Sentencia CIVIL Nº 248/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 474/2018 de 13 de Junio de 2018

Encabezamiento

Secció 2a Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.2)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1702242120178060100

Recurs d'apel lació 474/2018 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de La Bisbal d'Empordà

Procediment d'origen: Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 387/2017

Part recurrent / Sol licitant: Adriana

Procurador/a: Pere Ferrer Ferrer

Advocat/ada: Carles Herrera Plana

Part contra la qual s'interposa el recurs: ALISEDA S.A.U.

Procurador/a: Lluis Vergara Colomer

Advocat/ada: Miguel Angel Pazos Moya

SENTÈNCIA NÚM. 248/2018

Il lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 13 de juny de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 7 de juny de 2018 es van rebre les actuacions de Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 387/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de La Bisbal d'Empordà, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador Pere Ferrer Ferrer en representació de Adriana , contra sentència de 14 de març de 2018 , en què consta com a part apel lada el/la procurador/a Lluis Vergara Colomer, en representació de ALISEDA S.A.U.

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Que debo estimar y ESTIMO la demanda formulada por ALISEDA S.A.U. sobre protección de derechos reales inscritos relativo al inmueble sito en la CALLE000 número NUM000 , de Palafrugell, finca registral número NUM001 del Registro de la Propiedad de Palafrugell (Girona), y en consecuencia:

- condeno a los demandados Dña. Adriana e IGNORADOS OCUPANTES de la citada finca a estar y pasar por estas declaraciones y a que dejen libre y a disposición de la actora la expresada finca dentro del plazo legal, con apercibimiento de proceder a su lanzamiento en caso contrario.

Dicho lanzamiento se realizaría en fecha 23/05/2018.

- Les condeno igualmente a reconocer y respetar el derecho de propiedad de la actora sobre la finca.

-Le condeno a que se abstenga de perturbar, dificultar y obstaculizar la legímima posesión de la finca por sus propietarios.

- y al pago de las costas causadas en el presente procedimiento.'.

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 13/06/2018.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el Magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.El banc demandant ha presentat una demanda instant la tramitació d'un procediment verbal de protecció dels drets reals inscrits previst per l' article 250.1. 7 de la LEC .

Ho ha fet contra els ignorats ocupants de l'immoble, sol licitant que se'ls condemni al desallotjament de la finca de la seva propietat.

SEGON.La sentència de primera instància ha estimat íntegrament la demanda.

Aquesta decisió es fonamenta en què la persona compareguda que ocupa l'immoble no acredita l'existència de cap títol que li permeti continuar posseint-lo.

TERCER.La demandada no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta en què abans de la presentació de la demanda la societat financera demandant mai li havia comunicat la seva disconformitat amb el fet que ocupés l'immoble.

Per altra banda, al lega que seria aplicable la llei 4/2016, de 23 de desembre de protecció del dret a la vivenda de les persones en risc d'exclusió residencial.

El procediment de protecció dels drets reals inscrits.

QUART.El procediment per a la protecció dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat, és de naturalesa sumària.

Té com a finalitat protegir als esmentats titulars de qualsevol pertorbació que pateixin en la possessió del dret inscrit sense que la persona que el pertorba tingui títol que el legitimi per a fer-ho.

Aquest procediment, que abans estava regulat per l' article 41 de la Llei hipotecària , ara ho està dins de la LEC com un procediment verbal per raó de la matèria (article 250.1.7 ) que presenta algunes especialitats.

La LEC preveu uns casos que permetran no admetre a tràmit la demanda ( article 439.2), contempla l'adopció de mesures cautelars amb la finalitat d'assegurar l'efectivitat de la sentència ( article 441.3), limita els motius d'oposició als que especifica l ' article 444.2 i condiciona la possibilitat de fer oposició a la constitució d'una caució (article 439.2). Finalment, la sentència que es dicti no tindrà força de cosa jutjada (article 447.3)

Aquesta protecció especial deriva de la presumpció que el dret real inscrit pertany al seu titular registral i que en té la seva possessió ( article 38 de la Llei hipotecària ), el que fa que la legitimació activa per instar-lo es limiti als titulars de drets reals inscrits.

En el mateix sentit, la sentència de la Secció Quarta de l'Audiència de Granada de 28 d'abril de 2.017 configura així les característiques d'aquesta classe de procediments:

'es un proceso declarativo, especial y sumario que tiene por finalidad la efectividad de las acciones reales que dimanen de los derechos inmobiliarios inscritos en el registro, concediendo fuerza ejecutiva provisional a los asientos del Registro de la Propiedad que quedan así equiparados a una resolución provisoria y producen, si no hay contradicción, plenos efectos ejecutivos, por lo que con su ejercicio se pretende, y no es otra su finalidad, conseguir un resultado de hecho idéntico al que se lograría con la ejecución de la Sentencia que se hubiere obtenido, de haber ejercitado con éxito en la vía ordinaria una acción real, entre las que se incluye como característica , la reivindicatoria. La acción derivada, pues, del precitado art. 41 de la L.H , (EDL 1946/59), no es otra cosa que una consecuencia más del principio legitimador contenido en el art. 38 de la misma LH (EDL 1946/1959) que presume la posesión del derecho real inscrito, a favor del titular que aparece en el asiento como tal al decir que se presume que los derechosreales inscritosexiste y pertenecen a quien en ellos aparece como titular en la forma que determina el asiento respectivo, presunción iuris tantum de concordancia entre la realidad extra registral y la registral que no impide la oposición si bien si bien por unos motivos determinados y concretos. Para el éxito y la viabilidad de la acción ejercitada pues son necesarios la concurrencia de los siguientes requisitos o circunstancias a) que los demandantes iniciales tengan inscritos en el Registro el dominio o derecho real cuya tutela solicitan en asiento vigente y sin contradicción, b) que la demanda se dirija contra las personas designadas por el titular registral como causantes del despojo o perturbación, c) Que no concurran ninguna de las causas de oposición que el repetido art. 41 recoge (hoy art. 444.2 LEC (EDL 2000/1977463).

La naturaleza jurídica de ésta acción ha sido y es muy discutida, ya se considere un procedimiento ejecutivo dirigido a la tutela de los derechos amparados por los asientos registrales, ya un auténtico proceso declarativo, pero, en todo caso y cualquiera que sea el criterio sostenido, lo cierto es que presenta un carácter especial, singular y expeditivo, orientado a la protección de los derechosreales inscritos, en tanto que consecuencia de la fuerza legitimadora del Registro de la propiedad, al presumirse concordantes Registro y realidad, en el sentido de que el derecho inscrito existe y pertenece a su titular en la forma determinada en el asiento respectivo, al extremo de que, para contradecir esta concordancia, deberá formularse oposición con base en alguna o algunas de las causas taxativamente contempladas en la Ley, cuya prueba incumbe al contradictor. En definitiva, lo que sí aparece fuera de toda duda, y así debe resaltarse por su importancia en la presente litis, es la sumariedad, lo que provoca que la apertura de una fase cognitiva abreviada, caracterizada por la inversión del contradictorio, no tiene por objeto, ni el procedimiento en general, declaraciones de derechos, ni pueden examinarse cuestiones complejas, que exceda de su ámbito propio, especial y reducido, estando tales declaraciones o cuestiones reservadas para su discusión, examen y decisión en el juicio declarativo ordinario que corresponda, que queda abierto, pues la resolución o sentencia que se dicte no produce la excepción de cosa juzgada material'.

El mateix criteri trobem a les sentències de la Secció Quarta de l'Audiència de Barcelona de 28 de març de 2.017 o a la de la Secció Tercera de l'Audiència de Tarragona de 19 d'abril de 2.016 .

Valoració de la Sala.

CINQUÈ.La demandada no qüestiona en absolut que no tingui ni que mai hagi tingut cap títol que la legitimi per ocupar l'immoble objecte d'aquest litigi.

Que abans de la presentació de la demanda la societat actora l'hagués requerit o no amb la finalitat que abandonés l'habitatge ocupat, és completament irrellevant als efectes que pugui presentar una demanda reclamant-ho ara.

SISÈ.A part de l'al legació anterior, el recurs es limita a invocar l'aplicació de la llei 4/2.016, de 23 de desembre del Parlament de Catalunya.

La llei catalana 24/2.015, de 29 de juliol, precedent normatiu immediat de la llei invocada, ha estat suspesa per la provisió del Tribunal Constitucional de 24 de maig de 2.016, que ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat en nom del President del Govern espanyol contra aquesta llei.

Entre els preceptes impugnats i suspesos s'hi troben l'article 5, epígrafs 1,2,3,4 i 9, i la disposició transitòria segona, que són els que fonamentarien la pretensió de la demandada.

Per tant, un cop suspesa la seva eficàcia imperativa, no és possible aplicar-la, ni tan sols analògicament.

Posteriorment, el Tribunal Constitucional, per provisió de 26/10/2017 ha suspès també diferents articles de la llei esmentada 4/2016 , de 23 de desembre.

Per altra banda, l'apel lant no té en compte que, a part de la suspensió dels preceptes bàsics en matèria de procediments judicials en tràmit, aquesta darrera norma, com ja ho feia la de l'any 2015, estableix una protecció en els supòsits d'arrendament i d'execució hipotecària en el seu article 16, sense que aquest precepte doni regulació ni cobertura a un supòsit de precari com el que ara ens ocupa.

En aquest sentit ens hem pronunciat, entre d'altres, en les nostres sentències de 30 de maig i 28 de març de 2.018 i de 27 de setembre de 2.017 .

Per tot el que hem exposat, és procedent desestimar el recurs.

Fallo

SETÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel lant..

DECISIÓ

PRIMER.Desestimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Adriana contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON.Imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Contra aquesta sentència no es pot presentar cap recurs extraordinari ja que en aquests procediments la sentència no té efectes de cosa jutjada (interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 de desembre de 2.006 , de 13 de desembre de 2.010 , de 21 de juliol de 2 . 011 i de 13 de febrer de 2.012 , entre altres).

Notifíqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.