Sentencia Civil Nº 215/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 554/2014 de 22 de Junio de 2016

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotllo núm. 554/2014

SENTÈNCIA N. 215/2016

Il·lustres senyors magistrats:

AGUSTÍN VIGO MORANCHO

RAMÓN VIDAL CAROU

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

Barcelona, 22 de juny de 2016.

Antecedentes

PRIMER.- El Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Cerdanyola en el judici ordinari núm. 884/2012-J promogut pel Sr. Julián contra MUTUA GENERAL DE SEGUROS va dictar el 15 de gener de 2014 Sentència amb la part dispositiva següent:

Que desestimando la demanda ejercitada por D. Julián frente a CIA MUTUA GENERAL DE SEGUROS, debo absolver y absuelvo al citado demandado respecto de la pretensión frente a el deducida de adverso, imponiendo las costas causadas en la instancia a la parte actora.

SEGON.- La part actora hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit i impugnat de contrari. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, dins dels quals es va desestimar la pràctica de la prova de reconeixement judicial sol·licitada per altressí al recurs, va tenir lloc la deliberació el dia 28 de gener de 2016.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211,2 de la LEC .

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Antecedents i objecte del recurs.

El 2 de març de 2010 es va produir una col·lisió frontal al camí forestal A05 de Collserola (terme municipal de Cerdanyola), a l'alçada de la cruïlla amb el camí forestal A08, entre la bicicleta de muntanya que conduïa Julián i el vehicle tot terreny Suzuki Vitara, matrícula G-....-GB , que conduïa Teodosio amb autorització de la seva propietària 'Associació per al Foment de les Mesures Alternatives', que el tenia assegurat a Mutua General de Seguros. El ciclista va patir diversos danys personals i materials.

El Sr. Julián va presentar denúncia contra el conductor i, com responsables civils, contra la propietària i l'asseguradora del vehicle tot terreny, de la qual va conèixer el Jutjat d'Instrucció nº 3 de Cerdanyola, que va incoar el judici de faltes nº 50/2010, en el qual, celebrat el judici, va dictar Sentència el 16 de gener de 2012 en què va absoldre el denunciat Sr. Teodosio .

Un cop ferma la Sentència del judici de faltes, el Sr. Julián va presentar contra Mutua General de Seguros la demanda civil iniciadora d'aquest plet en reclamació del pagament d'una indemnització de 47.040,67 €, de la qual va conèixer el Jutjat de Primera Instància nº 5 de Cerdanyola, que va incoar les actuacions de judici ordinari nº 884/2012-J, en les quals, celebrada l'audiència prèvia i la vista del judici, va dictar Sentència el 15 de gener de 2014 en què va desestimar la demanda, per culpa exclusiva de l'actor.

La part actora hi va interposar recurs d'apel·lació amb base als motius següents: 1r.- Infracció de les garanties processals dels art. 281.1 i 283.2 de la LEC en relació a l' art. 24 de la CE , per no haver admès el Jutjat la prova de reconeixement judicial del lloc de l'accident. 2.- Infracció processal dels art. 209, apartats 2 , 3 i 4 , i 218 de la LEC , per no fer esment la Sentència de primera instància a la consignació de 1.961,72 € pel 25% de danys personals efectuada en el judici de faltes per l'asseguradora demandada (document 9 de la contestació a la demanda), ni tampoc a la consignació d'aquesta mateixa suma efectuada en el plet de primera instància. 3.- Error en la valoració de la prova respecte a la incidència de l'excés de velocitat del vehicle a motor; les dimensions del camí forestal i la invasió del sentit contrari de circulació per part de la víctima. 4.- Infracció de l' art. 1.1, paràgrafs 1 i 2, del (text refós) de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor (en endavant TRLRCACVM) i l ' art. 1902 del CC , pel que fa a l'estimació de la culpa exclusiva de la víctima. 5è.- Infracció de l' art. 7.2 del TRLRCACVM i l ' art. 7.2 del CC , respecte dels actes propis de la demandada. 6è.- Infracció de l' art. 394 de la LEC , quant a la imposició a la part actora del pagament de les costs de primera instància. 7è.- Estimació de tots els danys personals i materials invocats a la demanda. La pètita de l'escrit va finalitzar sol·licitant l'estimació íntegra de la demanda.

L'escrit d'oposició de la part demandada es va oposar a tots els motius invocats en el recurs d'apel·lació de l'actora i va sol·licitar que amb desestimació d'aquest es confirmés la Sentència de primera instància.

SEGON.- L'art. 1.1 del TRLRCACVM.

A la data de l'accident (2 de març de 2010), el precepte tenia (en la seva part suficient) el següent redactat, que és d'aplicació a l'accident de trànsit litigiós per raons de vigència temporal:

Artículo 1. De la responsabilidad civil.

1. El conductor de vehículos a motor es responsable, en virtud del riesgo creado por la conducción de estos, de los daños causados a las personas o en los bienes con motivo de la circulación.

En el caso de daños a las personas, de esta responsabilidad sólo quedará exonerado cuando pruebe que los daños fueron debidos únicamente a la conducta o la negligencia del perjudicado o a fuerza mayor extraña a la conducción o al funcionamiento del vehículo; no se considerarán casos de fuerza mayor los defectos del vehículo ni la rotura o fallo de alguna de sus piezas o mecanismos.

En el caso de daños en los bienes, el conductor responderá frente a terceros cuando resulte civilmente responsable según lo establecido en los artículos 1.902 y siguientes del Código Civil , artículos 109 y siguientes del Código Penal , y según lo dispuesto en esta ley.

Si concurrieran la negligencia del conductor y la del perjudicado, se procederá a la equitativa moderación de la responsabilidad y al reparto en la cuantía de la indemnización, atendida la respectiva entidad de las culpas concurrentes.

D'acord amb el precepte, en virtut del risc creat, el conductor d'un vehicle a motor és responsable dels danys causats amb motiu de la circulació. Tanmateix, la norma estableix un règim jurídic diferent per als danys corporals i els materials. En els primers, un règim de responsabilitat de tipus quasi-objectiu en el qual el conductor només queda exonerat de responsabilitat si prova que els danys van ser deguts a la culpa exclusiva de la víctima o a força major aliena a la conducció o al funcionament del vehicle a motor. La càrrega de la prova, les normes de la qual regula l' art. 217 de la LEC , queda invertida, de manera que correspon al conductor acreditar que circulava de manera correcta i diligent per a desvirtuar la seva presumpció de responsabilitat. En els segons, els danys materials, regeix el règim general de la responsabilitat extracontractual de l' art. 1902 del CC , segons el qual és el perjudicat qui té la càrrega d'acreditar la culpa del conductor. En tot cas, em ambdós supòsits, si queda acreditada la concurrència de culpes del conductor i de la víctima, s'haurà de procedir a l'equitativa moderació de la responsabilitat i al repartiment en la quantia de la indemnització que pertoqui al perjudicat, segons la respectiva entitat de les culpes concurrents.

Com indiquen les SSTS d'11 de novembre i 25 de març de 2010 , la limitació total o parcial de la responsabilitat del conductor es justifica en el fet que, basant-se aquesta en el risc objectiu creat per la circulació, el legislador considera que la negligència del perjudicat constitueix una circumstància susceptible de ser apreciada objectivament, la qual, segons el seu grau de rellevància, determina que no sigui imputable al conductor, en tot o en part, el resultat danyós produït. Obeeix a una manca total o parcial de relació causal entre la conducta del conductor i el resultat produït i, en conseqüència, afecta l'abast de la responsabilitat civil que porta causa d'aquella, qualsevol que sigui el tipus d'indemnització procedent i la persona que l'hagi de percebre.

D'altra banda, quant a les bicicletes, és evident que la seva conducció no integra un supòsit de conducció de vehicle a motor (per la manca d'aquest enginy), i que, per tant, no li són d'aplicació les disposicions contingudes al TRLRCACVM. En general, la conducció de bicicletes tampoc no pot ser considerada una activitat de risc, tot i que en la pràctica si que pot tenir aquest caràcter en aquells casos en què l'excessiva velocitat del vehicle, davant la irrupció sobtada d'un obstacle, impedeixi al ciclista detenir la bicicleta o almenys esquivar-lo. Incidentalment, atès l'increment constant dels ciclistes que circulen per vies urbanes i interurbanes, tot i que actualment la normativa continguda en el TRLRCACVM no els sigui d'aplicació, no es pot descartar que en el futur el legislador estableixi per als ciclistes un règim jurídic de responsabilitat semblant al dels conductors de vehicles a motor en el supòsit de danys personals per tal de donar més protecció als vianants, però el cert és que actualment la seva responsabilitat enfront d'aquests es continua regint pel règim general de culpa de la responsabilitat extracontractual, tot i que amb la particularitat de la inversió de la càrrega de la prova derivada del risc creat.

Establerta l'anterior normativa i doctrina, passarem a examinar els motius invocats per la part actora al recurs d'apel·lació, tot i que, per qüestions de sistemàtica, no tots ells necessàriament pel mateix ordre.

TERCER.- Infracció de les garanties processals dels art. 281.1 i 283.2 de la LEC en relació a l' art. 24 de la CE , per no haver admès el Jutjat la prova de reconeixement judicial del lloc de l'accident (primer motiu del recurs).

La part recurrent sosté que la denegació per la magistrada de primera instància de la prova de reconeixement judicial de l'indret on es va produir l'accident li ha produït una situació d'indefensió i de manca de tutela judicial efectiva.

La part va reiterar que la seva petició de que s'admetés la prova en l'altressí del recurs, la qual cosa li fou denegada en la interlocutòria d'aquesta Sala de 22 de setembre de 2014, que va considerar que es tractava d'una prova mancada de rellevància a l'haver ja a les actuacions suficient material probatori per a resoldre l'apel·lació.

Ens ratifiquem en les consideracions anteriors, a les quals afegim que es tracta d'una prova prescindible, inútil en el sentit de l' art. 283.2 de la LEC , amb la qual cosa la manca de la seva pràctica no ha produït indefensió a la part actora.

Per tant, desestimem aquest primer motiu del recurs.

QUART.- Error en la valoració de la prova respecte a la incidència de l'excés de velocitat del vehicle a motor; les dimensions del camí forestal i la invasió del sentit contrari de circulació per part de la víctima (motiu tercer del recurs).

La recurrent no està d'acord amb les conclusions a les quals arriba la magistrada de primera instància respecte a la incidència de l'excés de velocitat del tot terreny, les dimensions del camí forestal on es va produir la col·lisió, i la invasió del carril contrari per l'actor.

Després d'examinar tot el material probatori obrant a les actuacions, inclosa la gravació del judici de faltes i la de la vista del judici ordinari, la Sala comparteix només parcialment les consideracions i conclusions de la magistrada als fonaments de dret tercer, quart i cinquè de la Sentència, que complementem amb els aclariments i les rectificacions que indiquem a continuació:

a) L'accident es va produir passada la cruïlla de la pista A05 amb la pista A08. Es tracta d'una cruïlla en forma de 'Y' en què el pal llarg seria el tros de la pista A05 en direcció al passeig d'Horta abans de l'encreuament (pel qual circulava la bicicleta), mentre que els pals curts serien el tros de la mateixa pista A05 en direcció a Can Catà (pel qual circulava el tot terreny) i la pista A08. L'accident va tenir lloc poc després de la cruïlla en direcció Can Catà. El lloc exacte resulta de les fotografies i del croquis unit a l'atestat policial

b) Tot i que, com recull l'atestat policial, el lloc de l'accident pot tenir una amplada de 8,5 m, el cert és que aquesta amplada és la que resulta de sumar la de les dues pistes forestals en la mateixa intersecció en forma de 'Y'. Però l'amplada que cal tenir en compte i valorar és la dels 5,50 m que indica el mateix document pel tram de la pista A05 pel qual baixava el ciclista i els 4,40 m pel tram de la mateixa pista pel qual circulava el tot terreny. Ens sembla obvi que els 8,5 m de la intersecció no habilitaven aquest per envair el sentit contrari de la calçada més enllà de la meitat dels 5,50/4,40 m d'amplada de la pista A05.

c) El tot terreny venia circulant per la pista A05 envaint en part l'altre meitat del sentit de circulació de la pista. Així resulta del fet que l'inici de la marca de la seva frenada es trobés a 2,10 del voral de la dreta, el que afegit a l'amplada de 1,60 m del vehicle, fan 3,80 m, quan la hipotètica línia divisòria dels dos sentits de circulació abans de la cruïlla estaria als 2,20 m, i després d'aquesta, als 2,75 m. En conclusió, doncs, abans de la trompada el Suzuki Vitara envaïa en part el sentit de circulació contrari (pista A05 direcció Can Catà).

d) A més, el tot terreny al frenar (va deixar unes empremtes de 7,10 m) va envair encara més el sentit contrari de circulació. Així resulta també del croquis de l'atestat, i en les fotografies unides a aquest, en què es evident que al final de la frenada el Suzuki Vitara va penetrar encara més en la meitat de la pista corresponent al sentit contrari de circulació.

e) Amb base a aquestes empremtes de frenada del tot terreny, que dibuixen una trajectòria recta, considerem com poc probable que el primer ciclista que circulava davant de l'actor ( Miguel ) circulés per l'esquerra i superés el vehicle per la dreta d'aquest, ja que en aquest cas les marques al terra del Suzuki Vitara palesarien una maniobra evasiva del conductor, que amb el traçat recte de les empremtes es pot descartar.

f) El tot terreny circulava una velocitat aproximada de 37 km/h, a la qual, d'acord amb les regles de la sana crítica, arribem traient la mitjana de les velocitats indicades pel perit de cadascuna de les parts en el seu informe de reconstrucció de l'accident. Aquesta velocitat suposa un 185% dels 20 km/h permesos a la pista A05.

h) L'actor Sr. Julián circulava per l'esquerra de la pista, en un tram amb revolt a l'esquerra de poca visibilitat, en baixada i a una velocitat excessiva per a poder aturar i/o controlar la bicicleta cas que aparegués un obstacle a la calçada. Que circulava per l'esquerra ha quedat acreditat amb les manifestacions de l'altre ciclista, Sr. Miguel (efectuades a l'atestat, al judici de faltes i a la vista del judici ordinari), i del conductor del tot terreny, Teodosio (efectuades a l'atestat i al judici de faltes); les característiques del tram pel qual circulava la bicicleta resulten de l'atestat policial; i el fet que anava a una velocitat excessiva es desprèn pel resultat del mateix accident, en què l'actor no va poder evitar anar a topar just al centre de la part davantera del tot terreny, on es troba la matrícula.

La nostra conclusió és que tant el fet que el Suzuki Vitara circulés envaint en part el sentit contrari de circulació de la pista i a una velocitat un 85% per sobre de la permesa en el tram, com el fet que el ciclista anés per l'esquerra de la pista a una velocitat excessiva, van ser determinants perquè es produís l'accident i alhora de la gravetat de les conseqüències que va patir l'actor.

Hi ha concurrència de culpes entre la del ciclista i la del conductor del Suzuki Vitara. Tot i que objectivament la negligència del primer seria superior a la del segon, tanmateix, atesa la perillositat que la circulació d'un vehicle a motor com el tot terreny litigiós suposa per als altres usuaris d'una via pública, que és força superior al risc que pugui crear un ciclista, considerem que la culpa del conductor del vehicle assegurat per la demandada és de més entitat que la del actor, en la proporció del 60% (pel conductor del Suzuki Vitara) i del 40% (per a l'actor).

En conseqüència, estimem parcialment aquest motiu del recurs en el sentit indicat.

L'estimació parcial d'aquest motiu va innecessari examinar els motius segon, quart i cinquè del recurs.

CINQUÈ.- L'import dels danys patits per l'actor.

La demanda reclama el pagament d'una indemnització de 47.040,67 € pels conceptes d'incapacitat temporal; seqüeles; perjudici patrimonial; incapacitat permanent parcial; i despeses.

1.-Incapacitat temporal.

El mateix dia de l'accident, 2 de març de 2010, l'actor fou traslladat en ambulància a l'Hospital de Sabadell on li va ser diagnosticada una factura vertebral toràcica i policontusions.

El 30 de novembre de 2010 el metge forense adscrit a un Jutjat del domicili de l'actor va establir la sanitat en 230 dies, dels quals 5 d'hospitalització i 115 d'impeditius i 110 de no impeditius, amb les seqüeles d'una àlgia posttraumàtica cervical i una altra al genoll esquerra, i un perjudici estètic lleuger consistent en una cicatriu, també lleugera, al genoll (full 349 de les actuacions). L'actor en va sol·licitar uns sèrie de rectificacions o aclariments, que van donar lloc a un segon informe de sanitat el 26 de juliol de 2011 (encara que el document indica erròniament l'any 2010), en què el metge forense després d'examinar la documentació mèdica que li va presentar el lesionat es va ratificar en la seva valoració anterior, efectuada d'acord amb el barem annex al RD Legislatiu 8/2004 (full 481 de les actuacions).

L'informe del perit de la part actora (Dr. Alfonso ) estableix la sanitat en 212 dies, dels quals 7 d'hospitalaris, 195 d'impeditius i 10 de no impeditius, amb les seqüeles d'una gonàlgia posttraumàtica inespecífica / agreujament d'una artrosis prèvia, l'agreujament d'una artrosis a la columna vertebral prèvia al traumatisme, síndrome posttraumàtica cervical, i un perjudici estètic lleuger. Aquests mateixos conceptes són els que es reclamen a la demanda, amb l'afegit del 14,45% del factor corrector sobre les se queles per pèrdua d'ingressos laborals.

L'informe del perit de la part demandada (Dr. Daniel ) estableix la sanitat en 120 dies, tots ells impeditius, i les seqüeles d'àlgies posttraumàtiques cervicals i al genoll.

L'informe mèdic forense té un valor probatori qualificat per tractar-se d'un document emès per un funcionari públic, imparcial i objectiu, coneixedor expert de la matèria que tracta, que, per aquest motius, només pot cedir davant les pericials mèdiques de les parts si s'acredita que l'informe de sanitat s'ha emès de manera errònia, arbitrària, insuficient o incongruent. En aquest plet cap de les dues parts no ha acreditat que l'informe de sanitat del metge forense incorri en algun d'aquests defectes. A més es dóna la circumstància poc habitual que el metge forense es va ratificar en un segon informe, en el qual va contestar els aclariments que la part denunciant li havia formulat després d'examinar la mateixa documentació mèdica que posteriorment han manejat els perits mèdics de cadascuna de les parts.

En conseqüència, tenim per acreditats els dies de sanitat així com les seqüeles establerts als dos informes de sanitat del metge forense del Jutjat d'Instrucció nº 4 de Badalona en el judici de faltes.

Aplicant l'actualització del barem de l'any 2010, data de la sanitat, la indemnització que pertoca per lesions és de 9.677,70 €. A aquesta xifra cal afegir 1.254,95 € corresponents al percentatge del 12,9674% del factor de correcció per treball personal de l'apartat B de la taula V del barem aplicat sobre els 34.258,77 € acreditats que el perjudicat va rebre l'any 2009, anterior a l'accident (document 28 de la demanda).

En total, doncs, a l'actor li pertoquen 10.932,65 € per les lesions.

2.-Seqüeles.

Valorem la seqüela d'àlgia posttraumàtica cervical i la del genoll establertes en l'informe de sanitat en 2 punts cadascuna (d'una forquilla d'1 a 5 punts) i el perjudici estètic de la cicatriu lleugera del genoll en uns altres 2 punts (dins de la mateixa forquilla). Atesa que l'actor tenia 43 anys a la data de l'accident, els 4 punts de les dues seqüeles anatòmiques funcionals suposen 2.851,28 €, mentre que els 2 punts de la seqüela estètica són 1.368,14 €. En total, les seqüeles sumen, doncs, 4.219,42 €. A aquesta xifra cal afegir el percentatge del 12,9674% del factor de correcció per treball personal de la taula IV del barem calculat sobre els 34.258,77 € acreditats que el perjudicat va rebre l'any 2009, anterior a l'accident (document 28 de la demanda). El que suposa 547,15 € més.

En conclusió, doncs, a l'actor li pertoquen 4.766,57 € per les seqüeles.

3.- Perjudici patrimonial.

La part actora reclama el pagament de 10.802,63 € en concepte de lucre cessant per la pèrdua d'ingressos entre els anys 2009 i 2010 per treball personal que li va suposar la sanitat de les lesions patides en l'accident.

El lucre cessant per lesions ja l'hem calculat a l'apartat 1.- anterior d'acord amb l'aparat B de la taula V del barem.

Per tant, desestimem aquesta pretensió.

4.-Incapacitat permanent parcial.

La part actora reclama el pagament de 8.806,35 € en compensació per a la limitació permanent parcial per a les seves ocupacions que li han suposat les seqüeles de l'accident. Aquesta xifra correspon al 50% dels 17.612,70 € establerts en aquest concepte a la taula IV del barem.

Tanmateix, el metge forense en cap dels seus dos informes esmenta l'existència d'aquesta seqüela.

Per tant, també desestimem aquesta partida.

5.-Despeses.

La demanda reclama 3.246,18 € per la reparació de la bicicleta, 189,20 € per despeses de taxi i farmàcia, i 568 € per accessoris (roba, casc, etc.). La contestació a la demanda es va oposar a tots ells.

La part actora va presentar amb la demanda justificants de la compra d'abonaments de metro i tramvia (documents 19 a 23 de la demanda), així com d'una despesa d'ortopèdia i d'una altra de rehabilitació (documents 24 i 25 de la demanda). En el judici de faltes, la part denunciant va presentar un pressupost de 2.751 € per a la reparació de la bicicleta, i un altre de 568 € per a una jaqueta, una samarreta, una bossa, un casc, un rellotge pulsòmetre, un compte km, i unes ulleres, els dos datats el 15 d'abril de 2010 (full 309 i 310 de les actuacions). Amb base a aquests documents i l'atestat, un taxador diplomat va taxar els danys de la bicicleta en 3.246,18 € (IVA inclòs) i els de roba i accessoris en 568 € (sense IVA), tot i que el perit va afegir 'sense perjudici que es puguin aportar les fotografies i les factures dels danys, per fer una valoració més justa' (full 425).

Es desestimem les despeses de transport, d'import 102,05 €, ja que la part actora no ha acreditat que portin causa de l'accident. La despesa de 87,15 € en farmàcia s'estima perquè ha quedat acreditada la seva realitat així com la relació causal amb l'accident. Pel que fa a la reparació de la bicicleta, la roba i els accessoris fets malbé, el dany i la seva relació causal també han quedat acreditats amb els pressupostos annexats a la demanda i la taxació judicial practicada en el judici de faltes.

En conclusió, doncs, fixem les despeses en 3.901,33 €.

SISÈ.- L'import de la indemnització que pertoca a l'actor.

10.932,65 € per les lesions + 4.766,57 € per les seqüeles + 3.901,33 € de despeses, fan un total de 19.600,55 €.

Com que al fonament de dret quart hem conclòs que la responsabilitat de l'accident era imputable en un 60% al conductor del Suzuki Vitara i en el 40% restant al mateix actor, el 60% de 19.600,55 € és 11.760,33 €, que és la suma per la qual estimem parcialment el recurs.

SETÈ.- Els interessos moratoris.

La part actora sol·licita també que s'imposi a Mutua General de Seguros el pagament dels interessos moratoris de l' art. 20 de la LCA produïts des de la data del sinistre.

Els 1.961,72 € consignats per l'asseguradora en el judici de faltes i en primera instància en aquest plet no interrompen la mora, tenint en compte: 1r.- la gran diferència entre allò consignat i l'import de la condemna; 2.- que malgrat la consignació la demandada ha sol·licitat la desestimació de la demanda, tant en primera com en segona instància; i 3.- que la jurisprudència considera de manera pacífica que el fet d'acudir al procés per a dilucidar la discrepància suscitada per les parts en quant a la culpa, sigui per a negar-la completament o per dissentir del grau de responsabilitat en el cas de concurrència de culpes, no constitueix causa justificada per a no pagar.

En conseqüència, imposem a la demandada el pagament dels interessos de l' art. 20 de la LCA produïts pels 11.760,33 € objecte de la condemna des de la data de l'accident.

VUITÈ.- Les costes.

Atesa l'estimació parcial de la demanda i del recurs d'apel·lació, de conformitat amb els art. 394 i 398 de la LEC no imposem el pagament de les costes de cap de les instàncies a cap de les parts.

Fallo

1.- Estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Julián contra la Sentència dictada el 15 de gener de 2014 pel Jutjat de Primera Instància nº 5 de Cerdanyola del Vallès , la deixem sense efecte i en el seu lloc condemnem MUTUA GENERAL DE SEGUROS a pagar-li 11.760,33 euros més els interessos de l'art. 20 de la Llei del contracte d'assegurança produïts des de la data de l'accident, el 2 de març de 2010; sense imposar el pagament de les costes a cap de les parts.

2.- No imposem el pagament de les costes de segona instància a cap de les parts.

Ordenem la devolució del dipòsit constituït per a recórrer. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIO.- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.