Sentencia Civil Nº 204/2003, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 1/2003 de 24 de Abril de 2003

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció Segona

ROTLLE NÚM.. 1/2003

Procediment ordinari núm. 57/2002 - Jutjat Primera Instància 6 Lleida

SENTÈNCIA NÚM. 204/03

Il·lms. Srs.:

President:

ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats jutges:

ALBERT MONTELL GARCIA

ANTONI VAQUER ALOY (Magistrat Suplent)

Lleida, vint-i-quatre d'abril de dos mil tres

La Secció Segona de l=Audiència Provincial de Lleida, formada pels magistrats que

s'esmenten al marge, ha vist, en grau d=apelAlació, les actuacions de procediment ordinari

número 57/2002, del jutjat primera instància 6 Lleida, en virtut del recurs interposat per la part

demandada, ROMAURA S.L., representat/da pel procurador/a Sr/a. Minguella i assistit pel

lletrat Sra. Mercedes Bove Barbera contra sentència de data 2 d'octubre de 2002 dictada en

l'esmentat procediment, Rotlle de Sala núm. 1/2003. Impugna l=apelAlació la part actora,

FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS S.A. Y SERAGUA S.A. (AIGÜES DE

LLEIDA, U.T.E.), representat/da pel procurador/a Sr/a. Gracia i assistit pel lletrat/da Sr/a.

Mayte Miralbes. És ponent d'aquesta resolució l'IAlm/a. magistrat/da Sr/a. ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data 2.10.2002, és la següent: "FALLO.-Que, estimando integramente la demanda formulada por la procuradora Sra. Gracia, en nombre y representación de FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS S.A. y SERAGUA S.A. (Aigües de Lleida, U.T.E.) contra la entidad PROMAURA S.L. representada porla Procuradora Sra. Minguella, debo condenar y condeno a la demandada a abonar a la actora la cantidad de CINCO MIL OCHOCIENTAS OCHENTA EUROS CON VEINTIUN CENTIMOS (5.880,21 EUROS), intereses legales y costas..."

SEGON. Contra l'anterior sentència, la part demandada va interposar recurs d=apelAlació, que el Jutjat admeté en ambdós efectes, i seguits el tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala decidí formar Rotlle i designa magistrat ponent al qual es lliuraren les actuacions perquè,després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment..

Fundamentos

PRIMER.- La demandant Aigúes Lleida UTE, es dirigeix contra la demandada en reclamació dels danys que es van causar a la conducció de subministrament d'aigua potable mentre s'estava executant una obra al solar situat als núms. 15-17 de l'Avinguda de les Garrigues de Lleida el dia 27 de juliol de 2000, pretensió que es fonamenta en els arts. 1902 i 1903 del C.c. La sentència de primera instància estima la demanda per considerar que la demandada era la promotora de l'obra i, al mateix temps, propietari del solar on s'estaven executant les obres que van causar els danys, deduint d'aquesta condició una situació de domini i control en els treballs que es realitzaven. També considera que malgrat haver contractat empreses especialitzades, ha incidit en culpa o bé per no haver-les triat correctament, o bé per no haver vigilat adequadament el desenvolupament de les obres. Contra aquesta resolució interposa recurs d'apel·lació la demandada argumentant, i aquests són fets que no han estat contradits, que ella és només promotora de l'obra, havent contractat una direcció facultativa (l'arquitecte superior Sr. Millán i l'arquitecte tècnic Sr. Rogelio ), a una empresa constructora (AECFA S.A.), i a l'empresa que va efectuar els moviments de terres (B. Biosca S.L.), sense reservar-se cap facultat de control o direcció de l'obra i, per tant, sense que existeixi cap relació de subordinació entre l'ara apel·lant i les diferents empreses intervinents en el procés constructiu que ella mateixa va contractar directament. Així, doncs, considera que no concorren els requisits establerts a l'art. 1903 del C.c. per a que pugui considerar-se que ha incidit en un supòsit de responsabilitat extracontractual.

SEGON.- Aquest motiu de recurs ha de ser estimat. Efectivament, tal i com declara el Tribunal Suprem a la seva sentència de 15 de setembre de 1997, l'art. 1903 del C.c. estableix un supòsit de responsabilitat per fet il·lícit aliè que es fonamenta en la presumpció que el demandat ha incidit en culpa "in eligendo" o "in vigilando", exigint per a que pugui ser apreciada que existeixi una relació jeràrquica o de dependència més o menys intensa entre el causant del dany i aquell a qui s'exigeix la responsabilitat. Quan es tracta d'un supòsit en el qual intervenen diverses subjectes en virtut de sengles vincles contractuals, sense que entre ells s'estableixin relacions de subordinació, no pot ser aplicat l'art. 1903 del C.c. atès que qui encomana una obra a una empresa autònoma en la seva organització i mitjans, que assumeix els riscos inherents a la seva activitat, no respon pels danys que hagin causat els empleats de l'empresa contractada llevat, es clar, que el comitent s'hagi reservat participar ell mateix en la pròpia activitat desenvolupada per l'empresa que ha contractat, o hagi conservant facultats de vigilància i control. Per tant, per a poder apreciar l'existència de responsabiltiat per la via de l'art. 1903 del C.c. cal que entre l'autor material del dany i el propietari de l'obra o promotor, existeixi una situació de jerarquia o subordinació. al tenir facultats de direcció o organització, única via per la qual es pot atribuir a una persona la responsabilitat en la qual ha incidit un tercer. Així, dintre de l'àmbit de la construcció, el fet que sigui el promotor qui tria i contracta els tècnics i empreses que intervenen en el procés constructiu, pot ser motiu per exigir la seva responsabilitat en els supòsits contemplats a l'art. 1591 del C.c., però no quan s'acciona per un supòsit de responsabilitat extracontractual derivada d'un fet aliè per la via de l'art. 1903 del C.c., tal i com té declarat reiteradament el Tribunal Suprem en sentències de 27 de novembre de 1993, 3 de juliol de 1999 i 12 de març de 2001. Així, i referint-se al promotor, diu el Tribunal Suprem a la seva sentència de 18 de març de 2000 que: "En lo que afecta a la apreciación de la culpa que como dueños de las obras les pueden corresponder, falta toda razón para aplicar el art. 1903 del Código Civil, pues como se sostiene en las sentencias de esta Sala por lo general no puede decirse que quien encarga cierta obra a una empresa autónoma en su organización y medios y con asunción de los riesgos inherentes al cometido que desempeñan deba de responder por los daños causados por los empleados de ésta. Descartada pues esta responsabilidad, la de los propietarios, ha de incardinarse en el propio art. 1902 y cifrarla en la llamada culpa «in eligendo» como se expone por la sentencia recurrida, situación que no se da, en cuanto es claro que con arreglo al acaecer normal y cotidiano, los recurridos actuaron con la diligencia debida cuando encargaron a una Dirección Facultativa Colegiada integrada por un Arquitecto superior y un Aparejador para que, como dice la sentencia recurrida, llevaran a efecto la dirección, vigilancia y supervisión de las obras de cimentación del solar, al mismo tiempo que contrataron con una sociedad especializada Hispalis de Estructuras SA, la realización de las obras". Aquest és el supòsit que concorre en aquest cas, atès que la promotora demandada va contractar els serveis d'una empresa constructora per a realitzar l'obra dissenyada, també va contractar a una empresa especialitzada en moviments de terres i, finalment, a una direcció tècnica de l'obra (arquitecte i aparellador), sota la direcció i supervisió de la qual es desenvolupava la mateixa, i tant el legal representant de la constructora, com el de la que va efectuar els moviments de terres, com els seus respectius encarregats d'obra, com, en fi, l'arquitecte superior director d'obra, van coincidir en que no tenien cap relació de subordinació amb la promotora ara demandada, la qual no exercia cap activitat de direcció, per la qual cosa, atesa la doctrina jurisprudencial indicada, no li pot ser imputada cap responsabilitat en els danys causats a la conducció d'aigua danyada.

TERCER.- Atès el que disposa l'art. 398.2 de la LEC no escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada, mentre que les de primera instància han de ser imposades a la part demandant (art. 394 de la LEC).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Promaura S.A., contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 57/02, que revoquem i, en el seu lloc, desestimem la demanda contra ella interposada, l'absolem de la mateixa, i condemnem la demandant a pagar les costes de primera instància; no escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada. Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s=escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- En el dia de la data i en audiència pública, el/la magistrat/ada ponent ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.