Sentencia CIVIL Nº 213/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 490/2016 de 20 de Junio de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 490/2016

JUDICI VERBAL (PRECARI) NÚM. 578/2015

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 6- EL VENDRELL

SENTÈNCIA núm. 213/2017

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 20 de juny de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Jacinto representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Muñoz Pérez i defensat per la Lletrada Sra. Pacheco Rodríguez, contra la Sentència de 10 de maig de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell, judici verbal (desnonament per precari) núm. 578/2015 , al qual figura com a part demandant HALF MOON HOTELES, S.L. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Dionisio Borrell i assistida per la Lletrada Sra. Lluch Bergadà, i com a part demandada l'apel lant.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que DEBO ESTIMAR la demanda formulada por el Procurador Don Manuel Dionisio Borrell en nombre y presentación de HALF MOON HOTELES, S.L., y en consecuencia se declara haber lugar al desahucio de DON Jacinto y de los ignorados ocupantes del inmuebles sito en la CALLE000 nº NUM000 de Segur de Calafell, todo ello con imposición de costas a los demandados.'

Segon.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Jacinto d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Per la representació processal de la part demandant es va presentar escrit d'oposició al recurs.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Jacinto el present recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari. Al lega el recurrent que va verbalitzar un contracte d'arrendament de l'immoble con una persona anomenada Juan Antonio , estant convençut de que aquest era el propietari; que està empadronat en aquest domicili i que te un germà malalt al seu càrrec.

Segon. Doctrina general sobre el precari.

Aquest Tribunal ve considerant (v. per exemple Sentències de 19-04-2016 , 13-09-2016 i 31-01-2017 ):'... que la ley procesal contempla tres procedimientos de protección posesoria para la rápida recuperación de la posesión por parte de quien ostenta un derecho que le faculta para reclamarla, acciones que se articulan a través del procedimiento verbal y que se prevén en los núm. 1.2º (precario), 1.4º (tutela sumaria de la posesión, correlativo al anterior interdicto) y 1.7º (en relación con el art. 41 de la LH ) del artículo 250 LEC .'.

En concret i pel que fa a la naturalesa jurídica del precari, també hem dit reiteradament, per exemple a la Sentència de 10-12-2015 que'La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando el concepto del precario hasta comprender no solamente los supuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todos aquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma , no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII), que al justificar la no inclusión de este proceso en el artículo 447 , esto es, dentro de aquellos en los que la sentencia dictada carece de los efectos de cosa juzgada, justifica tal exclusión al decir que 'La experiencia de ineficacia, inseguridad jurídica y vicisitudes procesales excesivas aconseja, en cambio, no configurar como sumarios los procesos en que se aduzca, como fundamento de la pretensión de desahucio, una situación de precariedad: parece muy preferible que el proceso se desenvuelva con apertura a plenas alegaciones y prueba y finalice con plena efectividad'.

D'altra banda, l' article 217 de la LEC disposa:'2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. /// 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior'. Per tant, correspon a la part actora acreditar la seva titularitat sobre l'immoble, mentre que a la part demandada correspon acreditar els fets impeditius i/o extintius de la pretensió actora, es a dir, que té un títol que fonamenta la seva ocupació de la vivenda.

Tercer. Aplicació al cas.

Com s'assenyala a la resolució impugnada i aquest Tribunal comparteix, la part actora ha acreditat la titularitat sobre la finca objecte del procediment, mentre que el demandat Sr. Jacinto no ha aportat cap títol o relació jurídica que justifiqués la seva possessió de l'immoble, i sense que sigui suficient com a tal un suposat contracte verbal de lloguer subscrit amb qui no és el titular de l'immoble. Respecte a la referència al germà malalt al seu càrrec, es tracta d'una qüestió extrajurídica, pròpia d'altres àmbits com el de l'assistència social.

En definitiva, per tot el que s'ha exposat, i considerant correcta la valoració de la prova efectuada per la Jutgessaa quo, el present recurs ha de ser desestimat.

Quart. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Jacinto contra la Sentència de 10 de maig de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 del Vendrell, judici verbal (desnonament per precari) núm. 578/2015 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.