudència des de l'emblemàtica STS de 10 de juliol de 1943 cap a un sistema que, sense fer plena abstracció del factor psicològic i de valor sobre la conducta de l'agent, accepta solucions quasi-objectives imposades per l'increment d'activitats potencialment perilloses degut al desenvolupament de la tècnica i el principi de posar a càrrec de qui obté un guany amb la seva activitat l'obligació d'indemnitzar el dany que un tercer pugui patir per ella, de manera que en aitals supòsits la jurisprudència ha anar transformant l'apreciació del principi subjectivista, bé a través de la inversió de la càrrega de la prova, presumint culposa tota acció o omissió generadora d'un dany a un tercer, tret que l'agent demostri haver procedit amb tota la diligència deguda a tenor de les circumstàncies de temps i lloc, bé exigint una diligència específica més alta que el simple compliment de les disposicions reglamentàries, de manera que amb la mera observança d'aquestes no n'hi hagi prou per a quedar exonerat de la responsabilitat quan les garanties adoptades per a preveure i evitar el dany previsible i evitable a un tercer no hagin donat un resultat positiu, revelant d'aquesta manera la insuficiència de la cura prestada, el cert és que la jurisprudència no ha arribat a l'extrem d'erigir el risc com criteri de la responsabilitat extracontractual i ha declarat ( SSTS 17 de desembre de 2019, 24 de maig de 2018, 5 d'abril de 2010, 11 de setembre i 10 de juny de 2006, 6 de setembre de 2005, 17 de juny de 2003, 10 de desembre de 2002, 6 d'abril de 2000 i altres) que l'objectivació de la responsabilitat civil no s'adequa als principis que informen la regulació positiva de l' art. 1902 del CC. De fet, la jurisprudència ha acceptat la inversió de la càrrega de la prova, que en realitat respon a una aplicació del principi de proximitat o facilitat probatòria o a una inducció basada en l'evidència, només en els supòsits de riscos extraordinaris, danys desproporcionats o manca de col·laboració del causant del danys, quan aquest estigui especialment obligat a facilitar una explicació d'aquest en virtut de les seves circumstàncies professionals o d'una altra mena.

Per a concloure, com diu la STS de 30 d'abril de 2003, amb cita de la de 28 de novembre de 1998,

]L]a tendencia jurisprudencial hacia una objetivación de la culpa extracontractual, mediante los mecanismos de la inversión de la carga de la prueba y de la teoría del riesgo, no excluye de manera total y absoluta el esencial elemento psicológico o culpabilístico, como inexcusable ingrediente integrador, atenuado pero no suprimido, de la responsabilidad por culpa extracontractual, de tal modo que si de la prueba practicada, con inversión o sin ella, aparece plenamente acreditado que en laproducción del resultado dañoso, por muy lamentable que sea, no intervino ninguna culpa por parte del demandado o demandados, ha de excluirse la responsabilidad de los mismos.

Quant a la determinació del nexe causal entre l'actuar de l'agent i el dany sofert pel tercer, que constitueix el tercer i darrer pressupost de la responsabilitat extracontractual, cal valorar les condicions i circumstàncies que el seny senyali en cada cas concret, si l'acte antecedent es presenta amb virtualitat suficient per a que se'n derivi l'efecte danyós produït, atenent no només a les circumstàncies personals, de temps i lloc, sinó també al sector del tràfic on es projecta la conducta.

En aquest cas, amb el resultat de la prova practicada en primera instància no tenim cap dubte que la caiguda del post o pal amb els focus és imputable a títol de culpa als operaris de Servis Complet o Instalfer Montajes Eléctricos Feriales, SL, que van realitzar la instal·lació (Fira Internacional de Barcelona va contractar l'obra del muntatge i condicionament del recinte de la fira a Servis Complet, que al seu torn va sotscontractar la feina a Instalfer Montajes Eléctricos Feriales, SL), com indica la part dispositiva de la Sentència d'instància, per no haver comprovat que el pal amb els focus que va caure sobre l'actora es trobava degudament assegurat. La caiguda del pal acredita que la instal·lació no es va realitzar amb tota la cura necessària per a prevenir la caiguda del pal, perfectament evitable si la tasca s'hagués realitzat correctament.

Com indica l'apartat 9.4, que porta el títol 'Disposiciones Generales de Seguridad, Infraestructura'de l'anomenat 'Reglamento de Participación de Expositores' de la Fira de Barcelona (document 19 de la demanda),

La construcción de los stands, la instalación de los materiales objeto de exposición y los soportes publicitarios, deben tener la estabilidad necesaria para la seguridad pública...

(El destacat és nostre).

Si el pal amb els focus litigiós es va vèncer i va caure, com que per la part demandada no s'ha al·legat que caigués degut a la intervenció d'un tercer o per cap altre motiu aliè a l'execució de la seva instal·lació, això vol dir que no tenia l'estabilitat necessària per a la garantir la seguretat dels treballadors i els visitants de la fira, la qual cosa consisteix en la negligència comesa en la seva instal·lació.

Tanmateix, el fet que ni la contractista ni la sotscontractista hagin estat demandades, ens impedeix de formular cap pronunciament condemnatori contra elles.

TERCER.- La responsabilitat extracontractual per culpa in eligendoo in vigilando.

La responsabilitat extracontractual per actes de tercers està recollida a l' art. 1903 del CC, que estableix que aquesta és exigible no només pels actes o omissions propis, sinó també pels d'aquelles persones per les quals s'hagi de respondre; que a continuació inclou un llistat de possibles supòsits de responsabilitat per actes de tercers, sobre els que la jurisprudència és pacífica que no es tracta d'una llista tancada, sinó il·lustrativa i oberta.

La STS 38/2016, de 8 de febrer, tot i que dictada en un cas de responsabilitat civil del comitent d'unes obres de demolició d'un edifici pels danys causats a un edifici contigu, sintetitza la jurisprudència recaiguda al respecte que entenem que també és aplicable en aquest cas:

La denominada responsabilidad por hecho ajeno ( artículo 1903 del Código Civil ) y su tratamiento sistematizado en el ámbito de la responsabilidad civil ( artículo 1902 del Código Civil ) .

Con carácter general, la responsabilidad por hecho ajeno, esto es, por los actos u omisiones de las personas de quienes se debe responder, trae causa del fundamento y caracteres que disciplinan la responsabilidad civil prevista en el artículo 1902 del Código Civil .

Esta perspectiva sistemática comporta importantes consecuencias en orden a la configuración básica de responsabilidad derivada en atención a los supuestos previstos en el artículo 1903 del Código Civil . Así, en primer término, y conforme a lo puntualizado en el último párrafo del precepto citado, la responsabilidad por hecho ajeno responde a una responsabilidad por culpa, si bien con inversión de la carga de la prueba. En segundo término, la responsabilidad por hecho ajeno permite reclamar la responsabilidad directa de la persona responsable y, en su caso, la responsabilidad solidaria de todos los autores materiales del daño o perjuicio ocasionado.

Por otra parte, dado que la responsabilidad contemplada en el artículo 1903 del Código Civil no responde a la contemplada en una norma penal, ni de ámbito temporal y tampoco tiene carácter excepcional (pues no excepciona lo dispuesto en el artículo 1902 CC , sino que al igual que éste, consagra una responsabilidad por culpa), se admite la aplicación extensiva por analogía respecto de los supuestos previstos en la norma, que no tienen el carácter de taxativos o de lista cerrada. Todo ello, conforme a la doctrina jurisprudencial de esta Sala declarada, entre otras sentencias, en las SSTS de 2 de noviembre de 2001 , 16 de enero de 2003 y 15 de noviembre de 2005 .

Sin embargo, y he aquí la precisión que resulta relevante, esta aplicación extensiva por analogía exige una identidad de razón que, de no darse plenamente, puede comportar alguna modificación significativa del régimen general o básico anteriormente señalado, especialmente con relación a la aplicación analógica del apartado cuarto del precepto (supuestos caracterizados por una relación de dependencia entre el autor material del daño y el llamado a responder por él, casos de los 'dueños o directores de un establecimiento o empresa').

En este sentido, en el caso que nos ocupa, responsabilidad por hecho ajeno del comitente en el contrato de obra, hay que señalar que esta razón de analogía no se da de un modo pleno, de forma que la delimitación básica que caracteriza la responsabilidad del artículo 1903 del Código Civil resulta matizada o particularizada.

3. Responsabilidad por hecho ajeno del comitente en el contrato de obra. Criterios delimitadores .

De acuerdo a lo anteriormente expuesto, la responsabilidad por hecho ajeno del comitente queda particularizada en atención a la propia naturaleza que presenta el contrato de obra, especialmente en relación a la autonomía del contratista en la organización y medios de la actividad profesional que desarrolla y, con ello, en la asunción de los riesgos derivados. De modo que la relación de dependencia o subordinación con el comitente, esencia y fundamento de la responsabilidad aquí tratada, resulta desdibujada en orden a la aplicación analógica del párrafo cuarto del artículo 1903 del Código Civil . De ahí, que sea necesario que esta inicial configuración de la relación contractual que vincula al comitente con el contratista resulte modificada a los efectos de que pueda operar la citada aplicación analógica del precepto.

Esta modificación, con base en la responsabilidad por culpa, y en atención a la doctrina jurisprudencial de esta Sala, entre otras, SSTS de 12 de enero de 2001 , 28 de noviembre de 2002 , 26 de septiembre de 2007 , 17 de septiembre de 2008 y 1 de octubre de 2008 , se produce en dos supuestos. Así, en primer lugar, la modificación opera cuando el comitente asume la dirección o el control de los trabajos encomendados al contratista, o bien debe responder por ciertos aspectos de la actividad de este que caen en su esfera de supervisión (culpa ' in vigilando '). En segundo lugar, la modificación se produce cuando se observa una negligencia en la elección del contratista con relación a su falta de idoneidad profesional respecto de la dificultad o complejidad que presenta la obra objeto de encargo ('culpa in eligendo').

En el cas litigiós sembla que tant la contractista com la sotscontractista de l'obra eren en principi empreses especialitzades idònies per a realitzar la instal·lació, el que descarta la responsabilitat perculpa in eligendode Fira Internacional de Barcelona. Tanmateix, entenem que aquesta demandada, que fou la comitent de l'obra efectuada en el recinte firal per a adequar-lo a la celebració de la fira del vehicle d'ocasió, va incórrer enculpa in vigilando, en primer lloc, perquè era la titular de l'espai on es celebrava la fira, i organitzadora d'aquesta, com de moltes altres que és celebren periòdicament cada any en el recinte firal, la qual cosa la fa responsable de que en cada fira tot funcioni correctament, inclosa la seguretat dels visitants, i, en segon lloc, perquè a l'apartat. 9.15 'Inspecciones'del ' Reglamento de Participación de Expositores' de la Fira de Barcelona que ja hem esmentat a l'anterior fonament de dret (document 19 de la demanda), es va reservar la següent facultat:

El personal de la organización puede inspeccionar en todo momento cualquier instalación de los stands a fin de comprobar que se ajustan a las prescripciones reglamentarias, quedando obligado el expositor a permitir el libre acceso.

Així, doncs, pel que fa a la responsabilitat de la demandada Fira Internacional de Barcelona en el sinistre, hem de confirmar el pronunciament condemnatori de la Sentència d'instància, per haver incorregut la demandada en culpain vigilando.

Tanmateix, no apreciem que el mateix retret culpabilístic es pugui efectuar a Auto Ocasión Difi, SL, perquè aquesta només era la usuària de l'estand i no tenia cap poder de decisió sobre l'execució de l'obra de construcció de l'espai que la Fira havia assignat al seu estand, ni de revisió sobre la correcció de l'obra efectuada. Motiu pel qual, en la part dispositiva d'aquesta resolució absoldrem Auto Ocasión Difi, SL, de la demanda.

QUART.- La indemnització dels danys patits per l'actora.

Per al seu càlcul és d'aplicació l'annex al RD Legislatiu 8/2004, que va aprovar el text refós de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor (TRLRCACVM), que conté el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats en accidents amb vehicles a motor i el barem indemnitzatori, amb les quanties actualitzades a la data de l'accident, 28 de novembre de 2015, ja que en l'esmentada data encara no havia entrat en vigor la reforma de la Llei 35/2015, que a més d'actualitzar el TRLRCACVM va introduir un nou barem que va capgirar l'anterior.

D'altra banda, el lletrat de la part actora va modificar dos cops el principal de 78.501,26 € de la pretensió econòmica de la demanda: al començament de l'audiència prèvia, en què va efectuar una al·legació rectificativa en relació a les quantitats reclamades per seqüeles físiques i estètiques, la valoració de les quals el lletrat va manifestar que havia calculat conjuntament, en lloc de fer-ho en forma separada tal i com establia el barem, les despeses i l'import de la mora de l'asseguradora demandada; i al final de la vista del judici, en fase de conclusions, ja que aleshores havia estat el seu perit, el Dr. Efrain, el que en el seu informe pericial (document 11 de la demanda) havia establert erròniament les seqüeles conforme al barem de la Llei 35/2015, no aplicable al sinistre litigiós. El nou informe del Dr. Efrain, datat el 21 de maig de 2018, està grapat a la tapa posterior de les actuacions de primera instància.

Amb la segona rebaixa de la pretensió de la part actora, l'import total d'aquesta va passar a ser de 51.471,29 €, amb el següent desglossament (si no anem equivocats):

Dies d'incapacitat temporal: 7 d'hospitalaris més 126 d'impeditius (els mateixos dies que els indicats a la pàgina 19 de la demanda, que al seu torn són menys que els 160 dies impeditius del primer informe del perit Dr. Efrain annexat a la demanda).

Seqüeles per incapacitat permanent: 23 punts per les seqüeles funcionals més 9 punts per la seqüela del perjudici estètic (a tenor d'allò indicat pel lletrat de la part en la vista del judici).

Al resultat de les dues partides anteriors, la part hi afegeix el 10% pel perjudici econòmic de la víctima en edat laboral, encara que no es justifiquin ingressos.

I per últim, 1.816,88 € de despeses que porten causa del sinistre.

La suma de les partides anteriors semblaria que fa un total de 51.471,29 € (segons va indicar en la vista el lletrat de la part actora, tot i que no va presentar un quadre resum amb el desglossament dels imports que reclamava per cada concepte), que la Sentència d'instància va estimar íntegrament.

El recurs d'apel·lació de la part demandada impugna totes les partides, com examinarem a continuació.

CINQUÈ.- Decisió de la Sala sobre la valoració dels danys i la quantia de la indemnització que correspon a l'actora.

1.- Valorem conforme a les regles de la sana crítica i les màximes de l'experiència els informes pericial mèdics aportats per les parts (dos en el cas de l'actora). Tot i que ambdós perits (el Dr. Efrain, de la part actora; i el Dr. Julián, de la part demandada) van estar convincents d'una manera similar en la seva intervenció conjunta en la vista (malgrat els problemes tècnics de la declaració per videoconferència del perit de la part demandada), en el tema de les seqüeles ens inclinem per les conclusions medico legals del Dr. Efrain, llevat la de perjudici estètic, ja que l'esmentat perit va explorar físicament la lesionada, la qual cosa no efectuar el Dr. Julián, que va fonamentar el seu informe només en la documentació mèdica que li va facilitar la part demandada.

En aquest sentit, en contra del que exposa la part recurrent, no tenim per acreditat que l'actora es negués a passar la visita mèdica amb el Dr. Julián, ja que qui ho afirma en els emails als quals es remet la recurrent (documents 3 i 4 de la contestació) és el representant de Mapfre, la manifestació del qual no constitueix prova suficient de la negativa de la senyora.

2.- Incapacitat temporal:

Ha quedat acreditat un període total de sanitat: 133 dies, des del 28 de novembre de 2015 (dia de l'accident) fins al 8 d'abril de 2016 (dia de l'alta laboral de la incapacitat temporal), que són els que dictamina el perit de la part demandada, Dr. Julián, en el seu informe. D'aquests, 7 dies hospitalaris (comptant tant el dia d'ingrés com el de l'alta), 118 d'impeditius (fins l'última sessió de rehabilitació) i 8 de no impeditius.

Aplicant l'actualització de les quanties del barem corresponent a l'any del sinistre, són7.646,70 euros.

3.- Incapacitat permanent:

Quant a les seqüeles físiques, incloem en elles la síndrome residual postalgodistròfia (SAR) ja que el barem la valora com una seqüela diferent de la de pèrdua de mobilitat del turmell i el perit Dr. Efrain la va constatar en la seva exploració de la pacient. De manera que l'estimació d'aquesta seqüela no infringeix el principi d'absorció establert pel Tribunal Suprem, que prohibeix computar dos cops la mateixa seqüela.

En total, aplicant la fórmula del sistema de valoració de danys i perjudicis de l'annex del RDL 8/2004, les seqüeles funcionals importen 22 punts (no els 23 que el lletrat de la part actora va indicar en la vista).

Atesa l'edat de 35 anys de la lesionada a la data de l'accident, són 27.689,20 €.

Quant al perjudici estètic, consistent en la cicatriu de la intervenció quirúrgica del turmell, considerant que la part actora no ha presentat cap fotografia de la zona afectada que permeti al tribunal apreciar i valorar per si mateix la importància de la cicatriu, ens decantem pels 3 punts amb què el perit de la part demandada valora la seqüela com perjudici estètic lleu.

Atesa l'edat de la lesionada a la data de l'accident, són 2.495,55 €.

En total, doncs, la indemnització per les lesions permanents és la quantitat de 30.184,75 €.

4.- Factor de correcció del 10% pel perjudici econòmic de la víctima en edat laboral, encara que no es justifiquin ingressos.

Tot i la STC 180/2000 que esmenta la part apel·lant en el seu recurs, apliquem el factor de correcció no només a la indemnització per incapacitat permanent, sinó també a la d'incapacitat temporal, com ve efectuant per analogia de forma pacífica el Tribunal Suprem ( SSTS de 18 de juny de 2009, 20 de juliol de 2011 i 30 d'abril de 2012, entre d'altres).

Són 3.783,15 €.

5.- Despeses.

Les considerem totes elles imputables a l'accident i acreditades amb el quadre i els rebuts i factures annexats a la demanda (documents 12 i 13 d'aquesta), llevat de les despeses relatives a l'informe pericial, que el lletrat de la part ja va retirar a l'audiència prèvia, els 99,90 € de la quota del mes d'abril de 2016 i els 149,40 € dels bitllets de l'AVE de 10 d'abril de 2016, ja que el mes d'abril l'actora ja havia rebut l'alta mèdica. Tanmateix, en contra del que exposa la part recurrent, no ens sembla acceptable fer pagar a l'actora la TV de l'habitació de l'hospital.

De l'import de 1.816,88 € de les despeses establert en l'audiència prèvia pel lletrat de la part restem les dues partides que hem indicat, el que ens dona un total de despeses de1.567,58 €.

6.- Resumen.

La suma de totes les partides indemnitzatòries és 43.182,18 €, al pagament dels quals condemnem solidàriament Fira Internacional de Barcelona i Mapfre España.

SISÈ.- Els interessos moratoris de l' art. 20 de la LCA.

La Sentència d'instància imposa el seu pagament a l'asseguradora Mapfre.

La part apel·lant al·lega que de manera diligent va oferir extrajudicialment a l'actora el pagament de 17.274,73 €, amb la qual cosa no procedeix que se li apliqui l' art. 20 de la LCA.

El motiu es desestima, en primer lloc, perquè l'import d'aquell oferiment representava menys de la meitat de la quantitat al pagament de la qual hem condemnat l'asseguradora i, en segon lloc, perquè al contestar la demanda Mapfre no va assentir a la reclamació dels 17.274,73 €, que tampoc no va consignar judicialment, sinó que es va oposar a la demanda, amb la pretensió principal que aquesta es desestimés. No apreciem la invocada diligència de l'asseguradora per enlloc. Per tant, no concorre cap dels motius de l'apartat 8è de l' art. 20 de LCA per a no imposar a Mapfre el pagament dels interessos del precepte.

SETÈ.- Les costes.

1.- La Sentència va estimar que es produïa una estimació substancial de la demanda i va imposar-les a la part demandada.

La part apel·lant impugna aquesta decisió ja que sosté que només es va produir una estimació parcial de la demanda.

En aquest extrem estem totalment d'acord amb la part apel·lant, ja que per establir si hi ha hagut una estimació substancial o només parcial de la demanda cal comparar la pretensió inicial exercitada a la demanda (78.501,25 €), que és la que compte, amb l'estimada a la Sentència (51.471,29 €), el que representa que la Sentència d'instància va estimar només un 65% de la pretensió inicial de la part actora, el que no constitueix una estimació substancial, sinó parcial.

Encara més, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació suposa encara més que només s'estima parcialment la demanda, que només estimem en un 55% la pretensió inicial de la part actora i absolem una de les tres entitats demandades.

Per tant, estimem aquest punt del recurs d'apel·lació.

2.- Quant a les costes d'aquesta alçada, atesa l'estimació parcial del recurs, a tenor de l' art. 398 de la LEC no les imposem a cap de les parts.

Fallo

Estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, AUTO OCASIÓN DIFI, SL, i MAPFRE ESPAÑA contra la Sentència dictada el 18 de juny de 2018 pel Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona, revoquem la resolució recorreguda i en el seu lloc acordem: 1) estimem parcialment la demanda presentada per la Sra. María Cristina; 2) absolem de la demanda AUTO OCASIÓN DIFI, SL; 3) declarem FIRA INTERNCIONAL DE BARCELONA responsable civil dels danys patits per l'actora arran del sinistre acorregut el 28 de novembre de 2015 al recinte firal; 3) condemnem MAPFRE ESPAÑA a pagar a l'actora43.182,18eurosmés els interessos moratoris de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança des de la data del sinistre; i 4) no imposem el pagament de les costes de primera instància a cap de les dues parts.

No s'efectua especial pronunciament de les costes de l'apel·lació.

Torneu a la part apel·lant el dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o recurs de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies, a resoldre pel Tribunal Suprem. Un cop notificada, torneu les actuacions al jutjat

d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Així ho pronunciem, manen i firmem

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.