Sentencia Civil Nº 213/2007, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 69/2007 de 19 de Junio de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 69/2007

Judici verbal núm. 426/2006

Jutjat Primera Instància 6 Lleida

SENTÈNCIA núm. 213/2007

President/a:

SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCIA

SR. ANTONI VAQUER ALOY (suplent)

Lleida, dinou de juny de dos mil set

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de judici verbal número 426/2006, del Jutjat Primera Instància 6 Lleida, en virtut del recurs interposat

per la part demandada, SOCIETAT DE CAÇADORS D'ALBATÀRREC, representat/da pel procurador/a CECILIA MOLL

MAESTRE i assistit/da pel/per la lletrat/da CESAR BEJAR EGIDO contra sentència de data quatre de desembre de dos mil sis

dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 69/2007. La part actora, Jesús ,

representat/da pel/per la procurador/a MARÍA FERRE TORNOS i assistit/da pel/per la lletrat/da MIQUEL A. PORTOLÉS AIXALÁ

s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYA FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data quatre de desembre de dos mil sis, és la següent: "DECISIÓ.- Estimo la demanda presentada per Jesús contra SOCIETAT DE CAÇADORS D'ABATARREC, i en conseqüència, condemno a la demandada a : a) indemnitzar a l'actora en la quantitat de 2.874,09 euros. b) al pagament dels interessos legals des de la reclamació al deutor, incrementat en dos punts des de la data de la sentència. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la representació processal de SOCIETAT DE CAÇADORS D'ALBATÀRREC va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent. La Sala dictà interlocutòria el 24-04-07 de no admisió a prova proposada per la part apoel·lant. Es va assenyalar el dia 19 de juny de 2007 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. Recorre la sentencia de primera instancia la part demandada i ho fa tot al·legant en primer lloc una presumpta nul·litat d'actuacions que derivaria de la impossibilitat d'haver practicat la prova testifical interessada mitjançant exhort. Així mateix i pel cas que aquell motiu no fos apreciat, s'al·lega error en la valoració de la prova i així es posa de manifest que el terreny que recorre el vedat de caça és acotat en tota la seva extensió, raó per la qual no és possible que el porc senglar hagués sortit del seu vedat. Demana en definitiva la revocació de la sentència i la seva absolució. La part demandant apel·lada s'oposa al recurs i entén que la responsabilitat que fixa l' article 33 de la Llei de Caça és de caràcter objectiu i que com a vedat que termeneja amb el lloc de l'accident és responsable el vedat. Demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència de primera instancia.

SEGON. Dons be, pel que fa a la pretesa nul·litat d'actuacions, no consta que en el curs del procediment s'hagi produït cap nul· litat d'actuacions ni que s'hagi prescindit de cap norma procedimental. El que ha succeït és que s'ha intentat practicar una prova sense resultat, havent reiterat la part en aquesta segona instancia la practica de prova i havent-se denegat pel fet de que en el seu moment no es va demanar com a diligencia final. Per tant, cap motiu de nul·litat es dona.

TERCER.- Pel que fa a la qüestió de fons, sabut és que aquesta Sala té una abundant jurisprudència sobre la matèria relativa als accidents de tràfic causats com a conseqüència d'haver col·lidit un vehicle amb un animal salvatge i més concretament amb un porc senglar. Pel que aquí ens interessa i donat que la part demandada vol fer descansar tota la seva defensa en el fet de que el vedat estaria clos i per tant no podria el porc senglar, procedir d'aquell, la Sentència d'aquesta Sala de 25 de maig de 2.004, interpreta el terme "procedència", al que es refereix l' article 33 de la Llei de Caça , en el sentit següent: "....... haurem de repetir el que ja varem dir en les dos sentencies abans esmentades i en aquest concret extrem, on ja ens fèiem ressò de les nombroses resolucions de les Audiències Provincials e, inclòs, del Tribunal Suprem que resultaven contradictòries,"...Ambas partes litigantes se han ocupado de citar numerosas resoluciones de Audiencias Provinciales e, incluso, del Tribunal Supremo, en defensa de sus respectivas tesis. Ello es posible porque la jurisprudencia de las Audiencias no ha seguido un criterio unánime en la interpretación del Art. 33-1 de la Ley de Caza, Ley 4/1970, de 4 de abril , según el cual los titulares de aprovechamientos cinegéticos serán responsables de los daños originados por las piezas de caza procedentes de los terrenos acotados y, subsidiariamente, serán responsables los propietarios de los terrenos. Y así, de un lado, se sigue el criterio que la responsabilidad del titular del coto ha de entenderse unida a la procedencia del animal, entendiendo tal expresión en el sentido de exigir una permanencia estable o prolongada de la pieza de caza en el lugar, sin que baste la mera presencia coyuntural en el coto (por ejemplo, las S.A.P Palencia 22-3-1999, La Rioja 20-9-1999, Huesca 30-11-2000, Cáceres 25-11-2000, Teruel 20-6-2000, Orense 28-6-2000, Zamora 20-4-2001 ), mientras que, otra corriente jurisprudencial, sigue un criterio contrario, en el sentido que la responsabilidad es independiente del tipo de aprovechamiento cinegético de que se trate ( SAP León 23-7-2001,Soria 1-2-2001, Guadalajara 31-3-2001, Zaragoza 25-1-1999, 29-5 y 19-12-2000, Castellón 12-4-2000, Navarra 4-7 y 21-7-2000 y 20-9 y 8-10-2001 )." Però és el cert que la Sala ja va adoptar la seva postura i que aquí no podem per més que reiterar. Així només cal llegir la nostra Sentencia de 9 de Setembre de 2.002, de la que de nou extractarem un fragment: "...En relación al concepto de "procedencia" utilizado por las normas citadas y que también constituye aquí uno de los puntos esenciales del debate, la sentencia del Tribunal Supremo de 30 de octubre de 2000, en un supuesto referido al jabalí y al ciervo, señala que ha de entenderse el término "procedencia" en sentido amplio, para referirlo a las zonas donde los animales viven en libertad y que abandonan, al salir de las mismas, contando con las facilidades necesarias para ello, para entrar en lugares que no son su propio refugio natural asignado, lo que ocasiona la responsabilidad establecida reglamentariamente, (en aquél caso fincas privadas, aquí la carretera)". Per altra banda i pel que fa a si el porc senglar té o no l'hàbitat en el vedat de la demandada, ja ens hem pronunciat també en el sentit de que no és requisit essencial l'acreditació de que el porc senglar ha de tenir l'hàbitat en la finca, dons "....el concepto de hábitat en relación a este animal ya no es el concepto clásico sino que se trata de animales universalistas que buscan alimento en cualquier lugar, recorren grandes distancias en un sólo día y no puede hablarse de un hábitat determinado puesto que pueden encontrarse incluso en zonas urbanas". Es diu per la demandada que el terreny estava tot acotat i que per tant és impossible que l'animal vingués del seu vedat i apunta com a procedència la Mitjana. El cert és que aquesta afirmació és una simple conjetura orfe de prova i sembla més que evident que no s'ha aconseguit acreditat en aquest procediment quina era la procedència certa de l'animal, raó per la qual, entra en funcionament el caràcter objectiu de la responsabilitat previst en l'esmentat article 33 de la Llei i que fa responsable als propietaris dels vedats que termenegen amb el lloc de l'accident i que en aquest cas és la demandada. La solució podrà agradar més o menys, però és la que en el moment de l'accident preveia la legislació vigent, donat que sabut és que s'ha produït una important modificació en la matèria mitjançant la Disposició Addicional Novena de la Ley 17/2005 de 19 juliol , que va entrar en vigor el dia 9 d'agost de 2005.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC les costes han d'imposar-se a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Moll contra la sentència de data 4 de desembre de 2006 del Jutjat de Primera Instancia nº 6 de Lleida i que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.