Sentencia CIVIL Nº 258/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 438/2018 de 18 de Junio de 2018

Encabezamiento

Secció 2a Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.2)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120170064962

Recurs d'apel lació 438/2018 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Girona

Procediment d'origen: Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 355/2017

Part recurrent / Sol licitant: Jose Augusto

Procurador/a: Zaida Juandó Trias

Advocat/ada: Francisco Jesus Becerra Ramirez

Part contra la qual s'interposa el recurs: IGNORADOS OCUPANTES FINCA DIRECCION000 (GIV-6611, SANTA CRISTINA D' ARO)., INSTITUT CATALA DEL SOL

Procurador/a: Esther Sirvent Carbonell

Advocat/ada: Ignacio Surís López

SENTÈNCIA NÚM. 258/2018

Il lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Girona, 18 de juny de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 25 de maig de 2018 es van rebre les actuacions de Judici verbal (efectivitat drets reals inscrits - art. 250.1.7) 355/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Zaida Juandó Trias en representació de Jose Augusto , contra sentència de 26 de març de 2018 , en què consta com a part apel lada la procuradora Esther Sirvent Carbonell, en representació de INSTITUT CATALA DEL SOL i IGNORADOS OCUPANTES FINCA DIRECCION000 (GIV-6611, SANTA CRISTINA D' ARO).

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Que estimando la demanda interpuesta por INCASOL debo condenar y condeno a D. Jose Augusto y otros ignorados ocupantes de la finca DIRECCION000 de Santa Cristina d'Aro a dejar la finca registral nº NUM000 del Registro de la Propiedad de Sant Feliu de Guíxols libre, vacua y expedita a disposición de la parte actora, con imposición de las costas del juicio.'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 18/06/2018.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el Magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.La societat actora ha presentat una demanda instant la tramitació d'un procediment verbal de protecció dels drets reals inscrits previst per l' article 250.1. 7 de la LEC .

Ho ha fet contra el demandant en tant que ocupant de la finca propietat de la primera.

SEGON.La sentència de primera instància ha estimat de manera íntegra la pretensió.

Considera que ha quedat demostrada la titularitat de la demandant sobre la finca i que els motius d'oposició al legats pel demandat no s'ajusten a cap dels supòsits que preveu l' article 444.2 de la LEC .

TERCER.El demandat no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es fonamenta en diversos motius.

Primer, al lega que a la demandant no li correspon la possessió de la finca objecte del litigi perquè, en virtut del contracte de compravenda que va determinar la seva adquisició, correspon a la copropietària de la demandant.

Segon, el procediment que s'ha seguit no ha estat l'adequat. Atès que el demandat es troba en una situació de precari, la societat pública demandant hauria d'haver instat un procediment de desnonament per precari i no de protecció dels drets reals inscrits. Per tant, l'actuació de la demandant implicaria un frau de llei.

Tercer, el demandat no ha pertorbat la possessió de la demandant sinó que ja posseïa la finca abans que la comprés aquesta darrera.

El procediment de protecció dels drets reals inscrits.

QUART.El procediment per a la protecció dels drets reals inscrits en el Registre de la Propietat, és de naturalesa sumària.

Té com a finalitat protegir als esmentats titulars de qualsevol pertorbació que pateixin en la possessió del dret inscrit sense que la persona que el pertorba tingui títol que el legitimi per a fer-ho.

Aquest procediment, que abans estava regulat per l' article 41 de la Llei hipotecària , ara ho està dins de la LEC com un procediment verbal per raó de la matèria (article 250.1.7 ), que presenta algunes especialitats.

La LEC preveu uns casos que permetran no admetre a tràmit la demanda ( article 439.2), contempla l'adopció de mesures cautelars amb la finalitat d'assegurar l'efectivitat de la sentència ( article 441.3), limita els motius d'oposició als que especifica l ' article 444.2 i condiciona la possibilitat de fer oposició a la constitució d'una caució (article 439.2). Finalment, la sentència que es dicti no tindrà força de cosa jutjada (article 447.3)

Aquesta protecció especial deriva de la presumpció que el dret real inscrit pertany al seu titular registral i que en té la seva possessió ( article 38 de la Llei hipotecària ), el que fa que la legitimació activa per instar-lo es limiti als titulars de drets reals inscrits.

En el mateix sentit, la sentència de la Secció Quarta de l'Audiència de Granada de 28 d'abril de 2.017 configura així les característiques d'aquesta classe de procediments:

'es un proceso declarativo, especial y sumario que tiene por finalidad la efectividad de las acciones reales que dimanen de los derechos inmobiliarios inscritos en el registro, concediendo fuerza ejecutiva provisional a los asientos del Registro de la Propiedad que quedan así equiparados a una resolución provisoria y producen, si no hay contradicción, plenos efectos ejecutivos, por lo que con su ejercicio se pretende, y no es otra su finalidad, conseguir un resultado de hecho idéntico al que se lograría con la ejecución de la Sentencia que se hubiere obtenido, de haber ejercitado con éxito en la vía ordinaria una acción real, entre las que se incluye como característica , la reivindicatoria. La acción derivada, pues, del precitado art. 41 de la L.H , (EDL 1946/59), no es otra cosa que una consecuencia más del principio legitimador contenido en el art. 38 de la misma LH (EDL 1946/1959) que presume la posesión del derecho real inscrito, a favor del titular que aparece en el asiento como tal al decir que se presume que los derechosreales inscritosexiste y pertenecen a quien en ellos aparece como titular en la forma que determina el asiento respectivo, presunción iuris tantum de concordancia entre la realidad extra registral y la registral que no impide la oposición si bien si bien por unos motivos determinados y concretos. Para el éxito y la viabilidad de la acción ejercitada pues son necesarios la concurrencia de los siguientes requisitos o circunstancias a) que los demandantes iniciales tengan inscritos en el Registro el dominio o derecho real cuya tutela solicitan en asiento vigente y sin contradicción, b) que la demanda se dirija contra las personas designadas por el titular registral como causantes del despojo o perturbación, c) Que no concurran ninguna de las causas de oposición que el repetido art. 41 recoge (hoy art. 444.2 LEC (EDL 2000/1977463).

La naturaleza jurídica de ésta acción ha sido y es muy discutida, ya se considere un procedimiento ejecutivo dirigido a la tutela de los derechos amparados por los asientos registrales, ya un auténtico proceso declarativo, pero, en todo caso y cualquiera que sea el criterio sostenido, lo cierto es que presenta un carácter especial, singular y expeditivo, orientado a la protección de los derechosreales inscritos, en tanto que consecuencia de la fuerza legitimadora del Registro de la propiedad, al presumirse concordantes Registro y realidad, en el sentido de que el derecho inscrito existe y pertenece a su titular en la forma determinada en el asiento respectivo, al extremo de que, para contradecir esta concordancia, deberá formularse oposición con base en alguna o algunas de las causas taxativamente contempladas en la Ley, cuya prueba incumbe al contradictor. En definitiva, lo que sí aparece fuera de toda duda, y así debe resaltarse por su importancia en la presente litis, es la sumariedad, lo que provoca que la apertura de una fase cognitiva abreviada, caracterizada por la inversión del contradictorio, no tiene por objeto, ni el procedimiento en general, declaraciones de derechos, ni pueden examinarse cuestiones complejas, que exceda de su ámbito propio, especial y reducido, estando tales declaraciones o cuestiones reservadas para su discusión, examen y decisión en el juicio declarativo ordinario que corresponda, que queda abierto, pues la resolución o sentencia que se dicte no produce la excepción de cosa juzgada material'.

El mateix criteri trobem a les sentències de la Secció Quarta de l'Audiència de Barcelona de 28 de març de 2.017 o a la de la Secció Tercera de l'Audiència de Tarragona de 19 d'abril de 2.016 .

Causes d'oposició.

CINQUÈ.Com hem vist més amunt, el primer motiu d'oposició del demandat se centra en què, segons l'escriptura pública de compraventa en virtut de la qual l'INCASOL i una altra persona jurídica van esdevenir propietàries de la finca objecte del litigi, la possessió correspon a la segona i no a la primera.

SISÈ.L' article 444.2 de la LEC preveu unes causes taxades d'oposició a la pretensió de protecció dels drets reals inscrits.

La que al lega el demandat no es troba entre les que contempla la normativa processal.

Hem de recordar un cop més que ens trobem davant d'un procediment declaratiu de cognició limitada, en el sentit que no permet la discussió de qualsevol qüestió que vulgui plantejar el demandat, sinó només la d'aquelles que contempla específicament la llei processal.

Demostrat que la demandant és propietària inscrita de la finca, el fet que segons els eventuals pactes interns derivats del seu títol d'adquisició en el que no ha estat part el demandat, li correspongui o no la possessió immediata, és una qüestió aliena a aquell últim.

Inadequació el procediment.

SETÈ.L'al legació del demandat en el sentit que el procediment verbal de protecció dels drets reals inscrits no és l'adequat perquè es troba en situació de precari, no va ser feta quan va contestar la demanda.

VUITÈ.Aquest Tribunal ha repetit moltes vegades quina és la conseqüència jurídica d'introduir qüestions fàctiques o jurídiques noves a la segona instància.

Per exemple a les sentències de 4 de juny de 2.018 , 15 de novembre , 18 de setembre , 20 i 15 de febrer de 2.017 , 1 de juliol de 2.015 , 28 de febrer de 2.014 , 9 de gener de 2.013 , 18 d'abril , 7 de mar ç i 18 de gener de 2.012 , dèiem:

'una cuestión nueva no puede tomarse en consideración como base de la resolución que ponga fin al presente grado jurisdiccional. Y ello por impedirlo el principio 'pendente apellatione nihil innovetur' hoy recogido en el artículo 456.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , que se refiere al objeto del recurso de apelación identificándolo con el de la primera instancia al señalar que, en virtud del mismo, 'podrá perseguirse con arreglo a los fundamentos de hecho y de derecho de las pretensiones formuladas ante el tribunal de primera instancia, que se revoque un auto o sentencia y que, en su lugar, se dicte otro u otra favorable al recurrente'.

Según la constante jurisprudencia del Tribunal Supremo la apelación, aunque permite al Tribunal conocer en su integridad del proceso, no constituye un nuevo juicio ni autoriza a resolver problemas o cuestiones distintos de los planteados en la primera instancia, dado que a ello se opone el principio general de Derecho 'pendente apellatione, nihil innovetur'. Dicho de otro modo, el órgano competente para conocer del proceso en segunda instancia, en observancia del principio 'tantum devolutum quantum apellatur', debe circunscribir su análisis a los temas que fueron objeto de controversia en el primer grado jurisdiccional, ya que sobrepasar dicho límite implicaría incongruencia y conllevaría indefensión para la parte apelada, que eventualmente podría verse afectada por un pronunciamiento relativo a una cuestión sobre la que no pudo fijar su postura en la fase de alegaciones ni articular los medios de prueba que estimara oportunos en período probatorio. En este sentido sentencias del citado Tribunal de 28 de marzo , 19 de abril , 10 de junio y 4 de diciembre de 2.000 , 12 de febrero , 30 de marzo y 31 de mayo de 2.001 , 22 de octubre y 29 de noviembre de 2.002 , 26 de febrero , 31 de mayo , 25 de junio , 26 de julio , 12 y 31 de diciembre de 2.003 , 19 de febrero de 2.004 y 18 de mayo de 2.005 .

Por otro lado, el Tribunal Constitucional, en su sentencia de 15 de enero de 1.996 , señala que 'en nuestro sistema procesal, la segunda instancia se configura... como una revisio prioris instantiae en la que el Tribunal Superior u órgano ad quem tiene plena competencia para revisar todo lo actuado por el juzgador de instancia, pero sin que la cognición del tribunal superior pueda extenderse a extremos distintos de los que fueron objeto del litigio en la primera'.

Aquesta conseqüència també és la que preveu l' article 456.1 de la LEC .

En definitiva, procediria desestimar aquest motiu del recurs sense entrar a estudiar-lo.

Tanmateix, afegirem unes breus consideracions sobre aquesta qüestió.

NOVÈ.Que el demandat es trobi en una situació de precari no implica necessàriament que la societat demandant només pugui fer servir el procediment verbal de desnonament per precari que preveu l' article 250.1.2 de la LEC .

La societat actora també és la cotitular de la finca i té el seu dret real de propietat inscrit en el Registre, el que fa que igualment pugui fer servir el procediment, també verbal, de protecció dels drets reals inscrits que preveu l'article 250.1.7 de la mateixa norma processal.

En definitiva, no hi ha cap mena d'inadequació del procediment.

Existència de pertorbació.

DESÈ.Segons l'apel lant no procediria l'acció perquè no s'ha apoderat de la possessió de la finca, que ja tenia des d'abans.

ONZÈ.Ens tornem a trobar davant del plantejament d'una qüestió nova, que ha de tenir els mateixos efectes que ja hem exposat.

Només resta afegir que l'ocupació de la finca per part del demandat, unida al fet del domini inscrit per part de la demandant, fan que concorri el supòsit contemplat per la norma, el que fa que s'hagi d'estimar la demanda.

Costes.

DOTZÈ.De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Fallo

PRIMER.Desestimem el recurs d'apel lació presentat en nom de Jose Augusto contra la sentencia de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON.Imposem les costes de la segona instància a la part apel lant.

Contra aquesta sentència no es pot presentar cap recurs extraordinari ja que en aquests procediments la sentència no té efectes de cosa jutjada (interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 de desembre de 2.006 , de 13 de desembre de 2.010 , de 21 de juliol de 2 . 011 i de 13 de febrer de 2.012 , entre altres).

Notifíqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància e Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Ilms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.